Un Congrés decisiu

Lasantaespina s’atreveix a fer una travessa de quin serà el resultat de la votació per escollir la nova direcció d’ERC. Guanyaria Puigcercós amb 45-50; Benach es quedaria amb 15-20; Bertran estaria en 15 i Carretero, també amb 15. A veure si l’encertem.

Un congrés accidentat

Els problemes d’Unió Democràtica amb la llei són de sobres coneguts gràcies als amplíssims sumaris dels casos Treball i Turisme, però hi ha una trifulga judicial del partit de Duran i Lleida que no és tan recordada. El 2003, un jutjat del Vendrell va anul·lar el Congrés d’Unió, celebrat l’any abans, en entendre que s’havien vulnerat els drets d’associació i representació política. Els demandants eren els membres del sector crític amb Duran, que havien denunciat la direcció per no facilitar-los el cens de militants –volien presentar una candidatura alternativa- i per haver modificat unilateralment el nombre de compromisos del Congrés. Gestos molt poc cristians, com es pot veure...

Algú li ha tocat les patilles

Oriol Pujol ja és famós per la seva fatxenderia i una agressivitat verbal més pròpia d’una pel·lícula de Charles Bronson que d’un portaveu parlamentari. A les seves compareixences al Parlament, per exemple, no són poques les ocasions que s’ha referit al president de la Generalitat en un to marcadament irrespectuós. Una de les últimes perles la va deixar anar fa molt poc temps, concretament quan va titllar els governs català i espanyol com a “cases de barrets”. Doncs bé, algú li ha tocat la cresta –o les patilles-, perquè a la roda de premsa sobre finançament celebrada el passat 22 de maig a la mateixa Cambra catalana, es va referir a Montilla com a “Molt Honorable President” en fins a quatre ocasions. I, quan no ho feia d’aquesta manera, usava sempre el “President Montilla”, lluny de la mala educació esgrimida en anteriors compareixences. Queda clar que des del seu partit –potser el papà?- se li ha aplicat un correctiu que, d’altra banda, començava a ser una mica urgent.

Coça a Duran

Dins la previsió de Puig de tornar a perdre les eleccions catalanes per desempallegar-se de Mas, hi ha també la idea que el proper Congrés de CiU serveixi per establir les bases per a recuperar la Generalitat a 8 anys vista. Aquest projecte passa per donar la coça definitiva a Duran a través d’una proposta de reformulació de la relació entre Convergència i Unió que aquests últims no puguin acceptar. Segons aquest mateix plantejament, Duran acabaria al PP i la resta de membres UDC quedarien integrats –domesticats i controlats, si es vol- en la Casa Gran del catalanisme.

PiPanic!

Gaudiu de la darrera versió de Titanic. Direcció: Mariano Rajoy. Producció: Génova SL. Principals protagonistes: Rajoy, Zaplana, Acebes i companyia. I amenacen amb una segona part! (inclouran també la crisi interna de CiU?)

Canvis a la Trias Fargas

Lasantaespina ja va avançar que la vídua de Ramon Trias Fargas no estava gens contenta amb la direcció que estava prenent la Fundació que porta el seu nom i molt menys encara amb la gent que ara hi remenava, de manera que es plantejava retirar-li el nom. I no només això, sinó que Vicenç Villatoro tenia tot els números per saltar de la presidència. Doncs bé, CDC ha fet públic el canvi de president, que ara serà Joaquim Ferrer, i que a l’entrada de la nova seu, sota l’excusa d’una refundació (forçosa?) de l’entitat, hi haurà un rètol en què s’hi llegirà “Casa Gran del Catalanisme”.

No era càncer

Duran i Lleida va haver d’afrontar durant la campanya electoral una operació ben coneguda per tothom que el va mantenir allunyat durant uns dies de l’activitat política. A l’hospital li van detectar un nòdul en un pulmó que va haver de ser extirpat i el va obligar a estar uns dies de convalescència per recuperar-se, com va quedar palès en la seva primera aparició pública. Ara bé, en contra del que s’ha dit, el nòdul no era cancerigen. D’acord que l’operació no era cap broma, però de càncer, res.

Solucions per l'aigua

Mesures d'emergència per 20 anys de CiU sense polítiques d'aigua:

A esquenes de Mas

Les converses de Duran amb el PP perquè la federació pogués presidir el Senat no van arribar a bon port, com varem dir, perquè el d’Unió no estava disposat a renunciar a les seves nòmines. Aquestes negociacions, en cas d’haver-se consumat, contemplaven que Jordi Vilajoana fos el president el Senat. La gràcia de tot plegat és que tot això, que la premsa ha reproduït amb més o menys regularitat, es va parlar a esquenes d’Artur Mas, que s’hagués trobat la cosa data i beneïda sense poder posar-hi grapa.

