2.12.09

Misterioses “desaparicions” a CiU


Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.

27.10.09

Puig conspira contra el president de l’ACM


El número 2 de CiU, Felip Puig no és gaire amic dels companys de partit que s’aparten de les seves doctrines. Per aquest motiu, l’objecte actual de les seves conspiracions és Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
El motiu? Doncs que Esteve ha signat els Pactes Nacionals impulsats pel president de la Generalitat, José Montilla. Aquesta bona disposició al pacte no ha agradat a Puig, que ara mou fils per castigar-lo. Es dóna el cas, a més, que Esteve i Montilla mantenen una bona sintonia des que el segon era alcalde de Cornellà.

14.9.09

El cap de premsa de Mas, enxampat fent el maulet


Ja havíem informat que Joan Maria Piqué, cap de premsa de l’Artur Mas, és un personatge més aviat obscur que es distingeix pel seu odi a Unió Democràtica i un independentisme desaforat que deixa els de la grada sobiranista de CDC en simples amateurs. La seva eufòria independentista es va desfermar el dia de la consulta d’Arenys, on va fer-se fotos al costat de totes les estelades que va trobar i no va tenir manies a saltar com un maulet més en conèixer-se els resultats de la consulta. Així ha quedat immortalitzat aquest dilluns en una foto del diari El País. Flac favor fa l’amic Piqué al seu cap, que aquests dies se les ha vist magres per fer-se l’independentista i desmentir-ho l’endemà sense que es notés massa la diferència.

23.7.09

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (2)


Indignació d’Oriol Pujol. Què és això d’insinuar que CiU va donar suport a la LEC a canvi d’una foto? CiU no vol protagonisme, només vol contribuir als grans pactes de país! Molt creïble. A aquestes alçades de la partida tot el gremi periodístic d’aquest país sap que Mas no es despentina si no és a canvi d’una bona instantània. I amb la LEC no va ser una excepció. CiU hi donarà suport, però només si hi ha foto. El mateix Oriol en persona es va encarregar de fer els tractes amb Palau del com i el quan. I a algun indiscret dirigent de CiU se li va escapar... Coordinació!

10.7.09

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (1)


Dimarts treien foc pels queixals a can Còrsega. A la seu de Convergència encara recorden la sang, suor i llàgrimes que va costar, al febrer de 2002, aconseguir la tan preuada foto del conseller en cap amb en Pau Gasol. En aquella ocasió Artur Mas, ungit ja com a candidat de CiU i amb despatx a la plaça Sant Jaume, va haver de posar-se la gorra, agafar els trastets i viatjar fins a Memphis per aconseguir retratar-se amb el català els Grizzlies. Tot per la foto. La rabieta dimarts va ser sonada. En Pau era a Palau entrevistant-se amb el President Montilla.

16.6.09

Duran venta un clatellot al Madí


No en el sentit literal del terme, però ha estat una clatellada en tota regla el que li ha donat Josep Antoni Duran i Lleida a David Madí en demanar que CiU faci una campanya sense estridències a les eleccions catalanes.
Duran no vol ni documentals ni signatures en fals davant el notari. De fet, això respon a l’evidència que la federació vol recuperar velles aliances per recuperar el control de la Generalitat, i queda clar que alguns dirigents responsabilitzen Madí d’estar a l’oposició. Per cert que les crítiques de Duran han estat avalades per ni més ni menys que Jordi Pujol, que al seu torn ha demanat una campanya “tranquil·la”.

12.6.09

Madí fa documentals, Homs va a Port Aventura


La campanya de CiU per a les eleccions europees no l’ha planificada David Madí, sinó Quico Homs, i la veritat és que s’ha notat. El to general ha estat força descafeïnat, per més que les sortides de to de Ramon Tremosa hagin recordat perillosament l’estil de Madí en més d’una ocasió.
Homs, en lloc d’apostar per documentals i atacs indiscriminats, s’ha decantat per crear espais d’expressió per al candidat, que s’hi ha prestat sense problemes gràcies a un ego desbordat. Les diferències entre Madí i Homs es fan evidents en el llegat audiovisual de la campanya: hem vist els líders de CiU pujats a un trenet, ballant com si estiguessin en una festa major i enfilats a les atraccions de Port Aventura.
A en Madí, això sí, no el vam veure ni en trenet, ni ballant ni divertint-se al parc d’atraccions.

