Un míting de poca volada

A l’acte de consagració d’Artur Mas com a candidat de CiU al Palau de la Vall d’Hebrón de Barcelona, periodistes i convidats estaven d’acord majoritàriament en una cosa: el discurs de Mas no només va ser el més fluix de la vetllada, sinó segurament el pitjor que se li ha sentit en anys.
A banda de repetir idees per enèsima vegada (el 2003 i el 2006 ja es presentava com a nou, ja clamava per la il·lusió, ja buscava equilibris entre sobiranisme i centralitat), al llarg d’una hora va ser incapaç de donar un sol titular.
I és per això que absolutament tots els mitjans destacaven la mateixa “exclusiva”, la predisposició de Mas a fitxar independents, però fins i tot això ell mateix va haver-ho de matisar l’endemà. Una altra coincidència entre els assistents: Duran i Lleida va estar infinitament més mordaç en el seu discurs, molt més polític i concret. No cal dir que a les files de CDC aquesta evidència va provocar més d’un senyal d’inquietud.

El lideratge de Mas, eternament qüestionat

Tot i que apel·len al somriure per canviar-li la cara de ressentiment i venen canvi encara que presentin un candidat per tercera vegada, la veritat és que, internament, l’actitud dels convergents és molt diferent. No és difícil que alguns dirigents territorials admetin en privat que no les tenen totes amb Mas i continuen desconfiant de les estratègies de Madí.
Però és que tampoc fa la sensació que la fe en Mas sigui cega des de la mateixa direcció del partit: una bona prova és que, tot i que la tàctica fins ara era reivindicar Mas per sobre del passat gloriós de CiU, la federació torna a recórrer a Jordi Pujol per fer de teloner de la majoria d’actes.

Pelegrí desapareix d’escena

Just la setmana que s’obria el debat sobre qui havia d’encapçalar la candidatura de CiU per Lleida, i quan quedava clar que la federació volia fer valer el nom de Marta Alós per sobre del de Josep Maria Pelegrí, aquest últim va desaparèixer misteriosament a la cita setmanal al faristol del Parlament que protagonitza amb Oriol Pujol.
El portaveu va excusar l’absència de Pelegrí emparant-se en la seva agenda, però el cas és que ningú no se’l va acabar de creure tractant-se d’un tema particularment verinós per a les relacions entre CDC i Unió. Els mateixos dies, a més, una enquesta interna de CiU revelava que Pelegrí era el polític de la federació millor valorat pels lleidatans.

Misterioses “desaparicions” a CiU

Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.

Puig conspira contra el president de l’ACM

El número 2 de CiU, Felip Puig no és gaire amic dels companys de partit que s’aparten de les seves doctrines. Per aquest motiu, l’objecte actual de les seves conspiracions és Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
El motiu? Doncs que Esteve ha signat els Pactes Nacionals impulsats pel president de la Generalitat, José Montilla. Aquesta bona disposició al pacte no ha agradat a Puig, que ara mou fils per castigar-lo. Es dóna el cas, a més, que Esteve i Montilla mantenen una bona sintonia des que el segon era alcalde de Cornellà.

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (1)

Dimarts treien foc pels queixals a can Còrsega. A la seu de Convergència encara recorden la sang, suor i llàgrimes que va costar, al febrer de 2002, aconseguir la tan preuada foto del conseller en cap amb en Pau Gasol. En aquella ocasió Artur Mas, ungit ja com a candidat de CiU i amb despatx a la plaça Sant Jaume, va haver de posar-se la gorra, agafar els trastets i viatjar fins a Memphis per aconseguir retratar-se amb el català els Grizzlies. Tot per la foto. La rabieta dimarts va ser sonada. En Pau era a Palau entrevistant-se amb el President Montilla.

Duran venta un clatellot al Madí

No en el sentit literal del terme, però ha estat una clatellada en tota regla el que li ha donat Josep Antoni Duran i Lleida a David Madí en demanar que CiU faci una campanya sense estridències a les eleccions catalanes.
Duran no vol ni documentals ni signatures en fals davant el notari. De fet, això respon a l’evidència que la federació vol recuperar velles aliances per recuperar el control de la Generalitat, i queda clar que alguns dirigents responsabilitzen Madí d’estar a l’oposició. Per cert que les crítiques de Duran han estat avalades per ni més ni menys que Jordi Pujol, que al seu torn ha demanat una campanya “tranquil·la”.

Madí fa documentals, Homs va a Port Aventura

La campanya de CiU per a les eleccions europees no l’ha planificada David Madí, sinó Quico Homs, i la veritat és que s’ha notat. El to general ha estat força descafeïnat, per més que les sortides de to de Ramon Tremosa hagin recordat perillosament l’estil de Madí en més d’una ocasió.
Homs, en lloc d’apostar per documentals i atacs indiscriminats, s’ha decantat per crear espais d’expressió per al candidat, que s’hi ha prestat sense problemes gràcies a un ego desbordat. Les diferències entre Madí i Homs es fan evidents en el llegat audiovisual de la campanya: hem vist els líders de CiU pujats a un trenet, ballant com si estiguessin en una festa major i enfilats a les atraccions de Port Aventura.
A en Madí, això sí, no el vam veure ni en trenet, ni ballant ni divertint-se al parc d’atraccions.

Les alternatives de CiU a Europa

Descartat Ignasi Guardans per encapçalar la llista de CiU a les europees, Artur Mas tenia a sobre la taula més candidats a part de Ramon Tremosa: un era Josep Maria Cullell, que el líder de CiU va descartar per massa vell i massa moderat, i Joaquim Llimona, que fins i tot es va posar en contactes amb representants del sector econòmic perquè convencessin Mas de la seva idoneïtat. Però Mas, finalment, es va decantar per Tremosa perquè era el més sobiranista dels possibles candidats i així acontentava, de passada, les dèries del seu número 2, Felip Puig.

Puig deixa Mas en evidència

Recentment, Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Artur Mas havia pactat la Presidència de la Generalitat amb José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva famosa reunió en plena negociació de l’Estatut. Segons Puig, l’operació consistia en un canvi de cromos: els socialistes respectaven la llista més votada i, a canvi, els convergents garantien l’estabilitat al Congrés.
El que passa és que aquestes declaracions no venien el cas ni tenien cap bona voluntat: revelant que Mas havia mercadejat amb la Presidència de la Generalitat, Puig tornava a deixar Mas en evidència, en una llarga llista de travetes que li posa cada cop que el líder de CiU sembla voler tornar a la moderació

L’ego de Tremosa

Ramon Tremosa té fama de moltes coses, però hi ha una certa unanimitat en considerar-lo un home amb habilitat verbal, però força mancat de coneixements. Parla bé, però és poc científic. A més a més, els que l’han tractat asseguren que té un ego superlatiu, fins al punt que el seu amor per ell mateix ha acabat delatant-lo en saltar a la palestra pública. A l’entrevista que publicava l’Avui fa uns dies, per exemple, Tremosa apareixia fotografiat mirant-se al mirall. I no hi ha dubte veient la imatge que Tremosa s’observa amb satisfacció, encantat d’haver-se conegut. Una mica com el seu padrí Artur Mas, en definitiva.

Mas punxa en “prime time”

L’entrevista que li va regalar TV3 a Artur Mas no li va sortir massa a compte a la cadena en termes comercials: tot i que s’anunciava a bombo i plateret com si el líder de CiU hagués de revelar qui hi ha vida en altres planetes, la veritat és que les seves divagacions van atraure poc més de 300.000 persones i només el 10,5 per cent de quota de pantalla. I això que era en una hora immillorable (dos quarts de deu del vespre, quan teòricament podia arrossegar l’elevada audiència del Telenotícies) i un dimecres, on no hi ha la guerra oberta entre sèries espanyoles o nord-americanes d’altres dies de la setmana. És el que té sortir a la tele per no dir res.

Pujol plegarà si Mas pacta amb el PSC

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dient que Artur Mas ha pres consciència que l’única opció de tornar al poder és governant amb el PSC, ja que les enquestes apunten a una bipolarització que no permetran gaires aritmètiques parlamentàries. Però Pujol, que forma part de la grada més radical dels convergents, també va dient que, si això passa, ell plega i se’n va cap a casa. Queda clar que les decisions de Mas, tirin per on tirin, estan condemnades a ser qüestionades per tothom.

Els pecats del pare

Artur Mas està passant per un mal moment personal. El líder de CiU està deprimit perquè no sabia res de la implicació del seu pare, Artur Mas Barnet, en la trama d’evasió fiscal a Liechtenstein, i així ho explica a tothom que li pregunta pel tema.
Mas no s’esperava això del seu pare, i la seva dona està sent qui més el recolza en aquests moments tan difícils. Segons les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció, el pare de Mas té en el paradís fiscal un dipòsit al seu nom de més de 2 milions d’euros.

