28.3.07

Claveguera va perdonar un deute a una agència de publicitat quan era director de Catalunya Ràdio

Joan Maria Claveguera, que va ser director de Catalunya Ràdio en la darrera etapa dels governs de CiU, va perdonar un deute a una agència que havia contractat una quantitat important d’espais publicitaris a l’emissora. L’agència en qüestió no va aconseguir vendre’ls i va endeutar-se amb la cadena. Claveguera ho va resoldre ràpidament, amb una condonació aprovada per decret.

26.3.07

La connexió Albertito Fernández-Bailén 22

Fernando Martínez, representant de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON), recaptava donatius entre empresaris propers al PP. Ho feia en l’època en què era el Secretari d’Organització, quan qui manava al partit era l’Albertito Fernández Díaz. Es dóna la circumstància que Martínez és també el representant legal del prostíbul Bailén 22, que ha cessat la seva activitat després d’una redada policial que va acabar amb el propietari i tres prostitutes al calabós. Un dels empresaris que acostumava a fer donatius a Fernando Martínez era el propietari del restaurant Salamanca de Barcelona.

24.3.07

Madí, ofès amb José Antich perquè no li fa cas

David Madí està que trina amb el director de “La Vanguardia”, José Antich. Resulta que el periodista ignora Madí: no se li posa al telèfon, l’esquiva quan li proposa de trobar-se, etcètera. Es veu que Antich només despenja l’auricular quan el truca l’Artur Mas i això el productor de DVDs no li perdona. Així les coses, el portaveu de CDC va dient per aquests móns de Déu que Antich “és un traïdor” i que no li perdona que ara el menyspreï “després de tot el que he fet per ell”. I assegura que al director del diari del Conde de Godó “li han pujat els fums”.

21.3.07

Un ciutadà a les manifestació convocada pel PP a Barcelona


Divendres 9 de març unes desenes de fatxes es van concentrar a la plaça Sant Jaume convocats pel PP i cridant consignes contra Zapatero i la seva política antiterrorista. Entre els manifestants, un Ciutadà il·lustre: Julio Villacorta exmilitant del PSC que forma part de l’executiva del partit d’Albert Rivera (exmilitant del PP, per cert). Villacorta (a la fotografia, amb ulleres) va dir quan va anunciar la seva sortida del PSC: "Creo que Ciutadans representa el proyecto político por el que he trabajado toda mi vida política en el PSC y nunca pude desarrollarlo". Efectivament, la millor manera de defensar projectes polítiques oposats al del PP és anant a manifestacions convocades per la gent del PP.

19.3.07

Mas i el prozac. L’entorn del cap de l’oposició, irritat amb Joan Ridao

Que Joan Ridao mencionés al Parlament, en directe per televisió, que Artur Mas manté alguna relació amb el Prozac -el medicament antidepressiu per excel·lència- ha irritat la família i l’entorn personal del cap de l’oposició. “Ridao ha anat massa lluny barrejant qüestions molt personals amb la política. Això no s’havia vist mai al Parlament!”, comenta un dels adlàters del president de CiU.
No obstant, val a dir que el subconscient deuria trair a Mas el dimecres a la sessió de control i que ell mateix s'hauria delatat davant les càmeres. El líder convergent va respondre les al·lusions de Ridao dient que: “el Prozac no m’impedeix saber que aquest és el Pla del Govern de Catalunya (...)” (veure vídeo adjunt). La pregunta és: En pren molt? I fins quan?

16.3.07

Rajoy envia un emissari a la conferència de Trias a Madrid


Mariano Rajoy no va poder assistir ahir a la conferència que ha donat Xavier Trias a Madrid al Fórum Europa. No obstant, el líder del PP ha tingut un gest amb el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona i ha enviat a la conferència un emissari seu, Francisco Villar, persona d’absoluta confiança de Rajoy que en els cercles periodístics madrilenys és conegut com l'alter ego del president del PP. Un gest que Trias va correspondre qualificant Mariano Rajoy -el de les manifestacions día sí día també- de polític “moderat”.
A Villar l’acompanyava José María Lasalle, membre destacat de FAES, el laboratori d’idees ultradretà parit per José María Aznar. La conferència de Trias va despertar poc interès entre els cercles econòmics i socials madrilenys.

14.3.07

Artur Mas, darrere les apassionades passes de Carod-Rovira


No en té prou amb el via crucis de l'oposició i l'Artur Mas actuarà ,vestit d'hebreu, a la Passió d'Esparreguera. Diuen a CiU que l'Artur, home de fe, ha estat en els darrers anys un habitual d'aquest espectacle diví­, com a espectador. I de tant veure-la, resulta que li han entrat ganes d'escenari. El rampell artístic del cap de l'oposició, però, no és, ni molt menys, una iniciativa original, ja sabem que les sorpreses i l'Artur Mas són dos conceptes que no casen gaire: Fa dos anys, el vicepresident Carod-Rovira ja va participar en aquesta representació tan nostrada. La memória ens falla i no estem en condicions d'afirmar si va fer de Sirineu (el que li porta la creu al Cristo) o de Ponç Pilats (el romà de les "Mans netes").

D'altra banda, uns mesos enrera vam observar incrèduls com en Mas escatainava com una gallina al programa "El Club" de TV3: "Poc! Poc! Poc! Poc!" esgargamellava tot batent els braços com si fossin ales mentre l'Albert Om no s'acabava de creure el que estava passant. Qui sap si algun dia veure el cap de l'oposició al "Mira quien baila" amb la neta de Franco ballant "pasodobles" a dues mil revolucions o al festival Internacional de Músiques de Cantonigrés ballant una polca acompanyat de gerdes folclóriques poloneses.

Els periodistes ignoren Artur Mas al Parlament

L'Artur Mas va de baixa. Aquest matí hem tingut una prova més al Parlament. El president de CiU passejava en solitari pels passadissos perduts de la casa de tots els catalans. Ho feia a pocs metres d'un grup de periodistes que la feien petar, potser amb l'esperança que algú es fixé en ell: "Ni puto cas". Incansable, el líder (?) convergent ho torna a provar, a veure si a la segona va la vençuda. Resultat: Un fracàs estrepitós. Sí, l'Artur Mas està més sol que la una.

12.3.07

El periodista Joan Foguet, el negre de Josep Sánchez-Llibre

No és gens arriscada la següent suposició: Josep Sánchez-Llibre, diputat de CiU al Congrés, hauria recorregut a el que vulgarment es coneix com a ‘negre’ per escriure el seu llibre “Les veritats de l’Estatut”, on posa a caldo el paper d’estraça que va tenir Artur Mas en tot el procés. Les virtuts intel·lectuals de Sánchez-Llibre són les que són.
Superades les suposicions, expliquem la veritat : Joan Foguet, periodista polític d’Expansión format a l’exitosa revista ‘Actual’ de Joan Roy -revista que va morir d’èxit, que ningú no ho dubti, Deú nos en guard!-, és el ‘negre’ de Josep Sánchez-Llibre. Si, en Foguet amic de Salvador Sostres, conegut de Jordi Cabré i saludat, no en dubtem ni un segon, de Josep Puigbo. Embolica que fa fort!

8.3.07

Manuel Trallero, l’enfant terrible de “La Vanguardia”, reprodueix sovint els dictats que li fa Felip Puig


Manuel Trallero és el periodista que tot ho critica, que sempre protesta i que mai no sembla content. Encarna la gota malaya de la premsa catalana. Doncs bé, el ‘barrufet rondinaire’ del diari del Conde, a qui, per cert, sovint li han d’editar de dalt a baix els textos, és més dòcil quan se li acosta Felip Puig. Trallero i Puig són amics, col·legues, desde de fa molt de temps. La companyonia ve de lluny, quan l’exconseller de Política Territorial s’emportava Tallero i la seva afilada ploma a visitar les estacions d’esquí de la Molina i Vall de Núria, per exemple. Així Trallero podia comprovar en primera persona les excel·lències de la gestió del PTOP convergent. I com que sempre s’ha sentit ben tractat per Puig, Trallero modul·la molt les crítiques a la tropa convergent. El terror literari de “La Vanguardia” també té els seus punts febles.

7.3.07

La conspiració de David Madí contra Trias i els crítics de CDC


El dia que va permetre que els diaris titulessin que la direcció de CDC l’havia apartat de la direcció de la campanya de les municipals, David Madí, el productor audiovisual més reputat de la política catalana, va començar a conspirar.
La premsa va vendre la retirada de Madí com un càstig per com aquest havia portat la campanya de les autonòmiques i com una victòria de Xavier Trwias i el seus sectors afins, amb Antoni Vives al capdavant. Mentida, tot mentida.
La veritat és que Madí es va apartar voluntàriament de la direcció de campanya (ell mateix ho explica, encara amb la boca petita) amb l’objectiu d’aniquilar políticament el grupúscol que incomoda a Artur Mas. Lasantaespina ha confirmat que Madí, encara que indirectament, participa en la confecció de la campanya, que oficialment porten Lluís Corominas i Antoni Castellà, i a Barcelona el mateix Antoni Vives.
L’actitud recargolada de Madí respon al següent càlcul: 1- Quedant apartat de la campanya per Barcelona, Trwias i Vives queden com a principals responsables (el doctro xuganer i arrawxat va ser el gran valedor de Vives). 2- Les enquestes de què disposa CiU pronostiquen que la derrota a Barcelona està assegurada. 3- Si perd, Trwias està políticament tocat de mort. 4- Com que perdrà, a Trwias no li quedarà més remei que passar a la reserva i deixar l’Ajuntament. 5- Aleshores el grup municipal quedarà sota el control del ‘pinyol’ d’Artur Mas, ja que serà el número dos, Joaquim Forn -un home col·locat a la llista a instàncies de Madí- el que actuarà com a cap de l’oposició. 6- Antoni Vives, com a principal responsable de la derrota, quedarà condemnat a perpetuïtat a no anar gaire més enllà de la direcció de la Fundació Trias Fargas. 7- El cap de Vives, ara vicesecretari general, rodolarà en el proper Congrés de CDC i Mas ho utilitzarà com a cop d’efecte per demostrar davant de tots els convergents que encara li queda autoritat. 8- I David Madí tornarà a tenir el control absolut de l’aparell del partit. Jugada rodona. En tornarem a parlar.

4.3.07

L’“Avui”, a la caça desesperada de subscriptors

El diari “Avui” no passa, precisament, pel seu millor moment. Respecte del gener del 2006 perd un 0,4% dels seus lectors, segons dades facilitades per “El Periódico” el cap de setmana passat -en la informació es citava com a font l’OJD, l’organisme que controla la difusió dels diaris a Espanya-. Conscient que les coses no rutllen, el director de l’“Avui”, Vicent Sanchís, ha ordenat posar en marxa una agressiva política de captació de subscriptors.
Per exemple, els comercials del diari fan servir les dades dels lectors que fan els arribar cartes per contactar amb ells i intentar vendre’ls una subscripció. Prèviament a l’oferta de subscriptor, el comercial intenta ficar-se a la butxaca al lector dient-li que l’“Avui” és el mitja que millor defensa la cultura catalana, la llengua catalana i bla, bla, bla. En definitiva, la campanya de subscripcions de l’“Avui” ve a dir que els bons patriotes se subscriuen al diari que millor defensa Catalunya. N’hi deu haver poquets, doncs, de bons patriotes.

1.3.07

Fidel Masreal, un periodista jove i amb gran projecció, a ulls de David Madí

David Madí és un especialista en posar etiquetes als periodistes especialitzats en política. Fidel a la seva pràctica de separar bons (els que combreguen amb CiU) de dolents (els que no combreguen amb CiU), Madí no es talla un pèl a l’hora de parlar d’un dels darrers fitxatges de Josep Cuní per als seus Matins de TV3. Es tracta de Fidel Masreal, excap de política de Ràdio Barcelona. D’ell, Madí diu que és un “jove periodista molt capacitat” i amb una “gran projecció professional”. A en Masreal ja li han penjat una etiqueta.