PiPanic!

Gaudiu de la darrera versió de Titanic. Direcció: Mariano Rajoy. Producció: Génova SL. Principals protagonistes: Rajoy, Zaplana, Acebes i companyia. I amenacen amb una segona part! (inclouran també la crisi interna de CiU?)

Canvis a la Trias Fargas

Lasantaespina ja va avançar que la vídua de Ramon Trias Fargas no estava gens contenta amb la direcció que estava prenent la Fundació que porta el seu nom i molt menys encara amb la gent que ara hi remenava, de manera que es plantejava retirar-li el nom. I no només això, sinó que Vicenç Villatoro tenia tot els números per saltar de la presidència. Doncs bé, CDC ha fet públic el canvi de president, que ara serà Joaquim Ferrer, i que a l’entrada de la nova seu, sota l’excusa d’una refundació (forçosa?) de l’entitat, hi haurà un rètol en què s’hi llegirà “Casa Gran del Catalanisme”.

No era càncer

Duran i Lleida va haver d’afrontar durant la campanya electoral una operació ben coneguda per tothom que el va mantenir allunyat durant uns dies de l’activitat política. A l’hospital li van detectar un nòdul en un pulmó que va haver de ser extirpat i el va obligar a estar uns dies de convalescència per recuperar-se, com va quedar palès en la seva primera aparició pública. Ara bé, en contra del que s’ha dit, el nòdul no era cancerigen. D’acord que l’operació no era cap broma, però de càncer, res.

Solucions per l'aigua

Mesures d'emergència per 20 anys de CiU sense polítiques d'aigua:

A esquenes de Mas

Les converses de Duran amb el PP perquè la federació pogués presidir el Senat no van arribar a bon port, com varem dir, perquè el d’Unió no estava disposat a renunciar a les seves nòmines. Aquestes negociacions, en cas d’haver-se consumat, contemplaven que Jordi Vilajoana fos el president el Senat. La gràcia de tot plegat és que tot això, que la premsa ha reproduït amb més o menys regularitat, es va parlar a esquenes d’Artur Mas, que s’hagués trobat la cosa data i beneïda sense poder posar-hi grapa.

Un negoci rodó

Corre, i molt, entre els bastidors de la política i el periodisme madrileny que no és gens estrany que Duran i Lleida no hagi acceptat pactes amb els populars perquè algú de CiU presidís el Senat. El motiu? Que Duran treu molta pasta de la seva activitat al Congrés i aquest és un caramel a què no vol renunciar per anar a predicar a la Cambra Alta. I és que aquest senyor cobra de diputat, de portaveu de grup i de president de la Comissió d’Exteriors, retribucions que s’han sumar a les que rep com a càrrec de CiU i d’Unió, més les dietes, conferències... Quin xollo!

Mas, abocat a una nova derrota

Ja hem explicat que Felip Puig va de reunió en reunió amb la societat civil però, com acostuma a passar en aquest tipus de cites, la conversa sempre acaba agafant més to de confidència i distensió. Quan això passa, el dirigent de CDC se sincera i explica que CiU no recuperarà el govern almenys fins d’aquí a 8 anys perquè Artur Mas “té molts defectes” i “encara ha de tornar a perdre” per plantejar relleus.