30.4.09

Les votacions de Sirera


No és cap secret que al PP de Catalunya tothom va a la seva i que l’autoritat d’Alícia Sánchez Camacho és més aviat discutible. Daniel Sirera, un dels damnificats per les decisions i ingerències de Rajoy arran del darrer congrés del partit, sembla que ha apostat fort a l’hora d’oposar-se a les decisions de la nova líder. Una de les seves mesures de força és absentar-se de votacions al Parlament de mocions presentades per la seva formació, tot i que també ha utilitzat allò tan vell de fer veure que s’equivoca de botó i votar-hi directament en contra.

4 comentarios:

Josep-Empordà dijo...

Per sort, a Catalunya el PP és irrellevant, el gran problema és l'espanyolisme del PSOE del NE, tant o més espanyolista que el PP que a diferencia d'aquestos, es presenta camuflat sota un vernis pretesa i falsament catalanista.

Si fora possible matemàticament, a Catalunya veuriem un pacte PSOE-PP com a Euskadi, però el cas és que els catalans el farem impossible. Recordeu: Mas o Montilla!....Mas, off curse!.

Anónimo dijo...

No va ser CiU qui va pactar amb el PP, amb Aznar, al Majestic?
Si fora possible matemàticament, a Catalunya veuriem un pacte CiU-PP com ja el varem patir i que ens va permetre assolir "el millor sitema de finançamant que mai ha tingut Catalunya". Mas dixit...off curse!.

Josep-Empordà dijo...

Donç si, els governs han de pactar. Fins i tot, durant la guerra freda, els sovietics i els nordamericans arribaban a pactes si eran mutuament convenients i beneficiosos.

Si, i el PP va arribar al govern de l'estat espanyol perquér va guanyar unes eleccions, com avants i después hi va arribar el PSOE, i encara avants, la UCD i amb tots aquests, CiU, que era al govern de la Generalitat, pel bé de la Nació catalana arribaba a acords, sempre que fossin beneficiosos per Catalunya.

I si, el sistema de finançament votat per el PP i el PSOE i al que s'afegí CiU perqué l'havia també negociat en el "Pacte del Majestic", fins avui ha sigut el millor finançament que ha tingut la Generalitat de Catalunya, fins el punt que ha permés al tripartit PSOEmontillista aumentar el finançament des dels 16.000 milions d'€ que fou el més gran pressupost que tingué mai CiU, el del 2003 als 36.000 milions actuals.

Per cert, el tripartit, amb 36.000 milions d'€ no fa ni la quarta part que feia CiU amb 16.000. Potser és que CiU vol la Generalitat per governar i el tripartit la vol per saquejar els presupostos a base d'endollar 55.000 nous assalariats, tots ells amics i coneguts i per encarregar també a amics i coneguts, 1.570 informes pintorescos i totalment inùtils, aixó si, valorats en 11.900 €, per poder-los adjudicar a dit als mensionats amics. El tripartit, a hores d'ara, no només no ha fet res amb presupostos estratosfèrics comparats amb els de CiU sino que deixará un deute que ja va pels 5.000 milions.

Però encara hi ha un altre: CiU mai va lliurar ni un alt càrrec ni una conselleria ni res al PP, i sepre que ha governat ha sigut democràticament, havent guanyat les eleccions. Aixó no tothom ho pot dir.

Anónimo dijo...

Josep:
Si per un comentari de quatre ratlles necessites fer-ne tota aquesta "perorata", es que n'ets conscient que tens "cua de palla" en aquest tema.
Torno a dir-ho: "L'unic pacta amb el PP que em patit a Catalunya, amb el PP, la fet CiU.
Aixó sí, en aquest cas es pel be de la nacikó, pero si ho fa el PSE es contra Euskadi.
On tens la "paradeta" per repertir carnet de bons i dolents? Es per no pasar-hi.