10.12.08

Escàndol rere escàndol

Per si a alguns els hi falla la memòria, aquí teniu un petit recull dels escàndols que durant els 23 anys de govern de CiU es van convertir en quelcom habitual. És la primera entrega, la Santa Espina continua remenant l'hemeroteca per destapar la veritat amagada als calaixos...



1.12.08

Els "problemes tècnics" de Mas?

Incident premonitori durant la última sessió plenària al Parlament de Catalunya. El micro avariat de Mas li ha tornat a jugar una mala passada i el cap de loposició ha hagut de canviar el seu escó pel dOriol Pujol. Uns diuen que es tracta de problemes tècnics, però uns altres veuen la mà de lhereu dels Pujol, que no sap com empescar-se-les per fer caure Mas.



9.7.08

És un amic o el vol acabar d’enfonsar?

Oriol Pujol, que per a alguns seria la solució per als problemes de Convergència i per uns altres els divorci definitiu amb Unió (o ambdues coses són el mateix?), s’està veient amb sectors nacionalistes diversos per demanar una nova oportunitat per a Artur Mas. Tot un indicatiu que Mas cada vegada té menys crèdit entre els seus propis afins i que a la Casa Gran hi ha pocs inquilins disposats a anar-hi. I Pujol, possible successor, perquè ho fa? Potser s’han fet amics, però fa pinta que en realitat vol acabar d’enfonsar-lo.

1.7.08

El telèfon de l’amor


L’escena parla per si sola. Escenari: Passadissos del Parlament de Catalunya. Protagonistes: Dolors Batalla, diputada convergent i alcaldessa de Valls; i Oriol Pujol, fill pròdig i portaveu parlamentari de CiU. Ell camina prop dels Passos Perduts amb cara de buscar intimitat; va sol i mira a esquerra i dreta, fins que s’atura en un raconet i es treu un telèfon mòbil de la butxaca. Automàticament, sona el mòbil d’ella, la Batalla, asseguda uns metres més enllà en un dels sofàs laterals.

12.6.08

Avui per tu, demà per mi


David Madí va dinar amb Àngel Colom al restaurant Casa Fernández de Barcelona la setmana abans que l’exdirigent d’ERC sortís entrevistat a El Punt i La Vanguardia. Com dos amics de tota la vida, Madí li va oferir entrar a l’executiva de CDC a canvi que liderés l’OPA hostil a ERC; a canvi del seu compromís, li va lligar a Colom les esmentades entrevistes. El que va ser fundador del PI s’ho ha pres molt seriosament. No fa gaire, Colom anava seguint Artur Mas pels passadissos dels Parlament, càmera en mà com si de Michael Moore es tractés, per a un reportatge del videobloc del líder de CiU.

10.6.08

El finançament de CiU no interessa ni als seus


Recentment, CiU va presentar la seva proposta de nou sistema de finançament en un acte al Parlament encapçalat per Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida. Li van donar molta pompa –fins al punt que la roda de premsa no es va celebrar al faristol, com és habitual, sinó en un pati interior que van omplir de cadires. A la nota difosa pel gabinet de comunicació de CiU s’assegura que hi van assistir membres de l’executiva, destacats alcaldes i altres dirigents, però la veritat és que, atesa la fotografia, una de dos: o la direcció del partit ha decrescut molt o bé van punxar estrepitosament. De fet, sembla ser que els promotors de l’acte van demanar als assistents que es posessin a les files del davant per evitar que l’acte tingués l’aspecte d’un camp de golf, amb tant forat.

6.6.08

Un Congrés decisiu


Lasantaespina s’atreveix a fer una travessa de quin serà el resultat de la votació per escollir la nova direcció d’ERC. Guanyaria Puigcercós amb 45-50; Benach es quedaria amb 15-20; Bertran estaria en 15 i Carretero, també amb 15. A veure si l’encertem.

3.6.08

Un congrés accidentat


Els problemes d’Unió Democràtica amb la llei són de sobres coneguts gràcies als amplíssims sumaris dels casos Treball i Turisme, però hi ha una trifulga judicial del partit de Duran i Lleida que no és tan recordada. El 2003, un jutjat del Vendrell va anul·lar el Congrés d’Unió, celebrat l’any abans, en entendre que s’havien vulnerat els drets d’associació i representació política. Els demandants eren els membres del sector crític amb Duran, que havien denunciat la direcció per no facilitar-los el cens de militants –volien presentar una candidatura alternativa- i per haver modificat unilateralment el nombre de compromisos del Congrés. Gestos molt poc cristians, com es pot veure...

27.5.08

Algú li ha tocat les patilles


Oriol Pujol ja és famós per la seva fatxenderia i una agressivitat verbal més pròpia d’una pel·lícula de Charles Bronson que d’un portaveu parlamentari. A les seves compareixences al Parlament, per exemple, no són poques les ocasions que s’ha referit al president de la Generalitat en un to marcadament irrespectuós. Una de les últimes perles la va deixar anar fa molt poc temps, concretament quan va titllar els governs català i espanyol com a “cases de barrets”. Doncs bé, algú li ha tocat la cresta –o les patilles-, perquè a la roda de premsa sobre finançament celebrada el passat 22 de maig a la mateixa Cambra catalana, es va referir a Montilla com a “Molt Honorable President” en fins a quatre ocasions. I, quan no ho feia d’aquesta manera, usava sempre el “President Montilla”, lluny de la mala educació esgrimida en anteriors compareixences. Queda clar que des del seu partit –potser el papà?- se li ha aplicat un correctiu que, d’altra banda, començava a ser una mica urgent.

22.5.08

Coça a Duran


Dins la previsió de Puig de tornar a perdre les eleccions catalanes per desempallegar-se de Mas, hi ha també la idea que el proper Congrés de CiU serveixi per establir les bases per a recuperar la Generalitat a 8 anys vista. Aquest projecte passa per donar la coça definitiva a Duran a través d’una proposta de reformulació de la relació entre Convergència i Unió que aquests últims no puguin acceptar. Segons aquest mateix plantejament, Duran acabaria al PP i la resta de membres UDC quedarien integrats –domesticats i controlats, si es vol- en la Casa Gran del catalanisme.

16.5.08

PiPanic!

Gaudiu de la darrera versió de Titanic. Direcció: Mariano Rajoy. Producció: Génova SL. Principals protagonistes: Rajoy, Zaplana, Acebes i companyia. I amenacen amb una segona part! (inclouran també la crisi interna de CiU?)


14.5.08

Canvis a la Trias Fargas


Lasantaespina ja va avançar que la vídua de Ramon Trias Fargas no estava gens contenta amb la direcció que estava prenent la Fundació que porta el seu nom i molt menys encara amb la gent que ara hi remenava, de manera que es plantejava retirar-li el nom. I no només això, sinó que Vicenç Villatoro tenia tot els números per saltar de la presidència. Doncs bé, CDC ha fet públic el canvi de president, que ara serà Joaquim Ferrer, i que a l’entrada de la nova seu, sota l’excusa d’una refundació (forçosa?) de l’entitat, hi haurà un rètol en què s’hi llegirà “Casa Gran del Catalanisme”.

6.5.08

No era càncer


Duran i Lleida va haver d’afrontar durant la campanya electoral una operació ben coneguda per tothom que el va mantenir allunyat durant uns dies de l’activitat política. A l’hospital li van detectar un nòdul en un pulmó que va haver de ser extirpat i el va obligar a estar uns dies de convalescència per recuperar-se, com va quedar palès en la seva primera aparició pública. Ara bé, en contra del que s’ha dit, el nòdul no era cancerigen. D’acord que l’operació no era cap broma, però de càncer, res.

28.4.08

Solucions per l'aigua

Mesures d'emergència per 20 anys de CiU sense polítiques d'aigua:


18.4.08

A esquenes de Mas


Les converses de Duran amb el PP perquè la federació pogués presidir el Senat no van arribar a bon port, com varem dir, perquè el d’Unió no estava disposat a renunciar a les seves nòmines. Aquestes negociacions, en cas d’haver-se consumat, contemplaven que Jordi Vilajoana fos el president el Senat. La gràcia de tot plegat és que tot això, que la premsa ha reproduït amb més o menys regularitat, es va parlar a esquenes d’Artur Mas, que s’hagués trobat la cosa data i beneïda sense poder posar-hi grapa.

15.4.08

Un negoci rodó


Corre, i molt, entre els bastidors de la política i el periodisme madrileny que no és gens estrany que Duran i Lleida no hagi acceptat pactes amb els populars perquè algú de CiU presidís el Senat. El motiu? Que Duran treu molta pasta de la seva activitat al Congrés i aquest és un caramel a què no vol renunciar per anar a predicar a la Cambra Alta. I és que aquest senyor cobra de diputat, de portaveu de grup i de president de la Comissió d’Exteriors, retribucions que s’han sumar a les que rep com a càrrec de CiU i d’Unió, més les dietes, conferències... Quin xollo!

11.4.08

Mas, abocat a una nova derrota


Ja hem explicat que Felip Puig va de reunió en reunió amb la societat civil però, com acostuma a passar en aquest tipus de cites, la conversa sempre acaba agafant més to de confidència i distensió. Quan això passa, el dirigent de CDC se sincera i explica que CiU no recuperarà el govern almenys fins d’aquí a 8 anys perquè Artur Mas “té molts defectes” i “encara ha de tornar a perdre” per plantejar relleus.

7.4.08

Ni líder ni social


El passat 28 de febrer, Joan Laporta va pronunciar una conferència a ESADE, on va ser presentat per Jordi Pujol. Prèviament, l’expresident de la Generalitat havia dinat amb Miquel Valls, l’exconseller Josep Manel Basáñez i quatre empresaris més, als quals va demanar que critiquessin l’actual govern fins que CiU tornés a la poltrona. En concret, va dir: “critiqueu aquests fins que els en sabem, tornem”. El cas és que en un moment donat es va aixecar de la cadira al·legant que havia d’anar a presentar la conferència d’un “líder social”. “A quí?”, li va preguntar Basáñez, que en sentir el nom de Joan Laporta va replicar “aquest no és líder ni és social”. Pujol, arribats a aquest punt, el va defensar afirmant que havia guanyat dues lligues i una copa d’Europa. Queda clar que l’expresident ja promou el Jan com a futur líder de CiU.

4.4.08

Col·lega, on és el meu cotxe?



El nomenament de Puig com a secretari general adjunt ha tingut una conseqüència inesperada: la lluita per un cotxe oficial. Ens expliquem.


A CDC hi ha quatre cotxes oficials: un per a Mas com a president, un per a Corominas com a secretari d’Organització, un per a Madí (no se sap ben bé en qualitat de què) i un altre per al portaveu parlamentari, ara Oriol Pujol. Per tant, Puig s’ha quedat sense xofer per anar als actes i d’anar-hi amb el seu propi vehicle. Que indigne...!

29.3.08

20 anys de reclamacions, 0 solucions

Artur Mas reclama ara el que no feia quan governava, com ara amb la política de l'aigua.


28.3.08

Les condicions de Mas


Quan Artur Mas va convertir Felip Puig en número 2 de CDC amb el nomenament de secretari adjunt, tenia, segons ha insistit a remarcar, l’objectiu de dedicar més temps a la seva pregonada refundació del catalanisme. Però va posar-hi una curiosa condició: Puig podia manar tothom excepte David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs.

19.3.08

Comentaris enverinats


Per activa i per passiva, Duran i Lleida ha expressat en públic la seva bona disposició a entrar en els governs de Madrid; en el cas del de Zapatero, ho ha arribat a reivindicar des de la tribuna del mateix Congrés. La insistència de Duran ha estat tanta que en una roda de premsa al Parlament, el llavors portaveu de CiU Felip Puig, irritat amb les preguntes dels periodistes sobre aquest extrem, va respondre: “si algun dia tenim ministeris, vetllarem perquè un d’ells sigui per a Duran”. Quina mala llet!