20.5.09

Les alternatives de CiU a Europa


Descartat Ignasi Guardans per encapçalar la llista de CiU a les europees, Artur Mas tenia a sobre la taula més candidats a part de Ramon Tremosa: un era Josep Maria Cullell, que el líder de CiU va descartar per massa vell i massa moderat, i Joaquim Llimona, que fins i tot es va posar en contactes amb representants del sector econòmic perquè convencessin Mas de la seva idoneïtat. Però Mas, finalment, es va decantar per Tremosa perquè era el més sobiranista dels possibles candidats i així acontentava, de passada, les dèries del seu número 2, Felip Puig.

15.5.09

Puig deixa Mas en evidència


Recentment, Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Artur Mas havia pactat la Presidència de la Generalitat amb José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva famosa reunió en plena negociació de l’Estatut. Segons Puig, l’operació consistia en un canvi de cromos: els socialistes respectaven la llista més votada i, a canvi, els convergents garantien l’estabilitat al Congrés.
El que passa és que aquestes declaracions no venien el cas ni tenien cap bona voluntat: revelant que Mas havia mercadejat amb la Presidència de la Generalitat, Puig tornava a deixar Mas en evidència, en una llarga llista de travetes que li posa cada cop que el líder de CiU sembla voler tornar a la moderació

13.5.09

L’ego de Tremosa


Ramon Tremosa té fama de moltes coses, però hi ha una certa unanimitat en considerar-lo un home amb habilitat verbal, però força mancat de coneixements. Parla bé, però és poc científic. A més a més, els que l’han tractat asseguren que té un ego superlatiu, fins al punt que el seu amor per ell mateix ha acabat delatant-lo en saltar a la palestra pública. A l’entrevista que publicava l’Avui fa uns dies, per exemple, Tremosa apareixia fotografiat mirant-se al mirall. I no hi ha dubte veient la imatge que Tremosa s’observa amb satisfacció, encantat d’haver-se conegut. Una mica com el seu padrí Artur Mas, en definitiva.

5.5.09

Els radicals de CDC s’empipen amb Mas


Mas sembla haver-se imposat una certa moderació durant les últimes setmanes, segurament escaldat pels excessos verbals de Ramon Tremosa i per la necessitat de retrobar la complicitat de la plana major d’Unió. Però, es clar, aquesta actitud li està passant factura amb els més radicals de CDC, que no veuen amb bons ulls que Mas abandoni els senders del sobiranisme exacerbat. L’empipada més recent d’aquest sector es va produir a la recent conferència econòmica del líder de CiU, i va ser perquè al final de l’acte no va sonar “Els Segadors” com és tradicional a les cerimònies que munta la federació.

30.4.09

Les votacions de Sirera


No és cap secret que al PP de Catalunya tothom va a la seva i que l’autoritat d’Alícia Sánchez Camacho és més aviat discutible. Daniel Sirera, un dels damnificats per les decisions i ingerències de Rajoy arran del darrer congrés del partit, sembla que ha apostat fort a l’hora d’oposar-se a les decisions de la nova líder. Una de les seves mesures de força és absentar-se de votacions al Parlament de mocions presentades per la seva formació, tot i que també ha utilitzat allò tan vell de fer veure que s’equivoca de botó i votar-hi directament en contra.

22.4.09

Mas punxa en “prime time”


L’entrevista que li va regalar TV3 a Artur Mas no li va sortir massa a compte a la cadena en termes comercials: tot i que s’anunciava a bombo i plateret com si el líder de CiU hagués de revelar qui hi ha vida en altres planetes, la veritat és que les seves divagacions van atraure poc més de 300.000 persones i només el 10,5 per cent de quota de pantalla. I això que era en una hora immillorable (dos quarts de deu del vespre, quan teòricament podia arrossegar l’elevada audiència del Telenotícies) i un dimecres, on no hi ha la guerra oberta entre sèries espanyoles o nord-americanes d’altres dies de la setmana. És el que té sortir a la tele per no dir res.

20.4.09

Pujol plegarà si Mas pacta amb el PSC


El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dient que Artur Mas ha pres consciència que l’única opció de tornar al poder és governant amb el PSC, ja que les enquestes apunten a una bipolarització que no permetran gaires aritmètiques parlamentàries. Però Pujol, que forma part de la grada més radical dels convergents, també va dient que, si això passa, ell plega i se’n va cap a casa. Queda clar que les decisions de Mas, tirin per on tirin, estan condemnades a ser qüestionades per tothom.

14.4.09

Els pecats del pare


Artur Mas està passant per un mal moment personal. El líder de CiU està deprimit perquè no sabia res de la implicació del seu pare, Artur Mas Barnet, en la trama d’evasió fiscal a Liechtenstein, i així ho explica a tothom que li pregunta pel tema.
Mas no s’esperava això del seu pare, i la seva dona està sent qui més el recolza en aquests moments tan difícils. Segons les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció, el pare de Mas té en el paradís fiscal un dipòsit al seu nom de més de 2 milions d’euros.

7.4.09

Rajoy, mans netes


En un acte celebrat a Barcelona, Mariano Rajoy es va referir en privat als casos de corrupció que en les darreres setmanes han anat esquitxant el PP. I va afirmar amb rotunditat que es mantindrà al capdavant del seu partit “perquè sóc l’únic que no té morts a l’armari”. Així de clar. Està bé que defensi que l’únic que està net és ell, però també és veritat que no deu ser gaire còmode saber que els que t’envolten no són precisament germanetes de la caritat...

29.3.09

Les eleccions basques fan saltar les alarmes a CiU


Artur Mas va participar en un acte la campanya d’Ibarretxe a les darreres eleccions basques, on va anar a plorar una mica (per enèsima vegada) sobre els perills de guanyar unes eleccions i no governar. El cas és que el líder de CiU se les va arreglar per sortir a la foto aquell dia, però durant la nit electoral basca no es va veure cap convergent per enlloc.
El motiu? Doncs que han preferit quedar-se entre bastidors perquè a les enquestes ja s’hi reflectia que el PNB pagaria electoralment derives radicals com el Pla Ibarretxe. I, vistos els resultats, a CiU han saltat totes les alarmes i prefereixen que no se’ls vinculi gaire a determinat tipus de factures polítiques. De fet, a Jordi Pujol ja no li va fer gens de gràcia que es vinculés la federació amb els nacionalistes bascos.

17.3.09

Les prèdiques de Quico Homs


Ja ens hem fet ressò que Quico Homs predica que el món s’acaba a tot aquell que el vulgui escoltar, sobretot en el que respecta a la negociació del nou sistema de finançament. I és per aquest motiu que es dedica a participar en tot acte públic on hi hagi micròfon i li donin permís per utilitzar-lo.
A finals de gener va participar en un sopar tertúlia a Barcelona on va advertir de l’estafa del nou finançament abans, fins i tot, que hi hagi un acord. El profeta va repartir insults a tort i a dret, va titllar de sectari a tot polític que no fos militant del seu partit i va arribar a dir perles com que “els espanyols no saben raonar, només entenen de força i morts sobre la taula”. Cal recordar que aquest senyor, en una entrevista a RAC-1, ja va vincular aquests conceptes al fet que el País Basc tingui el concert econòmic.

9.3.09

Números que no quadren


CiU, i Oriol Pujol en particular, són molt amics de fer compareixences informatives saturades d’informació i amanides amb tot tipus de gràfics en Power Point. Generalment s’allarguen fins a l’extenuació, i fan anar els seus organitzadors d’autèntic bòlit, entre altres coses perquè farceixen les dades de comparatives no sempre encertades.
Fa poc, per exemple, Pujol apareixia en roda de premsa al Parlament per criticar el pacte Estat-Generalitat d’inversions en infraestructures, i per confirmar les seves teories de la conspiració repartia uns papers que revelaven la suposada falta de diners contemplats en l’Estatut.
El problema és que, sumant les xifres, aquestes no quadraven amb els números reclamats per Pujol. Esperem que no tingués previst anar amb aquest document al Ministeri d’Economia...

3.3.09

Sortir a la foto


Una altra mostra de la insistència de Mas a sortir a la foto es va produir a la presentació del llibre de memòries “Oda inacabada”, de Pasqual Maragall. Durant l’acte era claríssim que intentava ser fotografiat amb l’homenatjat en tot moment, arribant a l’extrem de fer declaracions a la premsa en un acte en què ell, no cal dir-ho, no era el protagonista. La seva espoliació de la figura de Maragall ha tingut quotes igualment lamentables, com aquella vegada que li va dedicar un vídeobloc amb el títol “Rivals, però no enemics”. Algú li podria recordar la gran quantitat d’insults que li va dedicar a Maragall quan aquest era cap de l’oposició...

26.2.09

No és Aguirre tot el que llueix


La presidenta de la Comunitat de Madrid i aspirant a destronar Rajoy, Esperanza Aguirre, no és rossa com llueix en els actes, sinó que és pèl-roja. Resulta que la dirigent popular, famosa pels seus improperis i la seva “amistat” amb Gallardón, es tenyeix de manera constant des dels 22 anys. O sigui, que va de rossa des de fa 34 anys.
Si és que ja és veu que al PP, res és el que sembla i tothom té quelcom que ocultar... i tant de bo que sols fos això...

23.2.09

Les propostes de Mas creen malestar


Com era de preveure, la genial idea d’Artur Mas d’abaratir els acomiadaments ha començat a aixecar les crítiques dels sindicats. I també ha ferit unes quantes susceptibilitats entre els representants de bancs i caixes catalans, que no veuen gens clar això de “puentear” el sistema financer. Que Mas posi de cul al món econòmic català, històricament molt content amb les decisions econòmiques de CiU, demostra que aquest senyor té tots els números per carregar-se totes les complicitats que Pujol va saber-se guanyar.

20.2.09

Mas insisteix amb els saldos


A la darrera sessió de control al President de la Generalitat, Artur Mas va voler donar lliçons a José Montilla sobre la millor manera d’afrontar la crisi econòmica. Però Montilla ho va tenir fàcil per replicar-li: només va haver de recordar al líder de CiU la seva “gran” proposta d’abaratir els acomiadaments. Va quedar retratat. Per la cara que van fer alguns companys convergents a l’hemicicle, va quedar clar que alguns d’ells tampoc no combreguen gaire amb els acomiadaments abaratits.

19.2.09

Que l’acomiadin a ell!


Després d’anunciar a bombo i plateret que el seu discurs es basaria en les mesures contra la crisi i de repartir a tot i a dret les suposades propostes (bé, en realitat era un recull dels comunicats de premsa), Artur Mas no ha trigat a revelar com les gasta en temes econòmics. En una entrevista a La Vanguardia, resulta que la seva gran proposta per fer front a la situació econòmica és abaratir els acomiadaments.
No sabem què en pensen els seus assessors econòmics (potser són els mateixos que li van recomanar firmar el finançament de saldo del 2001), però queda clar que una mesura ràpida i eficaç perquè CiU faci propostes amb cara i ulls seria acomiadar-lo a ell.

Tocada de cresta


Que Oriol Pujol és un esverat queda clar escoltant-lo a cada roda de premsa. Però és que aquesta actitud ha començat a portar-li problemes. És de domini públic que el seu pare li ha dit en més d’una ocasió que hauria de controlar millor la seva verborrea, però és que a més ha rebut tocades de cresta dels màxims dirigents del seu partit per la seva manera d’exposar els temes durant les compareixences al Parlament. Va passar amb el seu to despectiu a l’hora de referir-se al President de la Generalitat, o quan va aprofitar l’explosió de gas de Gavà per desgastar el tripartit.

16.2.09

Homs ja cansa


És sobradament coneguda entre la premsa l’afició dels dirigents de CiU de fer passadissos amb els periodistes per insistir amb els seus argumentaris de partit. Qui s’emporta la palma, a banda de Mas (que, per cert, s’hi mostra visiblement incòmode) és Francesc Homs, que ha aprofitat la mínima ocasió per congregar periodistes al seu voltant per explicar el seu punt de vista sobre la negociació del nou sistema de finançament. El problema és que aquest noi ha arribat a fer-ho més d’una vegada per dia i, és clar, alguns professionals han acabat expressant el seu esgotament.

11.2.09

CiU i els temporals, una mala combinació

El senyor Artur Mas ha tornat a fer gala del seu cinisme més demagògic assegurant que "no s'ha fet tot el necessari" per gestionar el temporal de vent que ha afectat Catalunya.

Deixant de banda la seva afició a anar de discoteques quan hi ha problemes, tal i com des de la Santa Espina recordàvem fa uns dies, el cert és que durant els 23 anys de govern de CiU els episodis tràgics relacionats amb el mal temps, fruït de la seva incompetència, van ser incomptables. I sinó, que preguntin als habitants del Maresme...


9.2.09

El cap de premsa de Mas odia Unió


Tothom té un passat, i el tal Piqué, també. Abans de ser nomenat cap de premsa oficial de Mas, ja actuava com a tal quan treballava al Diari de Tarragona i es dedicava, suposem que en hores lliures, a participar en fòrums de política. La gràcia és que en un d’aquests va haver de desmentir que fos militant d’Unió Democràtica (un dels usuaris havia apuntat aquesta possibilitat) i aprofitava, de passada, de carregar contra el projecte de Duran per “personalista”. Veient això, s’entén millor que no desperti cap simpatia entre els socis de CDC.

4.2.09

Madí no admet els seus errors


No són poques les veus internes a CiU que consideren que Joan Maria Piqué fa més mal que bé a Artur Mas. I per què el mantenen? Doncs perquè aquest noi és una decisió personal de David Madí, que li devia el favor d’haver fet de negre del seu llibre “Democràcia a sang freda”. Sembla que Piqué fa bona la dita de “ser més papista que el Papa” i subscriu completament l’ideari de Madí. Queda clar, doncs, perquè s’ha guanyat tantes i tantes antipaties. Per cert que Piqué va conèixer Mas perquè anava als seus mítings per voluntat pròpia per declarar-li la seva admiració.

2.2.09

Males companyies


Joan Maria Piqué, cap de premsa d’Artur Mas, ha aconseguit la fita que la premsa i els polítics de CiU estiguin unànimement d’acord en una cosa: tots li tenen mania. Piqué s’ha guanyat la mala fama per les seves contínues ingerències en els off the record, la seva aversió a Unió Democràtica i la mala gestió de la imatge mediàtica del líder de CiU. De fet, aquesta actitud té molt a veure amb el mal perdre dels convergents, que encara actuen com si estiguessin al Govern. Un exemple: Piqué és popular per les seves males maneres amb alguns mitjans, com una vegada que no va parar fins que TV3 no va treure un tall de Mas parlant en anglès la nit electoral nord-americana a la festa del Partit Demòcrata a Barcelona.

29.1.09

Neu i discoteques

Des de CiU s'entesten en donar lliçons sobre com s'han de fer les coses però obliden que ells, com tothom, tenen un passat.
Per això està l'hemeroteca, que ens recorda quina va ser la reacció durant les nevades del 2001 del llavors conseller en cap, Artur Mas

27.1.09

El perfil menys indicat

Mas el ven com un fitxatge de la Casa Gran, però Ramon Tremosa és realment un exmilitant de CDC amb ambicions que s'ha oposat a l'Estatut, ha dit no a la Constitució Europea i fins i tot ha menystingut la institució a la qual aspira, el Parlament Europeu. És, en definitiva, una figura més pendent dels deliris independentistes que de l'euopeísme que hauria de promoure un candidat a les eleccions europees. Vist això, no és estrany que el seu fitxatge no pari de ferir susceptibilitats.

26.1.09

Puig presumeix de tenir Francesc Marc Álvaro abduït


Com havíem informat, Felip Puig està mantenint reunions amb diverses entitats i organitzacions per vendre la moto. I, quan la cosa adopta tints més informals i surt el nom de Francesc Marc Álvaro, presumeix que es un periodista proper a les seves tesis i “addicte a CiU”. Ja són ganes de presumir.

23.1.09

Els (pocs) amics de Mas


Que Artur Mas va una mica perdut i està més sol que la una no és cap novetat, com tampoc no ho és que el seu afany de protagonisme no té límits. Però és que a vegades el pobre home traspassar els límits del ridícul. Un bon exemple n‘és la seva pàgina personal al Facebook. Quan va arribar als 2.000 amics, al líder de CiU no se li va acudir una altra cosa que enviar una nota premsa per explicar-ho. Tot això estaria molt bé si no fos perquè, atesos els baròmetres d’amistat d’aquesta xarxa social, 2.000 amics, pel president d’un partit polític, són molt pocs. El seu company (?) de partit Oriol Pujol, per exemple, en té més de 1.300 i el president del Parlament, Ernest Benach, s’apropa als 5.000. I molta gent sense càrrec supera tranquil·lament el miler. Vaja, que aquesta ostentació d’amistat li ha sortit una mica malament...

17.1.09

El ball de xifres de CiU

Artur Mas no aprèn. Després d'haver complicat la negociació del finançament del 2001 fent públics els números abans d'hora (fet que va provocar que el conseller d'Economia, Francesc Homs, volgués dimitir), ara ha tornat a la càrrega amb un autèntic ball de xifres sobre el nou sistema. Així, ja sigui en boca d'ell o en d'altres dirigents de CiU, han arribat a presentar fins a sis xifres diferents. Queda clar que aquest senyor no té gaire clares les necessitats de Catalunya.

9.1.09

Paradisos convergents

L'audiència nacional investiga prop de 200 persones de l'Estat espanyol per un suposat delicte de frau fiscal. Ironies del destí, un dels investigats per evasió de capitals a Liechtenstein és el pare del President de CiU, Artur Mas. Ni més ni menys que més de 800.000 euros és el que la família Mas es va "oblidar de pagar a hisenda". Perquè després alguns vagin parlant d'espoli fiscal...