Temps difícils, gent seriosa: gestió de les nevades

Com es van gestionar les nevades del 2001, amb el conseller en cap Artur Mas, i les del 2010, amb el president Montilla? Temps difícils, gent seriosa

Eleccions anticipades?

Tot i que el Mas diu que no, que d'eleccions anticipades res de res, el seu gos d'atura no es talla ni un pèl. Quant podrà aguantar fent veure que no té pressa?

Un míting de poca volada

A l’acte de consagració d’Artur Mas com a candidat de CiU al Palau de la Vall d’Hebrón de Barcelona, periodistes i convidats estaven d’acord majoritàriament en una cosa: el discurs de Mas no només va ser el més fluix de la vetllada, sinó segurament el pitjor que se li ha sentit en anys.
A banda de repetir idees per enèsima vegada (el 2003 i el 2006 ja es presentava com a nou, ja clamava per la il·lusió, ja buscava equilibris entre sobiranisme i centralitat), al llarg d’una hora va ser incapaç de donar un sol titular.
I és per això que absolutament tots els mitjans destacaven la mateixa “exclusiva”, la predisposició de Mas a fitxar independents, però fins i tot això ell mateix va haver-ho de matisar l’endemà. Una altra coincidència entre els assistents: Duran i Lleida va estar infinitament més mordaç en el seu discurs, molt més polític i concret. No cal dir que a les files de CDC aquesta evidència va provocar més d’un senyal d’inquietud.

El lideratge de Mas, eternament qüestionat

Tot i que apel·len al somriure per canviar-li la cara de ressentiment i venen canvi encara que presentin un candidat per tercera vegada, la veritat és que, internament, l’actitud dels convergents és molt diferent. No és difícil que alguns dirigents territorials admetin en privat que no les tenen totes amb Mas i continuen desconfiant de les estratègies de Madí.
Però és que tampoc fa la sensació que la fe en Mas sigui cega des de la mateixa direcció del partit: una bona prova és que, tot i que la tàctica fins ara era reivindicar Mas per sobre del passat gloriós de CiU, la federació torna a recórrer a Jordi Pujol per fer de teloner de la majoria d’actes.

El cap de premsa de Mas, enxampat fent el maulet

Ja havíem informat que Joan Maria Piqué, cap de premsa de l’Artur Mas, és un personatge més aviat obscur que es distingeix pel seu odi a Unió Democràtica i un independentisme desaforat que deixa els de la grada sobiranista de CDC en simples amateurs. La seva eufòria independentista es va desfermar el dia de la consulta d’Arenys, on va fer-se fotos al costat de totes les estelades que va trobar i no va tenir manies a saltar com un maulet més en conèixer-se els resultats de la consulta. Així ha quedat immortalitzat aquest dilluns en una foto del diari El País. Flac favor fa l’amic Piqué al seu cap, que aquests dies se les ha vist magres per fer-se l’independentista i desmentir-ho l’endemà sense que es notés massa la diferència.

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (2)

Indignació d’Oriol Pujol. Què és això d’insinuar que CiU va donar suport a la LEC a canvi d’una foto? CiU no vol protagonisme, només vol contribuir als grans pactes de país! Molt creïble. A aquestes alçades de la partida tot el gremi periodístic d’aquest país sap que Mas no es despentina si no és a canvi d’una bona instantània. I amb la LEC no va ser una excepció. CiU hi donarà suport, però només si hi ha foto. El mateix Oriol en persona es va encarregar de fer els tractes amb Palau del com i el quan. I a algun indiscret dirigent de CiU se li va escapar... Coordinació!

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (1)

Dimarts treien foc pels queixals a can Còrsega. A la seu de Convergència encara recorden la sang, suor i llàgrimes que va costar, al febrer de 2002, aconseguir la tan preuada foto del conseller en cap amb en Pau Gasol. En aquella ocasió Artur Mas, ungit ja com a candidat de CiU i amb despatx a la plaça Sant Jaume, va haver de posar-se la gorra, agafar els trastets i viatjar fins a Memphis per aconseguir retratar-se amb el català els Grizzlies. Tot per la foto. La rabieta dimarts va ser sonada. En Pau era a Palau entrevistant-se amb el President Montilla.

Les alternatives de CiU a Europa

Descartat Ignasi Guardans per encapçalar la llista de CiU a les europees, Artur Mas tenia a sobre la taula més candidats a part de Ramon Tremosa: un era Josep Maria Cullell, que el líder de CiU va descartar per massa vell i massa moderat, i Joaquim Llimona, que fins i tot es va posar en contactes amb representants del sector econòmic perquè convencessin Mas de la seva idoneïtat. Però Mas, finalment, es va decantar per Tremosa perquè era el més sobiranista dels possibles candidats i així acontentava, de passada, les dèries del seu número 2, Felip Puig.

Puig deixa Mas en evidència

Recentment, Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Artur Mas havia pactat la Presidència de la Generalitat amb José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva famosa reunió en plena negociació de l’Estatut. Segons Puig, l’operació consistia en un canvi de cromos: els socialistes respectaven la llista més votada i, a canvi, els convergents garantien l’estabilitat al Congrés.
El que passa és que aquestes declaracions no venien el cas ni tenien cap bona voluntat: revelant que Mas havia mercadejat amb la Presidència de la Generalitat, Puig tornava a deixar Mas en evidència, en una llarga llista de travetes que li posa cada cop que el líder de CiU sembla voler tornar a la moderació

Els radicals de CDC s’empipen amb Mas

Mas sembla haver-se imposat una certa moderació durant les últimes setmanes, segurament escaldat pels excessos verbals de Ramon Tremosa i per la necessitat de retrobar la complicitat de la plana major d’Unió. Però, es clar, aquesta actitud li està passant factura amb els més radicals de CDC, que no veuen amb bons ulls que Mas abandoni els senders del sobiranisme exacerbat. L’empipada més recent d’aquest sector es va produir a la recent conferència econòmica del líder de CiU, i va ser perquè al final de l’acte no va sonar “Els Segadors” com és tradicional a les cerimònies que munta la federació.

Mas punxa en “prime time”

L’entrevista que li va regalar TV3 a Artur Mas no li va sortir massa a compte a la cadena en termes comercials: tot i que s’anunciava a bombo i plateret com si el líder de CiU hagués de revelar qui hi ha vida en altres planetes, la veritat és que les seves divagacions van atraure poc més de 300.000 persones i només el 10,5 per cent de quota de pantalla. I això que era en una hora immillorable (dos quarts de deu del vespre, quan teòricament podia arrossegar l’elevada audiència del Telenotícies) i un dimecres, on no hi ha la guerra oberta entre sèries espanyoles o nord-americanes d’altres dies de la setmana. És el que té sortir a la tele per no dir res.

Pujol plegarà si Mas pacta amb el PSC

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dient que Artur Mas ha pres consciència que l’única opció de tornar al poder és governant amb el PSC, ja que les enquestes apunten a una bipolarització que no permetran gaires aritmètiques parlamentàries. Però Pujol, que forma part de la grada més radical dels convergents, també va dient que, si això passa, ell plega i se’n va cap a casa. Queda clar que les decisions de Mas, tirin per on tirin, estan condemnades a ser qüestionades per tothom.

Els pecats del pare

Artur Mas està passant per un mal moment personal. El líder de CiU està deprimit perquè no sabia res de la implicació del seu pare, Artur Mas Barnet, en la trama d’evasió fiscal a Liechtenstein, i així ho explica a tothom que li pregunta pel tema.
Mas no s’esperava això del seu pare, i la seva dona està sent qui més el recolza en aquests moments tan difícils. Segons les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció, el pare de Mas té en el paradís fiscal un dipòsit al seu nom de més de 2 milions d’euros.

Les eleccions basques fan saltar les alarmes a CiU

Artur Mas va participar en un acte la campanya d’Ibarretxe a les darreres eleccions basques, on va anar a plorar una mica (per enèsima vegada) sobre els perills de guanyar unes eleccions i no governar. El cas és que el líder de CiU se les va arreglar per sortir a la foto aquell dia, però durant la nit electoral basca no es va veure cap convergent per enlloc.
El motiu? Doncs que han preferit quedar-se entre bastidors perquè a les enquestes ja s’hi reflectia que el PNB pagaria electoralment derives radicals com el Pla Ibarretxe. I, vistos els resultats, a CiU han saltat totes les alarmes i prefereixen que no se’ls vinculi gaire a determinat tipus de factures polítiques. De fet, a Jordi Pujol ja no li va fer gens de gràcia que es vinculés la federació amb els nacionalistes bascos.

Sortir a la foto

Una altra mostra de la insistència de Mas a sortir a la foto es va produir a la presentació del llibre de memòries “Oda inacabada”, de Pasqual Maragall. Durant l’acte era claríssim que intentava ser fotografiat amb l’homenatjat en tot moment, arribant a l’extrem de fer declaracions a la premsa en un acte en què ell, no cal dir-ho, no era el protagonista. La seva espoliació de la figura de Maragall ha tingut quotes igualment lamentables, com aquella vegada que li va dedicar un vídeobloc amb el títol “Rivals, però no enemics”. Algú li podria recordar la gran quantitat d’insults que li va dedicar a Maragall quan aquest era cap de l’oposició...

Les propostes de Mas creen malestar

Com era de preveure, la genial idea d’Artur Mas d’abaratir els acomiadaments ha començat a aixecar les crítiques dels sindicats. I també ha ferit unes quantes susceptibilitats entre els representants de bancs i caixes catalans, que no veuen gens clar això de “puentear” el sistema financer. Que Mas posi de cul al món econòmic català, històricament molt content amb les decisions econòmiques de CiU, demostra que aquest senyor té tots els números per carregar-se totes les complicitats que Pujol va saber-se guanyar.

Mas insisteix amb els saldos

A la darrera sessió de control al President de la Generalitat, Artur Mas va voler donar lliçons a José Montilla sobre la millor manera d’afrontar la crisi econòmica. Però Montilla ho va tenir fàcil per replicar-li: només va haver de recordar al líder de CiU la seva “gran” proposta d’abaratir els acomiadaments. Va quedar retratat. Per la cara que van fer alguns companys convergents a l’hemicicle, va quedar clar que alguns d’ells tampoc no combreguen gaire amb els acomiadaments abaratits.

Que l’acomiadin a ell!

Després d’anunciar a bombo i plateret que el seu discurs es basaria en les mesures contra la crisi i de repartir a tot i a dret les suposades propostes (bé, en realitat era un recull dels comunicats de premsa), Artur Mas no ha trigat a revelar com les gasta en temes econòmics. En una entrevista a La Vanguardia, resulta que la seva gran proposta per fer front a la situació econòmica és abaratir els acomiadaments.
No sabem què en pensen els seus assessors econòmics (potser són els mateixos que li van recomanar firmar el finançament de saldo del 2001), però queda clar que una mesura ràpida i eficaç perquè CiU faci propostes amb cara i ulls seria acomiadar-lo a ell.

CiU i els temporals, una mala combinació

El senyor Artur Mas ha tornat a fer gala del seu cinisme més demagògic assegurant que "no s'ha fet tot el necessari" per gestionar el temporal de vent que ha afectat Catalunya.

Deixant de banda la seva afició a anar de discoteques quan hi ha problemes, tal i com des de la Santa Espina recordàvem fa uns dies, el cert és que durant els 23 anys de govern de CiU els episodis tràgics relacionats amb el mal temps, fruït de la seva incompetència, van ser incomptables. I sinó, que preguntin als habitants del Maresme...

Males companyies

Joan Maria Piqué, cap de premsa d’Artur Mas, ha aconseguit la fita que la premsa i els polítics de CiU estiguin unànimement d’acord en una cosa: tots li tenen mania. Piqué s’ha guanyat la mala fama per les seves contínues ingerències en els off the record, la seva aversió a Unió Democràtica i la mala gestió de la imatge mediàtica del líder de CiU. De fet, aquesta actitud té molt a veure amb el mal perdre dels convergents, que encara actuen com si estiguessin al Govern. Un exemple: Piqué és popular per les seves males maneres amb alguns mitjans, com una vegada que no va parar fins que TV3 no va treure un tall de Mas parlant en anglès la nit electoral nord-americana a la festa del Partit Demòcrata a Barcelona.