Carretero es prepara per disputar la secretaria general d’ERC a Puigcercós

La tercera via, a ERC, ja és una realitat i la divisió interna, al partit, creix. Després de ser cessat com a conseller de Governació, Joan Carretero, exalcalde de Puigcerdà, ha començat a buscar suports en les bases del partit amb la vista posada en la creació d’una candidatura que disputaria la secretaria general a Joan Puigcercós, en el proper congrés. Puigcercós, fart de les amenaces de Carretero, va beneir la sortida de l’exalcalde de Puigcerdà del Govern.

El secretari general d’ERC no va perdonar a Carretero que l’amenacés, a través de les pàgines de “La Vanguardia” (19-03-06) de posar-li les bases en contra si la cúpula d’ERC acabava per donar suport a l’Estatut en el referèndum: “Encara no conec a cap militant que tingui dubtes. El 100% de la militància s’està pronunciant pel no i la història d’Esquerra demostra que els seus militants són molt aficionats a canviar els seus dirigents quan fan coses que no els agraden”, va dir Carretero. Dos mesos més tard, la seva sortida del Govern es feia efectiva. El rellevava un home de la més absoluta confiança de Puigcercós, Xavier Vendrell.

Ara, Joan Carretero, que va aprofitar la projecció mediàtica que dóna el càrrec de conseller per guanyar-se la confiança de molts militants d’ERC molestos amb Carod-Rovira i Puigcercós, abandera sense complexos el NO a l’Estatut. Sense anar més lluny, l’“Avui” publica el següent titular: “Carretero desafia la direcció d’ERC i crida les bases a demanar el no” (2-05-06). Fa uns dies, la regió de l’Alt Pirineu d’Esquerra, que presideix Jaume Bertran i sobre la qual Carretero exerceix una grandíssima influència, ja va fer públic el seu NO a l’Estatut. Des de llavors, els moviments del sector Carretero per guanyar suports entre les bases republicanes no han parat.

L’exconseller de Governació, expliquen fonts del partit, calcula que en el proper Congrés del partit Carod-Rovira hi arribarà molt debilitat després d’enfrontar-se amb les bases i intentar convèncer-les, en va, que la millor opció era dir SÍ a l’Estatut. Així mateix, Carretero sap que el descontent amb Carod es fa també extensible a Joan Puigcercós i per això ja ha decidit, des de l’ombra, disputar-li la secretaria general del partit. La destral de guerra ja ha estat desenterrada.

Portabella reuneix el grup municipal d’ERC amb urgència, absolutament descol•locat pels canvis en l’equip de Govern promogut per Clos

Amb un pam de nas. Jordi Portabella es va quedar de pedra davant la notícia que Joan Clos ampliava els canvis a l’equip de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, després que Ferran Mascarell marxés cap al Departament de Cultura. Just després que l’alcalde comparegués davant dels mitjans per explicar la remodelació del cartipàs (dimarts passat), Portabella va reunir, amb caràcter d’urgència els seus regidors, expliquen fonts municipals.

Resulta que el tinent d’alcalde republicà té pànic que els canvis ideats per Clos -que compten amb el vist-i-plau de l’aparell del PSC- serveixin per consolidar la millora en les enquestes dels socialistes i, de passada, rebentin les aspiracions de Portabella, que ja desfullava la margarita per decidir si governava amb el PSC o amb CiU. “Tenia coll avall que disposaria de llibertat per pactar amb qui volgués, però ara ja no ho veu tant clar”, explica un col·laborador d’ERC.

El joc brut d’ERC i CiU

Al Parlament de Catalunya els dirigents d’ERC i CiU se citen per reunir-se i recuperar el feeling que, com a partits nacionalistes que són, tenien en temps de Pujol i Heribert Barrera. Feeling que els dirigents actuals de les dues forces gairebé no han experimentat mai, ja que han dedicat molt de temps a tirar-se els plats pel cap per demostrar qui és més bon catalanista. Darrerament hem sentit declaracions en públic de convergents i republicans que traspuaven un agradable aire conciliador. De sotamà, però, les amenaces i els xantatges estan a l’ordre del dia. Ens expliquem.

Lasantaespina ha pogut saber que darrerament ERC s’ha dedicat a amenaçar els capos de CiU. Tot va començar amb la sortida a la llum pública de l’escàndol de la “carta financera” que el conseller de Governació i encara secretari d’Organització republicà, Xavier Vendrell, va enviar a personal de la Generalitat, emplaçant-lo a destinar una part del sou a finançar el partit, en fos militant o no. Destapat l’escàndol, al flagell convergent del Govern, en Felip Puig, li va faltar temps per exigir una comissió investigadora independent que depurés les responsabilitats del cas.

De seguida a en Vendrell li van tremolar les mans (“netes”). Una comissió d’investigació podria acabar amb la seva carrera política si acabés demostrant que es van cometre irregularitats en l’enviament de la “carta financera”, de manera que el braç executor de l’aparell republicà va optar per una defensa basada en un atac aferrissat. El missatge que va fer arribar Vendrell a CiU va ser el següent: ERC té informació “molt compromesa” contra la federació nacionalista obtinguda a través dels departaments de Turisme -conselleria que dirigeix Josep Huguet i que va ser esquitxada per un cas de presumpte finançament irregular d’UDC-; i Benestar Social -controlat per Anna Simó-, departament del qual depenia l’empresa pública Adigsa -ara ha passat a Medi Ambient- que els governs de CiU haurien utilitzat per desviar fons al partit.

