27.4.06

Portabella reuneix el grup municipal d’ERC amb urgència, absolutament descol•locat pels canvis en l’equip de Govern promogut per Clos


Amb un pam de nas. Jordi Portabella es va quedar de pedra davant la notícia que Joan Clos ampliava els canvis a l’equip de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, després que Ferran Mascarell marxés cap al Departament de Cultura. Just després que l’alcalde comparegués davant dels mitjans per explicar la remodelació del cartipàs (dimarts passat), Portabella va reunir, amb caràcter d’urgència els seus regidors, expliquen fonts municipals.

Resulta que el tinent d’alcalde republicà té pànic que els canvis ideats per Clos -que compten amb el vist-i-plau de l’aparell del PSC- serveixin per consolidar la millora en les enquestes dels socialistes i, de passada, rebentin les aspiracions de Portabella, que ja desfullava la margarita per decidir si governava amb el PSC o amb CiU. “Tenia coll avall que disposaria de llibertat per pactar amb qui volgués, però ara ja no ho veu tant clar”, explica un col·laborador d’ERC.

25.4.06

El joc brut d’ERC i CiU

Al Parlament de Catalunya els dirigents d’ERC i CiU se citen per reunir-se i recuperar el feeling que, com a partits nacionalistes que són, tenien en temps de Pujol i Heribert Barrera. Feeling que els dirigents actuals de les dues forces gairebé no han experimentat mai, ja que han dedicat molt de temps a tirar-se els plats pel cap per demostrar qui és més bon catalanista. Darrerament hem sentit declaracions en públic de convergents i republicans que traspuaven un agradable aire conciliador. De sotamà, però, les amenaces i els xantatges estan a l’ordre del dia. Ens expliquem.

Lasantaespina ha pogut saber que darrerament ERC s’ha dedicat a amenaçar els capos de CiU. Tot va començar amb la sortida a la llum pública de l’escàndol de la “carta financera” que el conseller de Governació i encara secretari d’Organització republicà, Xavier Vendrell, va enviar a personal de la Generalitat, emplaçant-lo a destinar una part del sou a finançar el partit, en fos militant o no. Destapat l’escàndol, al flagell convergent del Govern, en Felip Puig, li va faltar temps per exigir una comissió investigadora independent que depurés les responsabilitats del cas.

De seguida a en Vendrell li van tremolar les mans (“netes”). Una comissió d’investigació podria acabar amb la seva carrera política si acabés demostrant que es van cometre irregularitats en l’enviament de la “carta financera”, de manera que el braç executor de l’aparell republicà va optar per una defensa basada en un atac aferrissat. El missatge que va fer arribar Vendrell a CiU va ser el següent: ERC té informació “molt compromesa” contra la federació nacionalista obtinguda a través dels departaments de Turisme -conselleria que dirigeix Josep Huguet i que va ser esquitxada per un cas de presumpte finançament irregular d’UDC-; i Benestar Social -controlat per Anna Simó-, departament del qual depenia l’empresa pública Adigsa -ara ha passat a Medi Ambient- que els governs de CiU haurien utilitzat per desviar fons al partit.

Resulta que els casos Turisme i Adigsa apunten directament cap a Josep Antoni Duran Lleida i Felip Puig (a qui es vincula amb una trama de cobrament de comissions il·legals per finançar CiU), respectivament. ERC ha estat molt clara amb CiU, avisant als convergents que si fan sang amb el cas de la “carta financera” saltaran a la jugular de Duran Lleida i, molt especialment, de Felip Puig. Casualitats de la vida, Puig, portaveu parlamentari de CiU, és a qui li correspon demanar la comissió d’investigació sobre les cartes d’ERC, si Convergència acaba fent-ho.

Mas es compromet amb Puigcercós a evitar que Vendrell sigui investigat

Tot aquest panorama confirma que CiU i ERC posseeixen, cadascuna, una col·lecció de cromos que no els convé intercanviar. I d’això en van parlar fa unes setmanes, a l’hotel Arts, Artur Mas i Joan Puigcercós, que van esmorzar junts per escenificar un acostament de posicions entre els dos partits. El secretari general d’Esquerra li va dir al president de CiU que encara no tenien decidit amb qui pactaran després de les properes eleccions autonòmiques. A continuació, Puigcercós va demanar a Mas que evités la creació d’una comissió d’investigació sobre l’afer Vendrell. El dirigent de CiU va prometre a Puigcercós que tal comissió no es crearia.

21.4.06

Les diferències personals entre Mas i Duran bloquegen la Comissió Executiva de CiU

Les relacions entre el líder de CDC, Artur Mas, i el d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida passen per un moment crític. El divorci entre aquests dos polítics, rivals declarats des de fa uns anys, des que Jordi Pujol va obrir la porta a la seva successió, mai no havia estat tan a prop. Tan malament van les coses a la federació de CiU, que des del 20 de gener, la vigília del famós pacte Mas-Zapatero, no es reuneix la Comissió Executiva Nacional (CEN). Segons els estatuts del partit, la CEN “s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada mes i sempre que la convoqui el president (Artur Mas) o el secretari general (Josep Antoni Duran Lleida)”.

Lluny de calmar-se, les aigües a CiU, es remouen una mica més cada dia que passa. L’última sacsejada la va donar el portaveu parlamentari Felip Puig, que en una entrevista al diari “Avui”, dissabte passat, posava ‘a caldo’ el seu etern enemic, Josep Antoni Duran Lleida. Puig va acusar Duran de voler “entregar ministres gratuïtament” a Zapatero, i va admetre que “en els darrers mesos els ànims (a CiU) han estat més exaltats i a CDC no s’acaba d’entendre la sensibilitat que ha despertat la fotografia Mas-Zapatero”. A continuació disparava contra Duran: “No va ser aquesta la reacció nostra a les fotografies Duran-Aznar durant la segona meitat dels anys noranta a la Vall d’Aran o a la Costa Brava”.

L’endemà, a les mateixes pàgines de l’“Avui”, el lacai de Duran Lleida, Josep Sánchez Llibre, responia Puig qualificant-lo de “personatge que sempre ha volgut dinamitar la federació i ha intentat sempre fer desaparèixer Unió i el seu líder”.

No oblidem, tampoc, que fa unes setmanes, Josep Antoni Duran Lleida va acusar CDC, el partit ‘germà’ d’Unió, d’utilitzar els casos de corrupció que envolten la formació democristiana -Pallerols i Turisme- per desgastar-lo políticament. De bon rotllo.

19.4.06

L’escàndol de la carta financera d’ERC va néixer a Joventut

La secretaria de Joventut, controlada per ERC des de la Conselleria Primera, va ser l’epicentre de l’escàndol provocat per l’enviament de la carta financera d’ERC a funcionaris de la Generalitat no militants del partit. Un jove que feia anys que treballava allà va ser ascendit, però l’alegria que provoca una millora de feina i sou li va durar ben poc, ja que un diligent secretari d’Organització d’ERC i alhora secretari general del Conseller Primer, Xavier Vendrell, va fer-li arribar la carta financera en què reclamava al treballador que donés un part del sou a ERC. El jove s'hi va negar i van arribar les pressions de la direcció republicana. Però Vendrell no va comptar amb un petit detall: Que el jove és fill d’un advocat del col·lectiu Ronda, que ràpidament es va posar mans a l’obra per tramitar la denúncia corresponent i filtrar la informació a la premsa.

12.4.06

Zaragoza (PSC) pacta amb Antillach el futur del Col·legi de Periodistes


José Zaragoza, secretari d’Organització del PSC, va dinar ahir amb Pilar Antillach, candidata al deganat del Col·legi de Periodistes de Catalunya -càrrec al que també aspira Josep Maria Huertas Clavería- al conegut restaurant japonès Shibui, ubicat al carrer Comte Urgell de Barcelona, justa davant de la seu del Partit Popular.

La trobada de Zaragoza amb Antillach no admet altra interpretació que un intent desesperat de l’aparell socialista per garantir-se capacitat d’influència sobre la que serà, amb tota probabilitat, la nova junta del Col·legi. Al carrer Nicaragua es va viure amb molta preocupació la desfeta de l'equip que encapçalava Sebastià Serrano (defensor del lector d'"El País"), que quinze dies després de ser escollit degà va dimitir argumentant fortes discrepàncies amb Antillach, precisament (això va passar a finals de desembre del 2005).

La dimissió de Serrano va tirar per terra els plans inicials del PSC per controlar el Col·legi i per això Zaragoza ha intensificat els contactes amb Antillach, periodista de TV3, després de veure que cap candidatura pro-socialista acabarà presentant-se a les eleccions. El secretari d'Organització, lluny de quedar-se plegat de braços, pretén no deixar cap forat fora de l'abast del llarg braç de l’aparell del partit.

Lasantaespina ha confirmat que la trobada al Shibui va ser positiva per a l’hipercontrolador dirigent del PSC. Alguns testimonis expliquen que tan José Zaragoza com Pilar Antillach semblaven molt satisfets després del dinar, cosa que fa pensar que van arribar a algun tipus d’acord.

