11.2.08

L’ombra del trencament


Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

1 comentario:

Toni Soler dijo...

Estic d'acord, la federació està deixant tot el pes de la campanya a Duran i Lleida, la solitud a la qual ha estat sotmès el líder d'unió farà que passades les eleccions (passar comptes) es trenqui la coalició amb una deriva d'unió cap al PP i una altra la de convergència amb plantejaments soberanistes com el PNB i políticament més propers a ERC i el seu dret a decidir.