28.12.06

Prenafeta mobilitza l’entorn personal i mediàtic d’Artur Mas per reconstruir la moral del líder convergent


No és cap secret que la configuració del Govern d’Entesa va deixar molt tocat Artur Mas moralment i política. Preocupat per l’estat anímic del líder, Lluís Prenafeta, l’escuder fidel de Jordi Pujol, ha començat a moure fils. D’entrada, immediatament després de les eleccions, va aparèixer a internet la plataforma Maspresident2006, sobre la qual sobren comentaris i que va comptar amb l’adhesió, entre d’altres, de la dona de Mas, Helena Rakosnik, parents de David Madí i exconsellers de Pujol -com Antoni Subirà-.

Doncs bé, lasantaespina ha confirmat que les mobilitzadores ordres de Prenafeta han arribat també als periodistes afins a CDC. La prova la tenim a 8tv, la cadena del Grupo Godó, que el dijous 21 de desembre va emetre una entrevista a Artur Mas, al programa “Amics, coneguts i saludats” que condueix Josep Puigbo, el periodista que Convergència va col·locar a TVE en l’època de pactes CiU-PP.

Pel to plàcid de l’entrevista entenem que Puigbo situa Artur Mas en el seu grup d’‘amics’, més que no pas entre els ‘coneguts’ o els ‘saludats’. Per si amb preguntes amables no n’hi havia prou, Puigbo va situar entre el públic, que també intervé en la conversa que el periodista manté amb l’entrevistat, gent com Francesc Sanuy, exconseller de Jordi Pujol i convergent convençut que un cop per setmana podem escoltar a les tertúlies del matí a Catalunya Ràdio. En la seva intervenció, Sanuy va fer tota una apologia del líder, va donar a entendre que és el president moral del país i li va fer una de les ensabonades més generoses que mai no li havien fet a l’Artur.

Però la cosa no es va acabar aquí. Després de la intervenció estelar de Sanuy va venir la intervenció, també estelar, de Salvador Sostres! Resulta que en Puigbo li ha encarregat una secció del programa en què Sostres es dedica a fer un perfil de l’entrevistat. Aquí va arribar una ensabonada antològica, que Mas va acollir amb un somriure d’orella a orella i un “sí, m’hi he sentit identificat (amb el sabonós retrat s’entén)”.

En escoltar el comentari de Mas, Puigbo es va afanyar a felicitar Sostres, que, estufat com un pollastre, no cabia de goig a la cadira. Artur Mas, un guanyador, un gran polític, un líder, un... moltes altres coses bones, “me’l crec” va venir a dir Sostres en el seu exercici literari. Quant de sabó!

24.12.06

Puig busca obrir portes a ERC pensant en la successió d’Artur Mas


La trobada va tenir lloc fa unes setmanes, al restaurant Les Set Portes de Barcelona. Compartien taula Albert Sáez, exsubdirector de l’“Avui”, excol·laborador d’opinió d’“El Periódico” i ara Secretari de Mitjans de Comunicació del vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, i Felip Puig, portaveu parlamentari de CiU i vicesecretari general de CDC. Puig va citar Sáez al restaurant per sondejar-lo sobre les possibilitats d’entesa que tindrien ERC i Convergència en el supòsit que ell fos el substitut d’Artur Mas.
Efectivament, Felip Puig està removent cel i terra per esdevenir l’amo i senyor a CDC, i calcula que si es presenta davant la direcció del partit amb l’aval de la bona sintonia amb els republicans obtindrà prou suports per desbancar Artur Mas de la presidència. Puig, de tothom és sabut, és partidari d’un acostament Convergència-ERC, estratègia que Artur Mas, fent confiança a DVD Madí, va tirar per terra en la darrera campanya electoral.
Curiosament, la reunió entre Sáez i Puig arriba poc temps després que el vicesecretari general de CiU dinés amb Joan Puigcercós per plantejar-li el mateix, un acostament ERC-Convergència. Puigcercós va donar-li carabasses i Felip Puig, lluny de resignar-se, va decidir canviar d’estratègia: Intentar un apropament amb Carod-Rovira. Com? A través d’una de les persones de la confiança del president d’ERC, Albert Sáez.

22.12.06

Les llàgrimes de DVD Madí


U de novembre de 2006, a altes hores de la nit electoral. Hotel Majestic de Barcelona. Tres o quatre alts dirigents de la federació nacionalista de CiU anal·litzen el resultat electoral, que els dóna la victòria en vots i escons però que no els permet, ni de bon tros, governar el país en solitari. En la reunió hi prèn part l’expresident Jordi Pujol, el president fundador de CiU, expliquen fonts solvents a lasantaespina. L’escolten, entre altres, DVD Madí, el productor del polèmic vídeo Confidencial.Cat, que carregava fort contra els dirigentes del PSC, ERC i ICV-EA.
Pujol, resignat, fa un comentari: “Ens hem quedat sense ponts”. Silenci. Ningú no diu res fins que un abatut DVD Madí reuneix prou forces per parlar: “President, ha estat culpa meva”. Després, desolat, esclata a plorar, a plorar com un nen petit.

15.12.06

Una de faldilles: Mato-Arenas-De Cospedal, el triangle calent del PP

Què tenen en comú Ana Mato i María Dolores Cospedal? Doncs que ambdues són ‘peperes’ i que han tingut una carrera fulgurant en el partit de Mariano Rajoy. Vegem-ho:
Mato (Madrid, 1959), és membre del Comitè Executiu del PP i va començar a fer els seus ‘pinitos’ en política com a cap del Departament d’Informació d’Aliança Popular. De 1987 a 1991 va ser asesora del Gabinet del President de la Junta de Castella i Lleó i, un parell d’anys més tard, el 1993, va ser escollida Diputada al Congrés (càrrec que va conservar fins el 2004). Mato va compaginar l’escó amb la Direcció de Mitjans de Comunicació del PP (1993-1995). Del juliol del 2003 a març del 2004 va ser la coordinador d’Organització del Partit. Ara és eurodiputada i patró de la Fundació para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES).
De Cospedal, que ha estat consellera de Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, ha estat nomenada recentment pel Comitè Electoral Nacional del PP candidata a presidir la Junta de Castella la Manxa. Aquesta llicenciada en Dret i advocada de l’Estat estava de permís de maternitat des del 10 de maig i el que llavors era el viceconseller, Luis Armada, va assumeir més funcions delegades en el Govern d’Espe Aguirre. L’embaràs de De Cospedal, divorciada i actualment sense parella, va provocar malestar en els sectors més rancis dels ‘peperos’ madrilenys. De Cospedal és vocal del Comitè Executiu Nacional del PP i ha arrabassat la candidatura autonòmica a Alejandro Ballestero, l’home escollit per José Manuel Molina, alcalde de Toledo i president del PP regional, que va acabar renunciant a ser presidenciable.
Però, què més tenen en comú Mato i De Cospedal? En cercles polítics madrilenys molt ben informats comenten que tant l’una com l’altra senten una profunda admiració per Javier Arenas, president del PP a Andalusia i president del Comitè Electoral Nacional del partit. Tan profunda, que la relació entre Arenas i les dues dirigents populars s’ha endinsat en el terreny personal, en el terreny més íntim. Sí, a Madrid relacionen les rutilants carreres polítiques de Mato i De Cospedal amb la passió que aquestes dues dones han despertat a Javier Casanova Arenas. Al PP, les aventures amorosos d’Arenas són la ‘comidilla’. Ai Javier, Javier!

12.12.06

Les misterioses reunions d’Oriol Pujol Ferrussola a l’hotel Hilton de Barcelona

Oriol Pujol Ferrussola té algun negoci ocult a l’hotel Hilton de Diagonal, a Barcelona. Lasantaespina ha pogut confirmar que periòdicament, el fill de l’expresident manté trobades secretes en alguna de les suite de l’hotel. No es tracta de dinars de treball ni res per l’estil, ja que no se l’acostuma a veure pel restaurant del Hilton. És una cosa molt més críptica. Amb qui conspirarà? Seguirem informant.

1.12.06

Mas rep el suport de la seva dona, la mare i el germà de Madí i el fill de Prenafeta a la pàgina web que el proclama president

El manifest Maspresident2006 proclama -oh, sorpresa!- que José Montilla “no és el president que Catalunya es mereix” i demana “un govern estable, fort i digne”, per acabar dient: “Mas president”, valgui la redundància. La pàgina admet adhesions de ciutadans que, d’acord amb l’argument que CiU repeteix una i altra vegada, se sentin enganyats per la constitució del Govern de l’Entesa. Un parell de milers de ‘desencisats’ han estampat la seva signatura electrònica. Alguns noms de la llista criden l’atenció:
En el lloc 1.579 apareix Helena Rakosnik Tomé: Quina casualitat! Rakosnik és l’esposa d’Artur Mas. Més amunt signa en Marck Madí (1.172), germà del totpoderós DVD Madí, i, més avall, al lloc 1.829, ho fa Rosa Maria Cendrós, la mare de l’home més confidencial de tots.
Sorprenents resulten també els suports de Marc Prenafeta (317), fill de l’amo de les clavegueres dels Governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, i patró de la Fundació Catalunya Oberta i membre de l’associació filoconvergent Grup Hayek; i d’Antoni Subirà i Claus (585), exconseller d’Indústria pels segles dels segles i parent de Jordi Pujol, que signa en la seva humil condició d’enginyer.
També dona el seu suport explícit a Artur Mas un dels assessors del president de la Diputació de Lleida, Josep Tarragona Montalvo, periodista gairebé retirat que va protagonitzar, recentement un escàndol bastant sonat a la Terra Ferma: Va enviar, a través del mailing electrònic de la Diputació (és a dir, utilitzant recursos públics), una convocatòria per a un acte preelectoral d’Artur Mas. No es estrany, doncs, que ara s’adhereixi a la llista de suport a “l’altre president”.
Josep Montill, de Cornellà de Llobregat
A banda de tota aquesta colla de ciutadans anònims que donen el seu desinteressat suport a “l’altre president”, a la llista hi ha alguna signatura que crida l’atenció. La que més crida l’atenció és la d’un tal Josep Montill, de Cornellà de Llobregat. També s’ha adherit al manifest de suport a Mas la Dolors Montilla, de Barcelona.
Finalment, Mas compta també amb certa benedicció divina, ja que entre els seus entusiastes hi figura Josep Maria Ballarín i Monset, al lloc 2.285, que s’identifica com a capellà. Sí, sí, es tracta del televisiu Mossèn Ballarín, autor d’una de les obres de capçalera de la literatura eclesiàstica posmoderna: “Mossèn Tronxo”.