Misterioses “desaparicions” a CiU

Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.

Puig conspira contra el president de l’ACM

El número 2 de CiU, Felip Puig no és gaire amic dels companys de partit que s’aparten de les seves doctrines. Per aquest motiu, l’objecte actual de les seves conspiracions és Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
El motiu? Doncs que Esteve ha signat els Pactes Nacionals impulsats pel president de la Generalitat, José Montilla. Aquesta bona disposició al pacte no ha agradat a Puig, que ara mou fils per castigar-lo. Es dóna el cas, a més, que Esteve i Montilla mantenen una bona sintonia des que el segon era alcalde de Cornellà.

El cap de premsa de Mas, enxampat fent el maulet

Ja havíem informat que Joan Maria Piqué, cap de premsa de l’Artur Mas, és un personatge més aviat obscur que es distingeix pel seu odi a Unió Democràtica i un independentisme desaforat que deixa els de la grada sobiranista de CDC en simples amateurs. La seva eufòria independentista es va desfermar el dia de la consulta d’Arenys, on va fer-se fotos al costat de totes les estelades que va trobar i no va tenir manies a saltar com un maulet més en conèixer-se els resultats de la consulta. Així ha quedat immortalitzat aquest dilluns en una foto del diari El País. Flac favor fa l’amic Piqué al seu cap, que aquests dies se les ha vist magres per fer-se l’independentista i desmentir-ho l’endemà sense que es notés massa la diferència.

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (2)

Indignació d’Oriol Pujol. Què és això d’insinuar que CiU va donar suport a la LEC a canvi d’una foto? CiU no vol protagonisme, només vol contribuir als grans pactes de país! Molt creïble. A aquestes alçades de la partida tot el gremi periodístic d’aquest país sap que Mas no es despentina si no és a canvi d’una bona instantània. I amb la LEC no va ser una excepció. CiU hi donarà suport, però només si hi ha foto. El mateix Oriol en persona es va encarregar de fer els tractes amb Palau del com i el quan. I a algun indiscret dirigent de CiU se li va escapar... Coordinació!

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (1)

Dimarts treien foc pels queixals a can Còrsega. A la seu de Convergència encara recorden la sang, suor i llàgrimes que va costar, al febrer de 2002, aconseguir la tan preuada foto del conseller en cap amb en Pau Gasol. En aquella ocasió Artur Mas, ungit ja com a candidat de CiU i amb despatx a la plaça Sant Jaume, va haver de posar-se la gorra, agafar els trastets i viatjar fins a Memphis per aconseguir retratar-se amb el català els Grizzlies. Tot per la foto. La rabieta dimarts va ser sonada. En Pau era a Palau entrevistant-se amb el President Montilla.

Duran venta un clatellot al Madí

No en el sentit literal del terme, però ha estat una clatellada en tota regla el que li ha donat Josep Antoni Duran i Lleida a David Madí en demanar que CiU faci una campanya sense estridències a les eleccions catalanes.
Duran no vol ni documentals ni signatures en fals davant el notari. De fet, això respon a l’evidència que la federació vol recuperar velles aliances per recuperar el control de la Generalitat, i queda clar que alguns dirigents responsabilitzen Madí d’estar a l’oposició. Per cert que les crítiques de Duran han estat avalades per ni més ni menys que Jordi Pujol, que al seu torn ha demanat una campanya “tranquil·la”.

Madí fa documentals, Homs va a Port Aventura

La campanya de CiU per a les eleccions europees no l’ha planificada David Madí, sinó Quico Homs, i la veritat és que s’ha notat. El to general ha estat força descafeïnat, per més que les sortides de to de Ramon Tremosa hagin recordat perillosament l’estil de Madí en més d’una ocasió.
Homs, en lloc d’apostar per documentals i atacs indiscriminats, s’ha decantat per crear espais d’expressió per al candidat, que s’hi ha prestat sense problemes gràcies a un ego desbordat. Les diferències entre Madí i Homs es fan evidents en el llegat audiovisual de la campanya: hem vist els líders de CiU pujats a un trenet, ballant com si estiguessin en una festa major i enfilats a les atraccions de Port Aventura.
A en Madí, això sí, no el vam veure ni en trenet, ni ballant ni divertint-se al parc d’atraccions.