31.12.07

Les veritables intencions de Pujol


Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

24.12.07

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais



Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

21.12.07

Mas no interessa


La presència d’Artur Mas al programa “Tinc una pregunta per a vostè” de Televisió Espanyola es va saldar amb la pitjor audiència que ha registrat mai aquest programa. El líder de CiU va ser seguit per 358.000 espectadors, amb un 12,3 per cent de quota de pantalla, que representen més de tres punts i gairebé 100.000 espectadors menys que l’edició dedicada a José Montilla. El programa va quedar en la quinzena posició del més vist del dia, i va ser àmpliament derrotat per Ventdelplà, per la segona part de Shrek i, fins i tot, El síndrome de Ulises, sèrie d’Antena 3 que mai no ha acabat de quallar entre l’audiència catalana.

20.12.07

Les males maneres de Madí


Ara va de paladí de la llibertat d’expressió i d’assagista incisiu, però David Madí no té mala fama per casualitat. En la darrera etapa de govern de CiU, quan va saltar el cas de les enquestes amenaçades que van provocar la seva dimissió, Madí va trucar el director del mitjà de comunicació que va destapar la caixa de trons per amenaçar-lo amb presentar una querella penal si no es retirava la notícia. Fins i tot va gravar una conversa posterior per tenir caldo per a la sopa judicial. I ara pretenen que aquest home sigui conseller de la CCMA. Déu ens agafi confessats!

10.12.07

Els fatxendes de la classe


El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

28.11.07

De talps i altres rosegadors


CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

27.11.07

Mas es treu la careta



Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

22.11.07

Mas té menys lectors que Montilla


Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.

14.11.07

Rajoy no sap que és la T-Sud

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

12.11.07

El Conde de Godó deixa caure Lluís Oliva a 8TV arran d’un programa de Josep Puigbo


Josep Puigbo, la patum mediàtica convergent amb més instint de supervivència, va provocar la caiguda fulminant de Lluís Oliva, director de 8TV, la televisió del Conde de Godó que no augmenta audiències ni a la de tres.

Puigbo, director del programa “Amics, coneguts i saludats”, va pensar un programa per discutir si Catalunya ha de ser independent o no. Al plató gairebé es va blasfemar contra els reis d’Espanya i això no li va fer gens ni mica de gràcia a Javier Godó. El Conde va deixar caure Lluís Oliva de la direcció de la cadena de televisió privada.

8.11.07

La metamorfosi de Sirera


El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets

7.11.07

Confidencial CAT al descobert


David Madí es vanta de ser l’autor intel·lectual del projecte de documental Confidencial CAT, el DVD que CiU va distribuir massivament durant la campanya electoral de fa un any. Doncs bé, més que posar-hi l’intel·lecte, el que va fer Madí en aquesta aventura audiovisual va consistir a posar-hi la cara, perquè van ser altres els que li van muntar la pel·lícula. Marc Puig Guàrdia, degà del Col·legi de Publicistes de Barcelona, membre del Consell d’Administració de la CCRTV i empresari de la comunicació, va obtenir les imatges de TV3 que es van utilitzar per perpetrar el reportatge. Puig i Guàrdia va ser l’autor del guió de Confidencial CAT, una cinta que va ser produïda per l’empresa Triacom, administrada per Josep Oriol Carbó Serinyana. Carbó va ser gerent de Catalunya Ràdio i TV3 en època de governs Pujol, i posseix altres productores que venen programes a la televisió pública catalana. Igualment, va treballar per al Grupo Godó. Madí ha intentat protegir els seus socis ‘confidencials’. Però lasantaespina els ha tret la careta.

El “Josep Lluís” posa nerviosos els de CiU


A la seu de CiU es va sentir més d’un cop de puny sobre la taula i no pocs sospirs de resignació en veure que Carod i la seva reivindicació del nom “Josep Lluís” aclaparaven tota l’atenció del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE, mentre que Duran i Lleida s’havia de conformar amb breus i notes a peu de pàgina, quedant en un discretíssim segon pla. Sembla ser que els sectors més sobiranistes de CiU van aprofitar l’avinentesa per justificar la seva deriva radical, allunyant-se definitivament del discurs més moderat de Duran.

6.11.07

Mas castiga Antoni Vives apartant-lo de la Trias Fargas


Tal i com va avançar La Santa Espina, s’ha consumat la sortida d’Antoni Vives de la Fundació Trias Fargas, on el substituirà un home de confiança de Felip Puig, Agustí Colominas. La marxa de Vives, a banda de la influència del número 2 de CiU, té un altre origen igualment decisiu: el seu llarg i tens enfrontament amb Artur Mas. Cal recordar que, a principis d’aquest any, Vives va ser un dels membres de la cúpula de CDC que va qüestionar durament el llenguatge de Mas, amb el qual va mantenir agres batalles verbals en més d’una executiva. Per tant, Mas l’ha castigat traient-lo de la trona de la Fundació, fent així una altra (quantes en van?) concessió als anhels de Felip Puig.

30.10.07

Pujol vol redimir-se dels seus pecats


Jordi Pujol ha imposat a Mas l’ascens del seu fill Oriol en l’organigrama de CiU no per orgull patern, sinó perquè creu que aquesta és la manera de redimir-se de la projecció que va donar en el seu moment a Josep Antoni Duran i Lleida. Que se’n penedeix és un fet, perquè a la mínima que el d’Unió embolica la troca, Pujol pare és el primer a saltar i parlar de ruptura.

29.10.07

Puig fa neteja entre el sector moderat de CDC


La Fundació Trias Fargas fa una funció conspirativa basada en dinars en què Recoder, Rull i Campuzano articulaven les estratègies convergents. Parlem en passat perquè Felip Puig, decidit a imposar la seva llei, ha volgut liquidar aquest nucli apartant Antoni Vives de la direcció de la Fundació i situant-hi un home de la seva confiança, el professor i articulista Agustí Colomines. D'aquesta manera, Puig es carrega el sector més moderat i reflexiu de CDC en benefici de les idees sobiranistes i radicalitzades que tant li agrada pregonar.

26.10.07

Les dues cares de Mas

A la roda de premsa de CiU al Parlament del passat 23 d'octubre, Artur Mas, que va aparèixer acompanyat de Trias, Puig i Pelegrí, va mostrar que és el més semblant al doctor Jekyll i Mr. Hyde. Primer li va sortir la part monstruosa quan els periodistes li van preguntar per la suposada marxa de David Madí de la cúpula de CDC. Mas va arronsar les celles, va fer un gest negatiu amb el braç dues vegades (fins i tot va picar al faristol) i va dir: "Arriba un moment que es fan tantes especulacions que acaba cansant. Dediquem-nos a les coses serioses: no ho dic contra ningú, tota la informació és seriosa, però dediquem-nos a les coses que tenen alguna base, alguna realitat". En canvi, acte seguit va voler fer un simulacre de Club de la Comèdia en ser preguntat per si ja s'havia decidit qui era el portaveu parlamentari de la federació. Entre rialles, Mas va dir que "el portaveu ja el tenim, el senyor Felip Puig; en Pelegrí ja s'havia fet il·lusions, però vaja...". Molta gracieta i molts copets a l'esquena, però darrera tota broma acostuma a haver-hi un cert grau de veritat...

22.10.07

Periodista en hores baixes


Va passar abans de l’inici del programa “59 segons” de TVE del passat 2 d’octubre. El convidat era Felip Puig i un dels periodistes que l’havia d’interpel•lar era Jordi Barbeta de La Vanguardia. Aquell mateix dia, el diari havia fet pública una remodelació de la redacció. En veure’l entrar per la porta, Puig li va deixar anar: “Barbeta, encara treballes? Em pensava que t’havien fet fora perquè no sorties a l’orla del teu diari”. Ho deia en referència al fet que Barbeta no apareixia entre els rostres ascendits per la direcció. La broma ja fa mal, però que a sobre li faci un líder de CiU...!

Mas és escridassat al Sant Jordi


El líder de CiU va assistir diumenge a l’acte de la Comissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi amb l’íntima esperança de quedar retratat com una icona de la lluita popular per al retorn dels papers de Salamanca. Però el tret li va sortir per la culata. Quan Antoni Bassas va començar a enumerar les autoritats polítiques presents a l’acte, va haver-hi xiulets i crits més o menys per a tothom, però el que es va endur la palma va ser Artur Mas, que va ser amb diferència el més esbroncat en sentir-se el seu nom per megafonia.

17.10.07

Madí ja no és benvingut a CiU


Felip Puig i els seus acòlits van d’imparables de la política i, naturalment, volen fer i desfer-ho tot al seu gust. I, com que n’estan farts de David Madí, volen que deixi de portar la política de comunicació de CiU i posar-lo de conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així se’l traurien de sobre d’una vegada, per Patton que sigui, i filtrar les coses quan els doni la gana.

15.10.07

Un dinar amb marro


El diputat de CiU Josep Rull, que es disputa amb Oriol Pujol el protagonisme a la federació, estava dinant el dijous 4 d’octubre, just acabar el Debat de Política General, amb el secretari d’Organització d’ERC Xavier Vendrell. Va ser una reunió desenfadada: se’ls veia molt xerraires i animats, compartint porró entre plat i plat. Es desconeix si menjaven calçots, però en qualsevol cas el contingut de la conversa segur que podria posar nerviós a més d’un representant d’ambdós partits.

11.10.07

Puig filtra a esquenes de CiU


Felip Puig, en una nova demostració del seu afany de protagonisme, va filtrar personalment a La Vanguardia la notícia del seu nomenament com a número 2 de CiU. Ho va fer a esquenes dels seus companys de partit i, sobretot, d’Artur Mas, que volia anunciar-ho amb tota la pompa durant el Consell Nacional. El fins ara portaveu parlamentari va voler fer-se l’amiguet de La Vanguardia de cara a que en el futur li reservin generosos espais per a la seva foto.