Les eleccions basques fan saltar les alarmes a CiU

Artur Mas va participar en un acte la campanya d’Ibarretxe a les darreres eleccions basques, on va anar a plorar una mica (per enèsima vegada) sobre els perills de guanyar unes eleccions i no governar. El cas és que el líder de CiU se les va arreglar per sortir a la foto aquell dia, però durant la nit electoral basca no es va veure cap convergent per enlloc.
El motiu? Doncs que han preferit quedar-se entre bastidors perquè a les enquestes ja s’hi reflectia que el PNB pagaria electoralment derives radicals com el Pla Ibarretxe. I, vistos els resultats, a CiU han saltat totes les alarmes i prefereixen que no se’ls vinculi gaire a determinat tipus de factures polítiques. De fet, a Jordi Pujol ja no li va fer gens de gràcia que es vinculés la federació amb els nacionalistes bascos.

Les prèdiques de Quico Homs

Ja ens hem fet ressò que Quico Homs predica que el món s’acaba a tot aquell que el vulgui escoltar, sobretot en el que respecta a la negociació del nou sistema de finançament. I és per aquest motiu que es dedica a participar en tot acte públic on hi hagi micròfon i li donin permís per utilitzar-lo.
A finals de gener va participar en un sopar tertúlia a Barcelona on va advertir de l’estafa del nou finançament abans, fins i tot, que hi hagi un acord. El profeta va repartir insults a tort i a dret, va titllar de sectari a tot polític que no fos militant del seu partit i va arribar a dir perles com que “els espanyols no saben raonar, només entenen de força i morts sobre la taula”. Cal recordar que aquest senyor, en una entrevista a RAC-1, ja va vincular aquests conceptes al fet que el País Basc tingui el concert econòmic.

Números que no quadren

CiU, i Oriol Pujol en particular, són molt amics de fer compareixences informatives saturades d’informació i amanides amb tot tipus de gràfics en Power Point. Generalment s’allarguen fins a l’extenuació, i fan anar els seus organitzadors d’autèntic bòlit, entre altres coses perquè farceixen les dades de comparatives no sempre encertades.
Fa poc, per exemple, Pujol apareixia en roda de premsa al Parlament per criticar el pacte Estat-Generalitat d’inversions en infraestructures, i per confirmar les seves teories de la conspiració repartia uns papers que revelaven la suposada falta de diners contemplats en l’Estatut.
El problema és que, sumant les xifres, aquestes no quadraven amb els números reclamats per Pujol. Esperem que no tingués previst anar amb aquest document al Ministeri d’Economia...

Mas insisteix amb els saldos

A la darrera sessió de control al President de la Generalitat, Artur Mas va voler donar lliçons a José Montilla sobre la millor manera d’afrontar la crisi econòmica. Però Montilla ho va tenir fàcil per replicar-li: només va haver de recordar al líder de CiU la seva “gran” proposta d’abaratir els acomiadaments. Va quedar retratat. Per la cara que van fer alguns companys convergents a l’hemicicle, va quedar clar que alguns d’ells tampoc no combreguen gaire amb els acomiadaments abaratits.

Que l’acomiadin a ell!

Després d’anunciar a bombo i plateret que el seu discurs es basaria en les mesures contra la crisi i de repartir a tot i a dret les suposades propostes (bé, en realitat era un recull dels comunicats de premsa), Artur Mas no ha trigat a revelar com les gasta en temes econòmics. En una entrevista a La Vanguardia, resulta que la seva gran proposta per fer front a la situació econòmica és abaratir els acomiadaments.
No sabem què en pensen els seus assessors econòmics (potser són els mateixos que li van recomanar firmar el finançament de saldo del 2001), però queda clar que una mesura ràpida i eficaç perquè CiU faci propostes amb cara i ulls seria acomiadar-lo a ell.

Tocada de cresta

Que Oriol Pujol és un esverat queda clar escoltant-lo a cada roda de premsa. Però és que aquesta actitud ha començat a portar-li problemes. És de domini públic que el seu pare li ha dit en més d’una ocasió que hauria de controlar millor la seva verborrea, però és que a més ha rebut tocades de cresta dels màxims dirigents del seu partit per la seva manera d’exposar els temes durant les compareixences al Parlament. Va passar amb el seu to despectiu a l’hora de referir-se al President de la Generalitat, o quan va aprofitar l’explosió de gas de Gavà per desgastar el tripartit.