Un negoci rodó

Corre, i molt, entre els bastidors de la política i el periodisme madrileny que no és gens estrany que Duran i Lleida no hagi acceptat pactes amb els populars perquè algú de CiU presidís el Senat. El motiu? Que Duran treu molta pasta de la seva activitat al Congrés i aquest és un caramel a què no vol renunciar per anar a predicar a la Cambra Alta. I és que aquest senyor cobra de diputat, de portaveu de grup i de president de la Comissió d’Exteriors, retribucions que s’han sumar a les que rep com a càrrec de CiU i d’Unió, més les dietes, conferències... Quin xollo!

Mas, abocat a una nova derrota

Ja hem explicat que Felip Puig va de reunió en reunió amb la societat civil però, com acostuma a passar en aquest tipus de cites, la conversa sempre acaba agafant més to de confidència i distensió. Quan això passa, el dirigent de CDC se sincera i explica que CiU no recuperarà el govern almenys fins d’aquí a 8 anys perquè Artur Mas “té molts defectes” i “encara ha de tornar a perdre” per plantejar relleus.

Ni líder ni social

El passat 28 de febrer, Joan Laporta va pronunciar una conferència a ESADE, on va ser presentat per Jordi Pujol. Prèviament, l’expresident de la Generalitat havia dinat amb Miquel Valls, l’exconseller Josep Manel Basáñez i quatre empresaris més, als quals va demanar que critiquessin l’actual govern fins que CiU tornés a la poltrona. En concret, va dir: “critiqueu aquests fins que els en sabem, tornem”. El cas és que en un moment donat es va aixecar de la cadira al·legant que havia d’anar a presentar la conferència d’un “líder social”. “A quí?”, li va preguntar Basáñez, que en sentir el nom de Joan Laporta va replicar “aquest no és líder ni és social”. Pujol, arribats a aquest punt, el va defensar afirmant que havia guanyat dues lligues i una copa d’Europa. Queda clar que l’expresident ja promou el Jan com a futur líder de CiU.

Col·lega, on és el meu cotxe?

El nomenament de Puig com a secretari general adjunt ha tingut una conseqüència inesperada: la lluita per un cotxe oficial. Ens expliquem.

A CDC hi ha quatre cotxes oficials: un per a Mas com a president, un per a Corominas com a secretari d’Organització, un per a Madí (no se sap ben bé en qualitat de què) i un altre per al portaveu parlamentari, ara Oriol Pujol. Per tant, Puig s’ha quedat sense xofer per anar als actes i d’anar-hi amb el seu propi vehicle. Que indigne...!

20 anys de reclamacions, 0 solucions

Artur Mas reclama ara el que no feia quan governava, com ara amb la política de l'aigua.

Les condicions de Mas

Quan Artur Mas va convertir Felip Puig en número 2 de CDC amb el nomenament de secretari adjunt, tenia, segons ha insistit a remarcar, l’objectiu de dedicar més temps a la seva pregonada refundació del catalanisme. Però va posar-hi una curiosa condició: Puig podia manar tothom excepte David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs.

Comentaris enverinats

Per activa i per passiva, Duran i Lleida ha expressat en públic la seva bona disposició a entrar en els governs de Madrid; en el cas del de Zapatero, ho ha arribat a reivindicar des de la tribuna del mateix Congrés. La insistència de Duran ha estat tanta que en una roda de premsa al Parlament, el llavors portaveu de CiU Felip Puig, irritat amb les preguntes dels periodistes sobre aquest extrem, va respondre: “si algun dia tenim ministeris, vetllarem perquè un d’ells sigui per a Duran”. Quina mala llet!

Miró i Ardèvol vota el PP

Josep Miró i Ardèvol va ser conseller i diputat de CDC, i, com és sabut, va abandonar a bombo i plateret la seva carrera política per dedicar-se en cos i ànima –sobretot ànima- a e-Cristians. Doncs no hi ha res com el dia d’unes eleccions per treure’s la careta, perquè resulta que aquest senyor ha estat enxampat votant ni més ni menys que el PP al seu col·legi electoral del carrer Muntaner de Barcelona. Perquè després vinguin alguns i afirmin que no es veuen pactant amb els populars. Si fins i tot els més propers a CiU no hi veuen la diferència!

El “picadero” d’Aznar

Aznar, a qui li agrada tastar personalment els talents dels nous valors del PP, s’ho munta amb Lucía Figar, responsable d’Educació del govern de la Comunitat de Madrid que presideix Esperanza Aguirre. La parella, naturalment, no podia anar a un hotel per una qüestió d’anonimat i passaven l’estona –i no precisament jugant al parxís- al pis de Míriam Tei, editora i directora de l’Institut de la Dona en l’era Aznar. Per cert que aquest va “casar” Tei amb Carlos Aragonés, el seu excap de Gabinet i gai confès.

