21.2.07

Rac1 envia un redactor a Bilbao a seguir Artur Mas


Rac1, la cadena radiofònica del Conde de Godó, no deixa de petja Artur Mas. A Can Godó, el secretari general de CDC rep un tractament més propi de president que de cap de l’oposició. Entrevistes cada dos per tres al programa de l’entranyable Xavier Bosch, al Minoria Absoluta. La desfilada de dirigents de CiU pels estudis de la Diagonal és constant: si no hi passa en Mas, ho fa en Puig, i si aquests fallen, sempre poden tirar d’en Pujol. Ah, i quan hi va el president José Montilla, els convergents exigeixen amb males maneres poder entrar en directe per replicar-lo. “Com que Rac1 és la nostra...”, deuen pensar.
I no s’equivoquen de gaire. Avui mateix, la cadena del Conde ha tirat la casa per la finestra i en contra del que fa habitualment ha enviat un redactor de política, Marc Martínez Amat, a cobrir un acte que feia Artur Mas a Bilbao. Allà, a la Fundación Sabino Arana, Mas hi pronunciava una conferència titulada: “Galicia, Euskadi y Catalunya: El estado pluriancional como reto”. I en Martínez Amat allà, prenent bona nota del que diu el líder per les oportunes cròniques per als informatius. Gran actuació de Mas a cas dels seus ‘amigatxos’ del PNB, gran desplegament de Rac1.
Segurament, Mònica Fulquet, la cap d’informatius de l’emissora, ha aprovat amablement la decisió d’enviar un redactor a Bilbao. No és casualitat que Fulquet signés, fa uns mesos, el manifest MasPresident2006, un document que reivindicava la Presidència per a l’hereu de Pujol impulsat per sectors convergents. Tot això va gestar-se al llarg dels dies en què es va constituir el nou Govern de l’Entesa.

2 comentarios:

displayy dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
displayy dijo...

Ja que us agrada tant fiscalitzar, per què no compteu els cops que aquest redactor de política ha estat enviat a cobrir actes en cap de setmana? La pràctica totalitat de casos ha estat cobrint visites del Zapatero, consells nacionals del PSC o Festes de la Rosa.

Podríeu tenir una mica de decència i saber distingir què és un càrrec públic del que no.