Eleccions anticipades?

Tot i que el Mas diu que no, que d'eleccions anticipades res de res, el seu gos d'atura no es talla ni un pèl. Quant podrà aguantar fent veure que no té pressa?

Puig conspira contra el president de l’ACM

El número 2 de CiU, Felip Puig no és gaire amic dels companys de partit que s’aparten de les seves doctrines. Per aquest motiu, l’objecte actual de les seves conspiracions és Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
El motiu? Doncs que Esteve ha signat els Pactes Nacionals impulsats pel president de la Generalitat, José Montilla. Aquesta bona disposició al pacte no ha agradat a Puig, que ara mou fils per castigar-lo. Es dóna el cas, a més, que Esteve i Montilla mantenen una bona sintonia des que el segon era alcalde de Cornellà.

Puig deixa Mas en evidència

Recentment, Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Artur Mas havia pactat la Presidència de la Generalitat amb José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva famosa reunió en plena negociació de l’Estatut. Segons Puig, l’operació consistia en un canvi de cromos: els socialistes respectaven la llista més votada i, a canvi, els convergents garantien l’estabilitat al Congrés.
El que passa és que aquestes declaracions no venien el cas ni tenien cap bona voluntat: revelant que Mas havia mercadejat amb la Presidència de la Generalitat, Puig tornava a deixar Mas en evidència, en una llarga llista de travetes que li posa cada cop que el líder de CiU sembla voler tornar a la moderació

Puig presumeix de tenir Francesc Marc Álvaro abduït

Com havíem informat, Felip Puig està mantenint reunions amb diverses entitats i organitzacions per vendre la moto. I, quan la cosa adopta tints més informals i surt el nom de Francesc Marc Álvaro, presumeix que es un periodista proper a les seves tesis i “addicte a CiU”. Ja són ganes de presumir.

Coça a Duran

Dins la previsió de Puig de tornar a perdre les eleccions catalanes per desempallegar-se de Mas, hi ha també la idea que el proper Congrés de CiU serveixi per establir les bases per a recuperar la Generalitat a 8 anys vista. Aquest projecte passa per donar la coça definitiva a Duran a través d’una proposta de reformulació de la relació entre Convergència i Unió que aquests últims no puguin acceptar. Segons aquest mateix plantejament, Duran acabaria al PP i la resta de membres UDC quedarien integrats –domesticats i controlats, si es vol- en la Casa Gran del catalanisme.

Mas, abocat a una nova derrota

Ja hem explicat que Felip Puig va de reunió en reunió amb la societat civil però, com acostuma a passar en aquest tipus de cites, la conversa sempre acaba agafant més to de confidència i distensió. Quan això passa, el dirigent de CDC se sincera i explica que CiU no recuperarà el govern almenys fins d’aquí a 8 anys perquè Artur Mas “té molts defectes” i “encara ha de tornar a perdre” per plantejar relleus.

Col·lega, on és el meu cotxe?

El nomenament de Puig com a secretari general adjunt ha tingut una conseqüència inesperada: la lluita per un cotxe oficial. Ens expliquem.

A CDC hi ha quatre cotxes oficials: un per a Mas com a president, un per a Corominas com a secretari d’Organització, un per a Madí (no se sap ben bé en qualitat de què) i un altre per al portaveu parlamentari, ara Oriol Pujol. Per tant, Puig s’ha quedat sense xofer per anar als actes i d’anar-hi amb el seu propi vehicle. Que indigne...!

Les condicions de Mas

Quan Artur Mas va convertir Felip Puig en número 2 de CDC amb el nomenament de secretari adjunt, tenia, segons ha insistit a remarcar, l’objectiu de dedicar més temps a la seva pregonada refundació del catalanisme. Però va posar-hi una curiosa condició: Puig podia manar tothom excepte David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs.

Comentaris enverinats

Per activa i per passiva, Duran i Lleida ha expressat en públic la seva bona disposició a entrar en els governs de Madrid; en el cas del de Zapatero, ho ha arribat a reivindicar des de la tribuna del mateix Congrés. La insistència de Duran ha estat tanta que en una roda de premsa al Parlament, el llavors portaveu de CiU Felip Puig, irritat amb les preguntes dels periodistes sobre aquest extrem, va respondre: “si algun dia tenim ministeris, vetllarem perquè un d’ells sigui per a Duran”. Quina mala llet!

Puig no aplaudeix Mas

A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

Madí, senador

Després del fracàs de la seva candidatura a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –precedida, al seu torn, de rumors que el deixaven fora de la política activa-, i davant la necessitat de trobar-li feina, Felip Puig ha promès a David Madí que el farà senador. La fórmula és senzilla: la federació compta tenir un escó més al Senat a les properes eleccions i d’aquesta manera Puig monopolitzarà l’atenció mediàtica com a portaveu de Convergència.

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

Els fatxendes de la classe

El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

Mas castiga Antoni Vives apartant-lo de la Trias Fargas

Tal i com va avançar La Santa Espina, s’ha consumat la sortida d’Antoni Vives de la Fundació Trias Fargas, on el substituirà un home de confiança de Felip Puig, Agustí Colominas. La marxa de Vives, a banda de la influència del número 2 de CiU, té un altre origen igualment decisiu: el seu llarg i tens enfrontament amb Artur Mas. Cal recordar que, a principis d’aquest any, Vives va ser un dels membres de la cúpula de CDC que va qüestionar durament el llenguatge de Mas, amb el qual va mantenir agres batalles verbals en més d’una executiva. Per tant, Mas l’ha castigat traient-lo de la trona de la Fundació, fent així una altra (quantes en van?) concessió als anhels de Felip Puig.

Puig fa neteja entre el sector moderat de CDC

La Fundació Trias Fargas fa una funció conspirativa basada en dinars en què Recoder, Rull i Campuzano articulaven les estratègies convergents. Parlem en passat perquè Felip Puig, decidit a imposar la seva llei, ha volgut liquidar aquest nucli apartant Antoni Vives de la direcció de la Fundació i situant-hi un home de la seva confiança, el professor i articulista Agustí Colomines. D'aquesta manera, Puig es carrega el sector més moderat i reflexiu de CDC en benefici de les idees sobiranistes i radicalitzades que tant li agrada pregonar.

Les dues cares de Mas

A la roda de premsa de CiU al Parlament del passat 23 d'octubre, Artur Mas, que va aparèixer acompanyat de Trias, Puig i Pelegrí, va mostrar que és el més semblant al doctor Jekyll i Mr. Hyde. Primer li va sortir la part monstruosa quan els periodistes li van preguntar per la suposada marxa de David Madí de la cúpula de CDC. Mas va arronsar les celles, va fer un gest negatiu amb el braç dues vegades (fins i tot va picar al faristol) i va dir: "Arriba un moment que es fan tantes especulacions que acaba cansant. Dediquem-nos a les coses serioses: no ho dic contra ningú, tota la informació és seriosa, però dediquem-nos a les coses que tenen alguna base, alguna realitat". En canvi, acte seguit va voler fer un simulacre de Club de la Comèdia en ser preguntat per si ja s'havia decidit qui era el portaveu parlamentari de la federació. Entre rialles, Mas va dir que "el portaveu ja el tenim, el senyor Felip Puig; en Pelegrí ja s'havia fet il·lusions, però vaja...". Molta gracieta i molts copets a l'esquena, però darrera tota broma acostuma a haver-hi un cert grau de veritat...

Periodista en hores baixes

Va passar abans de l’inici del programa “59 segons” de TVE del passat 2 d’octubre. El convidat era Felip Puig i un dels periodistes que l’havia d’interpel•lar era Jordi Barbeta de La Vanguardia. Aquell mateix dia, el diari havia fet pública una remodelació de la redacció. En veure’l entrar per la porta, Puig li va deixar anar: “Barbeta, encara treballes? Em pensava que t’havien fet fora perquè no sorties a l’orla del teu diari”. Ho deia en referència al fet que Barbeta no apareixia entre els rostres ascendits per la direcció. La broma ja fa mal, però que a sobre li faci un líder de CiU...!

Madí ja no és benvingut a CiU

Felip Puig i els seus acòlits van d’imparables de la política i, naturalment, volen fer i desfer-ho tot al seu gust. I, com que n’estan farts de David Madí, volen que deixi de portar la política de comunicació de CiU i posar-lo de conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així se’l traurien de sobre d’una vegada, per Patton que sigui, i filtrar les coses quan els doni la gana.

Puig filtra a esquenes de CiU

Felip Puig, en una nova demostració del seu afany de protagonisme, va filtrar personalment a La Vanguardia la notícia del seu nomenament com a número 2 de CiU. Ho va fer a esquenes dels seus companys de partit i, sobretot, d’Artur Mas, que volia anunciar-ho amb tota la pompa durant el Consell Nacional. El fins ara portaveu parlamentari va voler fer-se l’amiguet de La Vanguardia de cara a que en el futur li reservin generosos espais per a la seva foto.

Manuel Trallero, l’enfant terrible de “La Vanguardia”, reprodueix sovint els dictats que li fa Felip Puig

Manuel Trallero és el periodista que tot ho critica, que sempre protesta i que mai no sembla content. Encarna la gota malaya de la premsa catalana. Doncs bé, el ‘barrufet rondinaire’ del diari del Conde, a qui, per cert, sovint li han d’editar de dalt a baix els textos, és més dòcil quan se li acosta Felip Puig. Trallero i Puig són amics, col·legues, desde de fa molt de temps. La companyonia ve de lluny, quan l’exconseller de Política Territorial s’emportava Tallero i la seva afilada ploma a visitar les estacions d’esquí de la Molina i Vall de Núria, per exemple. Així Trallero podia comprovar en primera persona les excel·lències de la gestió del PTOP convergent. I com que sempre s’ha sentit ben tractat per Puig, Trallero modul·la molt les crítiques a la tropa convergent. El terror literari de “La Vanguardia” també té els seus punts febles.