Les votacions de Sirera

No és cap secret que al PP de Catalunya tothom va a la seva i que l’autoritat d’Alícia Sánchez Camacho és més aviat discutible. Daniel Sirera, un dels damnificats per les decisions i ingerències de Rajoy arran del darrer congrés del partit, sembla que ha apostat fort a l’hora d’oposar-se a les decisions de la nova líder. Una de les seves mesures de força és absentar-se de votacions al Parlament de mocions presentades per la seva formació, tot i que també ha utilitzat allò tan vell de fer veure que s’equivoca de botó i votar-hi directament en contra.

Rajoy, mans netes

En un acte celebrat a Barcelona, Mariano Rajoy es va referir en privat als casos de corrupció que en les darreres setmanes han anat esquitxant el PP. I va afirmar amb rotunditat que es mantindrà al capdavant del seu partit “perquè sóc l’únic que no té morts a l’armari”. Així de clar. Està bé que defensi que l’únic que està net és ell, però també és veritat que no deu ser gaire còmode saber que els que t’envolten no són precisament germanetes de la caritat...

No és Aguirre tot el que llueix

La presidenta de la Comunitat de Madrid i aspirant a destronar Rajoy, Esperanza Aguirre, no és rossa com llueix en els actes, sinó que és pèl-roja. Resulta que la dirigent popular, famosa pels seus improperis i la seva “amistat” amb Gallardón, es tenyeix de manera constant des dels 22 anys. O sigui, que va de rossa des de fa 34 anys.
Si és que ja és veu que al PP, res és el que sembla i tothom té quelcom que ocultar... i tant de bo que sols fos això...

PiPanic!

Gaudiu de la darrera versió de Titanic. Direcció: Mariano Rajoy. Producció: Génova SL. Principals protagonistes: Rajoy, Zaplana, Acebes i companyia. I amenacen amb una segona part! (inclouran també la crisi interna de CiU?)

A esquenes de Mas

Les converses de Duran amb el PP perquè la federació pogués presidir el Senat no van arribar a bon port, com varem dir, perquè el d’Unió no estava disposat a renunciar a les seves nòmines. Aquestes negociacions, en cas d’haver-se consumat, contemplaven que Jordi Vilajoana fos el president el Senat. La gràcia de tot plegat és que tot això, que la premsa ha reproduït amb més o menys regularitat, es va parlar a esquenes d’Artur Mas, que s’hagués trobat la cosa data i beneïda sense poder posar-hi grapa.

Miró i Ardèvol vota el PP

Josep Miró i Ardèvol va ser conseller i diputat de CDC, i, com és sabut, va abandonar a bombo i plateret la seva carrera política per dedicar-se en cos i ànima –sobretot ànima- a e-Cristians. Doncs no hi ha res com el dia d’unes eleccions per treure’s la careta, perquè resulta que aquest senyor ha estat enxampat votant ni més ni menys que el PP al seu col·legi electoral del carrer Muntaner de Barcelona. Perquè després vinguin alguns i afirmin que no es veuen pactant amb els populars. Si fins i tot els més propers a CiU no hi veuen la diferència!

El “picadero” d’Aznar

Aznar, a qui li agrada tastar personalment els talents dels nous valors del PP, s’ho munta amb Lucía Figar, responsable d’Educació del govern de la Comunitat de Madrid que presideix Esperanza Aguirre. La parella, naturalment, no podia anar a un hotel per una qüestió d’anonimat i passaven l’estona –i no precisament jugant al parxís- al pis de Míriam Tei, editora i directora de l’Institut de la Dona en l’era Aznar. Per cert que aquest va “casar” Tei amb Carlos Aragonés, el seu excap de Gabinet i gai confès.

Rajoy va seguir el guió a l’hora de dir a Gallardón que no continuaria

El president del PP, Mariano Rajoy, és un home de poc carácter, un tret distintiu de la seva personalitat que molts dirigents populars abominen. Tant és així, que per comunicar a Alberto Ruíz-Gallardón que no aniria a les files del PP –moment estel·lar que també va presenciar en directe Esperanza Aguirre- va utilitzar unes fitxes escrites que li havien preparat els seus assessors. Increible? Sí, però cert. Rajoy va ser incapaç d’explicar a Gallardón i Aguirre la seva decisió amb les seves paraules i va haver de recórrer a un guió.

Mas es treu la careta

Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

Rajoy no sap que és la T-Sud

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

La metamorfosi de Sirera

El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets