30.11.05

ERC, enfadada amb el PSC per un intent dels socialistes de ‘comprar-los’ militants


Unes subvencions concedides per l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) a la Fundació Privada Taller de Músics, que presideix Lluís Cabrera, ha causat indignació a ERC que hi veu darrera la intenció del PSC de voler ‘comprar’ Cabrera, militant republicà i membre de l’associació Els Altres Andalusos, a través de la Conselleria de Cultura.

El conveni que han firmat l’ICIC, organisme que depèn del departament que gestiona Caterina Mieras, preveu que el Taller de Músics haurà rebut aquest any 370.000 euros. El 2006, la subvenció pujarà fins als 450.000 euros i el 2007 fins als 550.000 euros. En total, 1,37 milions d'euros, una xifra que supera de molt les subvencions que fins arar havia rebut el Taller. Davant d’això, ERC ha fet arribar el seu malestar al carrer Nicaragua pel que considera “una jugada bruta” que té per objectiu captar Cabrera per a les files socialistes.

Les ajudes de l’administració a la fundació que presideix Cabrera també ha provocat les crítiques d’altres entitats dedicades al foment de la cultura popular i tradicional catalana. Així, les entitats retreuen al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que pràcticament hagi destinat a les produccions artístiques del Taller de Músics la mateixa més diners que els que han rebut una llista de dotze associacions musicals. Segons dades oficials de Cultura, del 2004 al 2005, les produccions del Taller van rebre ajudes per valor de 174.100 euros. En el segon lloc de la llista s'hi va situar, a gran distància, l'Agrupació d'Esbarts Dansaires, amb ajudes valorades en 50.000 euros.


Els Altres Andalusos

La tendència a quedar bé amb el poder sembla el comú denominador d’alguns membres d’Els Altres Andalusos. ERC ha col·locat algunes persones afins al partit en aquesta entitat amb l’objectiu de fer-se un espai electoral entre els catalans d’ascendència andalusa que viuen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És el cas del propi Cabrera o de Pedro Morón. Morón és un home procliu a canviar de jaqueta política, en funció del vent que bufa: Quan treballava a Ràdio Sant Boi del Llobregat era del PSC. Més tard, CiU va ‘comprar-lo’ oferint-li un contracte a l’oficina de Benestar Social del municipi. Ara, amb els convergents a l’oposició i Benestar Social a mans d’ERC, Morón s’ha convertit en l’interlocutor de Carod-Rovira a Sant Boi.

Ara sembla que Lluís Cabrera segueix les passes del seu company d’associació. De moment, es deixa estimar pel PSC.

29.11.05

Lluís Prenafeta es ‘forra’ fent d’intermediari de Florentino Pérez a Sudamèrica


Lluís Prenafeta, que va ser la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat de 1980 a 1990, on va ocupar el càrrec de secretari general de la Presidència, torna a la càrrega. Prenafeta era l’home que li feia la feina bruta a Jordi Pujol i va ser el polític que va fer tractes amb el ‘clan dels mentiders’ de Barcelona –l’empresari Javier de la Rosa, l’advocat Joan Piqué Vidal i el jutge Lluís Pascual Estevill. Doncs bé, ara, aquest home de negocis viatja constantment a Amèrica del Sud per tal d’aconseguir contractes multimilionaris per a la constructora ACS-Dragados y Constructores, propietat de Florentino Pérez, que també és el president del Reial Madrid. I sembla que se’n surt prou bé.

Pérez va ser un dels rostres visibles de l’Operació Reformista que el 1986 va impulsar Miquel Roca Junyent a Espanya i que va acabar amb un fracàs estrepitós. Conten les males llengües que l’empresari madrileny va començar a gestar el seu imperi amb tan sols “una pesseta”. Per aquest preu va adquirir Construcciones Padrós, una empresa que havia fet fallida. Més tard, i pel mateix preu simbòlic, Pérez es va fer amb el control d’OCISA. Ràpidament, va incorporar al seu incipient grup empresarial Auxini i Ginés Navarro.

Després van arribar els “Albertos” (Cortina i Alcocer) al grup de Pérez. Li van comprar el 17% de les accions i van obrir-li la porta a l’alta societat de Madrid, fins i tot les de la Corona espanyola. Va ser a través dels “Albertos” que l’amo d’ACS va iniciar l’amistat que manté amb el rei Joan Carles I.

Florentino, línia directa amb el PP

En política, abans d’assaborir el fracàs de l’Operació Reformista de Roca, Florentino Pérez havia estat regidor d’UCD a l’Ajuntament de Madrid i, actualment, Pérez manté una bona relació amb Alberto Ruiz Gallardón. Un dels seus col·laboradors de més confiança és José Mayor Oreja, germà de l’eurodiputat del PP i exministre Jaime Mayor Oreja. Els contactes del constructor amb l’entorn dels populars, però, no impedeixen que ara busqui millorar les relacions amb el president José Luis Rodríguez Zapatero. El negoci és el negoci.

I parlant de negocis, a Lluís Prenafeta, les missions empresarials a l’Amèrica del Sud li estan reportant guanys importantíssims, una part dels quals els destina a finançar la Fundació Catalunya Oberta (FCO), una organització conservadora filoconvergent que es relaciona amb la Fundación FAES de José María Aznar. El periodista Joan Oliver i l’economista Xavier Sala-Martín són la veu del laboratori d’idees de Prenafeta a Madrid i actuen com a contacte entre la FCO i la FAES.

28.11.05

Artur Mas i Felip Puig: la guerra continua


L’esquerda que han obert Artur Mas i Felip Puig a CDC s’eixampla. Donant-se l’esquena, els dos dirigents busquen suports polítics que, arribat el cas, fessin possible el retorn de CiU a la Generalitat. El problema, a CDC, és que Mas i Puig treballen en direccions oposades, incompatibles, contràries.

Per una banda, Artur Mas manté contactes permanents amb el president del PP català, Josep Piqué, amb qui explora la possibilitat de reeditar el pacte del Majèstic, que CiU i PP van signar el 1996 a Barcelona i que va assentar les bases per a pactes de govern de dretes a la Moncloa i a la plaça Sant Jaume.

Amb aquest objectiu, el 20 d’octubre passat, Mas i Piqué van dinar al Racó d’en Cesc, a Barcelona. Faltaven dues setmanes per la presa en consideració de l’Estatut al Congrés i, segons fonts del PP, la trobada va servir perquè ambdós dirigents es comprometessin a mantenir obertes les línies de col·laboració entre nacionalistes catalans i conservadors espanyols. Fa uns dies, Felip Puig compartia taula amb Joan Puigcercós a l’exclusiu restaurant Magnum Set Portes de Barcelona. D’allà, Puigcercós en va sortir amb el compromís de Puig que Convergència treballaria per fer possible una aliança CiU-ERC a la Generalitat i als ajuntaments.

Puig vol que CiU acabi de donar el gir sobiranista que Mas, just després d'arribar a l'oposició va incitar amb l’objectiu immediat de recuperar la pèrdua de vots cap a ERC. Però l’entorn de confiança de Mas, del qual no en forma part Felip Puig, el que busca realment és un acostament progressiu i silenciós al PP. Mas, però, sap que si els seus contactes amb Piqué i la cúpula del carrer Gènova trascendeixen a l’opinió pública la seva projecció electoral quedaria seriosament malmesa, de manera que actua amb molta prudència.

Puig hauria quedat al marge d’aquesta operació, ja que Mas el veu com un obstacle a l’hora de vendre el retorn de CiU a la moderació. Puig és conegut per ser el cap visible de l’opció sobiranista a Convergència. Precisament, la conferència que el 21 de novembre passat Artur Mas va pronunciar a Barcelona va constituir un primer cop a la corrent que lidera Puig, ja que el discurs del president de CiU s’interpreta com una aproximació al PP. En aquell acte, Mas es va postular com l’abanderat del lliberalisme a Catalunya.

Dirigents afins a Puig veuen al darrera dels moviments de Mas i el seu entorn més proper la “mà negra” de Lluís Prenafeta, qui va ser la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat. Prenafeta sempre ha defensat els pactes amb el PP.

25.11.05

CiU i PSC exploren un possible pacte de Govern a Catalunya


Els partits catalans posen a punt la maquinària electoral amb la vista posada en les eleccions municipals del 2007, primer, i en les properes autonòmiques, després. I els contactes, reunions secretes, dinars i sopars, trobades en hotels que mantenen els dirigents de les diferents formacions formen part d’aquest engranatge. Doncs bé, quan encara no ha començat la precampanya, ha trascendit en cercles polítics que CiU i PSC ja han sondejat la possibilitat d’arribar a un acord per governar la Generalitat la propera legislatura, a l’estil de la “grobe Koalition” alemanya.

Els tractes serien els següents, segons fonts consultades d’ambdós partits: La força política que obtingui millors resultats en nombre d’escons tindrà la Presidència, mentre que l’altra formació es quedaria amb la Conselleria Primera. En el repartiment de conselleries encara no s’hauria entrat en detalls, tot i que s’apunta a quotes del 50% per a cada partit.

Tres ministeris per a Duran

Però l’acord de govern a Catalunya entre CiU i PSC no acabaria a Catalunya. Un dels premis que hauria reclamat i rebria Convergència seria el control de tres ministeris del nou Govern de Zapatero, sense concretar quins. D’aquesta manera, Duran veuria realitzada una de les seves grans aspiracions personals, la de portar una cartera ministerial. Pujol li va impedir arribar a un acord amb el PP, en la última etapa d’Aznar. Si l’oferta vingués del PSOE, CDC no la veuria tan malament i s’atreviria per primera vegada en la seva història a entrar a forma part d’un Govern espanyol, expliquen fonts pròximes a la federació.

