El cap de premsa de Mas, enxampat fent el maulet

Ja havíem informat que Joan Maria Piqué, cap de premsa de l’Artur Mas, és un personatge més aviat obscur que es distingeix pel seu odi a Unió Democràtica i un independentisme desaforat que deixa els de la grada sobiranista de CDC en simples amateurs. La seva eufòria independentista es va desfermar el dia de la consulta d’Arenys, on va fer-se fotos al costat de totes les estelades que va trobar i no va tenir manies a saltar com un maulet més en conèixer-se els resultats de la consulta. Així ha quedat immortalitzat aquest dilluns en una foto del diari El País. Flac favor fa l’amic Piqué al seu cap, que aquests dies se les ha vist magres per fer-se l’independentista i desmentir-ho l’endemà sense que es notés massa la diferència.

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (2)

Indignació d’Oriol Pujol. Què és això d’insinuar que CiU va donar suport a la LEC a canvi d’una foto? CiU no vol protagonisme, només vol contribuir als grans pactes de país! Molt creïble. A aquestes alçades de la partida tot el gremi periodístic d’aquest país sap que Mas no es despentina si no és a canvi d’una bona instantània. I amb la LEC no va ser una excepció. CiU hi donarà suport, però només si hi ha foto. El mateix Oriol en persona es va encarregar de fer els tractes amb Palau del com i el quan. I a algun indiscret dirigent de CiU se li va escapar... Coordinació!

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (1)

Dimarts treien foc pels queixals a can Còrsega. A la seu de Convergència encara recorden la sang, suor i llàgrimes que va costar, al febrer de 2002, aconseguir la tan preuada foto del conseller en cap amb en Pau Gasol. En aquella ocasió Artur Mas, ungit ja com a candidat de CiU i amb despatx a la plaça Sant Jaume, va haver de posar-se la gorra, agafar els trastets i viatjar fins a Memphis per aconseguir retratar-se amb el català els Grizzlies. Tot per la foto. La rabieta dimarts va ser sonada. En Pau era a Palau entrevistant-se amb el President Montilla.

Duran venta un clatellot al Madí

No en el sentit literal del terme, però ha estat una clatellada en tota regla el que li ha donat Josep Antoni Duran i Lleida a David Madí en demanar que CiU faci una campanya sense estridències a les eleccions catalanes.
Duran no vol ni documentals ni signatures en fals davant el notari. De fet, això respon a l’evidència que la federació vol recuperar velles aliances per recuperar el control de la Generalitat, i queda clar que alguns dirigents responsabilitzen Madí d’estar a l’oposició. Per cert que les crítiques de Duran han estat avalades per ni més ni menys que Jordi Pujol, que al seu torn ha demanat una campanya “tranquil·la”.

Madí fa documentals, Homs va a Port Aventura

La campanya de CiU per a les eleccions europees no l’ha planificada David Madí, sinó Quico Homs, i la veritat és que s’ha notat. El to general ha estat força descafeïnat, per més que les sortides de to de Ramon Tremosa hagin recordat perillosament l’estil de Madí en més d’una ocasió.
Homs, en lloc d’apostar per documentals i atacs indiscriminats, s’ha decantat per crear espais d’expressió per al candidat, que s’hi ha prestat sense problemes gràcies a un ego desbordat. Les diferències entre Madí i Homs es fan evidents en el llegat audiovisual de la campanya: hem vist els líders de CiU pujats a un trenet, ballant com si estiguessin en una festa major i enfilats a les atraccions de Port Aventura.
A en Madí, això sí, no el vam veure ni en trenet, ni ballant ni divertint-se al parc d’atraccions.

Les alternatives de CiU a Europa

Descartat Ignasi Guardans per encapçalar la llista de CiU a les europees, Artur Mas tenia a sobre la taula més candidats a part de Ramon Tremosa: un era Josep Maria Cullell, que el líder de CiU va descartar per massa vell i massa moderat, i Joaquim Llimona, que fins i tot es va posar en contactes amb representants del sector econòmic perquè convencessin Mas de la seva idoneïtat. Però Mas, finalment, es va decantar per Tremosa perquè era el més sobiranista dels possibles candidats i així acontentava, de passada, les dèries del seu número 2, Felip Puig.

