3.5.06

Les males relacions entre UDC i CDC : El cas de Girona, una comèdia de gàngsters o una operació de màrqueting polític?


El serial que protagonitzen CDC i UDC a Girona arran de la confecció de la candidatura que presentaran a les properes municipals no té precedents. Durant mesos, els capitosts dels dos partits es van tirar el plats pel cap per decidir qui seria el candidat a disputar l’alcaldia a la socialista Anna Pagans. Finalment, van acordar que ocuparia la primera plaça de la llista l’independent Carles Mascort, advocat de professió, a proposta de CDC. El democratacristià Jordi Fàbrega, empresari de jardineria, va ser designat número dos. Inicialment, la cosa va adquirir el to d’una comèdia; però s’ha anat complicant i ha acabat amb amenaces de mort.

La convivència entre el “tàndem” de CiU no ha estat fàcil. Atònits, els militants i simpatitzants de CDC i UDC han vist a Mascort i Fàbrega barallar-se com nens petits en públic. La més sonada, la va protagonitzar el democratacristià el passat 7 d’abril, minuts abans que l’Artur Mas pronunciés una conferència a Girona. Aquell dia, Jordi Fàbrega va agafar una emprenyada de tals dimensions que va plantar tot un president del seu partit. Se’n va anar a la brava, sense donar explicacions i traient foc pels queixals. El motiu d’aquest comportament gens educat va ser una qüestió protocolària: Resulta que al pobre Fàbrega, que es considera, tot i ser el número dos de la llista de CiU a Girona, tan candidat com Mascort, no tenia reservada una cadira a la primera fila de l’auditori. Allà hi havia asseguts, a banda d’Artur Mas, el vicesecretari general de CiU Felip Puig, el president de la Intercomarcal d’UDC, Joan Giraut, el candidat Carles Mascort i fins i tot el pare d’aquest. I el bo d’en Fàbrega si volia seguir la intervenció d’en Mas ho havia de fer des de la tercera filera. “Això era un acte de federació i els nostres acords diuen que en aquests actes els dos (Mascort i Fàbrega) han de ser iguals. Aquí el protocol ha maltractat Fàbrega”, explicava un dirigent d’UDC.

I de les baralles entre nens petits, aquest culebrot ha donat pas a una investigació policial per les pressumptes amenaces de mort que hauria rebut darrerament Carles Mascort. Resulta que des que va ser designat candidat, aquest advocat ha anat rebent anònims que, segons explica, contenen greus amenaces cap a la seva persona perquè abandoni la seva carrera política. Resulta que els Mossos d’Esquadra sospiten d’exclients del bufet de Mascort i no descarten que els anònims puguin provenir d’algú d’Unió que no hauria acceptat que CDC designés finalment el candidat a Girona (UDC reclamava encapçalar la llista després dels continuats fracassos dels candidats de CDC).

Davant les acusacions, UDC calla i, a l’espera que Mascort digui si plega o no -el candidat considera seriosament abandonar- ja torna a reclamar la potestat de poder decidir el candidat. En d’altres paraules, els democratacristians no es creuen “el cuento de les amenaces”, explica un destacat dirigent provincial d’UDC a lasantaespina. Alguns membres de la cúpula democratacristiana a Girona pensen que l’afer dels anònims és una maniobra de CDC per donar a conèixer Carles Mascort, un home amb certa presència en la vida social de la ciutat (per exemple, era el president de la Confraria de Jesús Crucificat, de la que en depenen els Manaies gironins), però un absolut desconegut en la vida política.

Dit en paraules del mateix dirigent d’UDC: “A CDC estan desesperats perquè es veuen venir una clatellada electoral sense precedents. Saben que no es poden permetre una derrota molt sonada perquè els del carrer Còrsega començarien a tallar caps, per això estan disposats a fe el que sigui. I jo només llanço una pregunta: Quantes vegades ha sortit a les portades dels diaris el nom de Mascort des que es va destapar l’afer de les amenaces de mort?”.

No hay comentarios: