21.2.08

Puig no aplaudeix Mas


A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

15.2.08

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran


La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

11.2.08

L’ombra del trencament


Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió