Els pecats del pare

Artur Mas està passant per un mal moment personal. El líder de CiU està deprimit perquè no sabia res de la implicació del seu pare, Artur Mas Barnet, en la trama d’evasió fiscal a Liechtenstein, i així ho explica a tothom que li pregunta pel tema.
Mas no s’esperava això del seu pare, i la seva dona està sent qui més el recolza en aquests moments tan difícils. Segons les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció, el pare de Mas té en el paradís fiscal un dipòsit al seu nom de més de 2 milions d’euros.

Rajoy, mans netes

En un acte celebrat a Barcelona, Mariano Rajoy es va referir en privat als casos de corrupció que en les darreres setmanes han anat esquitxant el PP. I va afirmar amb rotunditat que es mantindrà al capdavant del seu partit “perquè sóc l’únic que no té morts a l’armari”. Així de clar. Està bé que defensi que l’únic que està net és ell, però també és veritat que no deu ser gaire còmode saber que els que t’envolten no són precisament germanetes de la caritat...

Escàndol rere escàndol

Per si a alguns els hi falla la memòria, aquí teniu un petit recull dels escàndols que durant els 23 anys de govern de CiU es van convertir en quelcom habitual. És la primera entrega, la Santa Espina continua remenant l'hemeroteca per destapar la veritat amagada als calaixos...

La família juga males passades

L’any 2000, quan el Cas Treball ja portava un parell d’anys copsant portades i provocant debats polítics, a Duran li va caure un gerro d’aigua freda d’aquells que no s’obliden: un dels centres de formació investigats –que havia cobrat més 643 milions de les antigues pessetes entre 1994 i 1999- tenia contractada la cunyada de Duran, que al mateix temps tenia càrrec i despatx a la seu d’Unió. Això es feia públic després que el líder d’UDC hagués negat amb rotunditat, per activa i per passiva, tot l’embolic. Per cert que la cunyada, al cap d’un temps, va tornar a ser notícia gràcies al cas Turisme.

Les taques de Duran

Per tothom és sabut que Duran ha tingut els seus més i els seus menys amb Jordi Pujol, sobretot des que Artur Mas es va imposar en la cursa per la successió de l’expresident de la Generalitat. Un dels desencontres més agres es va produir a finals dels 90, quan Pujol li va demanar explicacions pels continus titulars que generava el conegut com a Cas Treball. Duran no va fer cas del toc d’alerta de Pujol i no parava de treure ferro de les acusacions, arribant a dir que es tractava d’un “debat caducat”. Quan el cas va arribar als tribunals i al Parlament, Pujol el va desacreditar afirmant en públic que era una “taca” en l’expedient de la Generalitat i un afer “penós”. De fet, es pot considerar que el Cas Treball va ser un dels pilars en què es va recolzar CDC per validar Mas com a successor de Pujol.