Puig deixa Mas en evidència

Recentment, Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Artur Mas havia pactat la Presidència de la Generalitat amb José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva famosa reunió en plena negociació de l’Estatut. Segons Puig, l’operació consistia en un canvi de cromos: els socialistes respectaven la llista més votada i, a canvi, els convergents garantien l’estabilitat al Congrés.
El que passa és que aquestes declaracions no venien el cas ni tenien cap bona voluntat: revelant que Mas havia mercadejat amb la Presidència de la Generalitat, Puig tornava a deixar Mas en evidència, en una llarga llista de travetes que li posa cada cop que el líder de CiU sembla voler tornar a la moderació

L’ego de Tremosa

Ramon Tremosa té fama de moltes coses, però hi ha una certa unanimitat en considerar-lo un home amb habilitat verbal, però força mancat de coneixements. Parla bé, però és poc científic. A més a més, els que l’han tractat asseguren que té un ego superlatiu, fins al punt que el seu amor per ell mateix ha acabat delatant-lo en saltar a la palestra pública. A l’entrevista que publicava l’Avui fa uns dies, per exemple, Tremosa apareixia fotografiat mirant-se al mirall. I no hi ha dubte veient la imatge que Tremosa s’observa amb satisfacció, encantat d’haver-se conegut. Una mica com el seu padrí Artur Mas, en definitiva.

Els radicals de CDC s’empipen amb Mas

Mas sembla haver-se imposat una certa moderació durant les últimes setmanes, segurament escaldat pels excessos verbals de Ramon Tremosa i per la necessitat de retrobar la complicitat de la plana major d’Unió. Però, es clar, aquesta actitud li està passant factura amb els més radicals de CDC, que no veuen amb bons ulls que Mas abandoni els senders del sobiranisme exacerbat. L’empipada més recent d’aquest sector es va produir a la recent conferència econòmica del líder de CiU, i va ser perquè al final de l’acte no va sonar “Els Segadors” com és tradicional a les cerimònies que munta la federació.

Les votacions de Sirera

No és cap secret que al PP de Catalunya tothom va a la seva i que l’autoritat d’Alícia Sánchez Camacho és més aviat discutible. Daniel Sirera, un dels damnificats per les decisions i ingerències de Rajoy arran del darrer congrés del partit, sembla que ha apostat fort a l’hora d’oposar-se a les decisions de la nova líder. Una de les seves mesures de força és absentar-se de votacions al Parlament de mocions presentades per la seva formació, tot i que també ha utilitzat allò tan vell de fer veure que s’equivoca de botó i votar-hi directament en contra.

Mas punxa en “prime time”

L’entrevista que li va regalar TV3 a Artur Mas no li va sortir massa a compte a la cadena en termes comercials: tot i que s’anunciava a bombo i plateret com si el líder de CiU hagués de revelar qui hi ha vida en altres planetes, la veritat és que les seves divagacions van atraure poc més de 300.000 persones i només el 10,5 per cent de quota de pantalla. I això que era en una hora immillorable (dos quarts de deu del vespre, quan teòricament podia arrossegar l’elevada audiència del Telenotícies) i un dimecres, on no hi ha la guerra oberta entre sèries espanyoles o nord-americanes d’altres dies de la setmana. És el que té sortir a la tele per no dir res.

Pujol plegarà si Mas pacta amb el PSC

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dient que Artur Mas ha pres consciència que l’única opció de tornar al poder és governant amb el PSC, ja que les enquestes apunten a una bipolarització que no permetran gaires aritmètiques parlamentàries. Però Pujol, que forma part de la grada més radical dels convergents, també va dient que, si això passa, ell plega i se’n va cap a casa. Queda clar que les decisions de Mas, tirin per on tirin, estan condemnades a ser qüestionades per tothom.

Els pecats del pare

Artur Mas està passant per un mal moment personal. El líder de CiU està deprimit perquè no sabia res de la implicació del seu pare, Artur Mas Barnet, en la trama d’evasió fiscal a Liechtenstein, i així ho explica a tothom que li pregunta pel tema.
Mas no s’esperava això del seu pare, i la seva dona està sent qui més el recolza en aquests moments tan difícils. Segons les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció, el pare de Mas té en el paradís fiscal un dipòsit al seu nom de més de 2 milions d’euros.

Rajoy, mans netes

En un acte celebrat a Barcelona, Mariano Rajoy es va referir en privat als casos de corrupció que en les darreres setmanes han anat esquitxant el PP. I va afirmar amb rotunditat que es mantindrà al capdavant del seu partit “perquè sóc l’únic que no té morts a l’armari”. Així de clar. Està bé que defensi que l’únic que està net és ell, però també és veritat que no deu ser gaire còmode saber que els que t’envolten no són precisament germanetes de la caritat...