11.4.06

La directiva d’Endesa Carmen de Azua utilitza la revista “Tiempo”, on hi col·labora el seu marit, per presentar Manuel Pizarro com “un heroi”


Els tentacles d’Endesa són molt llargs. Recentment, la revista “Tiempo” (Grupo Zeta) publicava un article del col·laborador Jesús Rivasés, en què parlava del president de l’elèctrica, el totpoderós Manuel Pizarro. En paraules de Rivasés, Pizarro és “un heroi per a molts” i el contraposava amb el ministre d’Indústria, José Montilla, a qui no estalviava crítiques. El periodista, exdirector de “Tiempo”, presentava l’article com una anàlisi objectiva de la situació creada arran de l’OPA de Gas Natural. Fals. Llegint entre línies -l’article en tenia unes 80- s’hi podia observar la mà de Carmen de Azua, directiva d’Endesa molt pròxima a Manuel Pizarro, responsable de la política de comunicació de la companyia. Casualitats de la vida, De Azua és la dona de Jesús Rivasés. Petit detall a tenir en compte.

7.4.06

Bargalló i Vendrell s'imposen a Nadal i Castells i acaben portant els polèmics informes de CiU a la Fiscalia


El conseller primer, Josep Bargalló, i el seu secretari general, Xavier Vendrell, han guanyat el dur pols intern que aquests dies han mantingut amb dos consellers socialistes i pesos pesants del Govern, Joaquim Nadal, titular de Política Territorial i portaveu, i Antoni Castells, d'Economia. El motiu de l'enfrontament: La decisió de traslladar a la Fiscalia les presumptes irregularitats comeses pels governs convergents en l'elaboració d'una sèrie d'informes partidistes que haurien estat pagats amb diners públics.

La discussió, al si del Govern, ha estat molt forta aquests dies. Nadal i Castells eren partidaris de no acudir a la Justícia per la polèmica dels informes, però Vendrell i Bargalló van insistir una i altra vegada que calia fer-ho. El tour de force entre els dos consellers socialistes i els dos dirigents d'ERC va adquirir un to dramàtic, expliquen fonts de la Conselleria Primera a lasantaespina. Per una banda, Bargalló els va dir que no perdonava a CiU que, unes setmanes enrera, airegés i fes sang amb el fet que la seva dona hagués participat en la redacció d'uns estudis encarregats pel govern tripartit.

De la seva banda, Xavier Vendrell està "encabronadíssim" -la paraulota la pronuncia un dels seus col·laboradors més directes- amb la cúpula de CiU després que la federació nacionalista no tanqués la porta a la creació d'una comissió d'investigació sobre l'espinós tema de la carta financera, que ha deixat el secretari general del Conseller Primer i secretari d'Organització d'ERC en una situació com a mínim compromesa.

Finalment, la set de venjança amb Convergència que tenien Bargalló i Vendrell s'ha acabat imposant a les poques ganes de portar CiU davant la Fiscalia que tenien Nada i Castells. Sens dubte ha estat una setmana molt complicada a Palau. Molt complicada.

6.4.06

Zarzalejos ("ABC"): “Ansón (l’exdirector de “La Razón”) se llevó un pastón para montar un diario y acabar con nosotros”


El director del diari “ABC”, José Antonio Zarzalejos, l’hi té jurada al que fins fa unes setmanes era el màxim responsable de la redacció de “La Razón”, Luis María Ansón. En petit comitè, Zarzalejos parla sense embuts d’Ansón: “Este tío se llevó un pastón de ‘ABC’ para montar un periódico (‘La Razón’) con el que pretendía acabar con nosotros”.

Ansón és un gran expert en el cobrament d’indemnitzacions milionàries de les empreses on ha treballat. A la que va percebre de l’“ABC” cal afegir-hi la que li ha de pagar l’editor de “La Razón”, José Manuel Lara Bosch, que podria rondar els 9 milions d’euros segons es comenta en cercles periodístics madrilenys. Amb aquests diners, Ansón ja sap que farà: Invertir-los en un nou projecte editorial consistent en el rellançament de la capçalera “La Nación”, que edita el grup Intereconomía de Julio Ariza, que passa per una delicada situació econòmica.

