Les propostes de Mas creen malestar

Com era de preveure, la genial idea d’Artur Mas d’abaratir els acomiadaments ha començat a aixecar les crítiques dels sindicats. I també ha ferit unes quantes susceptibilitats entre els representants de bancs i caixes catalans, que no veuen gens clar això de “puentear” el sistema financer. Que Mas posi de cul al món econòmic català, històricament molt content amb les decisions econòmiques de CiU, demostra que aquest senyor té tots els números per carregar-se totes les complicitats que Pujol va saber-se guanyar.

El cap de premsa de Mas odia Unió

Tothom té un passat, i el tal Piqué, també. Abans de ser nomenat cap de premsa oficial de Mas, ja actuava com a tal quan treballava al Diari de Tarragona i es dedicava, suposem que en hores lliures, a participar en fòrums de política. La gràcia és que en un d’aquests va haver de desmentir que fos militant d’Unió Democràtica (un dels usuaris havia apuntat aquesta possibilitat) i aprofitava, de passada, de carregar contra el projecte de Duran per “personalista”. Veient això, s’entén millor que no desperti cap simpatia entre els socis de CDC.

Coça a Duran

Dins la previsió de Puig de tornar a perdre les eleccions catalanes per desempallegar-se de Mas, hi ha també la idea que el proper Congrés de CiU serveixi per establir les bases per a recuperar la Generalitat a 8 anys vista. Aquest projecte passa per donar la coça definitiva a Duran a través d’una proposta de reformulació de la relació entre Convergència i Unió que aquests últims no puguin acceptar. Segons aquest mateix plantejament, Duran acabaria al PP i la resta de membres UDC quedarien integrats –domesticats i controlats, si es vol- en la Casa Gran del catalanisme.

PiPanic!

Gaudiu de la darrera versió de Titanic. Direcció: Mariano Rajoy. Producció: Génova SL. Principals protagonistes: Rajoy, Zaplana, Acebes i companyia. I amenacen amb una segona part! (inclouran també la crisi interna de CiU?)

Miró i Ardèvol vota el PP

Josep Miró i Ardèvol va ser conseller i diputat de CDC, i, com és sabut, va abandonar a bombo i plateret la seva carrera política per dedicar-se en cos i ànima –sobretot ànima- a e-Cristians. Doncs no hi ha res com el dia d’unes eleccions per treure’s la careta, perquè resulta que aquest senyor ha estat enxampat votant ni més ni menys que el PP al seu col·legi electoral del carrer Muntaner de Barcelona. Perquè després vinguin alguns i afirmin que no es veuen pactant amb els populars. Si fins i tot els més propers a CiU no hi veuen la diferència!

Puig no aplaudeix Mas

A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran

La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

L’ombra del trencament

Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

Puig filtra a esquenes de CiU

Felip Puig, en una nova demostració del seu afany de protagonisme, va filtrar personalment a La Vanguardia la notícia del seu nomenament com a número 2 de CiU. Ho va fer a esquenes dels seus companys de partit i, sobretot, d’Artur Mas, que volia anunciar-ho amb tota la pompa durant el Consell Nacional. El fins ara portaveu parlamentari va voler fer-se l’amiguet de La Vanguardia de cara a que en el futur li reservin generosos espais per a la seva foto.