Rac1 envia un redactor a Bilbao a seguir Artur Mas

Rac1, la cadena radiofònica del Conde de Godó, no deixa de petja Artur Mas. A Can Godó, el secretari general de CDC rep un tractament més propi de president que de cap de l’oposició. Entrevistes cada dos per tres al programa de l’entranyable Xavier Bosch, al Minoria Absoluta. La desfilada de dirigents de CiU pels estudis de la Diagonal és constant: si no hi passa en Mas, ho fa en Puig, i si aquests fallen, sempre poden tirar d’en Pujol. Ah, i quan hi va el president José Montilla, els convergents exigeixen amb males maneres poder entrar en directe per replicar-lo. “Com que Rac1 és la nostra...”, deuen pensar.
I no s’equivoquen de gaire. Avui mateix, la cadena del Conde ha tirat la casa per la finestra i en contra del que fa habitualment ha enviat un redactor de política, Marc Martínez Amat, a cobrir un acte que feia Artur Mas a Bilbao. Allà, a la Fundación Sabino Arana, Mas hi pronunciava una conferència titulada: “Galicia, Euskadi y Catalunya: El estado pluriancional como reto”. I en Martínez Amat allà, prenent bona nota del que diu el líder per les oportunes cròniques per als informatius. Gran actuació de Mas a cas dels seus ‘amigatxos’ del PNB, gran desplegament de Rac1.
Segurament, Mònica Fulquet, la cap d’informatius de l’emissora, ha aprovat amablement la decisió d’enviar un redactor a Bilbao. No és casualitat que Fulquet signés, fa uns mesos, el manifest MasPresident2006, un document que reivindicava la Presidència per a l’hereu de Pujol impulsat per sectors convergents. Tot això va gestar-se al llarg dels dies en què es va constituir el nou Govern de l’Entesa.

Iranzo, el ‘culpable’ de l’envelliment sobtat de Jordi Pujol

El perruquer Pasqual Iranzo era un habitual, en època de governs convergents, al Palau de la Generalitat. Hi anava sovint, un cop cada dues o tres setmanes, carregat amb l’instrumental que tot bon artista dels cabells necessita.
El client que tenia a la plaça de Sant Jaume era tant especial com honorable: O sigui, molt. Efectivament, a qui li arreglava la cabellera -per dir-ho d’alguna manera- Iranzo era Jordi Pujol i Soley, aleshores Molt Honorable president de la Generalitat.
El perruquer li arreglava la cabellera al president, dèiem, i també li tenyia d’un color que rejovenia al president. La sortida de Pujol de la Generalitat va reportar-li a Iranzo la pèrdua d’un client il·lustre. Ara Iranzo no talla ni tenyeix els cabells del tiet Jordi. Això explica el per què del sobtat envelliment de l’expresident, que en poc temps s’ha posat molts anys al damunt, almenys a simple vista.

Madí podria deixar la direcció de CDC després de les municipals

David Madí podria tenir els dies comptats com a màxim responsable de l’estratègia electoral i de comunicació de CiU. Que el partit l’hagi deixat de banda de la campanya de les municipals és un primer símptoma que el final polític del productor del DVD Confidencial.CAT, la pel·lícula que tant va disgustar a ‘popes’ nacionalistes com Jordi Pujol, Xavier Trias o Duran Lleida, s’apropa.
Segons ha pogut saber lasantaespina, Artur Mas té previst oferir el cap de Madí a la direcció del seu partit amb la voluntat de demostrar que accepta fer autocrítica. De passada, el secretari general de CDC busca fer callar les veus crítiques que, com les d’Antoni Vives i Antoni Fernández Teixidó, s’han anat escoltant darrerament a Convergència.
Mas se sent debilitat i té pànic a una possible rebel·lió a bord, i necessita més que mai un cop d’autoritat. La sortida de Madí del ‘nucli dur’ li aniria com anell al dit per frenar la crisi interna que amenaça l’estabilitat de CDC.

Madí dina amb els Ciutadans d’Albert Rivera

Després de la garrotada que se’n va endur en les passades eleccions catalanes, David Madí ha canviat sobtadament d’estratègia. Dilluns de la setmana passada, Madí va citar el president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania d’Albert Rivera. Van dinar plegats al tancat Cercle del Liceu, i van compartir menjador amb el mític Aleix Vidal-Quadras, que s’asseia a la mateixa taula que un influent empresari. Les males llengües expliquen que Madí, després de la visita al notari, sembla estar disposat a pactar amb qui sigui per governar als ajuntaments. Avançats els pactes amb el PP, potser li ha arribat el torn a Ciutadans. El poder és el poder.

Salvador Sostres, ‘el Pilota’ de 8tv

Les ensabonades que dedica Salvador Sostres als convidats que passen els dijous a la nit pel programa ‘Amics, coneguts i saludats’, que condueix Josep Puigbo a 8tv, comencen a fer una mica d’angúnia. El que es presenta com l’enfant terrible de la premsa catalana perd pistonada davant les càmeres. Resulta que Sostres -a la santaespina ja ho vam explicar- es dedica a fer una retrat del personatge que entrevista Puigbo, que té tendència a convidar polítics de dretes. Dijous passat (8 de febrer) el convidat va ser Josep Piqué que, en acabar el programa, no sabia quina cara posar davant la raspallada en tota regla que li va fer el columnista filoconvergent. “Piqué és un home intel·ligent”, va dir Sostres del líder del PP a Catalunya, entre moltes altres excel·lències.

En el cara a cara, la fera Sostres esdevé un xaiet. La bèstia salvatge apareix plenament domesticada. El columnista maleducat i barroer de l’“Avui” es converteix en nen ben educat de ploma delicada i somriure càndid. Sostres, ets un pilota.

CDC va intentar que Felip Puig intevingués en directe a Rac1 enmig d’una entrevista al president Montilla

Tres trucades, tres! Dimecres passat (31 de gener) va ser un mal dia per a la responsable de premsa de CDC al Parlament, Joana Vallès, que es va llevar escoltant l’entrevista que Xavier Bosch li va fer al president de la Generalitat, José Montilla, a “El món a Rac1”.

Allà Montilla va anunciar que el Govern presentava un conflicte positiu de competències contra el decret d’Ensenyaments Mínims del Ministeri d’Educació.

L’entrevista va provocar tal indigestió a CDC que la Vallès, sense tallar-se ni un pèl, va trucar fins a tres vegades al programa amb la pretensió que Felip Puig intervingués en directe en l’entrevista per replicar a Montilla en directe. Es veu que la Joana no va ser gens amable, i se li va escapar algun crit i fins i tot alguna amenaça.

Òbviament a Rac1 van desatendre la inaudita petició del gabinet de premsa convergent. No volem ni pensar què farà CDC quan Montilla sigui entrevistat a Catalunya Ràdio.

Mas demana a un influent empresari català que li faci d’ambaixador a Madrid, d’esquenes a Duran

Josep Antoni Duran Lleida va donar carabasses a Artur Mas i fa dos caps de setmana va evitar per tots els mitjans de mantenir una trobada amb el (qüestionat) secretari general de CDC. Mas volia vendre la trobada com una mostra que els dos partits federats a CiU, CDC i UDC, van a l’una. Duran, coneixedor de la creixent debilitat d’Artur Mas a can Convergència, va evitar la trobada -no volia donar cap foto a Mas- esperant que la crisi latent a CDC li deixarà les mans lliures per fer el que vulgui a Madrid. Ja hem llegit, per exemple, que el líder democristià aspira a fer les llistes per a les properes eleccions generals a la seva manera, sense inteferències de ningú.

Però l’Artur Mas no està disposat a deixar que la seva debilitat política beneficiï Duran Lleida i ja fa moviments per treure el cap a la capital espanyola. Lasantaespina ha pogut saber que un influent empresari català amb molts contactes i amics a Madrid està fent d’ambaixador d’Artur Mas. El missatge que escampa és el següent: A CiU, qui mana és l’Artur Mas, no en Duran. Per tant, qui decidirà, entre altres coses, si CiU entra al Govern o no, serà en Mas, no en Duran.

En definitiva, el que explica aquest empresari-ambaixador convergent a les elits madrilenyes és que si algú vol arribar a acords amb CiU ha de negociar amb el successor de Jordi Pujol, que no és en Duran, sinó en Mas, esclar. Els cops de colze no cessen a la ‘casa comuna del catalanisme’. Veurem si la sang arriba al riu.

Roquistes i representants del sector moderat de CDC s’entrevisten amb Mas per demanar que faci canvis en el seu ‘nucli dur’

La crisi a CDC està servida i adquireix proporcions molt superiors a les que explicava divendres “La Vanguardia”. Lasantaespina ha sabut que en les darreres setmanes representants de l’antic sector Roquista de Convergència -afins a l’exdirigent Miquel Roca i Junyent- i membres del sector moderat del partit s’han entrevistat amb Artur Mas per demanar-li un canvi de rumb, que es desempellegui dels joves ‘talibans’ que l’envolten (David Madí, Quico Homs i el no tan jove Felip Puig, entre d’altres).

Un per un, antics pesos pesats a CDC s’han entrevistat amb Mas per intentar fer-li entendre que la seva jove guardia pretoriana porta el partit cap a un carreró sense sortida. És el cas de Francesc Homs -exconseller d’Economia i home que es va convertir en un dels grans fitxatges de Mas quan era conseller en cap-, Joaquim Triadú -exconseller de la Presidència amb Jordi Pujol en l’època en què Mas i Duran van lliurar la gran batalla per la successió a CiU- i el mateix Miquel Roca i Junyent, que s’han entrevistat amb Mas per demanar-li que s’envolti d’una altre classe d’assessors.

I amb particular insistència li han aconsellat que desterri David Madí del nucli dur de CDC, ja que els sectors moderats convergents el veuen com el gran culpable de la delicada situació que atravessa el partit. Així mateix, han recomanat a l’hereu de Pujol que tingui més en compte l’opinió de gent com Macià Alavedra o Carme Laura-Gil, noms propis a can Convergència que se senten absolutament marginats pel líder. Continuarem informant.

Prenafeta mobilitza l’entorn personal i mediàtic d’Artur Mas per reconstruir la moral del líder convergent

No és cap secret que la configuració del Govern d’Entesa va deixar molt tocat Artur Mas moralment i política. Preocupat per l’estat anímic del líder, Lluís Prenafeta, l’escuder fidel de Jordi Pujol, ha començat a moure fils. D’entrada, immediatament després de les eleccions, va aparèixer a internet la plataforma Maspresident2006, sobre la qual sobren comentaris i que va comptar amb l’adhesió, entre d’altres, de la dona de Mas, Helena Rakosnik, parents de David Madí i exconsellers de Pujol -com Antoni Subirà-.

Doncs bé, lasantaespina ha confirmat que les mobilitzadores ordres de Prenafeta han arribat també als periodistes afins a CDC. La prova la tenim a 8tv, la cadena del Grupo Godó, que el dijous 21 de desembre va emetre una entrevista a Artur Mas, al programa “Amics, coneguts i saludats” que condueix Josep Puigbo, el periodista que Convergència va col·locar a TVE en l’època de pactes CiU-PP.

Pel to plàcid de l’entrevista entenem que Puigbo situa Artur Mas en el seu grup d’‘amics’, més que no pas entre els ‘coneguts’ o els ‘saludats’. Per si amb preguntes amables no n’hi havia prou, Puigbo va situar entre el públic, que també intervé en la conversa que el periodista manté amb l’entrevistat, gent com Francesc Sanuy, exconseller de Jordi Pujol i convergent convençut que un cop per setmana podem escoltar a les tertúlies del matí a Catalunya Ràdio. En la seva intervenció, Sanuy va fer tota una apologia del líder, va donar a entendre que és el president moral del país i li va fer una de les ensabonades més generoses que mai no li havien fet a l’Artur.

Però la cosa no es va acabar aquí. Després de la intervenció estelar de Sanuy va venir la intervenció, també estelar, de Salvador Sostres! Resulta que en Puigbo li ha encarregat una secció del programa en què Sostres es dedica a fer un perfil de l’entrevistat. Aquí va arribar una ensabonada antològica, que Mas va acollir amb un somriure d’orella a orella i un “sí, m’hi he sentit identificat (amb el sabonós retrat s’entén)”.

En escoltar el comentari de Mas, Puigbo es va afanyar a felicitar Sostres, que, estufat com un pollastre, no cabia de goig a la cadira. Artur Mas, un guanyador, un gran polític, un líder, un... moltes altres coses bones, “me’l crec” va venir a dir Sostres en el seu exercici literari. Quant de sabó!

Puig busca obrir portes a ERC pensant en la successió d’Artur Mas

La trobada va tenir lloc fa unes setmanes, al restaurant Les Set Portes de Barcelona. Compartien taula Albert Sáez, exsubdirector de l’“Avui”, excol·laborador d’opinió d’“El Periódico” i ara Secretari de Mitjans de Comunicació del vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, i Felip Puig, portaveu parlamentari de CiU i vicesecretari general de CDC. Puig va citar Sáez al restaurant per sondejar-lo sobre les possibilitats d’entesa que tindrien ERC i Convergència en el supòsit que ell fos el substitut d’Artur Mas.
Efectivament, Felip Puig està removent cel i terra per esdevenir l’amo i senyor a CDC, i calcula que si es presenta davant la direcció del partit amb l’aval de la bona sintonia amb els republicans obtindrà prou suports per desbancar Artur Mas de la presidència. Puig, de tothom és sabut, és partidari d’un acostament Convergència-ERC, estratègia que Artur Mas, fent confiança a DVD Madí, va tirar per terra en la darrera campanya electoral.
Curiosament, la reunió entre Sáez i Puig arriba poc temps després que el vicesecretari general de CiU dinés amb Joan Puigcercós per plantejar-li el mateix, un acostament ERC-Convergència. Puigcercós va donar-li carabasses i Felip Puig, lluny de resignar-se, va decidir canviar d’estratègia: Intentar un apropament amb Carod-Rovira. Com? A través d’una de les persones de la confiança del president d’ERC, Albert Sáez.

Les llàgrimes de DVD Madí

U de novembre de 2006, a altes hores de la nit electoral. Hotel Majestic de Barcelona. Tres o quatre alts dirigents de la federació nacionalista de CiU anal·litzen el resultat electoral, que els dóna la victòria en vots i escons però que no els permet, ni de bon tros, governar el país en solitari. En la reunió hi prèn part l’expresident Jordi Pujol, el president fundador de CiU, expliquen fonts solvents a lasantaespina. L’escolten, entre altres, DVD Madí, el productor del polèmic vídeo Confidencial.Cat, que carregava fort contra els dirigentes del PSC, ERC i ICV-EA.
Pujol, resignat, fa un comentari: “Ens hem quedat sense ponts”. Silenci. Ningú no diu res fins que un abatut DVD Madí reuneix prou forces per parlar: “President, ha estat culpa meva”. Després, desolat, esclata a plorar, a plorar com un nen petit.

Una de faldilles: Mato-Arenas-De Cospedal, el triangle calent del PP

Què tenen en comú Ana Mato i María Dolores Cospedal? Doncs que ambdues són ‘peperes’ i que han tingut una carrera fulgurant en el partit de Mariano Rajoy. Vegem-ho:
Mato (Madrid, 1959), és membre del Comitè Executiu del PP i va començar a fer els seus ‘pinitos’ en política com a cap del Departament d’Informació d’Aliança Popular. De 1987 a 1991 va ser asesora del Gabinet del President de la Junta de Castella i Lleó i, un parell d’anys més tard, el 1993, va ser escollida Diputada al Congrés (càrrec que va conservar fins el 2004). Mato va compaginar l’escó amb la Direcció de Mitjans de Comunicació del PP (1993-1995). Del juliol del 2003 a març del 2004 va ser la coordinador d’Organització del Partit. Ara és eurodiputada i patró de la Fundació para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES).
De Cospedal, que ha estat consellera de Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, ha estat nomenada recentment pel Comitè Electoral Nacional del PP candidata a presidir la Junta de Castella la Manxa. Aquesta llicenciada en Dret i advocada de l’Estat estava de permís de maternitat des del 10 de maig i el que llavors era el viceconseller, Luis Armada, va assumeir més funcions delegades en el Govern d’Espe Aguirre. L’embaràs de De Cospedal, divorciada i actualment sense parella, va provocar malestar en els sectors més rancis dels ‘peperos’ madrilenys. De Cospedal és vocal del Comitè Executiu Nacional del PP i ha arrabassat la candidatura autonòmica a Alejandro Ballestero, l’home escollit per José Manuel Molina, alcalde de Toledo i president del PP regional, que va acabar renunciant a ser presidenciable.
Però, què més tenen en comú Mato i De Cospedal? En cercles polítics madrilenys molt ben informats comenten que tant l’una com l’altra senten una profunda admiració per Javier Arenas, president del PP a Andalusia i president del Comitè Electoral Nacional del partit. Tan profunda, que la relació entre Arenas i les dues dirigents populars s’ha endinsat en el terreny personal, en el terreny més íntim. Sí, a Madrid relacionen les rutilants carreres polítiques de Mato i De Cospedal amb la passió que aquestes dues dones han despertat a Javier Casanova Arenas. Al PP, les aventures amorosos d’Arenas són la ‘comidilla’. Ai Javier, Javier!

Les misterioses reunions d’Oriol Pujol Ferrussola a l’hotel Hilton de Barcelona

Oriol Pujol Ferrussola té algun negoci ocult a l’hotel Hilton de Diagonal, a Barcelona. Lasantaespina ha pogut confirmar que periòdicament, el fill de l’expresident manté trobades secretes en alguna de les suite de l’hotel. No es tracta de dinars de treball ni res per l’estil, ja que no se l’acostuma a veure pel restaurant del Hilton. És una cosa molt més críptica. Amb qui conspirarà? Seguirem informant.

Mas rep el suport de la seva dona, la mare i el germà de Madí i el fill de Prenafeta a la pàgina web que el proclama president

El manifest Maspresident2006 proclama -oh, sorpresa!- que José Montilla “no és el president que Catalunya es mereix” i demana “un govern estable, fort i digne”, per acabar dient: “Mas president”, valgui la redundància. La pàgina admet adhesions de ciutadans que, d’acord amb l’argument que CiU repeteix una i altra vegada, se sentin enganyats per la constitució del Govern de l’Entesa. Un parell de milers de ‘desencisats’ han estampat la seva signatura electrònica. Alguns noms de la llista criden l’atenció:
En el lloc 1.579 apareix Helena Rakosnik Tomé: Quina casualitat! Rakosnik és l’esposa d’Artur Mas. Més amunt signa en Marck Madí (1.172), germà del totpoderós DVD Madí, i, més avall, al lloc 1.829, ho fa Rosa Maria Cendrós, la mare de l’home més confidencial de tots.
Sorprenents resulten també els suports de Marc Prenafeta (317), fill de l’amo de les clavegueres dels Governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, i patró de la Fundació Catalunya Oberta i membre de l’associació filoconvergent Grup Hayek; i d’Antoni Subirà i Claus (585), exconseller d’Indústria pels segles dels segles i parent de Jordi Pujol, que signa en la seva humil condició d’enginyer.
També dona el seu suport explícit a Artur Mas un dels assessors del president de la Diputació de Lleida, Josep Tarragona Montalvo, periodista gairebé retirat que va protagonitzar, recentement un escàndol bastant sonat a la Terra Ferma: Va enviar, a través del mailing electrònic de la Diputació (és a dir, utilitzant recursos públics), una convocatòria per a un acte preelectoral d’Artur Mas. No es estrany, doncs, que ara s’adhereixi a la llista de suport a “l’altre president”.
Josep Montill, de Cornellà de Llobregat
A banda de tota aquesta colla de ciutadans anònims que donen el seu desinteressat suport a “l’altre president”, a la llista hi ha alguna signatura que crida l’atenció. La que més crida l’atenció és la d’un tal Josep Montill, de Cornellà de Llobregat. També s’ha adherit al manifest de suport a Mas la Dolors Montilla, de Barcelona.
Finalment, Mas compta també amb certa benedicció divina, ja que entre els seus entusiastes hi figura Josep Maria Ballarín i Monset, al lloc 2.285, que s’identifica com a capellà. Sí, sí, es tracta del televisiu Mossèn Ballarín, autor d’una de les obres de capçalera de la literatura eclesiàstica posmoderna: “Mossèn Tronxo”.

DVD Madí intenta forçar la seva entrada al Consell de RTVE per fer-se un sobressou

DVD Madí conspira de nou, aquesta vegada per omplir-se la butxaca. El productor de “reportatges històrics”, a esquenes de Josep Antoni Duran Lleida, intenta convèncer Artur Mas perquè el promocioni com a nou membre del Consell d’Administració del grup Radio Televisión Española (RTVE).
Fonts de CiU han explicat que Mas medita la proposta de Madí, que encara no ha respost perquè no sap massa bé com plantejar-li a Duran Lleida, qui no guarda, precisament, una estima especial al productor del DVD, més aviat al contrari. Veurem si el jove pijo de la zona alta de Barcelona se surt amb la seva i acaba accedint al consell director de RTVE per poder reunir més diners a finals de més per pagar-se els seus vestits de marca, rellotges cars i d’altres capricis d’alt estànding.

Hi haurà batusses
Ahir, CiU, ERC i IU-ICV van avisar al PSOE que no pensen renunciar als llocs que, afirmen, el Govern del PSOE els va prometre al Consell de RTVE. Abans del 4 de desembre cadascun dels partits presentará la seva candidatura. L’artimètica fa preveure que hi haurà garrotades, ja que les tres formacions opten a les dues úniques places que queden lliures.
Després de l’acord entre PP i PSOE per nomenar Luis Fernández president de la Corporació, cadascun dels dos partits tindran 4 consellers. Llamazares ha demanat al PSOE que renunciï a un dels seus consellers per garantir que IU-ICV, ERC i CiU tindran representació. La batussa està servida. Se sortirà DVD Madí amb la seva?

Pujol va obligar a Mas a acudir a la reunió amb Ernest Benach prèvia a la investidura de Montilla

Va entrar al Parlament amb cara de pomes agres. Se’l veia enfadat i adoptava un posat de tantsemenfotisme poc característic d’ell. L’Artur Mas, amb cinc minuts escassos de reunió amb el president de la Cambra catalana, Ernest Benach -que dilluns passat va convocar una ronda de contactes amb els partits catalans per decidir qui seria el candidat a presidir la Generalitat-, ja en va tenir prou. Va dedicar tímids somriures forçats a les càmeres que immortalitzaven el moment, i, amb els micros dels periodistes oberts va sentenciar que tot allò era “una comèdia”.
Doncs bé, lasantaespina ha sabut que la nit abans de la trobada, d’emprenyat com estava, l’Artur Mas havia decidit que no hi aniria. No va ser fins a altes hores de la nit que l’Artur va canviar de parer, a instàncies de Jordi Pujol que va obligar-lo a acudir a la cita amb la segona autoritat del país.

Un ’affaire’ va enfrontar Madí i Trias

Xavier Trias no el vol i DVD Madí no dirigirà la campanya electoral de CiU a Barcelona en les propers eleccions municipals; això ja ho va explicar el doctor, molt per sobre, a can Josep Cuní. A Trias no li ha agradat gens com Madí ha portat la campanya electoral d’Artur Mas, que considera massa agressiva i crispada. A més, el doctor alcaldable no perdona a Madí que es carregués al seu home de confiança a la capital, Antoni Vives, que ha acabat dirigint la Fundació Trias Fargas, a la segona línia política.
I quin problema tenia DVD Madí amb Antoni Vives? Les males (i ben informades) llengües de CiU han explicat a lasantaespina que el nét del doctor Floïd i el director de la Trias Fargas es van barallar per motius molt personals: Tan personals que resulta que hi havia faldilles pel mig!
Des que es van barallar per Vives, Trias i Madí amb prou feina es parlen; aquests dies ha tornat a aflorar la guerra, essent el productor de l’arxipolèmic DVD de campanya el primer en tornar a disparar: Resulta que el bon amic Madí s’ha dedicat a filtrar que Trias no serà el candidat i hem sentit a dir, per exemple, que l’alcaldable té problemes de salut, entre d’altres coses. “Això son falsedats”, explica un dirigent de CiU a Barcelona, “falsedats que escampa Madí per desviar l’atenció”.
I és que alguns sectors convergents creuen que, amb la seva conspiració contra Trias, Madí busca una fugida endavant per escapar de la compromesa situació personal i professional per la que passa.
A banda de les filtracions malintencionades, Madí s’ha dedicat a oferir entrevistes a diaris, que en la darrera setmana hem pogut llegir a “El Punt”, “El Periódico” i, la última, al “Setmanari Actual”. Són entrevistes que ell mateix va oferir als mitjans. Lasantaespina ha pogut saber que, malgrat l’oferta insistent de Madí, altres mitjans catalans van declinar publicar cap entrevista.

Duran Lleida, tocat i força enfonsat

Josep Antoni Duran Lleida passa un mal moment. Una vegada més ha vist com una decisió d’Artur Mas frustrava les seves aspiracions polítiques. Malgrat el pacte per al nou Govern de l’Entesa, Duran Lleida pretenia cuinar amb Alfredo Pérez Rubalcaba un acord estable amb el PSOE a Madrid, amb la vista posada a l’assoliment d’un ministeri.
L’ànsia del president del Comitè de Govern d’Unió per obtenir una cartera (sempre ha sospirat per la d’Afers Exteriors) però, té límits: Els que imposa Artur Mas. Sí, el president de la federació de CiU ha tirat per terra els plans de Duran prohibint-li taxativament mantenir oberts els contactes amb Rubalcaba. Això ha deixat molt tocat al màxim dirigent d’UDC, que una vegada més s’ha sentit desautoritzat per la direcció de CiU.
Només li faltava saber que l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el Cas Treball -que investiga una trama de malversació de fons públics que esquitxaria Unió- per acabar d’enfonsar-se. Pobre Duran!

L’alcalde d’Amposta, Joan Maria Roig (CiU), promotor d’un polèmic macrocomplex urbanístic a Andalusia

Dos camps de golf, tres hotels de cinc estrelles, 800 cases de luxe, un club hípic, un col·legi d’elit, una residència per a la tercera edat, un poliesportiu i 4.200 parcel·les de 7.500 metres quadrats. Tot això és el que pretén construir la societat Promociones Club de Campo&Golf de Ronda a la finca Los Merinos, a la serra de Ronda (a caball de les províncies de Sevilla i Cadis). El projecte no disposa del permís d’aigües de Conca Mediterrània, té un recurs pendent al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i compta amb l’oposició de veïns dels pobles afectats i entitats ecologistes. A més, el vicepresident de la societat, Jorge Juan Flor Gallén, el van embargar al no justificar la destinació de 31 milions de pessetes que va obtenir de la UE.
Joan Maria Roig, alcalde d’Amposta per CiU i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, és conseller de Promociones Club de Campo&Golf de Ronda, on va arribar-hi de la mà del constructor Josep Cornadó Mateu, president i únic accionista de Construcciones Materiales y Pavimentos Inmobiliaria S.A. (empresa rebatejada amb el nom de Construcción Pirenaica S.A. (Copisa) l’any 2005). Cornadó és amic de la família Pujol Ferrussola i, per exemple, acostuma a passar els estius a Menorca amb Jordi Pujol Ferrussola, el fill de l’expresident. Copisa, durant cinc anys, va obtenir 52 adjudicacions de projectes d’obra pública per part dels governs de CiU, valorats en 81,6 milions d’euros.
Entre la llista de personatges il·lustres vinculats al macrocomplex urbanístic de Ronda hi ha l’exdirector de RTVE i Telefónica, Luis Solana Madariaga, el regidor del PP de Navaluenga (Àvila), Juan Francisco Rueda Orgaz o el director del Patronato de Turismo de la Costa del Sol, Juan Fraile, que el 1991, en la seva condició d’alcalde, va requalificar els terrenys de Los Merinos, considerats fins llavors zona verda, com a sòl urbanitzable.
Un decret d’alcaldia de juny del 2006 autoritza el projecte de Los Merinos, que Joan Maria Roig i les seves amistats perilloses tenen previst tirar endavant.

Madí alleuja els problemes econòmics de Sostres col·locant-lo al Canal Català de Fresita i companyia

Salvador Sostres, criatura mediàtica singular, es passarà la resta de la seva vida professional (?) pagant favors al factòtum convergent DaViD Madí. Resulta que l’inefable Vador obté uns ingressos discrets per la columneta que cada dia perpetra a la recontra del diari “Avui” i que no li dóna prou per arribar a finals de mes.
En Vicent Sanchís no pot (o no vol) fer-hi més i, en Sostres, irreductible fill de casa bona acostumat als excessos pecuniaris, ha acabat acceptant l’ajuda de DaViD Madí i ha recalat al Canal Català, on comparteix graella amb televisius noms il·lustres: Núria Yánez alias ‘Fresita’ -la llumenera de Salou que va trepitjar la casa de Gran Hermano-, Carlos Fuentes -el polemista cridaner aspirant a conductor de Crónicas Marcianas- i Odette Pinto -estrella lacada de les radionoveles de mitjans de segle passat-.
Allà li han reservat un espai diari (Les nines), a partir de les 19.50 hores, en què l’artista de la pista Sostres fa broma amb uns ninots tipus teleñeco que representen alguns dirigents polítics catalans (Artur Mas, Josep Piqué, Carod-Rovira, etc.). Per presentar aquest guiñol nostrat, Sostres ha canviat de look: S’ha deixat créixer el cabell (allà on n’hi queda) i la barba. Alhora, l’histriònic comentarista que vam patir al Crónicas Marcianas de Xavier Sardà ha deixat pas a un Sostres pretesament més reposat i reflexiu, que mira a càmera amb tendresa i parla calmosament amb els seus companys de drap.
El pas triomfal pel Canal Català és un altre favor que l’impenitent convergent d’en Sostres haurà de pagar durant anys a DaViD Madí. Per molts anys, Vador, per molts anys.

Exemple d'examen pel carnet de punts per a inmigrants

Ha arribat a aquesta redacció el relat d'un fet real, que va passar aquesta setmana:

Una ciudatana d'origen llatinoamericà amb nacionalitat italiana s'acosta al xiringuito de CIU a les rambles.
-Hola! Este es el video que salio el fin de semana ?.
-(CiU) Si.
-¿Puedo tomar uno?
-(CiU)Es sólo para los que pueden votar.
-¡Ah! Es que yo no voto. (pot votar a les municipals)
-(CiU) Entonces no hay video.
-Y...¿esa es la posición de CIU ?
-(CiU) Si.
-Pues entonces, fíjese que espero sinceramente que no ganen.
-(CiU) Y yo espero que tu te vayas muy pronto de este País.

Voldrà dir això que la nostra protagonista s'ha quedat sense punts en el seu carnet de Bona catalana que tant propugna Artur Mas?

Els problemes econòmics de CiU a causa del DVD

Els números ni li surten a CiU. Ni en la despesa explicada per Madí ni en el recompte de recursos que els hi resten per fer campanya a causa dels DVDs.
Aquesta redacció ha rebut de primera mà una informació sobre les queixes que Toni Castellà, Vicepresident Executiu d’Organització del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya, va fer en un sopar fa un parell de dies amb una copa de més:
" La nostra gent a comarques està farta perquè està ofegada amb recursos per a la campanya (s'ho hauran gastat en en el DVD?), i estem fins els c.... de la brunete mediàtica Madí-Toni Vives que s'ho menja tot"

Sala i Martín dóna carbasses a Artur Mas, que li va demanar que fos el seu conseller d’Economia

“No, perquè econòmicament no em surt rentable”. És la resposta que el llampant economista Xavier Sala i Martín va donar al candidat d' Artur Mas quan aquest li va proposar que acceptés ser el seu conseller d’Economia si CiU guanya les eleccions. Sala i Martín és un gran defensor de la globalització, de l’obertura comercial i econòmica com a única forma de garantir el creixement, i forma part del lobby convergent que ha creat Lluís Prenafeta al voltant de la Fundació Catalunya Oberta (FCO).

Després de donar carbasses a Mas, Sala i Martín va fer-li un suggeriment al candidat a president. Concretament, va recomanar-li que deixés les finances de la Generalitat a les mans de Joan Oliver, exdirector de TV3, col·laborador d’opinió de l’“Avui”, membre també de la FCO i ‘hooligan’ convergent com pocs.

Mas va posar bona cara després d’escoltar la recomanació de Sala i Martín perquè Oliver -que segons ha pogut saber lasantaespina cobra uns 3.000 euros mensuals de la FCO - és un home de la corda de Prenafeta, l’home que va apadrinar l’entrada d’Artur Mas a CDC i a la Generalitat.

Puig va exigir a Mas la dimissió de Fdez. Teixidó per l’escàndol de la màfia russa

Al cap de pocs dies de descobrir-se l’escàndol que relaciona el número 9 de la llista de CiU per Barcelona i exconseller de Jordi Pujol, Antoni Fernández Teixidó, amb el número 3 de la màfia russa a Espanya, Malchas Tetruashvili, al carrer Còrsega hi va haver sarau del bo. Artur Mas, David Madí i Felip Puig es van discutir com feres. El vicesecretari general Puig va ser el que més va alçar la veu, i ho va fer per exigir al seu cap Mas que ordenés la dimissió immediata de Fernández Teixidó.

Segons Felip Puig, la connexió de l’exconseller amb la màfia russa “embruta el bon nom de tota la candidatura de CiU”, un fet que considera “intolerable”. Puig va saltar el dia que alguns diaris van publicar que Fernández Teixidó havia acompanyat el mafiós Tetruashvili a la Delegació del Govern de Barcelona.

Després d’una bona estona de discussió, Mas i Madí van aconseguir aplacar els ànims del ‘talibà’ de Parets del Vallès nascut a Barcelona, prometent-li que si sortia més brutícia relacionada amb Fernández Teixidó el faria plegar. Estarem amatents.

Malestar a UDC per la rapidesa amb què Duran Lleida ha sortit a defensar Fernández Teixidó (CDC)

Pràcticament ningú a UDC entén la immediata defensa pública que Josep Antoni Duran Lleida ha fet del número 9 de la llista de CiU, Antoni Fernández Teixidó, a qui se’l relaciona amb un capo de la màfia russa. En declaracions a una emissora de ràdio Duran deia, un dia després que saltés l'escàndol, que l’exconseller no té cap mena de relació amb xarxes mafioses, tot i admetre que Fernández Teixidó coneix Malchas Tetruaschvili.

“Després de la indeferència en què ens ha tractat CDC arran de la persecució judicial a què hem estat sotmesos els darrers anys (en referència als casos Treball i Turisme), no calia sortir tant ràpid en defensa d’en Fernández Teixidó. Evidentment no cal fer sang amb aquest tema perquè ens tiraríem pedres a la teulada, però tampoc hem de donar la cara amb tanta vehemència per aquells que no ens han defensat mai. Encara esperem que en Mas surti públicament a dir que a Unió no hi ha hagut irregularitats”. Qui parla és un diputat al Parlament i membre destacat de la direcció d’UDC, convençut que darrera els escàndols Treball i Turisme hi ha una mà negra de CDC.

Convergència i Corrupció? El festeig dels nacionalistes amb les màfies de l’Est

Ahir sortia a la llum pública que l’exconseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó, treballava per un mafiós rus. Malchas Tetruashvili, Micki per als amics, detingut el 2005, va demanar ajuda a Fernández Teixidó per a legalitzar a uns seus compatriotes. No és l’única connexió existent entre l’entorn de CiU i les màfies de l’Est. El jutge Baltasar Garzón investiga una trama de corrupció en què hi està implicada la màfia ucraniana i l’expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné (CiU).

Home de confiança d’Artur Mas

Tornant al primer cas, recordem que l’amistat de Fernández Teixidó i Tetruashvili ve de lluny, des de principis del 2002. Quan l’exdiputat del CDS va ser nomenat conseller de l’últim Govern de Pujol, la relació entre el polític i el mafiós es mantenia ben viva. Per cert, l’entrada de Fernández Teixidó a l’Executiu, el novembre del 2002, va irritar els hereus del president, Oriol i Josep Pujol: Quan van demanar explicacions al seu pare, la resposta va ser que la idea havia estat d’Artur Mas i que, en tot cas, li demanessin explicacions a ell, que llavors era conseller en cap. Aquesta és la prova que si Fernández Teixidó és avui en dia algú a CDC és gràcies al seu padrí Artur, que l’ha situat en el número 9 de la seva candidatura.

Operació ‘Marbre Roig’

En paral·lel a l’escàndol Teixidó, l’Audiència Nacional manté oberta la investigació del cas ‘Marbre Roig’, que el juny de 2005 va suposar la desarticulació d’una xarxa mafiosa ucraniana que sobornava polítics catalans a canvi que els ajudessin a desenvolupar diversos projectes urbanístics. Les sigles de CiU també surten al sumari.

En aquest cas s’hi va veure plenament implicat l’expresident provincial de Tarragona Josep Mariné, que presumptament, segons la Guàrdia Civil, hauria cobrat soborns de part dels ucranians. Els investigadors van localitzar un fax que Mariné va rebre de Sandhaven Consultancy (Holanda) a la Diputació, i l’informe policial explica que: “A través del citat document (els ucranians) comuniquen (a Mariné) que estan a l’espera d’una resposta en relació amb un terreny localitzat a Sabinosa Beach (Tarragona)”.

La connexió Piqué Vidal

D’altra banda, l’abril del 2005 la policia va detenir Joan Piqué Vidal acusat de col·laborar amb una xarxa de narcotraficants colombians i mexicans. Piqué Vidal hauria assessorat als delinqüents i els hauria ajudat a blanquejar diners procedents de la venda de drogues. Piqué Vidal, implicat també en la trama d’extorsió a empresaris dissenyada per l’exjutge Lluís Pasqual Estevill, va ser l’advocat de confiança de Jordi Pujol, el que el va defensar en el polèmic cas Banca Catalana.

Ciutadans de Catalunya-FAES-Prenafeta: ‘Tanto monta monta tanto’

Constituïts com a formació “antinacionalista” que teòricament defuig dels postulats de la dreta, el Ciutadans-Partit de la Ciutadania (PdC) aspira a obtenir més del 3% dels vots en les properes eleccions autonòmiques. Diem que “teòricament” el partit d’Albert Boadella i companyia defuig de la dreta perquè, a la pràctica, les relacions que té amb els partits conservadors són molt estretes. I especialment fructífera és la col·laboració entre membres de Ciutadans i la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) que presideix l’ínclit José María Aznar.

“Cuadernos de pensamiento político” és una de les publicacions periódiques de FAES, amb articles d’anàl·lisi escrits per firmes “de prestigi”. De la llarga llista d’il·lustres signatures, algunes pertanyen a membre de Ciutadans. Teresa Giménez Barbat, la única dona que forma part de la direcció del partit de Boadella (rebatejat com Partit de la Ciutadania-Ciutadans), col·labora en la vuitena entrega dels “Cuadernos”, amb un article titulat “Por un humanismo secular”. En el mateix número, hi apareix també la firma de Xavier Pericay, que en un article parla sobre “La ruina de la enseñanza española”. Pericay, membre de Ciutadans, és un habitual dels “Cuadernos” de la FAES: En el cinquè volum va publicar un article titulat “La lección de un inglés” i en el primer un altre sobre “Cataluña y el senti de la cultura”. En aquella entrega compartia cartellera amb Mariano Rajoy, entre d'altres.

Arcadi Espada, "ciutadà" mediàtic per excel·lència al costat de Boadella, és un altre dels habituals a “Cuadernos”, una publicació que obre les portes a personatges com Alberto Recarte, de libertaddigital i vinculat a l’ultradretà grup de comunicació Intereconomía, o Alejo Vidal-Quadras, que hi publica articles de l’estil “Adiós, España”. A “Cuadernos”, publicació dirigida per Javier Zarzalejos, hi tenen cabuda també escriptors com Valentí Puig qui, curiosament, és membre actiu de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), la FAES convergent que ha posat en marxa Lluís Prenafeta, l’esbirro de Jordi Pujol que durant anys va ser la mà dreta del president a la Generalitat. Els vincles entre la FAES d'Aznar i la FCO de Prenafeta són cada vegada més forts (veure edicions anteriors de lasantespina).

Fernández Teixidó reuneix la vella guàrdia de CiU a casa seva

La decisió dels responsables de campanya de CiU de ‘facilitar’ la retirada progressiva dels dirigents històrics (Fernández Teixidó, Carme-Laura Gil, Irene Rigau, Josep Grau, De Gispert i companyia) ha començat a provocar els primers moviments interns de reacció al partit. Per exemple, Antoni Fernández Teixidó, que ja es veu fora de les llistes, almenys dels llocs importants, cita a casa seva, a sopar, als seus veterans col·legues.

Expliquen fonts de CiU a lasantaespina que aquestes reunions, que volen fer-se amb la màxima discreció, tenen per objectiu crear una mena de ‘lobby’ de pressió intern en la línia de fer recapacitar a Mas de la seva decisió de precipitar un recanvi generacional. No estan disposats a permetre que gent d’un perfil més jove com Oriol Pujol, Quico Homs, Lluís Corominas o David Madí remenin les cireres a CiU en solitari. Veurem com acaba la cosa.

Mas força la retirada de la vella guàrdia de CiU per vendre una imatge de renovació

A CiU, si ets més vell que l’Artur Mas no surts a la foto. Amb l’objectiu de projectar una imatge de renovació de la federació nacionalista, Artur Mas, aconsellat, com sempre, pel factòtum David Madí, ha ordenat la jubilació de la vella guàrdia. En Mas, que el gener passat va complir 50 anys (curiosament els mateixos que té el rival a batre a la Generalitat, José Montilla) vol promocionar els nous valors de la federació en detriment de les ‘vaques sagrades’. Així, molt previsiblement noms com el de Carme Laura-Gil (71 anys), Antoni Fernández Teixidó (54), Irene Rigau (55), Josep Grau (61) passaran a la reserva convergent, a l’ostracisme més absolut. Curiosament, un dels noms que aquests dies sona com a número dos de Mas a la llista de les autonòmiques, Núria de Gispert (57), està adscrita al grup dels ‘dinosaures’.

Els assessors de Mas de cap manera volen que l’exconsellera de Justícia i Governació amb la seva presència en un lloc molt destacat de la llista trenqui la imatge de joventut i cares noves que volen donar. Aquí en citem unes quantes: Lluís Corominas, secretari general d’Acció Territorial de CDC (43 anys); Oriol Pujol Ferrussola, diputat i responsable d’Acció Sectorial de CDC (39); Francesc Homs, secretari executiu de CDC i diputat (37); Carme Vidal, vicesecretària general de Convergència de Benestar, Identitat i Cultura (40); Joana Ortega, portaveu d’UDC i regidora a Barcelona (43); Antoni Castellà, responsable de Política Municipal d’UDC i dirigent de CiU (36); Ramon Espadaler, president del Consell Nacional d’UDC i diputat (42) i Josep Maria Pelegrí, secretari general d’UDC i portaveu adjunt al Parlament (41). Tanquen la llista de ‘cares noves’ el vicesecretari general de CDC i portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig (47 anys, altrament conegut com el ‘pitbull’ d’Artur Mas, l’home que mossega sense pietat els adversaris polítics del cap de l’oposició), i el l’omnipresent David Madí, portaveu de CDC i director de campanya de CiU (35 anys).

“Als veterans els agrairem els serveis prestats i els demanarem que deixin via lliure a la nova fornada de CiU”, comenta un alt dirigent de CDC. Més clar, l’aigua.

CDC: Convergència Democràtica o Ciutadans de Catalunya?

De tants ensurts, de tants disgustos, al final a David Madí li sortirà una úlcera. Llibre de Josep Sánchez-Llibre a banda -sí, aquell on deixa Artur Mas per terra i Duran Lleida pels núvols-, ara els Ciutadans de Catalunya li han reservat una altra sorpresa a Madí: Resulta que les sigles que fa servir aquesta plataforma nacionalista espanyola propera al PP són, ni més ni menys, que CdC. Sí, CdC, un acrònim gairebé calcat al que històricament els convergents han fet servir per al seu partit.

Més d’un militant ha trucat a la seu del carrer Còrsega queixant-se que “aquesta colla de fatxes d’en Boadella” embruten el bon nom de Convergència utilitzant “les nostres sigles”. En Madí traga bilis i fa el que pot: Aguantar-se.

