Escàndol rere escàndol

Per si a alguns els hi falla la memòria, aquí teniu un petit recull dels escàndols que durant els 23 anys de govern de CiU es van convertir en quelcom habitual. És la primera entrega, la Santa Espina continua remenant l'hemeroteca per destapar la veritat amagada als calaixos...

El periodista Joan Foguet, el negre de Josep Sánchez-Llibre

No és gens arriscada la següent suposició: Josep Sánchez-Llibre, diputat de CiU al Congrés, hauria recorregut a el que vulgarment es coneix com a ‘negre’ per escriure el seu llibre “Les veritats de l’Estatut”, on posa a caldo el paper d’estraça que va tenir Artur Mas en tot el procés. Les virtuts intel·lectuals de Sánchez-Llibre són les que són.
Superades les suposicions, expliquem la veritat : Joan Foguet, periodista polític d’Expansión format a l’exitosa revista ‘Actual’ de Joan Roy -revista que va morir d’èxit, que ningú no ho dubti, Deú nos en guard!-, és el ‘negre’ de Josep Sánchez-Llibre. Si, en Foguet amic de Salvador Sostres, conegut de Jordi Cabré i saludat, no en dubtem ni un segon, de Josep Puigbo. Embolica que fa fort!

Manuel Trallero, l’enfant terrible de “La Vanguardia”, reprodueix sovint els dictats que li fa Felip Puig

Manuel Trallero és el periodista que tot ho critica, que sempre protesta i que mai no sembla content. Encarna la gota malaya de la premsa catalana. Doncs bé, el ‘barrufet rondinaire’ del diari del Conde, a qui, per cert, sovint li han d’editar de dalt a baix els textos, és més dòcil quan se li acosta Felip Puig. Trallero i Puig són amics, col·legues, desde de fa molt de temps. La companyonia ve de lluny, quan l’exconseller de Política Territorial s’emportava Tallero i la seva afilada ploma a visitar les estacions d’esquí de la Molina i Vall de Núria, per exemple. Així Trallero podia comprovar en primera persona les excel·lències de la gestió del PTOP convergent. I com que sempre s’ha sentit ben tractat per Puig, Trallero modul·la molt les crítiques a la tropa convergent. El terror literari de “La Vanguardia” també té els seus punts febles.

La conspiració de David Madí contra Trias i els crítics de CDC

El dia que va permetre que els diaris titulessin que la direcció de CDC l’havia apartat de la direcció de la campanya de les municipals, David Madí, el productor audiovisual més reputat de la política catalana, va començar a conspirar.
La premsa va vendre la retirada de Madí com un càstig per com aquest havia portat la campanya de les autonòmiques i com una victòria de Xavier Trwias i el seus sectors afins, amb Antoni Vives al capdavant. Mentida, tot mentida.
La veritat és que Madí es va apartar voluntàriament de la direcció de campanya (ell mateix ho explica, encara amb la boca petita) amb l’objectiu d’aniquilar políticament el grupúscol que incomoda a Artur Mas. Lasantaespina ha confirmat que Madí, encara que indirectament, participa en la confecció de la campanya, que oficialment porten Lluís Corominas i Antoni Castellà, i a Barcelona el mateix Antoni Vives.
L’actitud recargolada de Madí respon al següent càlcul: 1- Quedant apartat de la campanya per Barcelona, Trwias i Vives queden com a principals responsables (el doctro xuganer i arrawxat va ser el gran valedor de Vives). 2- Les enquestes de què disposa CiU pronostiquen que la derrota a Barcelona està assegurada. 3- Si perd, Trwias està políticament tocat de mort. 4- Com que perdrà, a Trwias no li quedarà més remei que passar a la reserva i deixar l’Ajuntament. 5- Aleshores el grup municipal quedarà sota el control del ‘pinyol’ d’Artur Mas, ja que serà el número dos, Joaquim Forn -un home col·locat a la llista a instàncies de Madí- el que actuarà com a cap de l’oposició. 6- Antoni Vives, com a principal responsable de la derrota, quedarà condemnat a perpetuïtat a no anar gaire més enllà de la direcció de la Fundació Trias Fargas. 7- El cap de Vives, ara vicesecretari general, rodolarà en el proper Congrés de CDC i Mas ho utilitzarà com a cop d’efecte per demostrar davant de tots els convergents que encara li queda autoritat. 8- I David Madí tornarà a tenir el control absolut de l’aparell del partit. Jugada rodona. En tornarem a parlar.

8tv, la de CiU

Si TV3 és “La teva”, 8tv és la televisió de CiU. I no ho diem nosaltres, sinó que són els màxims dirigents convergents els que ho proclament. Dijous passat en Josep Puigbo -el periodista més independent que ningú, que va presentar el Telediario en l’època d’Aznar- va convocar els portaveus parlamentaris dels partits catalans amb motiu d’un debat sobre actualitat política. Tots havien arribat: Miquel Iceta, del PSC, Joan Ridao, d’ERC, Francesc Vendrell del PP, Jaume Bosc d’ICV i Albert Rivera del Grup Mixt. Faltava només Felip Puig, que només arribar als estudis de 8tv -la que paga el Grupo Godó- va preguntar als seus companys de debat: “Què hi feu vosaltres aquí si aquesta és ‘la nostra’?”. Clar i català.

Les converses de restaurant d’Artur Mas: “El partit està fotut”

Al costat de la seu central de CDC del carrer Còrsega de Barcelona hi ha el restaurant Casa Fernández. Allà va dinar-hi Artur Mas en un dia considerat malestruc per la gran majoria: el dimarts 13, de febrer en aquest cas.
Mas compartia taula amb una persona que anònima, amb qui mantenia una conversació franca. Semblava que es coneixien de fa temps. Van parlar de tot: De Zapatero, a qui va acusar de practicar un doble joc polític, que sustenta en el fet que el PSOE “té altres suports” parlamentaris a Madrid. I d’aquesta manera tan clara descriure quin va ser el comportament del president espanyol quan es decidien els pactes de Govern a Catalunya: “Abans de les eleccions, molt bé. Després del pacte, sorprès. I, al final, corrents, ho va intentar arreglar, però va ser contraproduent”.
Expliquen testimonis presencials de la conversa que a Artur Mas se’l veia cansat, amb posat seriós. I va respondre amb cara de pomes agres la pregunta del milió que li va fer el seu amic de taula. La cosa va anar així:
- Comensal 2: Com està el partit?
- Artur Mas: “Fotut, està fotut”
Vénen mals temps a CiU. Ho diu Artur Mas.

Rac1 envia un redactor a Bilbao a seguir Artur Mas

Rac1, la cadena radiofònica del Conde de Godó, no deixa de petja Artur Mas. A Can Godó, el secretari general de CDC rep un tractament més propi de president que de cap de l’oposició. Entrevistes cada dos per tres al programa de l’entranyable Xavier Bosch, al Minoria Absoluta. La desfilada de dirigents de CiU pels estudis de la Diagonal és constant: si no hi passa en Mas, ho fa en Puig, i si aquests fallen, sempre poden tirar d’en Pujol. Ah, i quan hi va el president José Montilla, els convergents exigeixen amb males maneres poder entrar en directe per replicar-lo. “Com que Rac1 és la nostra...”, deuen pensar.
I no s’equivoquen de gaire. Avui mateix, la cadena del Conde ha tirat la casa per la finestra i en contra del que fa habitualment ha enviat un redactor de política, Marc Martínez Amat, a cobrir un acte que feia Artur Mas a Bilbao. Allà, a la Fundación Sabino Arana, Mas hi pronunciava una conferència titulada: “Galicia, Euskadi y Catalunya: El estado pluriancional como reto”. I en Martínez Amat allà, prenent bona nota del que diu el líder per les oportunes cròniques per als informatius. Gran actuació de Mas a cas dels seus ‘amigatxos’ del PNB, gran desplegament de Rac1.
Segurament, Mònica Fulquet, la cap d’informatius de l’emissora, ha aprovat amablement la decisió d’enviar un redactor a Bilbao. No és casualitat que Fulquet signés, fa uns mesos, el manifest MasPresident2006, un document que reivindicava la Presidència per a l’hereu de Pujol impulsat per sectors convergents. Tot això va gestar-se al llarg dels dies en què es va constituir el nou Govern de l’Entesa.