9.3.08

Miró i Ardèvol vota el PP


Josep Miró i Ardèvol va ser conseller i diputat de CDC, i, com és sabut, va abandonar a bombo i plateret la seva carrera política per dedicar-se en cos i ànima –sobretot ànima- a e-Cristians. Doncs no hi ha res com el dia d’unes eleccions per treure’s la careta, perquè resulta que aquest senyor ha estat enxampat votant ni més ni menys que el PP al seu col·legi electoral del carrer Muntaner de Barcelona. Perquè després vinguin alguns i afirmin que no es veuen pactant amb els populars. Si fins i tot els més propers a CiU no hi veuen la diferència!

5.3.08

El “picadero” d’Aznar


Aznar, a qui li agrada tastar personalment els talents dels nous valors del PP, s’ho munta amb Lucía Figar, responsable d’Educació del govern de la Comunitat de Madrid que presideix Esperanza Aguirre. La parella, naturalment, no podia anar a un hotel per una qüestió d’anonimat i passaven l’estona –i no precisament jugant al parxís- al pis de Míriam Tei, editora i directora de l’Institut de la Dona en l’era Aznar. Per cert que aquest va “casar” Tei amb Carlos Aragonés, el seu excap de Gabinet i gai confès.

21.2.08

Puig no aplaudeix Mas


A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

15.2.08

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran


La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

11.2.08

L’ombra del trencament


Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

28.1.08

La família juga males passades


L’any 2000, quan el Cas Treball ja portava un parell d’anys copsant portades i provocant debats polítics, a Duran li va caure un gerro d’aigua freda d’aquells que no s’obliden: un dels centres de formació investigats –que havia cobrat més 643 milions de les antigues pessetes entre 1994 i 1999- tenia contractada la cunyada de Duran, que al mateix temps tenia càrrec i despatx a la seu d’Unió. Això es feia públic després que el líder d’UDC hagués negat amb rotunditat, per activa i per passiva, tot l’embolic. Per cert que la cunyada, al cap d’un temps, va tornar a ser notícia gràcies al cas Turisme.

23.1.08

Rajoy va seguir el guió a l’hora de dir a Gallardón que no continuaria

El president del PP, Mariano Rajoy, és un home de poc carácter, un tret distintiu de la seva personalitat que molts dirigents populars abominen. Tant és així, que per comunicar a Alberto Ruíz-Gallardón que no aniria a les files del PP –moment estel·lar que també va presenciar en directe Esperanza Aguirre- va utilitzar unes fitxes escrites que li havien preparat els seus assessors. Increible? Sí, però cert. Rajoy va ser incapaç d’explicar a Gallardón i Aguirre la seva decisió amb les seves paraules i va haver de recórrer a un guió.

17.1.08

Les taques de Duran


Per tothom és sabut que Duran ha tingut els seus més i els seus menys amb Jordi Pujol, sobretot des que Artur Mas es va imposar en la cursa per la successió de l’expresident de la Generalitat. Un dels desencontres més agres es va produir a finals dels 90, quan Pujol li va demanar explicacions pels continus titulars que generava el conegut com a Cas Treball. Duran no va fer cas del toc d’alerta de Pujol i no parava de treure ferro de les acusacions, arribant a dir que es tractava d’un “debat caducat”. Quan el cas va arribar als tribunals i al Parlament, Pujol el va desacreditar afirmant en públic que era una “taca” en l’expedient de la Generalitat i un afer “penós”. De fet, es pot considerar que el Cas Treball va ser un dels pilars en què es va recolzar CDC per validar Mas com a successor de Pujol.

8.1.08

Madí, senador


Després del fracàs de la seva candidatura a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –precedida, al seu torn, de rumors que el deixaven fora de la política activa-, i davant la necessitat de trobar-li feina, Felip Puig ha promès a David Madí que el farà senador. La fórmula és senzilla: la federació compta tenir un escó més al Senat a les properes eleccions i d’aquesta manera Puig monopolitzarà l’atenció mediàtica com a portaveu de Convergència.