9.10.07

CiU: sospitosos habituals



A CiU semblen disposats a superar el seu propi llistó en els flirteigs amb l’altre costat de la llei.
Després d’un bon grapat d’anys ficant la grapa a la caixa dels departaments de Treball i Turisme, en alguns municipis tenen regidors que canviaran el càrrec per un magnífic uniforme a ratlles horitzontals i un abonament per a les rodes de reconeixement.
Fa uns mesos, els mossos van avortar el pla de l’exalcalde convergent de Torrelles de Foix, Erasme Torrents, per assassinar el seu successor. L’home, bon coneixedor del cinema de mafiosos, havia contractat uns sicaris amb rifles de mira telescòpica, ni més ni menys. Posteriorment, en pocs dies de diferència, van saltar a la palestra dos dignes successors.
Un és Miguel Martínez Flores, tinent d’alcalde de Palau-saverdera, que ha estat acusat de masturbar-se davant d’una nena en un centre cívic, potser malinterpretant les activitats lúdiques programades a l’equipament. L’alcalde, també convergent, diu que no prendrà mesures contra el gran masturbador. No li deu semblar prou escandalós; el que està clar és que les “mesures” del regidor les va poder comprovar la víctima a contracor.
L’altre candidat a delinqüent és Xavier Bertrán, primer tinent d’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Ger, a la Cerdanya. Aquest ha estat arrestat per col·laborar estretament amb traficants de drogues en la compravenda de substàncies diverses. A casa, li van trobar drogues i diners en metàl·lic, 37.000 euros, per comprar-ne més. Amb aquesta quantitat, s’hauria muntat una bona festa... L’últim d’afegir-se a la llista dels més buscats ha estat Josep Alemany Rigol, alcalde de CiU a Vallirana, acusat d’un delicte ecològic per haver permès que s’aboquessin aigües residuals sense depurar a una riera.

8.10.07

El retorn de “La Santa Espina”

Aquest blog de rabiosa actualitat política ha estat un temps inactiu després que algú es dediqués a hackejar l'entrada a la pàgina, coincidint amb la publicació de la notícia sobre els serveis que oferia Albertito Fernández Díaz als ministres del PP. Ens van intentar fulminar, però “La Santa Espina” ja torna a ser aquí amb informacions sucoses i tot allò que sempre havíeu volgut saber sobre política però ningú no s’havia atrevit a explicar.

23.4.07

Albertito Fernández, el ‘xulo’ que subministrava sexe a Zaplana i Arenas


Alberto Fernández Díaz portava als ministres del PP de putes als apartaments Atlantis de Barcelona. Un dels habituals era Eduardo Zaplana. L’altre, Javier Arenas. Als apartaments Atlantis, que publicitàriament es donen a conèixer com a gimnàs-restaurant, s’hi accedeix per un túnel, al número 2-4 del carrer Lluís Muntadas de Barcelona. Segons ha pogut saber lasantaespina, l’Albertito convidava als seus ‘jefes’ a sopars amb “postres especials”.

16.4.07

Alavedra i Prenafeta, assessors d’una immobiliària important


Els exconsellers de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, treballen com a assessors comercials de la constructora Espais Promocions Immobiliàries, una empresa que té projectes en marxa a Varsòvia, Nova York, Madrid, París i Málaga, entre altres capitals. La seva activitat, però, es concentra a Barcelona, on hi té la seu, al número 155 del carrer Balmes. Fundada els anys seixanta, Espais disposa d’una reserva de sòl d’1,2 milions de metres quadrats per a projectes urbanístics. Per exemple a la Diagonal Mar ha construït 1.000 habitatges. Les comissions que reben Prenafeta i Alavedra no són, precisament, petites.

13.4.07

Lacalle feia obres al seu xalet de Llavaneres pagades pel Consorci de la Zona Franca


Enrique Lacalle es va fer asfaltar l’entrada al seu xalet de Llavaneres per la mateixa empresa que treballava pel Consorci de la Zona Franca . Això va succeir quan Lacalle era president de l’entitat i, com no podia ser d’altra manera, la factura va ser assumida pel Consorci.

10.4.07

Jordi Pujol, indignat amb Artur Mas perquè no li ha respost una carta



Jordi Pujol està molt enfadat amb el seu successor a CiU, l’etern opositor Artur Mas. Resulta que després dels mals resultats electorals que van impedir el retorn de CiU a la Generalitat, Pujol va enviar una carta al seu ‘delfí’ en la que formulava tot un seguit de reflexions sobre la complicada situació en què quedava el partit. En la missiva, l’expresident convidava a Mas que li donés una resposta el més aviat possible. Encara l’espera, i d’això en fa tres mesos i mig. L’irritació de Pujol amb el seu successor ha anat a més. “No pot soportar que l’Artur no li faci cas”, explica un dirigent convergent proper a l’expresident.

4.4.07

Madí va plorar quan el van apartar de la campanya de les municipals

David Madí va treure ferro a la notícia que CiU l’apartava de la direcció de la campanya electoral per a les municipals. Resulta que l’home del DVD, tot just saber la notícia, que li va ser comunicada a la seu del carrer Còrsega, va retirar-se al seu despatx i allà va trencar a plorar. L’expressió desencaixada que va exhibir Madí quan va sortir de l’oficina el va delatar. Pobre David.

28.3.07

Claveguera va perdonar un deute a una agència de publicitat quan era director de Catalunya Ràdio

Joan Maria Claveguera, que va ser director de Catalunya Ràdio en la darrera etapa dels governs de CiU, va perdonar un deute a una agència que havia contractat una quantitat important d’espais publicitaris a l’emissora. L’agència en qüestió no va aconseguir vendre’ls i va endeutar-se amb la cadena. Claveguera ho va resoldre ràpidament, amb una condonació aprovada per decret.

26.3.07

La connexió Albertito Fernández-Bailén 22

Fernando Martínez, representant de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON), recaptava donatius entre empresaris propers al PP. Ho feia en l’època en què era el Secretari d’Organització, quan qui manava al partit era l’Albertito Fernández Díaz. Es dóna la circumstància que Martínez és també el representant legal del prostíbul Bailén 22, que ha cessat la seva activitat després d’una redada policial que va acabar amb el propietari i tres prostitutes al calabós. Un dels empresaris que acostumava a fer donatius a Fernando Martínez era el propietari del restaurant Salamanca de Barcelona.

24.3.07

Madí, ofès amb José Antich perquè no li fa cas

David Madí està que trina amb el director de “La Vanguardia”, José Antich. Resulta que el periodista ignora Madí: no se li posa al telèfon, l’esquiva quan li proposa de trobar-se, etcètera. Es veu que Antich només despenja l’auricular quan el truca l’Artur Mas i això el productor de DVDs no li perdona. Així les coses, el portaveu de CDC va dient per aquests móns de Déu que Antich “és un traïdor” i que no li perdona que ara el menyspreï “després de tot el que he fet per ell”. I assegura que al director del diari del Conde de Godó “li han pujat els fums”.

21.3.07

Un ciutadà a les manifestació convocada pel PP a Barcelona


Divendres 9 de març unes desenes de fatxes es van concentrar a la plaça Sant Jaume convocats pel PP i cridant consignes contra Zapatero i la seva política antiterrorista. Entre els manifestants, un Ciutadà il·lustre: Julio Villacorta exmilitant del PSC que forma part de l’executiva del partit d’Albert Rivera (exmilitant del PP, per cert). Villacorta (a la fotografia, amb ulleres) va dir quan va anunciar la seva sortida del PSC: "Creo que Ciutadans representa el proyecto político por el que he trabajado toda mi vida política en el PSC y nunca pude desarrollarlo". Efectivament, la millor manera de defensar projectes polítiques oposats al del PP és anant a manifestacions convocades per la gent del PP.

19.3.07

Mas i el prozac. L’entorn del cap de l’oposició, irritat amb Joan Ridao

Que Joan Ridao mencionés al Parlament, en directe per televisió, que Artur Mas manté alguna relació amb el Prozac -el medicament antidepressiu per excel·lència- ha irritat la família i l’entorn personal del cap de l’oposició. “Ridao ha anat massa lluny barrejant qüestions molt personals amb la política. Això no s’havia vist mai al Parlament!”, comenta un dels adlàters del president de CiU.
No obstant, val a dir que el subconscient deuria trair a Mas el dimecres a la sessió de control i que ell mateix s'hauria delatat davant les càmeres. El líder convergent va respondre les al·lusions de Ridao dient que: “el Prozac no m’impedeix saber que aquest és el Pla del Govern de Catalunya (...)” (veure vídeo adjunt). La pregunta és: En pren molt? I fins quan?

16.3.07

Rajoy envia un emissari a la conferència de Trias a Madrid


Mariano Rajoy no va poder assistir ahir a la conferència que ha donat Xavier Trias a Madrid al Fórum Europa. No obstant, el líder del PP ha tingut un gest amb el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona i ha enviat a la conferència un emissari seu, Francisco Villar, persona d’absoluta confiança de Rajoy que en els cercles periodístics madrilenys és conegut com l'alter ego del president del PP. Un gest que Trias va correspondre qualificant Mariano Rajoy -el de les manifestacions día sí día també- de polític “moderat”.
A Villar l’acompanyava José María Lasalle, membre destacat de FAES, el laboratori d’idees ultradretà parit per José María Aznar. La conferència de Trias va despertar poc interès entre els cercles econòmics i socials madrilenys.

14.3.07

Artur Mas, darrere les apassionades passes de Carod-Rovira


No en té prou amb el via crucis de l'oposició i l'Artur Mas actuarà ,vestit d'hebreu, a la Passió d'Esparreguera. Diuen a CiU que l'Artur, home de fe, ha estat en els darrers anys un habitual d'aquest espectacle diví­, com a espectador. I de tant veure-la, resulta que li han entrat ganes d'escenari. El rampell artístic del cap de l'oposició, però, no és, ni molt menys, una iniciativa original, ja sabem que les sorpreses i l'Artur Mas són dos conceptes que no casen gaire: Fa dos anys, el vicepresident Carod-Rovira ja va participar en aquesta representació tan nostrada. La memória ens falla i no estem en condicions d'afirmar si va fer de Sirineu (el que li porta la creu al Cristo) o de Ponç Pilats (el romà de les "Mans netes").

D'altra banda, uns mesos enrera vam observar incrèduls com en Mas escatainava com una gallina al programa "El Club" de TV3: "Poc! Poc! Poc! Poc!" esgargamellava tot batent els braços com si fossin ales mentre l'Albert Om no s'acabava de creure el que estava passant. Qui sap si algun dia veure el cap de l'oposició al "Mira quien baila" amb la neta de Franco ballant "pasodobles" a dues mil revolucions o al festival Internacional de Músiques de Cantonigrés ballant una polca acompanyat de gerdes folclóriques poloneses.

Els periodistes ignoren Artur Mas al Parlament

L'Artur Mas va de baixa. Aquest matí hem tingut una prova més al Parlament. El president de CiU passejava en solitari pels passadissos perduts de la casa de tots els catalans. Ho feia a pocs metres d'un grup de periodistes que la feien petar, potser amb l'esperança que algú es fixé en ell: "Ni puto cas". Incansable, el líder (?) convergent ho torna a provar, a veure si a la segona va la vençuda. Resultat: Un fracàs estrepitós. Sí, l'Artur Mas està més sol que la una.