Puig no aplaudeix Mas

A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran

La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

L’ombra del trencament

Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

La família juga males passades

L’any 2000, quan el Cas Treball ja portava un parell d’anys copsant portades i provocant debats polítics, a Duran li va caure un gerro d’aigua freda d’aquells que no s’obliden: un dels centres de formació investigats –que havia cobrat més 643 milions de les antigues pessetes entre 1994 i 1999- tenia contractada la cunyada de Duran, que al mateix temps tenia càrrec i despatx a la seu d’Unió. Això es feia públic després que el líder d’UDC hagués negat amb rotunditat, per activa i per passiva, tot l’embolic. Per cert que la cunyada, al cap d’un temps, va tornar a ser notícia gràcies al cas Turisme.

Rajoy va seguir el guió a l’hora de dir a Gallardón que no continuaria

El president del PP, Mariano Rajoy, és un home de poc carácter, un tret distintiu de la seva personalitat que molts dirigents populars abominen. Tant és així, que per comunicar a Alberto Ruíz-Gallardón que no aniria a les files del PP –moment estel·lar que també va presenciar en directe Esperanza Aguirre- va utilitzar unes fitxes escrites que li havien preparat els seus assessors. Increible? Sí, però cert. Rajoy va ser incapaç d’explicar a Gallardón i Aguirre la seva decisió amb les seves paraules i va haver de recórrer a un guió.

Les taques de Duran

Per tothom és sabut que Duran ha tingut els seus més i els seus menys amb Jordi Pujol, sobretot des que Artur Mas es va imposar en la cursa per la successió de l’expresident de la Generalitat. Un dels desencontres més agres es va produir a finals dels 90, quan Pujol li va demanar explicacions pels continus titulars que generava el conegut com a Cas Treball. Duran no va fer cas del toc d’alerta de Pujol i no parava de treure ferro de les acusacions, arribant a dir que es tractava d’un “debat caducat”. Quan el cas va arribar als tribunals i al Parlament, Pujol el va desacreditar afirmant en públic que era una “taca” en l’expedient de la Generalitat i un afer “penós”. De fet, es pot considerar que el Cas Treball va ser un dels pilars en què es va recolzar CDC per validar Mas com a successor de Pujol.

Madí, senador

Després del fracàs de la seva candidatura a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –precedida, al seu torn, de rumors que el deixaven fora de la política activa-, i davant la necessitat de trobar-li feina, Felip Puig ha promès a David Madí que el farà senador. La fórmula és senzilla: la federació compta tenir un escó més al Senat a les properes eleccions i d’aquesta manera Puig monopolitzarà l’atenció mediàtica com a portaveu de Convergència.

Les veritables intencions de Pujol

Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

Mas no interessa

La presència d’Artur Mas al programa “Tinc una pregunta per a vostè” de Televisió Espanyola es va saldar amb la pitjor audiència que ha registrat mai aquest programa. El líder de CiU va ser seguit per 358.000 espectadors, amb un 12,3 per cent de quota de pantalla, que representen més de tres punts i gairebé 100.000 espectadors menys que l’edició dedicada a José Montilla. El programa va quedar en la quinzena posició del més vist del dia, i va ser àmpliament derrotat per Ventdelplà, per la segona part de Shrek i, fins i tot, El síndrome de Ulises, sèrie d’Antena 3 que mai no ha acabat de quallar entre l’audiència catalana.

Les males maneres de Madí

Ara va de paladí de la llibertat d’expressió i d’assagista incisiu, però David Madí no té mala fama per casualitat. En la darrera etapa de govern de CiU, quan va saltar el cas de les enquestes amenaçades que van provocar la seva dimissió, Madí va trucar el director del mitjà de comunicació que va destapar la caixa de trons per amenaçar-lo amb presentar una querella penal si no es retirava la notícia. Fins i tot va gravar una conversa posterior per tenir caldo per a la sopa judicial. I ara pretenen que aquest home sigui conseller de la CCMA. Déu ens agafi confessats!

Els fatxendes de la classe

El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

De talps i altres rosegadors

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Mas es treu la careta

Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

Mas té menys lectors que Montilla

Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.

Rajoy no sap que és la T-Sud

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

El Conde de Godó deixa caure Lluís Oliva a 8TV arran d’un programa de Josep Puigbo

Josep Puigbo, la patum mediàtica convergent amb més instint de supervivència, va provocar la caiguda fulminant de Lluís Oliva, director de 8TV, la televisió del Conde de Godó que no augmenta audiències ni a la de tres.

Puigbo, director del programa “Amics, coneguts i saludats”, va pensar un programa per discutir si Catalunya ha de ser independent o no. Al plató gairebé es va blasfemar contra els reis d’Espanya i això no li va fer gens ni mica de gràcia a Javier Godó. El Conde va deixar caure Lluís Oliva de la direcció de la cadena de televisió privada.

La metamorfosi de Sirera

El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets

Confidencial CAT al descobert

David Madí es vanta de ser l’autor intel·lectual del projecte de documental Confidencial CAT, el DVD que CiU va distribuir massivament durant la campanya electoral de fa un any. Doncs bé, més que posar-hi l’intel·lecte, el que va fer Madí en aquesta aventura audiovisual va consistir a posar-hi la cara, perquè van ser altres els que li van muntar la pel·lícula. Marc Puig Guàrdia, degà del Col·legi de Publicistes de Barcelona, membre del Consell d’Administració de la CCRTV i empresari de la comunicació, va obtenir les imatges de TV3 que es van utilitzar per perpetrar el reportatge. Puig i Guàrdia va ser l’autor del guió de Confidencial CAT, una cinta que va ser produïda per l’empresa Triacom, administrada per Josep Oriol Carbó Serinyana. Carbó va ser gerent de Catalunya Ràdio i TV3 en època de governs Pujol, i posseix altres productores que venen programes a la televisió pública catalana. Igualment, va treballar per al Grupo Godó. Madí ha intentat protegir els seus socis ‘confidencials’. Però lasantaespina els ha tret la careta.

El “Josep Lluís” posa nerviosos els de CiU

A la seu de CiU es va sentir més d’un cop de puny sobre la taula i no pocs sospirs de resignació en veure que Carod i la seva reivindicació del nom “Josep Lluís” aclaparaven tota l’atenció del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE, mentre que Duran i Lleida s’havia de conformar amb breus i notes a peu de pàgina, quedant en un discretíssim segon pla. Sembla ser que els sectors més sobiranistes de CiU van aprofitar l’avinentesa per justificar la seva deriva radical, allunyant-se definitivament del discurs més moderat de Duran.

Mas castiga Antoni Vives apartant-lo de la Trias Fargas

Tal i com va avançar La Santa Espina, s’ha consumat la sortida d’Antoni Vives de la Fundació Trias Fargas, on el substituirà un home de confiança de Felip Puig, Agustí Colominas. La marxa de Vives, a banda de la influència del número 2 de CiU, té un altre origen igualment decisiu: el seu llarg i tens enfrontament amb Artur Mas. Cal recordar que, a principis d’aquest any, Vives va ser un dels membres de la cúpula de CDC que va qüestionar durament el llenguatge de Mas, amb el qual va mantenir agres batalles verbals en més d’una executiva. Per tant, Mas l’ha castigat traient-lo de la trona de la Fundació, fent així una altra (quantes en van?) concessió als anhels de Felip Puig.

Pujol vol redimir-se dels seus pecats

Jordi Pujol ha imposat a Mas l’ascens del seu fill Oriol en l’organigrama de CiU no per orgull patern, sinó perquè creu que aquesta és la manera de redimir-se de la projecció que va donar en el seu moment a Josep Antoni Duran i Lleida. Que se’n penedeix és un fet, perquè a la mínima que el d’Unió embolica la troca, Pujol pare és el primer a saltar i parlar de ruptura.

Puig fa neteja entre el sector moderat de CDC

La Fundació Trias Fargas fa una funció conspirativa basada en dinars en què Recoder, Rull i Campuzano articulaven les estratègies convergents. Parlem en passat perquè Felip Puig, decidit a imposar la seva llei, ha volgut liquidar aquest nucli apartant Antoni Vives de la direcció de la Fundació i situant-hi un home de la seva confiança, el professor i articulista Agustí Colomines. D'aquesta manera, Puig es carrega el sector més moderat i reflexiu de CDC en benefici de les idees sobiranistes i radicalitzades que tant li agrada pregonar.

Les dues cares de Mas

A la roda de premsa de CiU al Parlament del passat 23 d'octubre, Artur Mas, que va aparèixer acompanyat de Trias, Puig i Pelegrí, va mostrar que és el més semblant al doctor Jekyll i Mr. Hyde. Primer li va sortir la part monstruosa quan els periodistes li van preguntar per la suposada marxa de David Madí de la cúpula de CDC. Mas va arronsar les celles, va fer un gest negatiu amb el braç dues vegades (fins i tot va picar al faristol) i va dir: "Arriba un moment que es fan tantes especulacions que acaba cansant. Dediquem-nos a les coses serioses: no ho dic contra ningú, tota la informació és seriosa, però dediquem-nos a les coses que tenen alguna base, alguna realitat". En canvi, acte seguit va voler fer un simulacre de Club de la Comèdia en ser preguntat per si ja s'havia decidit qui era el portaveu parlamentari de la federació. Entre rialles, Mas va dir que "el portaveu ja el tenim, el senyor Felip Puig; en Pelegrí ja s'havia fet il·lusions, però vaja...". Molta gracieta i molts copets a l'esquena, però darrera tota broma acostuma a haver-hi un cert grau de veritat...

Periodista en hores baixes

Va passar abans de l’inici del programa “59 segons” de TVE del passat 2 d’octubre. El convidat era Felip Puig i un dels periodistes que l’havia d’interpel•lar era Jordi Barbeta de La Vanguardia. Aquell mateix dia, el diari havia fet pública una remodelació de la redacció. En veure’l entrar per la porta, Puig li va deixar anar: “Barbeta, encara treballes? Em pensava que t’havien fet fora perquè no sorties a l’orla del teu diari”. Ho deia en referència al fet que Barbeta no apareixia entre els rostres ascendits per la direcció. La broma ja fa mal, però que a sobre li faci un líder de CiU...!

Mas és escridassat al Sant Jordi

El líder de CiU va assistir diumenge a l’acte de la Comissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi amb l’íntima esperança de quedar retratat com una icona de la lluita popular per al retorn dels papers de Salamanca. Però el tret li va sortir per la culata. Quan Antoni Bassas va començar a enumerar les autoritats polítiques presents a l’acte, va haver-hi xiulets i crits més o menys per a tothom, però el que es va endur la palma va ser Artur Mas, que va ser amb diferència el més esbroncat en sentir-se el seu nom per megafonia.

Madí ja no és benvingut a CiU

Felip Puig i els seus acòlits van d’imparables de la política i, naturalment, volen fer i desfer-ho tot al seu gust. I, com que n’estan farts de David Madí, volen que deixi de portar la política de comunicació de CiU i posar-lo de conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així se’l traurien de sobre d’una vegada, per Patton que sigui, i filtrar les coses quan els doni la gana.

Un dinar amb marro

El diputat de CiU Josep Rull, que es disputa amb Oriol Pujol el protagonisme a la federació, estava dinant el dijous 4 d’octubre, just acabar el Debat de Política General, amb el secretari d’Organització d’ERC Xavier Vendrell. Va ser una reunió desenfadada: se’ls veia molt xerraires i animats, compartint porró entre plat i plat. Es desconeix si menjaven calçots, però en qualsevol cas el contingut de la conversa segur que podria posar nerviós a més d’un representant d’ambdós partits.

Puig filtra a esquenes de CiU

Felip Puig, en una nova demostració del seu afany de protagonisme, va filtrar personalment a La Vanguardia la notícia del seu nomenament com a número 2 de CiU. Ho va fer a esquenes dels seus companys de partit i, sobretot, d’Artur Mas, que volia anunciar-ho amb tota la pompa durant el Consell Nacional. El fins ara portaveu parlamentari va voler fer-se l’amiguet de La Vanguardia de cara a que en el futur li reservin generosos espais per a la seva foto.

CiU: sospitosos habituals

A CiU semblen disposats a superar el seu propi llistó en els flirteigs amb l’altre costat de la llei.
Després d’un bon grapat d’anys ficant la grapa a la caixa dels departaments de Treball i Turisme, en alguns municipis tenen regidors que canviaran el càrrec per un magnífic uniforme a ratlles horitzontals i un abonament per a les rodes de reconeixement.
Fa uns mesos, els mossos van avortar el pla de l’exalcalde convergent de Torrelles de Foix, Erasme Torrents, per assassinar el seu successor. L’home, bon coneixedor del cinema de mafiosos, havia contractat uns sicaris amb rifles de mira telescòpica, ni més ni menys. Posteriorment, en pocs dies de diferència, van saltar a la palestra dos dignes successors.
Un és Miguel Martínez Flores, tinent d’alcalde de Palau-saverdera, que ha estat acusat de masturbar-se davant d’una nena en un centre cívic, potser malinterpretant les activitats lúdiques programades a l’equipament. L’alcalde, també convergent, diu que no prendrà mesures contra el gran masturbador. No li deu semblar prou escandalós; el que està clar és que les “mesures” del regidor les va poder comprovar la víctima a contracor.
L’altre candidat a delinqüent és Xavier Bertrán, primer tinent d’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Ger, a la Cerdanya. Aquest ha estat arrestat per col·laborar estretament amb traficants de drogues en la compravenda de substàncies diverses. A casa, li van trobar drogues i diners en metàl·lic, 37.000 euros, per comprar-ne més. Amb aquesta quantitat, s’hauria muntat una bona festa... L’últim d’afegir-se a la llista dels més buscats ha estat Josep Alemany Rigol, alcalde de CiU a Vallirana, acusat d’un delicte ecològic per haver permès que s’aboquessin aigües residuals sense depurar a una riera.

El retorn de “La Santa Espina”

Aquest blog de rabiosa actualitat política ha estat un temps inactiu després que algú es dediqués a hackejar l'entrada a la pàgina, coincidint amb la publicació de la notícia sobre els serveis que oferia Albertito Fernández Díaz als ministres del PP. Ens van intentar fulminar, però “La Santa Espina” ja torna a ser aquí amb informacions sucoses i tot allò que sempre havíeu volgut saber sobre política però ningú no s’havia atrevit a explicar.

Albertito Fernández, el ‘xulo’ que subministrava sexe a Zaplana i Arenas

Alberto Fernández Díaz portava als ministres del PP de putes als apartaments Atlantis de Barcelona. Un dels habituals era Eduardo Zaplana. L’altre, Javier Arenas. Als apartaments Atlantis, que publicitàriament es donen a conèixer com a gimnàs-restaurant, s’hi accedeix per un túnel, al número 2-4 del carrer Lluís Muntadas de Barcelona. Segons ha pogut saber lasantaespina, l’Albertito convidava als seus ‘jefes’ a sopars amb “postres especials”.

Alavedra i Prenafeta, assessors d’una immobiliària important

Els exconsellers de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, treballen com a assessors comercials de la constructora Espais Promocions Immobiliàries, una empresa que té projectes en marxa a Varsòvia, Nova York, Madrid, París i Málaga, entre altres capitals. La seva activitat, però, es concentra a Barcelona, on hi té la seu, al número 155 del carrer Balmes. Fundada els anys seixanta, Espais disposa d’una reserva de sòl d’1,2 milions de metres quadrats per a projectes urbanístics. Per exemple a la Diagonal Mar ha construït 1.000 habitatges. Les comissions que reben Prenafeta i Alavedra no són, precisament, petites.

Lacalle feia obres al seu xalet de Llavaneres pagades pel Consorci de la Zona Franca

Enrique Lacalle es va fer asfaltar l’entrada al seu xalet de Llavaneres per la mateixa empresa que treballava pel Consorci de la Zona Franca . Això va succeir quan Lacalle era president de l’entitat i, com no podia ser d’altra manera, la factura va ser assumida pel Consorci.

Jordi Pujol, indignat amb Artur Mas perquè no li ha respost una carta

Jordi Pujol està molt enfadat amb el seu successor a CiU, l’etern opositor Artur Mas. Resulta que després dels mals resultats electorals que van impedir el retorn de CiU a la Generalitat, Pujol va enviar una carta al seu ‘delfí’ en la que formulava tot un seguit de reflexions sobre la complicada situació en què quedava el partit. En la missiva, l’expresident convidava a Mas que li donés una resposta el més aviat possible. Encara l’espera, i d’això en fa tres mesos i mig. L’irritació de Pujol amb el seu successor ha anat a més. “No pot soportar que l’Artur no li faci cas”, explica un dirigent convergent proper a l’expresident.

Madí va plorar quan el van apartar de la campanya de les municipals

David Madí va treure ferro a la notícia que CiU l’apartava de la direcció de la campanya electoral per a les municipals. Resulta que l’home del DVD, tot just saber la notícia, que li va ser comunicada a la seu del carrer Còrsega, va retirar-se al seu despatx i allà va trencar a plorar. L’expressió desencaixada que va exhibir Madí quan va sortir de l’oficina el va delatar. Pobre David.

Claveguera va perdonar un deute a una agència de publicitat quan era director de Catalunya Ràdio

Joan Maria Claveguera, que va ser director de Catalunya Ràdio en la darrera etapa dels governs de CiU, va perdonar un deute a una agència que havia contractat una quantitat important d’espais publicitaris a l’emissora. L’agència en qüestió no va aconseguir vendre’ls i va endeutar-se amb la cadena. Claveguera ho va resoldre ràpidament, amb una condonació aprovada per decret.

La connexió Albertito Fernández-Bailén 22

Fernando Martínez, representant de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON), recaptava donatius entre empresaris propers al PP. Ho feia en l’època en què era el Secretari d’Organització, quan qui manava al partit era l’Albertito Fernández Díaz. Es dóna la circumstància que Martínez és també el representant legal del prostíbul Bailén 22, que ha cessat la seva activitat després d’una redada policial que va acabar amb el propietari i tres prostitutes al calabós. Un dels empresaris que acostumava a fer donatius a Fernando Martínez era el propietari del restaurant Salamanca de Barcelona.

Madí, ofès amb José Antich perquè no li fa cas

David Madí està que trina amb el director de “La Vanguardia”, José Antich. Resulta que el periodista ignora Madí: no se li posa al telèfon, l’esquiva quan li proposa de trobar-se, etcètera. Es veu que Antich només despenja l’auricular quan el truca l’Artur Mas i això el productor de DVDs no li perdona. Així les coses, el portaveu de CDC va dient per aquests móns de Déu que Antich “és un traïdor” i que no li perdona que ara el menyspreï “després de tot el que he fet per ell”. I assegura que al director del diari del Conde de Godó “li han pujat els fums”.

Un ciutadà a les manifestació convocada pel PP a Barcelona

Divendres 9 de març unes desenes de fatxes es van concentrar a la plaça Sant Jaume convocats pel PP i cridant consignes contra Zapatero i la seva política antiterrorista. Entre els manifestants, un Ciutadà il·lustre: Julio Villacorta exmilitant del PSC que forma part de l’executiva del partit d’Albert Rivera (exmilitant del PP, per cert). Villacorta (a la fotografia, amb ulleres) va dir quan va anunciar la seva sortida del PSC: "Creo que Ciutadans representa el proyecto político por el que he trabajado toda mi vida política en el PSC y nunca pude desarrollarlo". Efectivament, la millor manera de defensar projectes polítiques oposats al del PP és anant a manifestacions convocades per la gent del PP.

