Misterioses “desaparicions” a CiU

Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.

Les prèdiques de Quico Homs

Ja ens hem fet ressò que Quico Homs predica que el món s’acaba a tot aquell que el vulgui escoltar, sobretot en el que respecta a la negociació del nou sistema de finançament. I és per aquest motiu que es dedica a participar en tot acte públic on hi hagi micròfon i li donin permís per utilitzar-lo.
A finals de gener va participar en un sopar tertúlia a Barcelona on va advertir de l’estafa del nou finançament abans, fins i tot, que hi hagi un acord. El profeta va repartir insults a tort i a dret, va titllar de sectari a tot polític que no fos militant del seu partit i va arribar a dir perles com que “els espanyols no saben raonar, només entenen de força i morts sobre la taula”. Cal recordar que aquest senyor, en una entrevista a RAC-1, ja va vincular aquests conceptes al fet que el País Basc tingui el concert econòmic.

Homs ja cansa

És sobradament coneguda entre la premsa l’afició dels dirigents de CiU de fer passadissos amb els periodistes per insistir amb els seus argumentaris de partit. Qui s’emporta la palma, a banda de Mas (que, per cert, s’hi mostra visiblement incòmode) és Francesc Homs, que ha aprofitat la mínima ocasió per congregar periodistes al seu voltant per explicar el seu punt de vista sobre la negociació del nou sistema de finançament. El problema és que aquest noi ha arribat a fer-ho més d’una vegada per dia i, és clar, alguns professionals han acabat expressant el seu esgotament.