Les eleccions basques fan saltar les alarmes a CiU

Artur Mas va participar en un acte la campanya d’Ibarretxe a les darreres eleccions basques, on va anar a plorar una mica (per enèsima vegada) sobre els perills de guanyar unes eleccions i no governar. El cas és que el líder de CiU se les va arreglar per sortir a la foto aquell dia, però durant la nit electoral basca no es va veure cap convergent per enlloc.
El motiu? Doncs que han preferit quedar-se entre bastidors perquè a les enquestes ja s’hi reflectia que el PNB pagaria electoralment derives radicals com el Pla Ibarretxe. I, vistos els resultats, a CiU han saltat totes les alarmes i prefereixen que no se’ls vinculi gaire a determinat tipus de factures polítiques. De fet, a Jordi Pujol ja no li va fer gens de gràcia que es vinculés la federació amb els nacionalistes bascos.

Les prèdiques de Quico Homs

Ja ens hem fet ressò que Quico Homs predica que el món s’acaba a tot aquell que el vulgui escoltar, sobretot en el que respecta a la negociació del nou sistema de finançament. I és per aquest motiu que es dedica a participar en tot acte públic on hi hagi micròfon i li donin permís per utilitzar-lo.
A finals de gener va participar en un sopar tertúlia a Barcelona on va advertir de l’estafa del nou finançament abans, fins i tot, que hi hagi un acord. El profeta va repartir insults a tort i a dret, va titllar de sectari a tot polític que no fos militant del seu partit i va arribar a dir perles com que “els espanyols no saben raonar, només entenen de força i morts sobre la taula”. Cal recordar que aquest senyor, en una entrevista a RAC-1, ja va vincular aquests conceptes al fet que el País Basc tingui el concert econòmic.

Números que no quadren

CiU, i Oriol Pujol en particular, són molt amics de fer compareixences informatives saturades d’informació i amanides amb tot tipus de gràfics en Power Point. Generalment s’allarguen fins a l’extenuació, i fan anar els seus organitzadors d’autèntic bòlit, entre altres coses perquè farceixen les dades de comparatives no sempre encertades.
Fa poc, per exemple, Pujol apareixia en roda de premsa al Parlament per criticar el pacte Estat-Generalitat d’inversions en infraestructures, i per confirmar les seves teories de la conspiració repartia uns papers que revelaven la suposada falta de diners contemplats en l’Estatut.
El problema és que, sumant les xifres, aquestes no quadraven amb els números reclamats per Pujol. Esperem que no tingués previst anar amb aquest document al Ministeri d’Economia...

Sortir a la foto

Una altra mostra de la insistència de Mas a sortir a la foto es va produir a la presentació del llibre de memòries “Oda inacabada”, de Pasqual Maragall. Durant l’acte era claríssim que intentava ser fotografiat amb l’homenatjat en tot moment, arribant a l’extrem de fer declaracions a la premsa en un acte en què ell, no cal dir-ho, no era el protagonista. La seva espoliació de la figura de Maragall ha tingut quotes igualment lamentables, com aquella vegada que li va dedicar un vídeobloc amb el títol “Rivals, però no enemics”. Algú li podria recordar la gran quantitat d’insults que li va dedicar a Maragall quan aquest era cap de l’oposició...

No és Aguirre tot el que llueix

La presidenta de la Comunitat de Madrid i aspirant a destronar Rajoy, Esperanza Aguirre, no és rossa com llueix en els actes, sinó que és pèl-roja. Resulta que la dirigent popular, famosa pels seus improperis i la seva “amistat” amb Gallardón, es tenyeix de manera constant des dels 22 anys. O sigui, que va de rossa des de fa 34 anys.
Si és que ja és veu que al PP, res és el que sembla i tothom té quelcom que ocultar... i tant de bo que sols fos això...

Les propostes de Mas creen malestar

Com era de preveure, la genial idea d’Artur Mas d’abaratir els acomiadaments ha començat a aixecar les crítiques dels sindicats. I també ha ferit unes quantes susceptibilitats entre els representants de bancs i caixes catalans, que no veuen gens clar això de “puentear” el sistema financer. Que Mas posi de cul al món econòmic català, històricament molt content amb les decisions econòmiques de CiU, demostra que aquest senyor té tots els números per carregar-se totes les complicitats que Pujol va saber-se guanyar.