Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

Mas no interessa

La presència d’Artur Mas al programa “Tinc una pregunta per a vostè” de Televisió Espanyola es va saldar amb la pitjor audiència que ha registrat mai aquest programa. El líder de CiU va ser seguit per 358.000 espectadors, amb un 12,3 per cent de quota de pantalla, que representen més de tres punts i gairebé 100.000 espectadors menys que l’edició dedicada a José Montilla. El programa va quedar en la quinzena posició del més vist del dia, i va ser àmpliament derrotat per Ventdelplà, per la segona part de Shrek i, fins i tot, El síndrome de Ulises, sèrie d’Antena 3 que mai no ha acabat de quallar entre l’audiència catalana.

Les males maneres de Madí

Ara va de paladí de la llibertat d’expressió i d’assagista incisiu, però David Madí no té mala fama per casualitat. En la darrera etapa de govern de CiU, quan va saltar el cas de les enquestes amenaçades que van provocar la seva dimissió, Madí va trucar el director del mitjà de comunicació que va destapar la caixa de trons per amenaçar-lo amb presentar una querella penal si no es retirava la notícia. Fins i tot va gravar una conversa posterior per tenir caldo per a la sopa judicial. I ara pretenen que aquest home sigui conseller de la CCMA. Déu ens agafi confessats!

De talps i altres rosegadors

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Manuel Trallero, l’enfant terrible de “La Vanguardia”, reprodueix sovint els dictats que li fa Felip Puig

Manuel Trallero és el periodista que tot ho critica, que sempre protesta i que mai no sembla content. Encarna la gota malaya de la premsa catalana. Doncs bé, el ‘barrufet rondinaire’ del diari del Conde, a qui, per cert, sovint li han d’editar de dalt a baix els textos, és més dòcil quan se li acosta Felip Puig. Trallero i Puig són amics, col·legues, desde de fa molt de temps. La companyonia ve de lluny, quan l’exconseller de Política Territorial s’emportava Tallero i la seva afilada ploma a visitar les estacions d’esquí de la Molina i Vall de Núria, per exemple. Així Trallero podia comprovar en primera persona les excel·lències de la gestió del PTOP convergent. I com que sempre s’ha sentit ben tractat per Puig, Trallero modul·la molt les crítiques a la tropa convergent. El terror literari de “La Vanguardia” també té els seus punts febles.

La conspiració de David Madí contra Trias i els crítics de CDC

El dia que va permetre que els diaris titulessin que la direcció de CDC l’havia apartat de la direcció de la campanya de les municipals, David Madí, el productor audiovisual més reputat de la política catalana, va començar a conspirar.
La premsa va vendre la retirada de Madí com un càstig per com aquest havia portat la campanya de les autonòmiques i com una victòria de Xavier Trwias i el seus sectors afins, amb Antoni Vives al capdavant. Mentida, tot mentida.
La veritat és que Madí es va apartar voluntàriament de la direcció de campanya (ell mateix ho explica, encara amb la boca petita) amb l’objectiu d’aniquilar políticament el grupúscol que incomoda a Artur Mas. Lasantaespina ha confirmat que Madí, encara que indirectament, participa en la confecció de la campanya, que oficialment porten Lluís Corominas i Antoni Castellà, i a Barcelona el mateix Antoni Vives.
L’actitud recargolada de Madí respon al següent càlcul: 1- Quedant apartat de la campanya per Barcelona, Trwias i Vives queden com a principals responsables (el doctro xuganer i arrawxat va ser el gran valedor de Vives). 2- Les enquestes de què disposa CiU pronostiquen que la derrota a Barcelona està assegurada. 3- Si perd, Trwias està políticament tocat de mort. 4- Com que perdrà, a Trwias no li quedarà més remei que passar a la reserva i deixar l’Ajuntament. 5- Aleshores el grup municipal quedarà sota el control del ‘pinyol’ d’Artur Mas, ja que serà el número dos, Joaquim Forn -un home col·locat a la llista a instàncies de Madí- el que actuarà com a cap de l’oposició. 6- Antoni Vives, com a principal responsable de la derrota, quedarà condemnat a perpetuïtat a no anar gaire més enllà de la direcció de la Fundació Trias Fargas. 7- El cap de Vives, ara vicesecretari general, rodolarà en el proper Congrés de CDC i Mas ho utilitzarà com a cop d’efecte per demostrar davant de tots els convergents que encara li queda autoritat. 8- I David Madí tornarà a tenir el control absolut de l’aparell del partit. Jugada rodona. En tornarem a parlar.

8tv, la de CiU

Si TV3 és “La teva”, 8tv és la televisió de CiU. I no ho diem nosaltres, sinó que són els màxims dirigents convergents els que ho proclament. Dijous passat en Josep Puigbo -el periodista més independent que ningú, que va presentar el Telediario en l’època d’Aznar- va convocar els portaveus parlamentaris dels partits catalans amb motiu d’un debat sobre actualitat política. Tots havien arribat: Miquel Iceta, del PSC, Joan Ridao, d’ERC, Francesc Vendrell del PP, Jaume Bosc d’ICV i Albert Rivera del Grup Mixt. Faltava només Felip Puig, que només arribar als estudis de 8tv -la que paga el Grupo Godó- va preguntar als seus companys de debat: “Què hi feu vosaltres aquí si aquesta és ‘la nostra’?”. Clar i català.

Rac1 envia un redactor a Bilbao a seguir Artur Mas

Rac1, la cadena radiofònica del Conde de Godó, no deixa de petja Artur Mas. A Can Godó, el secretari general de CDC rep un tractament més propi de president que de cap de l’oposició. Entrevistes cada dos per tres al programa de l’entranyable Xavier Bosch, al Minoria Absoluta. La desfilada de dirigents de CiU pels estudis de la Diagonal és constant: si no hi passa en Mas, ho fa en Puig, i si aquests fallen, sempre poden tirar d’en Pujol. Ah, i quan hi va el president José Montilla, els convergents exigeixen amb males maneres poder entrar en directe per replicar-lo. “Com que Rac1 és la nostra...”, deuen pensar.
I no s’equivoquen de gaire. Avui mateix, la cadena del Conde ha tirat la casa per la finestra i en contra del que fa habitualment ha enviat un redactor de política, Marc Martínez Amat, a cobrir un acte que feia Artur Mas a Bilbao. Allà, a la Fundación Sabino Arana, Mas hi pronunciava una conferència titulada: “Galicia, Euskadi y Catalunya: El estado pluriancional como reto”. I en Martínez Amat allà, prenent bona nota del que diu el líder per les oportunes cròniques per als informatius. Gran actuació de Mas a cas dels seus ‘amigatxos’ del PNB, gran desplegament de Rac1.
Segurament, Mònica Fulquet, la cap d’informatius de l’emissora, ha aprovat amablement la decisió d’enviar un redactor a Bilbao. No és casualitat que Fulquet signés, fa uns mesos, el manifest MasPresident2006, un document que reivindicava la Presidència per a l’hereu de Pujol impulsat per sectors convergents. Tot això va gestar-se al llarg dels dies en què es va constituir el nou Govern de l’Entesa.