La trama de corrupció a Treball en època de CiU s’extén a Justícia

A la conselleria de Treball, en època de CiU, els informes plagiats corrien com l’aigua. Sota la supervisió del conseller Ignasi Farreres, empresaris corruptes cobraven per informes que eren còpies d’altres documents existents. Sembla ser que algú a UDC va veure en aquest pervers sistema de contractació una bona manera de finançar el partit. Així que no van dubtar ni un moment en extendre aquestes lamentables pràctiques a d’altres departaments de domini democristià, com per exemple el de Justícia, que en el seu moment va dirigir Núria de Gispert.

A partir del descobriment del cas Farreres (veure edicions anteriors de lasantaespina), la Generalitat ha descobert sistemes de facturació d’informes similar a Justícia: A l’hora d’encarregar els estudis, Justícia sempre acudia a les tres mateixes empreses, que presentaven tres propostes idèntiques, que només diferien en l’import final. Una de les empreses era Isa Consultores -administrada per Rafael Crespí Llobet, membre d’una fundació que organitzava els viatges que Josep Antoni Duran Lleida organitzava a l’Europa de l’Est i Sudamèrica)- i les altres dues Pasanger i Global Business, que havien redactat altres informes per Turisme (controlada també per Unió) i que estaven sota el control de Víctor Manuel Lorenzo Acuña, el principal imputat pel cas Treball. Embolica que fa fort.

ICV vol tancar l’exconseller Farreres (UDC) a la presó

ICV manté viva la seva croada contra els casos de corrupció que es van produir en alguns departaments de la Generalitat sota governs de CiU, i en particular contra Unió Democràtica i Josep Antoni Duran Lleida. Joan Boada, el diputat que s’ha convertit en la gota malaia d’UDC, continua pensant que Duran Lleida era el “líder d’una trama de corrupció política”. Coherent amb la seva insistència, ara, ICV, que exerceix d’acusació particular en el cas Farreres -una de les ramificacions de la trama del cas Treball- demana 6,5 anys de presó per a l’extitular del departament de Treball, Ignasi Farreres, l’empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, i el que va ser número dos a la conselleria, Josep Maria Servitge. Iniciativa considera que els imputats van cometre els delictes de malversació de fons públics, falsedat comesa per autoritat i prevaricació.

Així mateix, el partit de Joan Saura demana que els acusats paguin, cadascun d’ells, multes de 5.400 euros i es facin càrrec de la indemnització de 46.157 euros en concepte de responsabilitat civil. El cas Farreres va destapar una trama a través de la qual la Conselleria pagava a l’empresa de Lorenzo Acuña estudis tècnics plagiats i falsificats.

El candidat de CDC a Girona, el periodista Carles Puigdemont, embargat per no pagar impostos municipals

Comença amb mal peu el candidat que ha proposat CDC per encapçalar la llista de les properes municipals a Girona, el periodista del diari “Catalonia Today”, vinculat al grup editorial d’“El Punt”. Resulta que aquest jove, que diu haver acceptat l’oferta convergent amb la intenció d’aportar noves maneres de fer política, ha patit un embargament de sou com conseqüència dels deutes contrets amb l’Ajuntament gironí, el que ell aspira a presidir algun dia. O sigui, que de ciutadà exemplar, res de res.

Segons el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona de novembre del 2001, Carles Puigdemont Casamajó, un dels fundadors de l’Agència Catalana de Notícies, deu l’impost de vehicles de 1997, 1998, 1999 i 2000. Mesos després, l’agost de 2002, l’Ajuntament li reclama l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i la taxa d’escombraries. El setembre del mateix any, el BOP recull un edicte pel qual l’Ajuntament requereix Puigdemont a abonar l’Impost de Béns Immobles (IBI) del 2000. Finalment, i després d’algunes aparicions més dels deutes de Puigdemont al BOP, l’Ajuntament, amb data del 22 de maig de 2005 anuncia que procedeix a embargar-li el sou.

Unió no l’accepta

Problemes fiscals a banda, Puigdemont ha topat amb un obstacle de naturalesa política: Unió no l’accepta. Considera que no és un bon candidat perquè viu fora de Girona i és poc conegut. La publicació, al “Diari de Girona”, dels deutes de l’aspirant a candidat tampoc no juga a favor de Puigdemont, que sembla que ja està essent qüestionat fins i tot en cercles de CDC. Definitivament, CiU, a Girona, no aixeca el cap.

On és en Penín?

Desaparegut, missing. Ningú sap on és Josep Maria Penín, l’intermediari que, a través de l’empresa Adigsa, cobrava comissions il·legals a constructors -Adigsa és l’empresa pública que s’encarrega de construir vivendes socials- que presumptament servien per finançar Convergència Democràtica de Catalunya. L’onze de maig passat, el jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona va citar formalment Penín per declarar. Ho havia de fer en qualitat d’imputat en la trama Adigsa, però no va comparèixer i des de llavors ni els Mossos ni la policia han aconseguit localitzar-lo.

Penín ja va fugir de la Justícia una altra vegada, l’any 2005, quan el fiscal investigava un suposat cobrament de comissions il·legals. Ara, la seva mare diu no saber on para, malgrat que algun conegut afirma haver-lo vist no fa massa dies a Barcelona.

Qui és, però, en Josep Maria Penín ?

Penín, el cobrador del frac de CDC, va treballar 12 anys en diferents departaments de la Generalitat, sempre sota governs de CiU. És parent de Felip Puig, amb qui va coincidir en dos departaments: Benestar Social i Política Territorial. Curiosament aquests eren els dos departaments que en l’època de governs convergents van gestionar l’empresa Adigsa.

En més d’una ocasió Felip Puig, vicesecretari general de CiU, ha mentit i ha dit que no coneix Penín. “És fill, en segones núpcies, de la vídua de un cosí germà de la meva mare. És obvi que no tinc cap relació de parentiu amb el citat senyor Penín, amb qui no he tingut mai cap relació econòmica ni mantinc cap relació personal”, deia Puig.

Fals. Fa uns mesos, “El Periódico” publicava una fotografia de Felip Puig i Josep Maria Penín junts, lluint la samarreta del mateix equip de futbol sala, un esport per a la pràctica del qual fan falta només cinc jugadors. A més, un exresponsable de seguretat de CDC, Ricard Murga, que va denunciar l’existència d’una trama de cobrament de comissions il·legals, assegura que Penín anava dient que era parent de Felip Puig i que tenia accés directe al despatx del dirigent de CDC, quan aquest tenia càrrecs de responsabilitat a la Generalitat. Josep María Penín, que era militant de CDC, també havia treballat com a guardaespatlles i xofer d’alts càrrecs del partit.

Carod declara la guerra a Carretero i l'acusa de "suïcida polític"

Esquerra s’ha de deixar de tonteries i, si vol ser partit de Govern, ha de passar a fer una política “realista” i “possibilista” per demostrar als seus electors que pot ser una alternativa. L’argument el va exposar Josep Lluís Carod-Rovira, dimecres passat, al programa de TV3 de la Mònica Terribas, “La Nit al Dia”, i el missatge tenia un destinatari amb nom i cognoms: Joan Carretero, exconseller de Governació, exalcalde de Puigcerdà i home fort d’ERC a l’Alt Pirineu, inductor d’una rebel·lió interna que busca acabar amb la substitució de Carod al capdavant del partit.

Carod va dir que “una cosa és el senyor Carretero i una vintena de militants que van ser els més ardids defensors que ERC votés que NO, i els resultats podríem dir que salten a la vista” i l’altra és “la feina” que ha de fer Esquerra. I va afegir: “Demanar en aquests moments un congrés extraodinari és una barbaritat. Això no té cap sentit i per tant, si aconsegueix el suport necessari hi haurà congrés extraordinari. Com que no l’aconseguiran, no hi haurà congrés extraordinari. Això a dins d’ERC no s’ho planteja ningú. No conec ningú políticament tant suïcida que sigui capaç de plantejar-se això quan aquí tenim unes eleccions. Deixem-nos estar de romanços d’una vegada i anem per la feina positiva que hem de fer”.

Les declaracions de Carod a preguntes de la ‘Terribles’ no han caigut gens bé entre els partidaris de Carretero, que les entenen com una “declaració oberta de guerra”. Esquerra, i més concretament en Carod, té un problema: Joan Carretero. I els que el coneixen avisen que “no pararà fins a sortir-se amb la seva”. Veurem què passa.

Madí ordena a CDC la compra massiva del llibre d’un diputat d’Unió que compromet Artur Mas

L’ordre ja ha estat donada pel braç executor de la maquinària política de CDC, David Madí: A les llibreries no hi pot quedar un sol exemplar de l’obra del diputat d’UDC -i teòricament amic- Josep Sánchez-Llibre, titulada “Les veritats de l’Estatut”. El llibre, que s’acaba de posar a la venda editat per L’Esfera dels Llibres, deixa Artur Mas a l’alçada del betum i presenta Josep Antoni Duran Lleida com l’autèntic artífex del pacte de la Moncloa del 21 de gener, l’acord que va fer possible desencallar la negociació de l’Estatut i que va immortalitzar la foto del president de CiU al costat de José Luis Rodríguez Zapatero.

Entre altres coses, el llibre explica que el famós pacte es va tancar dies abans de la coneguda fotografia, i que els que ho van fer possible van ser Alfredo Pérez Rubalcaba i Duran Lleida. Explica que qui va portar el pes de la negociació a Madrid va ser el president d’UDC i no el líder de CDC, que anava molt peix i no s’assabentava massa de res. I relata, també, la traïció que va consumar Mas al demanar una reunió a soles amb Zapatero a esquenes de Duran. Això és el que li va dir el mateix dia 21 en Duran a Sánchez-Llibre: “Josep, crec que en Mas me l’està jugant. El nas em diu que en Mas és a la Moncloa reunit amb en Zapatero”.

I, si tenim en compte com van anar les coses, els fets van donar la raó a Duran i la traïció es va consumar. La nit dels fets, el capo d'Unió, empipat com estava per la jugada bruta de Mas, no va dubtar a l’hora de penjar el telèfon a tot un president del Govern espanyol, que el trucava a petició del líder de CiU per donar-li una explicació sobre la trobada.

Ara Madí vol evitar per tots els mitjans que el llibre tingui molta difusió i més ara que la precampanya electoral és a tocar. L’estratega de CDC tem que les històries que explica Sánchez-Llibre puguin danyar la imatge d’Artur Mas, que podria aparèixer davant l’opinió com un autèntic judes polític.

La segona vegada

No és la primera vegada que Madí ordena depurar les llibreries catalanes amb motiu de la publicació d’un llibre. L’any 2002 va fer el mateix amb l’obra “Artur Mas: biografia d’un ‘delfí’”, escrit per la periodista Montserrat Novell. Aquesta biografia no autoritzada del president convergent va airejar aspectes controvertits i polèmics d’aquest polític que no van agradar gens a Madí. Trobar un exemplar d’aquest llibre és, avui en dia, literalment impossible.

