L’home a qui li agradava sortir a les fotos (2)

Indignació d’Oriol Pujol. Què és això d’insinuar que CiU va donar suport a la LEC a canvi d’una foto? CiU no vol protagonisme, només vol contribuir als grans pactes de país! Molt creïble. A aquestes alçades de la partida tot el gremi periodístic d’aquest país sap que Mas no es despentina si no és a canvi d’una bona instantània. I amb la LEC no va ser una excepció. CiU hi donarà suport, però només si hi ha foto. El mateix Oriol en persona es va encarregar de fer els tractes amb Palau del com i el quan. I a algun indiscret dirigent de CiU se li va escapar... Coordinació!

Pujol plegarà si Mas pacta amb el PSC

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dient que Artur Mas ha pres consciència que l’única opció de tornar al poder és governant amb el PSC, ja que les enquestes apunten a una bipolarització que no permetran gaires aritmètiques parlamentàries. Però Pujol, que forma part de la grada més radical dels convergents, també va dient que, si això passa, ell plega i se’n va cap a casa. Queda clar que les decisions de Mas, tirin per on tirin, estan condemnades a ser qüestionades per tothom.

Números que no quadren

CiU, i Oriol Pujol en particular, són molt amics de fer compareixences informatives saturades d’informació i amanides amb tot tipus de gràfics en Power Point. Generalment s’allarguen fins a l’extenuació, i fan anar els seus organitzadors d’autèntic bòlit, entre altres coses perquè farceixen les dades de comparatives no sempre encertades.
Fa poc, per exemple, Pujol apareixia en roda de premsa al Parlament per criticar el pacte Estat-Generalitat d’inversions en infraestructures, i per confirmar les seves teories de la conspiració repartia uns papers que revelaven la suposada falta de diners contemplats en l’Estatut.
El problema és que, sumant les xifres, aquestes no quadraven amb els números reclamats per Pujol. Esperem que no tingués previst anar amb aquest document al Ministeri d’Economia...

Tocada de cresta

Que Oriol Pujol és un esverat queda clar escoltant-lo a cada roda de premsa. Però és que aquesta actitud ha començat a portar-li problemes. És de domini públic que el seu pare li ha dit en més d’una ocasió que hauria de controlar millor la seva verborrea, però és que a més ha rebut tocades de cresta dels màxims dirigents del seu partit per la seva manera d’exposar els temes durant les compareixences al Parlament. Va passar amb el seu to despectiu a l’hora de referir-se al President de la Generalitat, o quan va aprofitar l’explosió de gas de Gavà per desgastar el tripartit.

Els "problemes tècnics" de Mas?

Incident premonitori durant la última sessió plenària al Parlament de Catalunya. El micro avariat de Mas li ha tornat a jugar una mala passada i el cap de loposició ha hagut de canviar el seu escó pel dOriol Pujol. Uns diuen que es tracta de problemes tècnics, però uns altres veuen la mà de lhereu dels Pujol, que no sap com empescar-se-les per fer caure Mas.

És un amic o el vol acabar d’enfonsar?

Oriol Pujol, que per a alguns seria la solució per als problemes de Convergència i per uns altres els divorci definitiu amb Unió (o ambdues coses són el mateix?), s’està veient amb sectors nacionalistes diversos per demanar una nova oportunitat per a Artur Mas. Tot un indicatiu que Mas cada vegada té menys crèdit entre els seus propis afins i que a la Casa Gran hi ha pocs inquilins disposats a anar-hi. I Pujol, possible successor, perquè ho fa? Potser s’han fet amics, però fa pinta que en realitat vol acabar d’enfonsar-lo.

El telèfon de l’amor

L’escena parla per si sola. Escenari: Passadissos del Parlament de Catalunya. Protagonistes: Dolors Batalla, diputada convergent i alcaldessa de Valls; i Oriol Pujol, fill pròdig i portaveu parlamentari de CiU. Ell camina prop dels Passos Perduts amb cara de buscar intimitat; va sol i mira a esquerra i dreta, fins que s’atura en un raconet i es treu un telèfon mòbil de la butxaca. Automàticament, sona el mòbil d’ella, la Batalla, asseguda uns metres més enllà en un dels sofàs laterals.

Algú li ha tocat les patilles

Oriol Pujol ja és famós per la seva fatxenderia i una agressivitat verbal més pròpia d’una pel·lícula de Charles Bronson que d’un portaveu parlamentari. A les seves compareixences al Parlament, per exemple, no són poques les ocasions que s’ha referit al president de la Generalitat en un to marcadament irrespectuós. Una de les últimes perles la va deixar anar fa molt poc temps, concretament quan va titllar els governs català i espanyol com a “cases de barrets”. Doncs bé, algú li ha tocat la cresta –o les patilles-, perquè a la roda de premsa sobre finançament celebrada el passat 22 de maig a la mateixa Cambra catalana, es va referir a Montilla com a “Molt Honorable President” en fins a quatre ocasions. I, quan no ho feia d’aquesta manera, usava sempre el “President Montilla”, lluny de la mala educació esgrimida en anteriors compareixences. Queda clar que des del seu partit –potser el papà?- se li ha aplicat un correctiu que, d’altra banda, començava a ser una mica urgent.

Les condicions de Mas

Quan Artur Mas va convertir Felip Puig en número 2 de CDC amb el nomenament de secretari adjunt, tenia, segons ha insistit a remarcar, l’objectiu de dedicar més temps a la seva pregonada refundació del catalanisme. Però va posar-hi una curiosa condició: Puig podia manar tothom excepte David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs.

Les veritables intencions de Pujol

Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

Els fatxendes de la classe

El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

De talps i altres rosegadors

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Un dinar amb marro

El diputat de CiU Josep Rull, que es disputa amb Oriol Pujol el protagonisme a la federació, estava dinant el dijous 4 d’octubre, just acabar el Debat de Política General, amb el secretari d’Organització d’ERC Xavier Vendrell. Va ser una reunió desenfadada: se’ls veia molt xerraires i animats, compartint porró entre plat i plat. Es desconeix si menjaven calçots, però en qualsevol cas el contingut de la conversa segur que podria posar nerviós a més d’un representant d’ambdós partits.