Mas i el prozac. L’entorn del cap de l’oposició, irritat amb Joan Ridao

Que Joan Ridao mencionés al Parlament, en directe per televisió, que Artur Mas manté alguna relació amb el Prozac -el medicament antidepressiu per excel·lència- ha irritat la família i l’entorn personal del cap de l’oposició. “Ridao ha anat massa lluny barrejant qüestions molt personals amb la política. Això no s’havia vist mai al Parlament!”, comenta un dels adlàters del president de CiU.
No obstant, val a dir que el subconscient deuria trair a Mas el dimecres a la sessió de control i que ell mateix s'hauria delatat davant les càmeres. El líder convergent va respondre les al·lusions de Ridao dient que: “el Prozac no m’impedeix saber que aquest és el Pla del Govern de Catalunya (...)” (veure vídeo adjunt). La pregunta és: En pren molt? I fins quan?

Rajoy envia un emissari a la conferència de Trias a Madrid

Mariano Rajoy no va poder assistir ahir a la conferència que ha donat Xavier Trias a Madrid al Fórum Europa. No obstant, el líder del PP ha tingut un gest amb el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona i ha enviat a la conferència un emissari seu, Francisco Villar, persona d’absoluta confiança de Rajoy que en els cercles periodístics madrilenys és conegut com l'alter ego del president del PP. Un gest que Trias va correspondre qualificant Mariano Rajoy -el de les manifestacions día sí día també- de polític “moderat”.
A Villar l’acompanyava José María Lasalle, membre destacat de FAES, el laboratori d’idees ultradretà parit per José María Aznar. La conferència de Trias va despertar poc interès entre els cercles econòmics i socials madrilenys.

Artur Mas, darrere les apassionades passes de Carod-Rovira

No en té prou amb el via crucis de l'oposició i l'Artur Mas actuarà ,vestit d'hebreu, a la Passió d'Esparreguera. Diuen a CiU que l'Artur, home de fe, ha estat en els darrers anys un habitual d'aquest espectacle diví­, com a espectador. I de tant veure-la, resulta que li han entrat ganes d'escenari. El rampell artístic del cap de l'oposició, però, no és, ni molt menys, una iniciativa original, ja sabem que les sorpreses i l'Artur Mas són dos conceptes que no casen gaire: Fa dos anys, el vicepresident Carod-Rovira ja va participar en aquesta representació tan nostrada. La memória ens falla i no estem en condicions d'afirmar si va fer de Sirineu (el que li porta la creu al Cristo) o de Ponç Pilats (el romà de les "Mans netes").

D'altra banda, uns mesos enrera vam observar incrèduls com en Mas escatainava com una gallina al programa "El Club" de TV3: "Poc! Poc! Poc! Poc!" esgargamellava tot batent els braços com si fossin ales mentre l'Albert Om no s'acabava de creure el que estava passant. Qui sap si algun dia veure el cap de l'oposició al "Mira quien baila" amb la neta de Franco ballant "pasodobles" a dues mil revolucions o al festival Internacional de Músiques de Cantonigrés ballant una polca acompanyat de gerdes folclóriques poloneses.

Els periodistes ignoren Artur Mas al Parlament

L'Artur Mas va de baixa. Aquest matí hem tingut una prova més al Parlament. El president de CiU passejava en solitari pels passadissos perduts de la casa de tots els catalans. Ho feia a pocs metres d'un grup de periodistes que la feien petar, potser amb l'esperança que algú es fixé en ell: "Ni puto cas". Incansable, el líder (?) convergent ho torna a provar, a veure si a la segona va la vençuda. Resultat: Un fracàs estrepitós. Sí, l'Artur Mas està més sol que la una.

El periodista Joan Foguet, el negre de Josep Sánchez-Llibre

No és gens arriscada la següent suposició: Josep Sánchez-Llibre, diputat de CiU al Congrés, hauria recorregut a el que vulgarment es coneix com a ‘negre’ per escriure el seu llibre “Les veritats de l’Estatut”, on posa a caldo el paper d’estraça que va tenir Artur Mas en tot el procés. Les virtuts intel·lectuals de Sánchez-Llibre són les que són.
Superades les suposicions, expliquem la veritat : Joan Foguet, periodista polític d’Expansión format a l’exitosa revista ‘Actual’ de Joan Roy -revista que va morir d’èxit, que ningú no ho dubti, Deú nos en guard!-, és el ‘negre’ de Josep Sánchez-Llibre. Si, en Foguet amic de Salvador Sostres, conegut de Jordi Cabré i saludat, no en dubtem ni un segon, de Josep Puigbo. Embolica que fa fort!