23.11.05

Unió té a punt una candidatura en solitari a Girona


UDC ha registrat les sigles d'un nou partit a Girona que concorreria a les eleccions municipals separat de CDC. La formacció Units per Girona està a punt de ser legalitzada i, oficialment, Unió la ven com "els Ciutadans pel Canvi" de CiU. Però la realitat és una altra, ja que les agrupacions locals de CDC i UDC s'han declarat la guerra arran del nomenament del cap de llista de la federació a la ciutat. Unió reclama el número u al considerar que a CDC no hi ha una alternativa amb garanties per disputar l'alcaldia a la socialista Anna Pagans. Els democratacristians estan farts de les patacades electorals que històricament CiU ha patit a Girona, i proposen el seu candidat, l'empresari Jordi Fàbrega, com a l'home que ha de fer
possible "el canvi" a l'edifici de la plaça del Vi.

Precisament Jordi Fàbrega és qui figura al capdavant de la llista d'Units per Girona. El segueixen els dirigents veïnals Eugeni Cabré i Joan Antoni Càliz, el propietari forestal Josep Antoni de Ribot, els professors Xavier Fàbrega i Joaquim Figa, l'empresari Manel Garcia, el president de l'Associació de Càmpings, Jaume Genover, l'atleta olímpica Encarna Granados i el metge Enric Herranz. També formen part d'Units per Girona el regidor a l'ajuntament per CiU Joan Muntada i el diputat d'UDC Albert Riera.

A CDC, la filtració a la premsa local d'aquesta llista ha caigut com una gerra d'aigua freda. "No anirem junts a les eleccions. Ja ni ens ho plantegem", ha declarat públicament el president de CDC a la ciutat, Josep Maria Matamala. CDC acusa Unió de voler concórrer en solitari a les municipals i per això, afirma Matamala, "ja estem preparant la nostra pròpia llista". "Per fi hi haurà un partit de dreta catalana que es presenti a Girona", va declarar, enfadat, el president local de CDC al "Diari de Girona" (20-11-05). "Sempre hem anat junts i ens hem barallat. Serà el primer cop que no ens barallarem", diu Matamala.

Les havaneres de Rajoy irriten CDC


Els càlculs electorals, a Catalunya, d’Artur Mas i la seva mà dreta, el secretari de comunicació i portaveu del partit, David Madí, porten a CiU a apostar per reforçar el seu discurs nacionalista amb l’aspiració d’envair l’espai electoral que ERC els va prendre en les eleccions del 2003. D’aquí que Mas intenti escenficar un suposat distanciament del PP, malgrat que a la pràctica CiU continua votant amb els populars al Congrés i pactant-hi als ajuntaments catalans.

Imatges com la que va protagonitzar fa uns dies el senador d’UDC Jordi Casas, a qui se’l va poder veure cantant l’havanera “El meu avi” amb Mariano Rajoy a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona, no ajuden gens als esforços que fan Mas i Madí per escenficar de cara al l’electorat més nacionalista una ruputura amb el PP.

Fonts convergents han explicat a lasantaespina que a Mas no li ha fet cap gràcia l’escena que va protagonitzar el senador Casas amb Rajoy a Barcelona. “A veure si controles una mica més els teus”, li hauria vingut a dir un enfadat Artur Mas a Duran.

22.11.05

La candidatura de CDC a Tarragona enfronta Mas i Felip Puig


Nou capítol de la guerra interna que mantenen Artur Mas i Felip Puig. Aquesta vegada l’acció es trasllada a l’Ajuntament de Tarragona, on CDC prepara el relleu de l’alcalde Joan Miquel Nadal, desgastat políticament arrel d’irregulartitats com el ‘pelotazo’ urbanístic de Terres Cavades, que també ha esquitxat el senador convergent Lluís Badia.

Precisament, Badia apuntava, fa uns mesos, a figurar en la llista de futuribles successors de Nadal, però l’operació Terres Cavades, a banda de reportar-li milionaris beneficis, va acabar per tallar-li les ales. Des de llavors Aregio, un dels noms que sempre han estat associats al relleu de l’alcalde, ha anat guanyant enters. CiU ja va situar Aregio, tercer tinent d’alcalde de Tarragona, a la presidència de la Diputació, una decisió poc habitual ja que acostuma a ser un càrrec reservat als alcaldes.

Aregio és un home de Felip Puig, màxim exponent del sector sobiranista de CDC. Això, en el supòsit més que probable que CiU reedités els pactes amb el PP -“l’elecció a Tarragona serà molt competida amb el PSC”, dónen per fet fonts convergents-, convertiria el president de la Diputació en un obstacle per a l’acord amb els populars.

Tot això fa que CDC tingui dos fronts oberts, i enfrontats, a Tarragona: D’una banda, Felip Puig es reuneix amb Joan Puigcercós, amb qui recentment ha compartit taula, per explorar les possibilitats que tindria un pacte CiU-ERC, donant per fet que Aregio seria el candidat. De l’altra, Artur Mas manté els contactes amb Josep Piqué amb la vista posada en la reedició dels pactes de govern CiU-PP que en l’actualitat sustenten el govern tarragoní. Piqué ja ha fet saber a Mas que Aregio no agrada.

Velles disputes a Girona

Fa dos anys i mig, la presidència de la Diputació de Girona ja va enfrontar el sector sobiranista de Felip Puig amb l’entorn d’Artur Mas. Puig va apretar molt perquè qui ocupés el càrrec fos l’exalcalde de Blanes, Ramon Ramos, un polític que abans que es resolgués la successió de Jordi Pujol no tenia cap problema en expressar en cercles reduïts que “el meu candidat a presidir la Generalitat és Felip Puig”, de qui deia que “és el millor actiu polític de Convergència”. Ramos era l’alternativa de Puig a Carles Pàramo, polític que suscita un major consens a la federació de CiU. Puig sabia que la direcció del partit no es podia oposar a nomenar president provincial a un home que havia recuperat la difícil i important alcaldia de Blanes i, per tant, donava per fet que el sector sobiranista de CiU controlaria la institució.

Però les coses es van torçar a la ciutat de la Selva marítima i Ramos, contra pronòstic, va perdre les eleccions, i, de passada totes les opcions de ser president de la Diputació. Com a mal menor, CiU va oferir a Ramos la presidència del Patronat de Turisme, càrrec que encara ocupa. Quatre anys abans, en el mandat 1999-2003 el jove ‘talibà’ convergent Ramos va rebre com a premi pels seu èxit electoral a Blanes una vicepresidència de la Diputació gironina.

Recentment, Ramos va anunciar la seva dimissió com a directiu de la promotora immobiliària Tarradelles, amb seu a Blanes. Segons Ramos, la seva condició de regidor a l'oposició podia constituir un obstacle per a diferents projectes urbanístics que l'empresa projecta a Blanes, on governa el PSC amb el suport d'ERC.

21.11.05

El passat de l'alcaldable Trias: L'home que va comprar el silenci de De la Rosa


Xavier Trias, l’home a qui CiU ha tornat a confiar la difícil comtesa de guanyar l’alcaldia de Barcelona, va deixar la seva empremta al Govern de la Generalitat, on primer va ser conseller de Sanitat i després, a partir de 1996, de la Presidència. La petjada de Trias tenia forma de tractes de favor a cèlebres amics de l’entorn Pujol-Prenafeta, com per exemple l’empresari Javier de la Rosa.

De la Rosa, condemnat i empresonat pel cas Kio, no parava d’enviar missatges al Govern convergent d’aleshores. Al Trias conseller de Presidència no li va quedar més remei que visitar al financer a la presó, amb l’objectiu de convèrcer-lo que callés. El preu, com acostuma a passar en aquests casos, no el van acabar pagant ni CiU ni Trias, sinó l’administració catalana: El 17 de febrer de 1998, Antonio de la Rosa, germà de Javier de la Rosa, va ser nomenat per designació directa i sense concurs responsable de la Unitat Tècnica de Seguiment i Règim Econòmic dels Ens Locals, càrrec depenent del Departament de Governació. Antonio de la Rosa, no va fitxar ni una sola vegada a la feina fins al juliol de 2003. Va ser cessat pel Govern tripartit el 12 de gener del 2004, amb Joan Carretero (ERC) de conseller.

Trias va decidir salvar Antonio de la Rosa en compensació pel silenci del seu germà Javier, coneixedor de molts draps bruts de CiU que, de sortir a la llum, haurien compromès seriosament la figura del president Pujol i, de retruc, el seu entorn més immediat, en el qual, en aquells temps, s’hi situava ja Artur Mas.

Antonio de la Rosa estava a punt de ser acomiadat com a alt funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, a causa del seu baix rendiment laboral i el handicap que li representava ser germà del financer més polèmic de Catalunya de les últimes dècades. Abans de fer res, però, l’ara candidat a l’alcaldia barcelonina va consultar els seus assessors, que li van recomanar que derivés el germà de De la Rosa a un departament que no fos el de Presidència. Ràpidament Trias va parlar amb el seu amic Xavier Pomés, també metge, que va col·locar Antonio a Governació. Desde 1998 fins al 2004, Antonio de la Rosa va rebre 330.132 euros de la Generalitat, sota els mandats de Pomés, Duran Lleida, Núria de Gispert i Josep Maria Pelegrí.

10.11.05

Duran, amb l’alè de la corrupció al clatell


Hi ha nervis al número 17 de la Travessera de Gràcia de Barcelona, molts nervis. Cada dia que passa, el president del Comitè de Govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida observa des del seu despatx de l’àtic, amb impotència i preocupació –“molta preocupació”, segons els seus col·laboradors més propers-, com la Justícia va lligant caps sobre les trames de corrupció que ofeguen el partit. Fins al punt que en cercles judicials ja es parla del ‘modus operandi Unió’ per referir-se als casos de desviació de fons públics perpetrats durant els governs de CiU que van sortint a la llum.

Sense anar més lluny, avui s’ha sabut que el jutge Francisco González Maíllo ha acceptat incorporar la sentència del cas Turisme (que va condemnar militants d’Unió per prevaricació, malversació i falsificació en el Consorci de Turisme) al cas Farreres, en què investiga l’exconseller democratacristià, el que va ser el seu número dos a Treball, Josep Maria Servitge, i els empresaris Santiago Vallvé i Víctor Manuel Lorenzo Acuña, propers al portaveu d’UDC al Congrés, Josep Sánchez Llibre. Vallvé i Acuña ja acumulen una condemna de dos anys i tres anys de presó respectivament pel cas Turisme, tot i que no hauran d'ingressar a cap centre penitenciari, al no tenir antecedents penals. Una segona sentència condemnatòria, però, els suposaria la reclusió immediata.

La decisió del jutge González Maíllo confirmaria la vinculació de les trames de corrupció que afecten Unió, que, a més dels casos Turisme i Farreres, es completa amb l’escàndol del cas Pallerols. Farreres és l’exalt càrrec de més rang imputat en alguna d’aquestes trames. No obstant, la vídua de l’exdirector del Consorci de Turisme Joan Cogul i principal condemnada pel cas Turisme, Carme Fargas, apunta cap a la direcció d’Unió com al cervell d’aquesta perversa maquinària que, segons va insinuar Fargas en el judici, hauria estat dissenyada per finançar el partit. “Demano a la Justícia que investigui més”, va declarar la vídua de Cogul en una entrevista al programa “Els matins de TV3”.

Irritació amb Mas

Fonts d’UDC han confirmat a lasantaespina que Duran Lleida continua esperant d’Artur Mas un gest públic de suport al partit democratacristià, que vagi en la línia de suavitzar les sospites de corrupció. El gest, però, no arriba i la irritació de Duran amb els seus socis de federació creix a nivells exponencials.

El malestar amb CDC va portar a Duran a pensar una petita ‘vendetta’ contra Mas, que es va materialitzar al Congrés dels Diputats el passat 2 de novembre, en el transcurs del debat per a l’admissió a tràmit de l’Estatut. Duran va llegir bé entre línies la picada d’ullet que Artur Mas va fer el PP. Mas va fer un discurs tou, que no tancava les portes a futurs pactes de govern amb els populars. Doncs bé, a la tarda Duran va intensificar els seus atacs al PP, per exemple, recordant-los que no van donar suport a la Constitució i fent-los d’alguna manera responsables de la pressió mediática que Madrid està inflingint a la reforma catalana, concretament es va referir a la cadena COPE. Les invectives de Duran no s’incloïen en el primer esborrany de discurs que s’havia preparat, explica un diputat d’Unió.

Duran, coneixedor dels contactes que l’entorn de Mas manté amb la cúpula del PP i la fundació FAES d'Aznar, va llançar les crítiques contra els populars amb l’objectiu de posar el secretari general de CDC en un compromís. El missatge de Duran a Mas va ser prou clar: si tu no m’ajudes, jo no t’ajudo.

9.11.05

Els tentacles del cas Pallerols


El Departament de Treball ha requerit a l’Agrupació Jean Monnet de Sant Boi –antigament l’Agrupació Progrés- el retorn dels diners que va rebre a través de 12 subvencions concedides per a cursos de formació els anys 1999, 2000 i 2001. Aquesta entitat, que es dedicava a activitats culturals i oferia cursos que no s’arribaven a impartir mai, està vinculada a l’exdiputat de CiU Javier Pérez Llorca, que també va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Boi. En les eleccions municipals del 2003, Llorca va ser candidat a l’alcaldia d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, però els mals resultats el van obligar a dimitir.

Javier Pérez Llorca, advocat de professió, té el seu despatx a la planta quarta d’un edifici situat al carrer Diputació, 260 de Barcelona. Coincidències de la vida, al pis superior, a la planta cinquena, hi ha la seu de la societat MT TAHAT sl. En aquesta empresa hi treballava Ridoune Elourma, un marroquí que va ser detingut per la policia, el passat 28 de juny, quan feia unes obres de rehabilitació en un xalet que Josep Pujol Ferrussola, fill de Jordi Pujol, té a la Tour de Querol (França). A Ridoune Elourma la policia el vincula amb la xarxa terrorista Al-Qaeda.

MT TAHAT va ser fundada per Jorge Carlos Esparza el 1997. Jaume Ferrer Graupera, tresorer i responsable de l’àrea esportiva del FC Barcelona, figura com a administrador de la societat.

Casualitat o no, apareixen interconnexions entre els casos de corrupció que afecten a CiU. D’entrada, els tentacles del cas Pallerols s’extenen fins al cas Turisme. Ignasi Farreres, conseller de Treball en l’època en que es va destapar l’escàndol del desviament irregualar de fons públics destinats inicialment a formació, està imputat en una altra causa que esquitxa també Santiago Vallvé i Lorenzo Acuña, tots dos militants d’UDC condemants pel cas Turisme (Acuña és també cunyat de Josep Sánchez Llibre, que també està implicat en el cas Pallerols).

Vallvé i Acuña haurien près part, juntament amb Farreres, en una altra estafa a l’Administració catalana consistent en l’encàrrec de vuit informes inútils a empreses afins a l’entorn UDC, que hauriem cobrat sumes importants per no fer res. Quatre d’aquests estudis van ser elaborats per empreses vinculades al cas Turisme. Davant d’aquest fet, Farreres ha acabat també imputat en aquesta trama de corrupció, que va tenir en Joan Cogul –que es va suïcidar a les Filipines- l’actor principal.

Ara, apareix la connexió MT TAHAT-cas Pallerols-cas Turisme-família Pujol. ¿És casualitat que l’empresa que empleava al paleta detingut a casa dels Pujol acusat de pertànyer a Al-Qaeda estigui ubicada al mateix edifici que el despatx d’un advocat, Pérez Llorca, esquitxat pel cas Pallerols? El cercle viciós es va tancant. O no.

8.11.05

Gas Natural fa un gest cap als socialistes anunciant-se a 'elplural.com' de Sopena

La publicitat que fa el grup Gas Natural al periòdic digital elplural.com s’interpreta en cercles polítics com una maniobra de la multinacional per tal de compensar el PSC pels pagaments que, per ordre de Jaume Giró –director de Comunicació i responsable del gabinet de Presidència de Repsol YPF-, hauria fet la multinacional al nucli dur d’Artur Mas en reconeixement a la defensa que ha fet CiU de l’OPA hostil sobre Endesa.

Amb els fons procedents de Gas Natural, els acòlits d’Artur Mas haurien finançat projectes com la Fundació Catalunya Oberta o el Grup Hayek, ambdues iniciatives impulsades per l’exsecretari de Presidència de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta.

Per contrarrestar aquestes “ajudes” no massa ben vistes al carrer Nicaragua, Gas Natural ha incrementat notablement la seva presència a elplural.com, mitjançant la publicació d’anuncis de la mateixa operadora de gas i de la petroliera Repsol YPF. Amb aquesta decisió, el Grup que dirigeixen Salvador Gabarró i Antoni Brufau confia tranquil·litzar els ànims a can PSC.

Enric Sopena, periodista proper als socialistes, és el director d’elplural.com. Sopena va ser director de TVE Catalunya en època dels governs de Felipe González i, actualment, colabora amb El Mundo i participa en les tertúlies del programa Día a Día d’Antena 3, que condueix María Teresa Campos.

7.11.05

Gas Natural recompensa la fidelitat d’Artur Mas


La posició favorable de CiU a l’OPA de Gas Natural a Endesa no és gratuïta. La defensa que ha fet Artur Mas de l’operació ha trobat una suculenta recompensa: En sectors econòmics catalans corre el rumor que l’entorn de Mas ha rebut diners a canvi de predicar les bondats de l’OPA arreu. Els pagaments els hauria ordenat Jaume Giró (fotografia), director de Comunicació i responsable del gabinet de Presidència de Repsol YPF, del Grup Gas Natural, a organitzacions afins al nucli dur de CDC.

Giró és un home proper a Lluís Prenafeta, exsecretari de la Presidència de Jordi Pujol i valedor d’Artur Mas com a successor de l’expresident. Prenafeta, en l’actualitat, és vicepresident de la Fundació Catalunya Oberta (FCO) i impulsa el Grup Hayek, associació filoconvergent que aglutina empresaris, periodistes, intelectuals i professors universitaris i amb la que col·labora gent com Vicent Sanchis, director de l’Avui, o Arcadi Calzada, president de Caixa de Girona i expresident d’aquella Diputació provincial per CiU.

Veus qualificades de l’elit empresarial catalana apunten que una part dels pagaments ordenats per Giró haurien servit per finançar els projectes de la família Prenafeta, el Grup Hayek i la FCO –associacions que, per altra banda, mantenen lligams permanents entre elles-.

Es dóna la circumstància que Marc Prenafeta, fill de Lluís Prenafeta, és el responsable de l’àrea de continguts del Grup Hayek. Prenafeta fill va començar la seva carrera professional d’assessor financer al departament fiscal del bufet Piqué Advocats Associats. Joan Piqué Vidal, soci d’aquest bufet, va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona per a 7 anys de presó per participar en una trama que extorquia a empresaris catalans i que liderava el polèmic jutge Lluís Pasqual Estevill. A Piqué Vidal també se’l relaciona amb una trama de blanqueig de diners procedents del narcotràfic desmantellada l’agost passat a Barcelona. Piqué Vidal va ser l’advocat defensor de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.


El tàndem Mas-Brufau

En la bona predisposició de CiU a acceptar l’OPA de Gas Natural a Endesa també hi juga un paper preponderant l’amistat que mantenen Artur Mas i el president executiu de Repsol, Antoni Brufau. Quan era conseller en cap, Mas va proposar Brufau com a candidat per presidir La Caixa.