12.3.07

El periodista Joan Foguet, el negre de Josep Sánchez-Llibre

No és gens arriscada la següent suposició: Josep Sánchez-Llibre, diputat de CiU al Congrés, hauria recorregut a el que vulgarment es coneix com a ‘negre’ per escriure el seu llibre “Les veritats de l’Estatut”, on posa a caldo el paper d’estraça que va tenir Artur Mas en tot el procés. Les virtuts intel·lectuals de Sánchez-Llibre són les que són.
Superades les suposicions, expliquem la veritat : Joan Foguet, periodista polític d’Expansión format a l’exitosa revista ‘Actual’ de Joan Roy -revista que va morir d’èxit, que ningú no ho dubti, Deú nos en guard!-, és el ‘negre’ de Josep Sánchez-Llibre. Si, en Foguet amic de Salvador Sostres, conegut de Jordi Cabré i saludat, no en dubtem ni un segon, de Josep Puigbo. Embolica que fa fort!

8.3.07

Manuel Trallero, l’enfant terrible de “La Vanguardia”, reprodueix sovint els dictats que li fa Felip Puig


Manuel Trallero és el periodista que tot ho critica, que sempre protesta i que mai no sembla content. Encarna la gota malaya de la premsa catalana. Doncs bé, el ‘barrufet rondinaire’ del diari del Conde, a qui, per cert, sovint li han d’editar de dalt a baix els textos, és més dòcil quan se li acosta Felip Puig. Trallero i Puig són amics, col·legues, desde de fa molt de temps. La companyonia ve de lluny, quan l’exconseller de Política Territorial s’emportava Tallero i la seva afilada ploma a visitar les estacions d’esquí de la Molina i Vall de Núria, per exemple. Així Trallero podia comprovar en primera persona les excel·lències de la gestió del PTOP convergent. I com que sempre s’ha sentit ben tractat per Puig, Trallero modul·la molt les crítiques a la tropa convergent. El terror literari de “La Vanguardia” també té els seus punts febles.

7.3.07

La conspiració de David Madí contra Trias i els crítics de CDC


El dia que va permetre que els diaris titulessin que la direcció de CDC l’havia apartat de la direcció de la campanya de les municipals, David Madí, el productor audiovisual més reputat de la política catalana, va començar a conspirar.
La premsa va vendre la retirada de Madí com un càstig per com aquest havia portat la campanya de les autonòmiques i com una victòria de Xavier Trwias i el seus sectors afins, amb Antoni Vives al capdavant. Mentida, tot mentida.
La veritat és que Madí es va apartar voluntàriament de la direcció de campanya (ell mateix ho explica, encara amb la boca petita) amb l’objectiu d’aniquilar políticament el grupúscol que incomoda a Artur Mas. Lasantaespina ha confirmat que Madí, encara que indirectament, participa en la confecció de la campanya, que oficialment porten Lluís Corominas i Antoni Castellà, i a Barcelona el mateix Antoni Vives.
L’actitud recargolada de Madí respon al següent càlcul: 1- Quedant apartat de la campanya per Barcelona, Trwias i Vives queden com a principals responsables (el doctro xuganer i arrawxat va ser el gran valedor de Vives). 2- Les enquestes de què disposa CiU pronostiquen que la derrota a Barcelona està assegurada. 3- Si perd, Trwias està políticament tocat de mort. 4- Com que perdrà, a Trwias no li quedarà més remei que passar a la reserva i deixar l’Ajuntament. 5- Aleshores el grup municipal quedarà sota el control del ‘pinyol’ d’Artur Mas, ja que serà el número dos, Joaquim Forn -un home col·locat a la llista a instàncies de Madí- el que actuarà com a cap de l’oposició. 6- Antoni Vives, com a principal responsable de la derrota, quedarà condemnat a perpetuïtat a no anar gaire més enllà de la direcció de la Fundació Trias Fargas. 7- El cap de Vives, ara vicesecretari general, rodolarà en el proper Congrés de CDC i Mas ho utilitzarà com a cop d’efecte per demostrar davant de tots els convergents que encara li queda autoritat. 8- I David Madí tornarà a tenir el control absolut de l’aparell del partit. Jugada rodona. En tornarem a parlar.

4.3.07

L’“Avui”, a la caça desesperada de subscriptors

El diari “Avui” no passa, precisament, pel seu millor moment. Respecte del gener del 2006 perd un 0,4% dels seus lectors, segons dades facilitades per “El Periódico” el cap de setmana passat -en la informació es citava com a font l’OJD, l’organisme que controla la difusió dels diaris a Espanya-. Conscient que les coses no rutllen, el director de l’“Avui”, Vicent Sanchís, ha ordenat posar en marxa una agressiva política de captació de subscriptors.
Per exemple, els comercials del diari fan servir les dades dels lectors que fan els arribar cartes per contactar amb ells i intentar vendre’ls una subscripció. Prèviament a l’oferta de subscriptor, el comercial intenta ficar-se a la butxaca al lector dient-li que l’“Avui” és el mitja que millor defensa la cultura catalana, la llengua catalana i bla, bla, bla. En definitiva, la campanya de subscripcions de l’“Avui” ve a dir que els bons patriotes se subscriuen al diari que millor defensa Catalunya. N’hi deu haver poquets, doncs, de bons patriotes.

1.3.07

Fidel Masreal, un periodista jove i amb gran projecció, a ulls de David Madí

David Madí és un especialista en posar etiquetes als periodistes especialitzats en política. Fidel a la seva pràctica de separar bons (els que combreguen amb CiU) de dolents (els que no combreguen amb CiU), Madí no es talla un pèl a l’hora de parlar d’un dels darrers fitxatges de Josep Cuní per als seus Matins de TV3. Es tracta de Fidel Masreal, excap de política de Ràdio Barcelona. D’ell, Madí diu que és un “jove periodista molt capacitat” i amb una “gran projecció professional”. A en Masreal ja li han penjat una etiqueta.

28.2.07

Jordi Pujol treballa intensament perquè CiU pugui tenir llistes a la Cerdanya


Les municipals han encès totes les alarmes al carrer Còrsega. Mentre en Duran Lleida ja reconeix urbi et orbi que CiU sortirà escaldada en els comicis, pronosticant pèrdua de regidors i d’alcaldies, com la de Tarragona, l’expresident Pujol treballa incansablement per mitigar al màxim la patacada que se’n pot endur el partit. Lasantaespina ha confirmat que el tiet Jordi està removent cel i terra per fer possible que Convergència presenti llistes en els municipis petits de la Cerdanya. Deu pensar que en Mas tot sol no se’n sortirà.

27.2.07

El síndic d’Aran, Carles Barrera, fent el Rodríguez el dia en què es va enfonsar el túnel de Vielha

La bronca que va tenir el síndic d’Aran, Carles Barrera, amb el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, no va venir motivada, només, per divergències polítiques. En Barrera es va posar com una moto quan Nadal li va retreure que el dia de l’esfondrament no es dignés a fer acte d’aparició pel túnel. Resulta que el síndic estava de Rodríguez, lluny de casa seva, i que no va perdre el temps precisament. Ni la seva dona sabia on era!
Nosaltres no sabem si va anar de cacera, amb dones que fumen i parlen de tu, però el que sí que sabem és que anava begut...

26.2.07

Dolors Batalla, una altra habitual del Hilton de Barcelona

Dolors Batalla, alcaldessa i alcaldable de CiU a Valls, Dolors Batalla, és una altra representant de la direcció convergent que assíduament visita l’hotel Hilton de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Què s’està cuinant a dins de les parets d’aquest hotel ? Quina una en porten de cap els convergents ? S’està creant algun corrent intern d’amagat del gran líder Artur Mas? Quina una en porta de cap Oriol Pujol, que segons ha pogut saber lasantaespina és l’instigador d’aquests cònclaves secrets?

24.2.07

8tv, la de CiU


Si TV3 és “La teva”, 8tv és la televisió de CiU. I no ho diem nosaltres, sinó que són els màxims dirigents convergents els que ho proclament. Dijous passat en Josep Puigbo -el periodista més independent que ningú, que va presentar el Telediario en l’època d’Aznar- va convocar els portaveus parlamentaris dels partits catalans amb motiu d’un debat sobre actualitat política. Tots havien arribat: Miquel Iceta, del PSC, Joan Ridao, d’ERC, Francesc Vendrell del PP, Jaume Bosc d’ICV i Albert Rivera del Grup Mixt. Faltava només Felip Puig, que només arribar als estudis de 8tv -la que paga el Grupo Godó- va preguntar als seus companys de debat: “Què hi feu vosaltres aquí si aquesta és ‘la nostra’?”. Clar i català.

21.2.07

L’allargada ombra del tiet Trias irrita Jordi Cabré, el director d’elsingulardigital

Jordi Cabré, director del nou diari electrònic filoconvergent elsingulardigital, ho tindrà molt difícil per desempellegar-se de l’allargada ombra del seu tiet, mecenes i protector, Xavier Trias (sí, l’alcaldable del bon rwotllo que xuga fort per Barcelona). Sabem que a en Cabré l’irrita que li recordin la seva ascendència, però la veritat és la veritat i lasantaespina l’explica: I en aquest cas la veritat és que en Jordi Cabré va entrar a treballar al Port de Barcelona de la mà de Joaquim Tosas, que va seguir el peu de la lletra els consells de Xavier Trias i va situar a l’ara periodista digital a l’entitat portuària, on va adquirir la condició de càrrec de confiança com a advocat.
El 2004 però, la carrera de Jordi Cabré va patir una dura garrotada amb l’arribada del govern tripartit a la Generalitat. Tosas va ser substituït per Joaquim Coello, que va despatxar el jove Cabré sense contemplacions i va estalviar un bon sou al Port de Barcelona. Ara en Cabré ha anat a parar al singulardigital, una criatura mediàtica de l’òrbita convergent. Suposem que també hi haurà arribat amb una carta de recomanació del seu estimat tiet Xavier.

Les converses de restaurant d’Artur Mas: “El partit està fotut”


Al costat de la seu central de CDC del carrer Còrsega de Barcelona hi ha el restaurant Casa Fernández. Allà va dinar-hi Artur Mas en un dia considerat malestruc per la gran majoria: el dimarts 13, de febrer en aquest cas.
Mas compartia taula amb una persona que anònima, amb qui mantenia una conversació franca. Semblava que es coneixien de fa temps. Van parlar de tot: De Zapatero, a qui va acusar de practicar un doble joc polític, que sustenta en el fet que el PSOE “té altres suports” parlamentaris a Madrid. I d’aquesta manera tan clara descriure quin va ser el comportament del president espanyol quan es decidien els pactes de Govern a Catalunya: “Abans de les eleccions, molt bé. Després del pacte, sorprès. I, al final, corrents, ho va intentar arreglar, però va ser contraproduent”.
Expliquen testimonis presencials de la conversa que a Artur Mas se’l veia cansat, amb posat seriós. I va respondre amb cara de pomes agres la pregunta del milió que li va fer el seu amic de taula. La cosa va anar així:
- Comensal 2: Com està el partit?
- Artur Mas: “Fotut, està fotut”
Vénen mals temps a CiU. Ho diu Artur Mas.

Rac1 envia un redactor a Bilbao a seguir Artur Mas


Rac1, la cadena radiofònica del Conde de Godó, no deixa de petja Artur Mas. A Can Godó, el secretari general de CDC rep un tractament més propi de president que de cap de l’oposició. Entrevistes cada dos per tres al programa de l’entranyable Xavier Bosch, al Minoria Absoluta. La desfilada de dirigents de CiU pels estudis de la Diagonal és constant: si no hi passa en Mas, ho fa en Puig, i si aquests fallen, sempre poden tirar d’en Pujol. Ah, i quan hi va el president José Montilla, els convergents exigeixen amb males maneres poder entrar en directe per replicar-lo. “Com que Rac1 és la nostra...”, deuen pensar.
I no s’equivoquen de gaire. Avui mateix, la cadena del Conde ha tirat la casa per la finestra i en contra del que fa habitualment ha enviat un redactor de política, Marc Martínez Amat, a cobrir un acte que feia Artur Mas a Bilbao. Allà, a la Fundación Sabino Arana, Mas hi pronunciava una conferència titulada: “Galicia, Euskadi y Catalunya: El estado pluriancional como reto”. I en Martínez Amat allà, prenent bona nota del que diu el líder per les oportunes cròniques per als informatius. Gran actuació de Mas a cas dels seus ‘amigatxos’ del PNB, gran desplegament de Rac1.
Segurament, Mònica Fulquet, la cap d’informatius de l’emissora, ha aprovat amablement la decisió d’enviar un redactor a Bilbao. No és casualitat que Fulquet signés, fa uns mesos, el manifest MasPresident2006, un document que reivindicava la Presidència per a l’hereu de Pujol impulsat per sectors convergents. Tot això va gestar-se al llarg dels dies en què es va constituir el nou Govern de l’Entesa.

15.2.07

Iranzo, el ‘culpable’ de l’envelliment sobtat de Jordi Pujol

El perruquer Pasqual Iranzo era un habitual, en època de governs convergents, al Palau de la Generalitat. Hi anava sovint, un cop cada dues o tres setmanes, carregat amb l’instrumental que tot bon artista dels cabells necessita.
El client que tenia a la plaça de Sant Jaume era tant especial com honorable: O sigui, molt. Efectivament, a qui li arreglava la cabellera -per dir-ho d’alguna manera- Iranzo era Jordi Pujol i Soley, aleshores Molt Honorable president de la Generalitat.
El perruquer li arreglava la cabellera al president, dèiem, i també li tenyia d’un color que rejovenia al president. La sortida de Pujol de la Generalitat va reportar-li a Iranzo la pèrdua d’un client il·lustre. Ara Iranzo no talla ni tenyeix els cabells del tiet Jordi. Això explica el per què del sobtat envelliment de l’expresident, que en poc temps s’ha posat molts anys al damunt, almenys a simple vista.

14.2.07

Madí podria deixar la direcció de CDC després de les municipals


David Madí podria tenir els dies comptats com a màxim responsable de l’estratègia electoral i de comunicació de CiU. Que el partit l’hagi deixat de banda de la campanya de les municipals és un primer símptoma que el final polític del productor del DVD Confidencial.CAT, la pel·lícula que tant va disgustar a ‘popes’ nacionalistes com Jordi Pujol, Xavier Trias o Duran Lleida, s’apropa.
Segons ha pogut saber lasantaespina, Artur Mas té previst oferir el cap de Madí a la direcció del seu partit amb la voluntat de demostrar que accepta fer autocrítica. De passada, el secretari general de CDC busca fer callar les veus crítiques que, com les d’Antoni Vives i Antoni Fernández Teixidó, s’han anat escoltant darrerament a Convergència.
Mas se sent debilitat i té pànic a una possible rebel·lió a bord, i necessita més que mai un cop d’autoritat. La sortida de Madí del ‘nucli dur’ li aniria com anell al dit per frenar la crisi interna que amenaça l’estabilitat de CDC.

13.2.07

Madí dina amb els Ciutadans d’Albert Rivera


Després de la garrotada que se’n va endur en les passades eleccions catalanes, David Madí ha canviat sobtadament d’estratègia. Dilluns de la setmana passada, Madí va citar el president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania d’Albert Rivera. Van dinar plegats al tancat Cercle del Liceu, i van compartir menjador amb el mític Aleix Vidal-Quadras, que s’asseia a la mateixa taula que un influent empresari. Les males llengües expliquen que Madí, després de la visita al notari, sembla estar disposat a pactar amb qui sigui per governar als ajuntaments. Avançats els pactes amb el PP, potser li ha arribat el torn a Ciutadans. El poder és el poder.