Manuel Trallero, l’enfant terrible de “La Vanguardia”, reprodueix sovint els dictats que li fa Felip Puig

Manuel Trallero és el periodista que tot ho critica, que sempre protesta i que mai no sembla content. Encarna la gota malaya de la premsa catalana. Doncs bé, el ‘barrufet rondinaire’ del diari del Conde, a qui, per cert, sovint li han d’editar de dalt a baix els textos, és més dòcil quan se li acosta Felip Puig. Trallero i Puig són amics, col·legues, desde de fa molt de temps. La companyonia ve de lluny, quan l’exconseller de Política Territorial s’emportava Tallero i la seva afilada ploma a visitar les estacions d’esquí de la Molina i Vall de Núria, per exemple. Així Trallero podia comprovar en primera persona les excel·lències de la gestió del PTOP convergent. I com que sempre s’ha sentit ben tractat per Puig, Trallero modul·la molt les crítiques a la tropa convergent. El terror literari de “La Vanguardia” també té els seus punts febles.

La conspiració de David Madí contra Trias i els crítics de CDC

El dia que va permetre que els diaris titulessin que la direcció de CDC l’havia apartat de la direcció de la campanya de les municipals, David Madí, el productor audiovisual més reputat de la política catalana, va començar a conspirar.
La premsa va vendre la retirada de Madí com un càstig per com aquest havia portat la campanya de les autonòmiques i com una victòria de Xavier Trwias i el seus sectors afins, amb Antoni Vives al capdavant. Mentida, tot mentida.
La veritat és que Madí es va apartar voluntàriament de la direcció de campanya (ell mateix ho explica, encara amb la boca petita) amb l’objectiu d’aniquilar políticament el grupúscol que incomoda a Artur Mas. Lasantaespina ha confirmat que Madí, encara que indirectament, participa en la confecció de la campanya, que oficialment porten Lluís Corominas i Antoni Castellà, i a Barcelona el mateix Antoni Vives.
L’actitud recargolada de Madí respon al següent càlcul: 1- Quedant apartat de la campanya per Barcelona, Trwias i Vives queden com a principals responsables (el doctro xuganer i arrawxat va ser el gran valedor de Vives). 2- Les enquestes de què disposa CiU pronostiquen que la derrota a Barcelona està assegurada. 3- Si perd, Trwias està políticament tocat de mort. 4- Com que perdrà, a Trwias no li quedarà més remei que passar a la reserva i deixar l’Ajuntament. 5- Aleshores el grup municipal quedarà sota el control del ‘pinyol’ d’Artur Mas, ja que serà el número dos, Joaquim Forn -un home col·locat a la llista a instàncies de Madí- el que actuarà com a cap de l’oposició. 6- Antoni Vives, com a principal responsable de la derrota, quedarà condemnat a perpetuïtat a no anar gaire més enllà de la direcció de la Fundació Trias Fargas. 7- El cap de Vives, ara vicesecretari general, rodolarà en el proper Congrés de CDC i Mas ho utilitzarà com a cop d’efecte per demostrar davant de tots els convergents que encara li queda autoritat. 8- I David Madí tornarà a tenir el control absolut de l’aparell del partit. Jugada rodona. En tornarem a parlar.

L’“Avui”, a la caça desesperada de subscriptors

El diari “Avui” no passa, precisament, pel seu millor moment. Respecte del gener del 2006 perd un 0,4% dels seus lectors, segons dades facilitades per “El Periódico” el cap de setmana passat -en la informació es citava com a font l’OJD, l’organisme que controla la difusió dels diaris a Espanya-. Conscient que les coses no rutllen, el director de l’“Avui”, Vicent Sanchís, ha ordenat posar en marxa una agressiva política de captació de subscriptors.
Per exemple, els comercials del diari fan servir les dades dels lectors que fan els arribar cartes per contactar amb ells i intentar vendre’ls una subscripció. Prèviament a l’oferta de subscriptor, el comercial intenta ficar-se a la butxaca al lector dient-li que l’“Avui” és el mitja que millor defensa la cultura catalana, la llengua catalana i bla, bla, bla. En definitiva, la campanya de subscripcions de l’“Avui” ve a dir que els bons patriotes se subscriuen al diari que millor defensa Catalunya. N’hi deu haver poquets, doncs, de bons patriotes.

Fidel Masreal, un periodista jove i amb gran projecció, a ulls de David Madí

David Madí és un especialista en posar etiquetes als periodistes especialitzats en política. Fidel a la seva pràctica de separar bons (els que combreguen amb CiU) de dolents (els que no combreguen amb CiU), Madí no es talla un pèl a l’hora de parlar d’un dels darrers fitxatges de Josep Cuní per als seus Matins de TV3. Es tracta de Fidel Masreal, excap de política de Ràdio Barcelona. D’ell, Madí diu que és un “jove periodista molt capacitat” i amb una “gran projecció professional”. A en Masreal ja li han penjat una etiqueta.