CDC, present en els departaments de comunicació del Grup Gas Natural

La complicitat entre Convergència i el Grup Gas Natural es fa pal·lesa en els departaments de comunicació de l’operadora de gas i de Repsol YPF. Si la responsabilitat de la política comunicativa de la petroliera recau en Jaume Giró, Jordi Garcia Tabernero, home de confiança de Antoni Subirà i exresponsable de premsa del Departament d’Indústria, dirigeix l’àrea de comunicació de Gas Natural.

4.11.05

Mas no tanca la porta a noves aliances amb el PP


Artur Mas no va tancar la porta al futurs pactes amb el PP durant el seu discurs al Congrés dels Diputats, el passat 2 de novembre, dia en què es discutia l’admissió a tràmit del projecte d’Estatut. Fonts properes al president convergent han confirmat que Mas va eludir trencar obertament relacions amb els populars –“tenia una oportunitat històrica per fer-ho, però políticament no interessava”, comentava un diputat de CDC de l’entorn de Mas- i només va llançar algun advertiment a Rajoy "de cara a la galeria". Es va limitar a dir que el PP necessitaria majoria absoluta per tornar a governar, una amenaça que no va fer cap mal a la cúpula popular. L'avís velat de Mas al PP, però, no va agradar a Duran Lleida, més partidari de mantenir les formes.

Fonts properes a l'entorn de Mas comenten que el president de CiU veu que el PP “continua essent una alternativa de Govern” i pensa que això “cal tenir-ho molt en compte”. És mes, assenyalaven les mateixes fonts, a CiU es desconfia de Zapatero, "que ha preferit pactar amb ERC i ha rebutjat diverses ofertes de pactes amb nosaltres”.


Per això, "pel que pugui passar", els nacionalistes no estalviaran esforços per aproximar-se als populars. Donen per fer que al final hi haurà acord sobre l’Estatut –“tindrem més del que tenim ara, i això sempre és bo”, expliquen els convergents off the record- i consideren que l’actitud de dir ‘no’ a tot dels populars respon a la cojuntura política actual, a una estratègia per recuperar la Moncloa. “El PP no vol instal·lar-se permanentment en la solitud parlamentària i nosaltres serem receptius a qualsevol gest d'apropament”, comentava en aquest sentit un dirigent nacionalista al Congrés.

El pacte de Tarragona, exemple de les bones relacions

En aquest context, tan CiU com PP consideren positiva la bona entesa que mantenen a l’Ajuntament de Tarragona, la ciutat més important de Catalunya on governen. Que Mas no hagi desautoritzat el pacte entre Joan Miquel Nadal i Francesc Ricomà ni després de l’agressiva actitud anticatalana exhibida pel PP en la discussió de l’Estatut, s’interpreta, en les files populars, com un senyal de bona voluntat. Dit d'una altra manera: Si CiU manté l’acord a Tarragona, argumenten al PP català, és perquè no vol tancar cap porta a futurs nous acords en el futur.

3.11.05

Duran i Mas discrepen també sobre la negociació dels pressupostos amb el PSOE

Unió i CDC també Convergència també a fons sobre com encarar la negociació dels pressupostos de l’Estat amb el PSOE.

La negociadora de CDC, Mercè Pigem, està intentant aconseguir vincular les converses a la bona marxa de l’Estatut. Duran i Lleida, en canvi, només es mostra preocupat per poder aconseguir prebendes per als seus empresaris amics a costa de la llei d’acompanyament dels pressupostos, com tradicionalment ha fet CiU durant molts anys.

El desacord els ha portat a votar en contra dels pressupostos al costat del PP. Sembla que en “el bon rotllo” amb el PP sí que coincideixen.

Càrrecs públics de CiU i PP manipulen els pescadors










Les connexions CiU-PP s’estrenyen cada dia que passa. A banda dels contactes entre les cúpules dirigents dels dos partits conservadors (reunions Pujol-Zaplana, Francesc Homs-Soraya Sáenz de Santa María, etc.) i dels ponts de col·laboració que han estès la Fundació Catalunya Oberta de Prenafeta amb la FAES d’Aznar, CiU i PP han coordinat estratègies per tal d’accelerar al màxim l’erosió dels Governs espanyol i català.

L’últim capítol, la vaga de pescadors de la setmana passada. El dia 26 d’octubre, Felip Puig, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el president de la Diputació Joan Aregio es movilitzaven al port de Tarragona “en solidaritat” amb les reivindicacions del sector pesquer. Puig i Aregio, fins i tot, es van arribar a enfilar a un vaixell de pesca com a mostra inequívoca del seu compromís amb el sector.

Per la seva part, Esteve Ortiz, regidor del PP i president de la confraria de pescadors tarragonina, viatjava a Madrid per intentar boicotejar la reunió que havia convocat la ministra Elena Espinosa. Ortiz va intentar agredir el president de la confraria d’Adra (Almeria) amb l’objectiu d’escalfar els ànims i rebentar les negociacions.

Un president de Diputació amb interessos en el sector

Els escamots d’agitació convergent-populars van obrir també un front a Girona, encapçalat pel president de la Diputació, Carles Pàramo. Ell també va pujar a una barca de pesca per donar suport a les reivindicacions dels vaguistes. Pàramo va passar la nit en un dels vaixells que bloquejaven l’entrada al Port de Barcelona. Es dóna la circumstància que el president de la Diputació de Girona es propietari, juntament amb la seva dona, d’un vaixell pesquer.

Unió, ressentida amb l'actitud de Mas davant del Cas Turisme


Els dirigents d’UDC estan molt molestos amb els seus socis de CDC perquè consideren que els han deixat “sols” durant tot el procés judicial del Cas Turisme, que ha acabat amb deu militants del partit condemats per desviació de fons públics, entre ells Carme Fargas, vídua de l’exdirector del Consorci de Turisme de Catalunya Joan Cogul, que es va suïcidar durant la instrucció del cas.

Sense anar més lluny, fa uns dies el secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, expressava públicament el malestar de la cúpula democristiana a través de les pàgines d’“El Mundo”: “Ens han deixat molt sols en el ‘cas Turisme’”, es lamentava Pelegrí.

Òbviament, l’enuig de Pelegrí es fa extensible a Duran Lleida, que els dies posteriors a la sentència, que va certificava que el cas Turisme és “un cas de corrupció en l’administració”, es va deixar veure poquíssim als mitjans i va evitar compareixences públiques. D’altra banda, a Madrid es comenta que a Duran no li van fer gens ni mica de gràcia unes declaracions d’Artur Mas a TV3, al programa de Josep Cuní, en les que va dir que hauria preferit que “ningú” hagués sortit esquitxat pel cas. Mas no va fer cap declaració específica de suport a Duran i aixó va irritar el màxim dirigent d’UDC.

Lluny de calmar-se, els nervis a Unió creixen ja que es veuen venir al damunt noves sentències pel Cas Pallerols, en què s’investiga una trama de desviament de fons del Departament de Treball per part d’alts càrrecs del partit democristià.

A més, Ignasi Farreras continua en el punt de mira judicial, acusat de diverses irregularitats quan era conseller de Treball. El passat 29 d’octubre es feia pública la decisió del jutge Francisco González Maíllo d’ampliar la imputació a Farreres, a qui acusa d’un delicte de malversació de fons. Farreras hauria ordenat vuit informes adjudicats irregularment pel Departament de Treball a l’empresa Gestumer. En el cas també hi són imputats Josep Maria Servitge, exsecretari general de Farreras, i Víctor Manuel Lorenzo Acuña, administrador de Gestumer. Aquesta nova trama de corrupció es va descobrir en la investigació de Cas Turisme.

Qui va entrar el despatx de Duran?

D’altra banda, a la seu d’Unió de Travessera de Gràcia el possible robatori de documents del despatx de Duran Lleida ha encès totes les alarmes. S’ha confirmat que, fa uns dies, algú va entrar al despatx del líder democristià. Doncs bé, a Unió temen que aquest algú hauria pogut aconseguir algun document que impliqués Duran en alguns dels casos de corrupció que planen sobre UDC.

2.11.05

L’entorn d’Artur Mas sondeja el PP per reeditar el Pacte del Majestic



Artur Mas vol jugar a dues bandes i, sense renunciar a possibles pactes de futur amb el PSOE, ha obert les portes a la reedició dels acords amb el PP. Mas ha donat ordres a les persones de confiança del seu entorn més immediat d'explorar la possibilitat de reeditar el Pacte del Majestic, que deu anys enrera va sevir per segellar acord de Govern entre convergents i populars a Madrid i a Barcelona.

Amb aquest objectiu CiU i PP treballen a l’ombra i, en els darrers mesos, els acòlits de Mas ha intensificat els contactes amb la cúpula popular pensant que un eventual fracàs de l’Estatut precipitarà eleccions anticipades a Espanya, i, de retruc, a Catalunya.

En aquest context s’inscriuen les reunions secretes que van mantenir en la recta final de la negociació de l’Estatut a Catalunya l’expresident Pujol amb Eduardo Zaplana, per una banda, i Francesc Homs (ponent de l’Estatut per CiU) amb Soraya Sáenz de Santamaría, secretaria de Política Territorial del PP. Eren moments en què CiU apostava amb més força per un fracàs de l’Estatut a Catalunya, pronòstic que finalment no es va complir.

Igualment intensa és la col·laboració entre la mà dreta d’Artur Mas a CDC, David Madí, i el polèmic exportaveu dels governs d’Aznar, Miguel Ángel Rodríguez.

Es multipliquen els contactes amb la FAES

Paral·lelament, la Fundació Catalunya Oberta, que té en l’exsecretari de la Presidència de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, el seu vicepresident, està en contacte permanent amb la Fundació FAES, el laboratori d’idees del PP que presideix José María Aznar. Com a representants de la Fundació Catalunya Oberta, l’economista Xavier Sala-Martín i l’escriptor i periodista Valentí Puig es troben sovint amb els seus colegues de FAES.