5.4.06

Es confirma el pacte de no agressió Madí-Vendrell: Els dos dirigents eludeixen un debat sobre finançament de partits polítics a BTV

Com avançava lasantaespina dilluns passat, el secretari d’Organització d’ERC, Xavier Vendrell, i el portaveu de CDC, David Madí, han signat un pacte de no agressió després dels enfrontaments oberts mantinguts als diaris, ràdios i televisions arran de la polèmica oberta per la carta financera d’ERC.

El pacte es va confirmar aquest dimarts, quan Madí i Vendrell van evitar veure’s les cares en un debat sobre el finançament dels partits organitzat pel periodista Josep Maria Balcells, al seu programa de BTV. Inicialment, segons ha pogut saber lasantaespina, tan Madí com Vendrell tenien previst assistir el debat, a petició de la productora, però van acabar no anant-hi.

ERC hi va enviar, finalment, el vicesecretari general d’Acció Electoral, Josep Vall, i CiU ningú. Sí que hi havia representants dels altres partits: PSC, ICV i PP. Balcells es va prendre la seva petita venjança personal amb els convergents i va ordenar a l’equip del seu programa l’emissió, en dos moments del debat, d’uns subtítols que deien: “CiU ha declinat assistir a aquest debat sobre el finançament dels partits polítics”.

David Madí i Xavier Vendrell van dinar dijous 30 d’abril, el dia de l’aprovació de l’Estatut, amb la intenció de millorar les relacions entre CiU i ERC. Aquesta trobada va servir, també, per preparar la reunió que van tenir a l’Hotel Arts de Barcelona els seus respectius caps, Artur Mas i Joan Puigcercós.

Mas i Puigcercós van esmorzar ahir. Era la segona trobada que mantenien els dos polítics després de la que van protagonitzar abans que es fes oficial el pacte Mas-Zapatero sobre l’Estatut. En aquella ocasió, Mas va clavar una punyalada política amb totes les de llei a Puigcercós, ja que, en contra del que havien pactat, va sortir sol a fer-se la foto amb Zapatero. A Puigcercós la traïció el va indignar i el bon rotllo entre nacionalistes i independentistes va caure a mínims històrics.

4.4.06

Ruiz-Gallardón : “Intereconomía és una empresa en fallida que subsisteix gràcies a Esperanza Aguirre”


Alberto Ruiz-Gallardón va fent amics a l’ala dura del PP. Aquesta vegada li ha tocat el rebre a Julio Ariza, un exdiputat del PP al Parlament de Catalunya conegut per la seva condició de vidalquadrista convençut i que va ser apartat de la direcció del partit amb l’arribada de Piqué. Ariza és l’accionista majoritari de Radio Intereconomía, empresa que segons Ruiz-Gallardón “és a punt de fer fallida”. I acabaria tancant, assegura l’alcalde de Madrid, “si no fos perquè gent com Esperanza Aguirre els concedeix llicències de televisió digital terrestre per tal que puguin especular”. Ruiz-Gallardón va fer aquest comentari en presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, en un dinar que el diari “ABC” va organitzar fa unes setmanes amb motiu del premi Coche del Año, a la capital espanyola. Aguirre no va dir res, fent bona la dita del ‘quien calla, otorga’.

3.4.06

Madí i Vendrell dinen junts per enterrar la destral de guerra

Dimecres passat, a la nit, al programa de La Dos que dirigeix i presenta Joan Tapia, “Geometria variable”, David Madí, portaveu de CDC, i Xavier Vendrell, secretari d’Organització d’ERC, es tiraven els plats pel cap mentre discutien sobre el sistema de finançament d’Esquerra, que ha situat al partit republicà el centre de la polèmica al llarg de les darreres setmanes. Madí i Vendrell van mantenir un agre combat verbal i es van dir de tot. Joan Tapia va haver de posar pau en més d’una ocasió perquè la tensió que es respirava al plató era irrespirable.

Però lasantaespina ha pogut saber que la baralla Vendrell-Madí no va ser més que pur teatre perquè, hores després de la cita televisiva, els dos dirigents polítics van dinar junts en un restaurant de Barcelona per enterrar la destral de guerra. Van signar un pacte de no agressió mútua després d’unes setmanes difícils, sobretot per Vendrell, que ha hagut d’aguantar duríssims atacs de la cúpula de CiU arran de la publicació als diaris de l’escàndol de la carta financera d’ERC. ‘Tu no em toques a mi i jo no em fico amb tu’, van pactar Madí i Vendrell. Una primer prova de foc per al pacte de no agressió entre ambdós la tindrem demà mateix. En principi, si no hi ha canvis d’última hora, David Madí i Xavier Vendrell es tornaran a veure les cares demà, en un debat a BTV.