12.2.07

Salvador Sostres, ‘el Pilota’ de 8tv


Les ensabonades que dedica Salvador Sostres als convidats que passen els dijous a la nit pel programa ‘Amics, coneguts i saludats’, que condueix Josep Puigbo a 8tv, comencen a fer una mica d’angúnia. El que es presenta com l’enfant terrible de la premsa catalana perd pistonada davant les càmeres. Resulta que Sostres -a la santaespina ja ho vam explicar- es dedica a fer una retrat del personatge que entrevista Puigbo, que té tendència a convidar polítics de dretes. Dijous passat (8 de febrer) el convidat va ser Josep Piqué que, en acabar el programa, no sabia quina cara posar davant la raspallada en tota regla que li va fer el columnista filoconvergent. “Piqué és un home intel·ligent”, va dir Sostres del líder del PP a Catalunya, entre moltes altres excel·lències.

En el cara a cara, la fera Sostres esdevé un xaiet. La bèstia salvatge apareix plenament domesticada. El columnista maleducat i barroer de l’“Avui” es converteix en nen ben educat de ploma delicada i somriure càndid. Sostres, ets un pilota.

5.2.07

CDC va intentar que Felip Puig intevingués en directe a Rac1 enmig d’una entrevista al president Montilla

Tres trucades, tres! Dimecres passat (31 de gener) va ser un mal dia per a la responsable de premsa de CDC al Parlament, Joana Vallès, que es va llevar escoltant l’entrevista que Xavier Bosch li va fer al president de la Generalitat, José Montilla, a “El món a Rac1”.

Allà Montilla va anunciar que el Govern presentava un conflicte positiu de competències contra el decret d’Ensenyaments Mínims del Ministeri d’Educació.

L’entrevista va provocar tal indigestió a CDC que la Vallès, sense tallar-se ni un pèl, va trucar fins a tres vegades al programa amb la pretensió que Felip Puig intervingués en directe en l’entrevista per replicar a Montilla en directe. Es veu que la Joana no va ser gens amable, i se li va escapar algun crit i fins i tot alguna amenaça.

Òbviament a Rac1 van desatendre la inaudita petició del gabinet de premsa convergent. No volem ni pensar què farà CDC quan Montilla sigui entrevistat a Catalunya Ràdio.

22.1.07

Mas demana a un influent empresari català que li faci d’ambaixador a Madrid, d’esquenes a Duran

Josep Antoni Duran Lleida va donar carabasses a Artur Mas i fa dos caps de setmana va evitar per tots els mitjans de mantenir una trobada amb el (qüestionat) secretari general de CDC. Mas volia vendre la trobada com una mostra que els dos partits federats a CiU, CDC i UDC, van a l’una. Duran, coneixedor de la creixent debilitat d’Artur Mas a can Convergència, va evitar la trobada -no volia donar cap foto a Mas- esperant que la crisi latent a CDC li deixarà les mans lliures per fer el que vulgui a Madrid. Ja hem llegit, per exemple, que el líder democristià aspira a fer les llistes per a les properes eleccions generals a la seva manera, sense inteferències de ningú.

Però l’Artur Mas no està disposat a deixar que la seva debilitat política beneficiï Duran Lleida i ja fa moviments per treure el cap a la capital espanyola. Lasantaespina ha pogut saber que un influent empresari català amb molts contactes i amics a Madrid està fent d’ambaixador d’Artur Mas. El missatge que escampa és el següent: A CiU, qui mana és l’Artur Mas, no en Duran. Per tant, qui decidirà, entre altres coses, si CiU entra al Govern o no, serà en Mas, no en Duran.

En definitiva, el que explica aquest empresari-ambaixador convergent a les elits madrilenyes és que si algú vol arribar a acords amb CiU ha de negociar amb el successor de Jordi Pujol, que no és en Duran, sinó en Mas, esclar. Els cops de colze no cessen a la ‘casa comuna del catalanisme’. Veurem si la sang arriba al riu.

15.1.07

Roquistes i representants del sector moderat de CDC s’entrevisten amb Mas per demanar que faci canvis en el seu ‘nucli dur’


La crisi a CDC està servida i adquireix proporcions molt superiors a les que explicava divendres “La Vanguardia”. Lasantaespina ha sabut que en les darreres setmanes representants de l’antic sector Roquista de Convergència -afins a l’exdirigent Miquel Roca i Junyent- i membres del sector moderat del partit s’han entrevistat amb Artur Mas per demanar-li un canvi de rumb, que es desempellegui dels joves ‘talibans’ que l’envolten (David Madí, Quico Homs i el no tan jove Felip Puig, entre d’altres).

Un per un, antics pesos pesats a CDC s’han entrevistat amb Mas per intentar fer-li entendre que la seva jove guardia pretoriana porta el partit cap a un carreró sense sortida. És el cas de Francesc Homs -exconseller d’Economia i home que es va convertir en un dels grans fitxatges de Mas quan era conseller en cap-, Joaquim Triadú -exconseller de la Presidència amb Jordi Pujol en l’època en què Mas i Duran van lliurar la gran batalla per la successió a CiU- i el mateix Miquel Roca i Junyent, que s’han entrevistat amb Mas per demanar-li que s’envolti d’una altre classe d’assessors.

I amb particular insistència li han aconsellat que desterri David Madí del nucli dur de CDC, ja que els sectors moderats convergents el veuen com el gran culpable de la delicada situació que atravessa el partit. Així mateix, han recomanat a l’hereu de Pujol que tingui més en compte l’opinió de gent com Macià Alavedra o Carme Laura-Gil, noms propis a can Convergència que se senten absolutament marginats pel líder. Continuarem informant.