Tornem a l’editorial L’Esfera dels Llibres, amb seu a Barcelona, per recordar que ha publicat, per exemple, títols de Salvador Sostres -sí, el de les columnes de la ‘recontra’ de l’“Avui”-, Oriol Pi de Cabanyes, Xavier Bru de Sala, Julià de Jòdar i Miquel de Palol, entre d’altres. Com a curiositats, L’Esfera també ha editat títols com “El cervell eròtic”, una aproximació a les “rutes neuronals de l’amor i del sexe” de l’Adolf Tobeña, o “Els altres andalusos”, una particular visió de “la qüestió nacional de Catalunya” des de l’òptica de l’associació homònima que integren, entre altres, Luis Cabrera, Miguel Fernández, Bienve Moya, Pedro Morón, Juan Miquel Portal i Marta Riera, autors del llibre.

El cas Treball enfronta de nou Pujol i Duran

Josep Antoni Duran Lleida i Jordi Pujol sempre han mantingut una relació política que ha oscil·lat entre l’amor i l’odi. Necessitats l’un de l’altre, les coses entre els dos dirigents d’UDC i CDC es van deteriorar molt en l’última etapa de governs convergents, època en què Pujol va designar successor Artur Mas en lloc de Duran. La darrera crisi entre el president d’UDC i Pujol va complicar molt les coses a CiU al llarg de la campanya pel referèndum de l’Estatut.

Duran va obrir la caixa dels trons fa dos mesos i mig en una conferència que va pronunciar al Teatre Nacional, a Barcelona, amb motiu del 75è. aniversari d’UDC. Sense citar CDC, el líder democristià va denunciar que Unió va ser “objecte” d’una campanya “profunda i intencionada” amb els casos Treball i Turisme. Amb les seves paraules, Duran donava a entendre que CDC havia aprofitat la filtració a la premsa dels casos de corrupció que esquitxen UDC per apartar-lo de la carrera successòria de Jordi Pujol. L’endemà, a Catalunya Ràdio, va ser encara més clar: “Totes les forces polítiques van estar jugant amb aquest tema. Convergència també. A tots els anava bé que Unió tingués dificultats”.

Aquestes acusacions van irritar Pujol, que es va empipar encara més en veure, fa uns dies, la publicació de la conferència de Duran amb les acusacions cap a CDC incloses. Tan emprenyat estava l’expresident que ho va explicar en un acte de partit. I llavors Duran es va ofendre, i molt, i va exigir una disculpa.

Amb la intención de fer pal·lès el seu malestar, Josep Antoni Duran Lleida no va assistir el diumenge 11 de juny a l’acte de campanya que Jordi Pujol va protagonitzar a Taradell, després de pujar al Tagamanent. L’expresident es va haver d’empassar l’orgull i, per telèfon, va demanar disculpes a Duran i el va convèncer in extremis que acceptés participar en l’acte de tancament de campanya de CiU a Barcelona, al pavelló de la Vall d’Hebron.

Oficialment, Pujol i Duran han resolt les discrepàncies i, en els darrers actes de campanya es van encarregar d’escenificar davant les càmeres una suposada reconciliació. Internament, però, el ressentiment entre ambdós polítics es manté ben encès.

Josep Maria Cullell fa campanya a favor de Xavier Trias i en contra de David Madí

Josep Maria Cullell, l’home que fa uns anys estava cridat a ser el successor natural de Jordi Pujol però que va haver de deixar la política per un escàndol urbanístic a Sant Pere de Torelló, torna a la càrrega. Ho fa des de l’ombra, això sí, i ha vingut per ajudar al seu amic Xavier Trias, el candidat convergent a l’acaldia de Barcelona, i, de passada, venjar-se del seu gran enemic a convergència: David Madí, amb qui no es parla des de fa molt de temps.

Resulta que Cullell, segons ha pogut sabe lasantaespina, està fent una tournée per mitjans de comunicació catalans i s’està entrevistant amb una colla d’influents empresaris. Els demana que ajudin a Trias en la seva dura precampanya electoral. Cullell ha prèsa aquesta decisió després d’assabentar-se que el cervell mediàtic convergent, Madí, ha decidit abandonar l’alcaldable a la seva sort, negant-li el suport econòmic i logístic del partit a la seva campanya, que s’està fent sota mínims. La decisió de Madí ha deixat molt tocat a Trias, fins al punt que l’entorn del candidat admet amb la boca petita que l’home “està molt deprimit”. L’avançament de la campanya de les autonòmiques ha acabat d’enfonsar Trias, que dóna la batalla de Barcelona per perduda.

Mentrestant, i a esquenes de l’exconseller de Presidència, Madí ha fet un tracte amb els mitjans: A canvi de fer-se ressò de tot allò que faci i digui Artur Mas, no cal que es preocupin de Trias. De moment, els assessors de comunicació de l’alcaldable són els que estan patint els efectes de la maniobra Madí, ja que se les veuen magres per trobar forats en televisions, ràdios i diaris per al seu candidat (la desesperació és tal que fa unes setmanes a Trias no li va quedar més remei que anar al concurs de TV3 “Sis a traïció” per tenir els seus minuts de glòria).

Desesperat, el candidat va explicant als seus cercles més íntims que Madí l’ha convertit en “la torna de la sociovergència”. És a dir: L’estratega convergent calcula que Mas guanyarà les eleccions i que el PSC acceptarà entrar al Govern, a canvi, això sí, de garantir que Joan Clos seguirà sent l’alcalde. Olé!

Carod va punxar premeditadament al debat de TV3 per venjar-se de Puigcercós

Josep Lluís Carod-Rovira tenia molt clar quin havia de ser el seu paper al debat que TV3 va organitzar amb motiu del referèndum sobre l’Estatut. Anava a perdre per venjar-se de la ‘tràgala’ que unes setmanes abans li havia fet empassar el seu enemic número u a ERC, Joan Puigcercós. Carod, comenten els seus assessors off the record, “veu la batalla tan perduda que ja no li ve d’aquí”. Sap, expliquen les mateixes fonts, que el NO perdrà estrepitosament el 18-J i sap que té les coses molt difícils per continuar liderant el partit. La hipòtesi d’un congrés extraordinari que permeti renovar la direcció -és a dir, reforçar els sectors Puigcercós i Carretero- no està, ni molt menys, descartada. Carod sap que li volen fer el llit i, davant d’una audiència de més de mig milió de telespectadors, no va dubtar ni un segon a consumar la seva primera i petita venjança amb Puigcercós, amb càmeres al davant. Tu em vas fer empassar el NO i ara jo te’l faig empassar a tu, és el raonament que Carod va aplicar en la seva desastrosa cita a TV3.

L’equidistància d’ERC no deixa dormir a David Madí

David Madí, l’estratega electoral de CDC, està preocupat. El discurs de “l’equidistància” que pretesament ha recuperat Josep Lluís Carod-Rovira trasbalsa al responsable de comunicació de CDC, que no sap si el president d’ERC parla seriosament o juga a marejar la perdiu. La preocupació de Madí és tal, que al llarg dels darrers dies s’ha dedicat a trucar els periodistes que segueixen ERC per telèfon per preguntar-los la seva opinió: “Creus que això de l’equidistància és veritat o en Carod ja té clar que tornarà a reeditar el tripartit i parla de cara a la galeria?”. La pregunta, més o menys en aquests termes, la va adreçar a un redactor de política d’un centenari diari barceloní. Madí pateix perquè tem que ERC mantindrà l’aposta estratègica del Govern catalanista i d’esquerres. Si això es confirma, el somni madinià de fer president Artur Mas s’haurà esvaït per sempre.

La possible entrada de CiU al Govern central provoca una nova enganxada Mas-Duran

L’Artur Mas, fa unes setmanes, va estar un parell o tres de dies a Madrid per entrevistar-se amb empresaris i financers, entre ells els directius de Caja de Madrid. En una d’aquestes trobades, en Mas, va tenir una enganxada amb el seu soci de coalició i etern rival: Josep Antoni Duran Lleida. Duran es va manifestar partidari de donar un pas més per bloquejar i trencar el Govern de Catalunya anunciant públicament que CiU estava disposada, finalment, a entrar en l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Duran s’aferrava a la tesi que el president socialista li havia garantit que si CiU es postulava com a partit de Govern a Madrid ell obtindria un ministeri. Molest pel discurs de Duran, en Mas el va tallar en sec: “Fins que CiU no aconsegueixi la presidència a Catalunya, res d’entrar en un Govern a Madrid”.

ERC intoxica la xarxa dient mentides sobre la plataforma “Estatut, Jo SÍ”

Hi ha nervis, a Esquerra, molts nervis. A can republicà han tocat a sometent davant les perspectives que s’obren en vista al referèndum del 18 de juny. Tenen tanta por de quedar en la més absoluta evidència, que han enfilat el camí de la intoxicació i la mentida. Valents com són, els dirigents d’ERC no donen per res la cara i en canvi sí han donat instruccions a la seva ‘brunete’ internàutica perquè calumniï i menteixi a tot drap.

La prova la tenim en uns rumors que un blog molt afí a la causa esquerranosa fa circular sobre Agustí Colomines, un dels caps visibles de la potent plataforma cívica “Estatut, Jo SÍ”, que compta amb l’adhesió de centenars de persones rellevants de la societat catalana, i que es caracteritza per la seva diversitat i transversalitat. A Joan Puigcercós, la presentació de la plataforma li va provocar malsons i ja ha donat instruccions d’atacar-la sense pietat i de totes les formes possibles. Per exemple, fent circular per Internet i venent com a pròpia una notícia ja publicada per Vilaweb dies abans que explicava que la web d’“Estatut, Jo SÍ” s’allotja al servidor de Lavínia, l’empresa que gestiona la pàgina del PSC.

També, des d’aquest blog pro-Esquerra (que escriu les notícies al dictat de Joan Puigcercós) s’ha acusat Colomines d’aspirar a la presidència d’Òmnium Cultural. Per assolir aquest objectiu, segons la ‘brunete’ d’ERC, Colomines s’hauria ‘venut’ al PSC oferint-se a encapçalar la plataforma Estatut, Jo SÍ. Fals. Simplement, Agustí Colomines no és soci d’Òmnium Cultural, de manera que té ZERO opcions de ser-ne el president. Intoxicació, intoxicació i més intoxicació. A ERC se’ls han posat els pèls de punta en conèixer els resultats de l’enquesta que afirma que una majoria dels socis d’Òmnium Cultural està a favor del SÍ.

Còctel (molotov) de precampanya: Querelles al PSC, canvis de lemes a ERC, pífies a CiU i odi al PP

Oficialment, la campanya pel referèndum de l’Estatut encara no ha començat, però les maquinàries dels partits, dels partidaris del SÍ i del NO, funcionen a ple rendiment. Els analistes polítics, però, han assistit, alguns amb sorpresa, a un inici de precampanya força accidentat. Al carrer Nicaragua, per exemple, els han plogut querelles del PP pel seu lema guerrillero: “El PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya”. El plet, que va anunciar un indignadíssim Ángel Acebes, ha recaigut sobre el secretari d’Organització socialista, José Zaragoza, en la seva condició de responsable de la campanya.

El PP, que s’ha posat la pell de xai en aquesta polèmica, continua comportant-se, però, com el llop polític a què ens té acostumats des que José María Aznar va obtenir majoria absoluta. I mentre es lamenta de les bofetades que els dediquen els socialistes, a Espanya segueixen fent de les seves. Els reis de la mala llet són les Nuevas Generaciones de Castilla y León, que acaben d’engegar una campanya que porta per lema “El Estatut te discrimina por hablar en castellano”, i on hi apareix la foto d’un jove amb cara de circumstàncies a qui li pregunten, en català: “Ho entens?” (a sota d’aquesta frase hi ha la traducció al castellà “¿Lo entiendes?”. Entre algunes de les afirmacions que es fan en aquesta campanya hi figura la següent: “Si no entiendes catalán no podrás opositar a ningún empleo público en Cataluña”. I més avall es diu: “No entendemos por qué tienes que ser un ciudadano de segunda. ¿Y tú?”.

En paral·lel, els cachorros del PP castellano-lleonesos, han engegat una campanya que res té a veure amb l’Estatut però que ha fet emprenyar molt al PSOE. En la campanya hi apareix un noi -amb una rosa a la mà, en una clara referència la icona socialista per excel·lència- que agafa una noia per l’esquena, en posició clarament dominant, tapant-li els ulls amb el braç. Al costat, la mateixa parella es fon en una abraçada molt més carinyosa. Amb aquesta campanya, que han hagut de retirar després de la denúncia del PSOE a l’Observatori de Violència de Gènere, les Nuevas Generaciones pretenien captar afiliats, i molt especialment afiliades, venent la moto que a la pedrera del PP no existeix cap tipus de discriminació per raó de gènere.

CiU s’enfronta a una multa de 600.000 euros

Tornem a Catalunya. Un altre damnificat dels accidentats prolegòmens de la campanya per l’Estatut és ERC, que, després de les advertències del cantautor valencià Raimon, va haver de retirar el lema de campanya que inicilament tenia pensat: “Diguem NO” (una paràfrasi de la que és, segurament, la cançó més coneguda del cantant de Xàtiva). Raimon, a través d’intermediaris, va advertir la direcció d’ERC que si utilitzaven la lletra de la seva cançó com a eslògan sortiria públicament a defensar un SÍ rotund a l’Estatut. I els republicans es van espantar.

I, en la línia d’ERC, a CiU tampoc no s’han escapat d’espifiar-la: Resulta que per il·lustrar la seva campanya, que porta per lema “1979 o futur?”, han triat, entre d’altres imatges, la dels antics bitllets de 100 pessetes (sí, aquell on hi apareixia la imatge de Manuel de Falla). Però David Madí, responsable de la campanya -encarregada a les agències Tiempo BBDO i Altraforma-, no va demanar permís al Banc d’Espanya i això li pot costar al partit 600.000 euros.

Madí tem represàlies de Jaime Caruana

La llei 13/1994 d’1 de juny, prohibeix fer ús de bitllets “que tinguin o hagin tingut” curs legal en campanyes publicitàries. Fonts de CDC han expressat el seu temor que la tendència política del governador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana, es tradueixi en un excés de zel per part de l’organisme per fer que es castigui CiU. Recordem que Caruana, un home que va col·locar José María Aznar i que s’ha manifestat en més d’una ocasió en contra del nou Estatut de Catalunya. En Madí ja tremola.

Duran se surt amb la seva i evita que la foto d’Artur Mas sigui la imatge de la campanya per l’Estatut

Josep Antoni Duran Lleida és molt Josep Antoni Duran Lleida i, una vegada més, s’ha sortit amb la seva. Aquests dies, el president del Comitè de Govern d’UDC, ha mantingut un pols amb els estrategues de CDC -la lluita ha estat especialment acarnissada amb David Madí- per la campanya del referèndum sobre l’Estatut. En els plans inicials de Madí, l’Artur Mas era el protagonista de la campanya. El responsable de comunicació de CiU volia aprofitar el ressò del referèndum per promocionar la candidatura de Mas a les properes eleccions autonòmiques. Fonts de la federació nacionalista asseguren que fa unes setmanes tot estava a punt perquè la cara de Mas fos “la cara del SÍ convergent a l’Estatut”.

Però Madí, una vegada més, havia menystingut la capacitat de reacció de Duran Lleida, que s’havia assabentat de les intencions del portaveu de CDC per altres canals. Molt enrabiat, Duran va exigir a Madí que canviés la filosofia de la campanya, i el resultat el vam poder conèixer dimarts: Un lema poc atractiu, “1979 o futur?”, més propi d’anuncis de torrons (recordem l'entranyable espot de “1880, el turrón más caro del mundo”); fotografies on hi apareixen Seat 600, un telèfon, una màquina d’escriure; colors apagats... A Mas i a Duran se’ls va veure poc entusiasmats en la presentació de la campanya. I també se’ls veia distants, mantenint la fredor que últimament es dispensen.

Abans d'optar per les fotografies del Seat 600, Madí va valorar la possibilitat de fer sortir a la foto a l'Artur Mas, en Xavier Trias i en Duran Lleida. Aquesta possibilitat no va convèncer ningú i finalment el portaveu de CDC va haver d'adoptar una solució de consens.

Duran exigeix ser coprotagonista de la campanya de CiU per l’Estatut, al costat de Mas

L’alarma s’ha disparat a UDC. L’entorn de Josep Antoni Duran Lleida ha descobert les (males) intencions del director de campanya de l’Estatut de CiU, David Madí, que inicialment tenia pensat convertir-la en una plataforma per rellançar Artur Mas com a candidat a les properes eleccions autonòmiques. Per això, Madí tenia al cap sembrar Catalunya de pancartes amb la fotografia de Mas, en solitari, demanant el SÍ en el referèndum.


Però, ai las!, l’estratagema de Madí ha arribat a orelles de Duran Lleida que ja ha fet saber a la direcció de CDC que per aquí no hi passa, que ell vol ser també la imatge de CiU en la campanya. Madí, que mantenia un secretisme absolut sobre la campanya, ha hagut de claudicar i acceptar que Duran Lleida surti també a la foto. Però el secretari d’Acció Electoral de CiU no vol que el líder d’UDC se surti completament amb la seva i ja se n’ha empescat una altra: Mas i Duran no sortiran sols a la foto. També hi haurà Xavier Trias. Veurem com acaba aquesta nova entrega del serial ‘Mas contra Duran’.

El cantant Raimon diu NO a Esquerra

A Josep Lluís Carod-Rovira se li va desconjuntar la cara quan els seus col·laboradors li van comunicar la notícia. Resulta que el cantautor valencià Raimon els ha aixafat -mai millor dit- la guitarra del referèndum. En vàries ocasions els dirigents republicans han parafrasejat Raimon pronunciant un “Diguem NO” a l’Estatut que, segons apuntaven Carod, Vendrell i companyia, podia ser el millor eslògan per a la campanya. Això no va agradar gens al cantant que, molest per la utilització que feien els republicans de la lletra de la seva cançó, subtilment els va fer arribar el missatge que, si gosaven utilitzar el seu “Diguem NO” com a eslògan polític, immediatament després de la presentació de la campanya ell personalment faria una declaració pública en què defensaria sense embuts el SÍ al nou Estatut. La decisió de Raimon va arribar a la seu del carrer Villarroel a través d’intermediaris, amb gran discreció.

En Carod, expliquen fonts d’Esquerra, es va quedar glaçat. El resultat de tot això: Esquerra ha hagut canviar d’estratègia i no farà servir el “Diguem NO”. Curiosament, ahir, el president d’ERC va explicar als mitjans de comunicació que el partit havia decidit passar-se a l’eslògan “Ara no toca”, amb l’excusa que no volen coincidir amb el PP (“Digues NO”). “Al vent, la cara al vent,...”.

CDC, emprenyada amb “El Segre” per la publicació d’una entrevista a Duran Lleida

Nou capítol de les picabaralles entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida. Aquesta vegada, la disputa l’ha provocada la publicació d’una entrevista amb el líder d’UDC al diari lleidatà “Segre”. Resulta que el rotatiu tenia previst treure diumenge tres entrevistes a tres líders polítics catalans, arran dels canvis que hi ha hagut al Govern després de la sortida d’ERC: el president dels republicans, Josep Lluís Carod-Rovira, la consellera d’Interior, Montserrat Tura, i el president de CiU, Artur Mas. Aquesta era la previsió inicial, però, oh sorpresa!, diumenge “Segre” publicava, just a sota de l’entrevista d’Artur Mas, una altra entrevista amb Duran Lleida.

Lasantaespina ha pogut saber que els assessors de comunicació del líder d’UDC van agafar urgentment el telèfon quan la seva gent de Lleida els va informar de les intencions de “Segre”, el diari més llegit a les Terres de Ponent. Fonts properes a Duran ens han explicat que aquest va agafar un cabreig de proporcions inimaginables quan va saber que el diari de casa seva -recordem que Duran Lleida és de la Franja- havia escollit Artur Mas per valorar la situació política catalana i no a ell. Telèfon en mà, relaten les mateixes fonts, Duran va parlar amb el director executiu de “Segre”, Juan Cal, per llegir-li la cartilla. Cal va prendre bona nota del llistat de greuges que li va dictar Duran Lleida i el resultat va ser el que avançàvem unes ratlles més amunt: En Mas, que tenia reservada la pàgina 24, va haver de compartir-la amb en Duran. A en Carod i la Tura, en canvi, el periòdic els va concedir una pàgina sencera.

I si el divendres, quan se’n van assabentar, van ser els assessors de comunicació de Duran els que es van enfadar, diumenge, quan van veure el diari, els que es van emprenyar com mones van ser els responsables de premsa de l’Artur Mas, que no perdonen a Duran que hagués près protagonisme al seu cap. La lluita continua.

Un directiu de l’Espanyol pagava 36 milions de pessetes l’any a un alt dirigent de CiU a Girona

Ramon Ramos (CiU), regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Blanes (La Selva) i director del Patronat de Turisme-Girona Costa Brava, va sorprendre a tothom quan, poc després de perdre les eleccions municipals, el maig del 2003, va anunciar que fitxava per la immobiliaria Tarradellas, una empresa que presideix Sebastián Javier, des de fa unes setmanes nou directiu del RCE Espanyol, i que des que va ser creada, ara fa nou anys, ha experimentat un creixement espectacular.

Ramos, consultor immobiliari amb experiència, va haver de suportar les crítiques dels adversaris polítics i de la premsa local, que no li perdonaven que acumulés càrrecs, de regidor i de director del Patronat, mentre es llançava als braços del voraç i lucratiu sector de la construcció. Potser els 36 milions de les antigues pessetes que, a l’any, li pagava Javier, van ser un incentiu prou fort com pequè Ramos aguantés estoicament els retrets. Sí : 36 milions de pessetes ! A aquesta suma, se li ha d’afegir els prop de 3.000 euros mensuals (uns 6 milions de pessetes bruts al cap de l’any) que percep com a responsable del Patronat de Turisme, més el que cobra de regidor.

Fa uns mesos, Ramos va dir que plegava de la immobiliària Tarradellas argumentant que la seva condició de portaveu municipal de CiU obstaculitzava els projectes de l’empresa a Blanes, ja que l’equip de Govern es dedicava sistemàticament a denegar els permisos a la firma de Sebastián Javier. L’Ajuntament va desmentir aquesta teoria. Ramos, que el passat mandat va ser alcalde amb el suport d’ERC, ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, una decisió que equival a l’anunci del final de la seva carrera política.
Abans de les municipals del 2003, Ramon Ramos, home fort de CiU a la Selva i amic íntim de Felip Puig, aspirava a ser president de la Diputació i, per què no, arribar al Palau de la Generalitat, com a conseller, algun dia. Ramos ha passat del tot, al res.

Duran pressiona un imputat en el 'cas Pallerols' perquè carregui el mort i exculpi la cúpula del partit

Víctor Manuel Lorenzo Acuña, un dels principals imputats en el ‘cas Pallerols’, darrera del qual s’hi amaga la trama corrupta que va teixir la gent d’UDC per desviar fons del Departament de Treball, ha conegut la cara més fosca de Josep Antoni Duran Lleida. Dimarts passat, Lorenzo Acuña -condemnat a tres anys de presó per l’altre cas que esquitxa Unió, el ‘cas Turisme’- ratificava davant del jutge la confessió per escrit que el març passat havia fet arribar al Tribunal, i a través de la qual assumia tota la responsabilitat de l’afer Pallerols. Acuña reconeixia que ell era l’únic responsable de l’elaboració de vuit estudis fraudulents, plagiats, elaborats per al Departament de Treball. Tot i conèixer personalment alts càrrecs del Departament, Acuña va dir que aquests no en sabien res de les irregularitats que s’hi cometien.

Aquesta és la versió oficial, però lasantaespina, després de consultar diverses fonts properes a UDC, ha pogut conèixer la veritat: Sí, Lorenzo Acuña està embolicat fins a les celles en el ‘cas Pallerols’, però sembla ser que no n’era el principal responsable. Resulta que pocs dies abans de redactar la famosa confessió per escrit, Lorenzo Acuña va rebre una oportuna trucada del ‘gran jefe’, Josep Antoni Duran Lleida. Subtilment va recomanar a Acuña que acceptés ser el cap de turc del ‘cas Pallerols’ i així s’evitaria problemes, i al mateix temps li faria un gran favor al partit. Li va dir que no es preocupés, que no el deixarien penjat (promesa, per cert, que també va fer al desaparegut Joan Cogul, el principal imputat en el ‘cas Turisme’ que va acabar suïcidant-se a Les Filipines). Després de parlar amb Duran, el principal imputat en el ‘cas Pallerols’ va redactar la confessió -persones vinculades a UDC diuen que els advocats del partit fins i tot li van donar un cop de mà-. I, després ja sabem com acaba la història.

De la seva banda, i malgrat que la confessió de Víctor Manuel Lorenzo Acuña podria fer pensar que el ‘cas Pallerols’ està tancat, sembla ser que tan el Departament de Treball com la resta de partits no volen que aquest afer entri en via morta. De cara a les properes eleccions autonòmiques, una revifalla de les corrupteles que envolten Duran Lleida pot resultar interessant per als seus rivals, entre els quals també s’hi compta la gent de CDC. Més d’un dirigent convergent espera l’ocasió per clavar-li l’estocada definitiva al capo d’Unió.

Piqué-Federico Jiménez Losantos: Torna l’amor

Finalment Josep Piqué s’ha arrencat la màscara, s’ha tret el vestit de camuflatge. El gir catalanista del PPC ja és història: Piqué ha fet les paus amb Federico Jiménez Losantos, la veu de la dreta espanyolista més recalcitrant, el flagell dels catalans, el conspirador radiofònic contra Catalunya. L’amic d’Aznar. Avui, a primera hora del matí, Jiménez Losantos ha entrevistat Piqué; després d’escoltar durant mesos les crítiques ferotges que el locutor ha pronunciat contra el president del PPC, els oients de l’ínclita emissora episcopal es devien quedar amb un pam de nas mentre sentien els elogis, brometes i picades d’ullet que la fera hertziana Jiménez Losantos i el llop amb pell d’ovella Josep Piqué es dedicaven per antena.

Ni una sola pregunta compromesa, ni un sol retret de Losantos a Piqué per haver dissentit de la línia oficial del PP. I entre tantes dosis de bon rotllo, uns ‘enamorats’ Losantos i Piqué es van atrevir, fins i tot, a dissenyar l’alineació del “dream team” (Losantos dixit) del PP: Mariano Rajoy, Ángel Acebes i Eduardo Zaplana estarien en l’equip titular, on també hi hauria Pío García-Escudero, segons van acordar els dos amics.

Amb una rapidesa sorprenent Piqué ha oblidat que va demanar el relleu d’Acebes i Zaplana al capdavant del PP. Tampoc no recorda que va rebre un duríssim correctiu després de dir que l’acord de finançament assolit per socialistes i CiU, en el projecte de nou Estatut, era raonable. Va estar a punt de dimitir i només es va aturar quan Mariano Rajoy el va amenaçant-lo d’airejar tota la brutícia que envolta el cas Ercros, una trama que esquitxa Josep Piqué i que no s’ha investigat mai perquè els populars han boicotejat qualsevol intent de crear una comissió que investigués la privatització de la química. Qui sap si en el “dream team” popular Josep Piqué hi té reservat un lloc. Ni que sigui a la banqueta. Ni que sigui com a massatgista.

Les males relacions entre UDC i CDC : El cas de Girona, una comèdia de gàngsters o una operació de màrqueting polític?

El serial que protagonitzen CDC i UDC a Girona arran de la confecció de la candidatura que presentaran a les properes municipals no té precedents. Durant mesos, els capitosts dels dos partits es van tirar el plats pel cap per decidir qui seria el candidat a disputar l’alcaldia a la socialista Anna Pagans. Finalment, van acordar que ocuparia la primera plaça de la llista l’independent Carles Mascort, advocat de professió, a proposta de CDC. El democratacristià Jordi Fàbrega, empresari de jardineria, va ser designat número dos. Inicialment, la cosa va adquirir el to d’una comèdia; però s’ha anat complicant i ha acabat amb amenaces de mort.

La convivència entre el “tàndem” de CiU no ha estat fàcil. Atònits, els militants i simpatitzants de CDC i UDC han vist a Mascort i Fàbrega barallar-se com nens petits en públic. La més sonada, la va protagonitzar el democratacristià el passat 7 d’abril, minuts abans que l’Artur Mas pronunciés una conferència a Girona. Aquell dia, Jordi Fàbrega va agafar una emprenyada de tals dimensions que va plantar tot un president del seu partit. Se’n va anar a la brava, sense donar explicacions i traient foc pels queixals. El motiu d’aquest comportament gens educat va ser una qüestió protocolària: Resulta que al pobre Fàbrega, que es considera, tot i ser el número dos de la llista de CiU a Girona, tan candidat com Mascort, no tenia reservada una cadira a la primera fila de l’auditori. Allà hi havia asseguts, a banda d’Artur Mas, el vicesecretari general de CiU Felip Puig, el president de la Intercomarcal d’UDC, Joan Giraut, el candidat Carles Mascort i fins i tot el pare d’aquest. I el bo d’en Fàbrega si volia seguir la intervenció d’en Mas ho havia de fer des de la tercera filera. “Això era un acte de federació i els nostres acords diuen que en aquests actes els dos (Mascort i Fàbrega) han de ser iguals. Aquí el protocol ha maltractat Fàbrega”, explicava un dirigent d’UDC.

I de les baralles entre nens petits, aquest culebrot ha donat pas a una investigació policial per les pressumptes amenaces de mort que hauria rebut darrerament Carles Mascort. Resulta que des que va ser designat candidat, aquest advocat ha anat rebent anònims que, segons explica, contenen greus amenaces cap a la seva persona perquè abandoni la seva carrera política. Resulta que els Mossos d’Esquadra sospiten d’exclients del bufet de Mascort i no descarten que els anònims puguin provenir d’algú d’Unió que no hauria acceptat que CDC designés finalment el candidat a Girona (UDC reclamava encapçalar la llista després dels continuats fracassos dels candidats de CDC).

Davant les acusacions, UDC calla i, a l’espera que Mascort digui si plega o no -el candidat considera seriosament abandonar- ja torna a reclamar la potestat de poder decidir el candidat. En d’altres paraules, els democratacristians no es creuen “el cuento de les amenaces”, explica un destacat dirigent provincial d’UDC a lasantaespina. Alguns membres de la cúpula democratacristiana a Girona pensen que l’afer dels anònims és una maniobra de CDC per donar a conèixer Carles Mascort, un home amb certa presència en la vida social de la ciutat (per exemple, era el president de la Confraria de Jesús Crucificat, de la que en depenen els Manaies gironins), però un absolut desconegut en la vida política.

Dit en paraules del mateix dirigent d’UDC: “A CDC estan desesperats perquè es veuen venir una clatellada electoral sense precedents. Saben que no es poden permetre una derrota molt sonada perquè els del carrer Còrsega començarien a tallar caps, per això estan disposats a fe el que sigui. I jo només llanço una pregunta: Quantes vegades ha sortit a les portades dels diaris el nom de Mascort des que es va destapar l’afer de les amenaces de mort?”.

Carretero es prepara per disputar la secretaria general d’ERC a Puigcercós

La tercera via, a ERC, ja és una realitat i la divisió interna, al partit, creix. Després de ser cessat com a conseller de Governació, Joan Carretero, exalcalde de Puigcerdà, ha començat a buscar suports en les bases del partit amb la vista posada en la creació d’una candidatura que disputaria la secretaria general a Joan Puigcercós, en el proper congrés. Puigcercós, fart de les amenaces de Carretero, va beneir la sortida de l’exalcalde de Puigcerdà del Govern.

El secretari general d’ERC no va perdonar a Carretero que l’amenacés, a través de les pàgines de “La Vanguardia” (19-03-06) de posar-li les bases en contra si la cúpula d’ERC acabava per donar suport a l’Estatut en el referèndum: “Encara no conec a cap militant que tingui dubtes. El 100% de la militància s’està pronunciant pel no i la història d’Esquerra demostra que els seus militants són molt aficionats a canviar els seus dirigents quan fan coses que no els agraden”, va dir Carretero. Dos mesos més tard, la seva sortida del Govern es feia efectiva. El rellevava un home de la més absoluta confiança de Puigcercós, Xavier Vendrell.

Ara, Joan Carretero, que va aprofitar la projecció mediàtica que dóna el càrrec de conseller per guanyar-se la confiança de molts militants d’ERC molestos amb Carod-Rovira i Puigcercós, abandera sense complexos el NO a l’Estatut. Sense anar més lluny, l’“Avui” publica el següent titular: “Carretero desafia la direcció d’ERC i crida les bases a demanar el no” (2-05-06). Fa uns dies, la regió de l’Alt Pirineu d’Esquerra, que presideix Jaume Bertran i sobre la qual Carretero exerceix una grandíssima influència, ja va fer públic el seu NO a l’Estatut. Des de llavors, els moviments del sector Carretero per guanyar suports entre les bases republicanes no han parat.

L’exconseller de Governació, expliquen fonts del partit, calcula que en el proper Congrés del partit Carod-Rovira hi arribarà molt debilitat després d’enfrontar-se amb les bases i intentar convèncer-les, en va, que la millor opció era dir SÍ a l’Estatut. Així mateix, Carretero sap que el descontent amb Carod es fa també extensible a Joan Puigcercós i per això ja ha decidit, des de l’ombra, disputar-li la secretaria general del partit. La destral de guerra ja ha estat desenterrada.