Resulta que els casos Turisme i Adigsa apunten directament cap a Josep Antoni Duran Lleida i Felip Puig (a qui es vincula amb una trama de cobrament de comissions il·legals per finançar CiU), respectivament. ERC ha estat molt clara amb CiU, avisant als convergents que si fan sang amb el cas de la “carta financera” saltaran a la jugular de Duran Lleida i, molt especialment, de Felip Puig. Casualitats de la vida, Puig, portaveu parlamentari de CiU, és a qui li correspon demanar la comissió d’investigació sobre les cartes d’ERC, si Convergència acaba fent-ho.

Mas es compromet amb Puigcercós a evitar que Vendrell sigui investigat

Tot aquest panorama confirma que CiU i ERC posseeixen, cadascuna, una col·lecció de cromos que no els convé intercanviar. I d’això en van parlar fa unes setmanes, a l’hotel Arts, Artur Mas i Joan Puigcercós, que van esmorzar junts per escenificar un acostament de posicions entre els dos partits. El secretari general d’Esquerra li va dir al president de CiU que encara no tenien decidit amb qui pactaran després de les properes eleccions autonòmiques. A continuació, Puigcercós va demanar a Mas que evités la creació d’una comissió d’investigació sobre l’afer Vendrell. El dirigent de CiU va prometre a Puigcercós que tal comissió no es crearia.

Les diferències personals entre Mas i Duran bloquegen la Comissió Executiva de CiU

Les relacions entre el líder de CDC, Artur Mas, i el d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida passen per un moment crític. El divorci entre aquests dos polítics, rivals declarats des de fa uns anys, des que Jordi Pujol va obrir la porta a la seva successió, mai no havia estat tan a prop. Tan malament van les coses a la federació de CiU, que des del 20 de gener, la vigília del famós pacte Mas-Zapatero, no es reuneix la Comissió Executiva Nacional (CEN). Segons els estatuts del partit, la CEN “s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada mes i sempre que la convoqui el president (Artur Mas) o el secretari general (Josep Antoni Duran Lleida)”.

Lluny de calmar-se, les aigües a CiU, es remouen una mica més cada dia que passa. L’última sacsejada la va donar el portaveu parlamentari Felip Puig, que en una entrevista al diari “Avui”, dissabte passat, posava ‘a caldo’ el seu etern enemic, Josep Antoni Duran Lleida. Puig va acusar Duran de voler “entregar ministres gratuïtament” a Zapatero, i va admetre que “en els darrers mesos els ànims (a CiU) han estat més exaltats i a CDC no s’acaba d’entendre la sensibilitat que ha despertat la fotografia Mas-Zapatero”. A continuació disparava contra Duran: “No va ser aquesta la reacció nostra a les fotografies Duran-Aznar durant la segona meitat dels anys noranta a la Vall d’Aran o a la Costa Brava”.

L’endemà, a les mateixes pàgines de l’“Avui”, el lacai de Duran Lleida, Josep Sánchez Llibre, responia Puig qualificant-lo de “personatge que sempre ha volgut dinamitar la federació i ha intentat sempre fer desaparèixer Unió i el seu líder”.

No oblidem, tampoc, que fa unes setmanes, Josep Antoni Duran Lleida va acusar CDC, el partit ‘germà’ d’Unió, d’utilitzar els casos de corrupció que envolten la formació democristiana -Pallerols i Turisme- per desgastar-lo políticament. De bon rotllo.

L’escàndol de la carta financera d’ERC va néixer a Joventut

La secretaria de Joventut, controlada per ERC des de la Conselleria Primera, va ser l’epicentre de l’escàndol provocat per l’enviament de la carta financera d’ERC a funcionaris de la Generalitat no militants del partit. Un jove que feia anys que treballava allà va ser ascendit, però l’alegria que provoca una millora de feina i sou li va durar ben poc, ja que un diligent secretari d’Organització d’ERC i alhora secretari general del Conseller Primer, Xavier Vendrell, va fer-li arribar la carta financera en què reclamava al treballador que donés un part del sou a ERC. El jove s'hi va negar i van arribar les pressions de la direcció republicana. Però Vendrell no va comptar amb un petit detall: Que el jove és fill d’un advocat del col·lectiu Ronda, que ràpidament es va posar mans a l’obra per tramitar la denúncia corresponent i filtrar la informació a la premsa.

Zaragoza (PSC) pacta amb Antillach el futur del Col·legi de Periodistes

José Zaragoza, secretari d’Organització del PSC, va dinar ahir amb Pilar Antillach, candidata al deganat del Col·legi de Periodistes de Catalunya -càrrec al que també aspira Josep Maria Huertas Clavería- al conegut restaurant japonès Shibui, ubicat al carrer Comte Urgell de Barcelona, justa davant de la seu del Partit Popular.

La trobada de Zaragoza amb Antillach no admet altra interpretació que un intent desesperat de l’aparell socialista per garantir-se capacitat d’influència sobre la que serà, amb tota probabilitat, la nova junta del Col·legi. Al carrer Nicaragua es va viure amb molta preocupació la desfeta de l'equip que encapçalava Sebastià Serrano (defensor del lector d'"El País"), que quinze dies després de ser escollit degà va dimitir argumentant fortes discrepàncies amb Antillach, precisament (això va passar a finals de desembre del 2005).

La dimissió de Serrano va tirar per terra els plans inicials del PSC per controlar el Col·legi i per això Zaragoza ha intensificat els contactes amb Antillach, periodista de TV3, després de veure que cap candidatura pro-socialista acabarà presentant-se a les eleccions. El secretari d'Organització, lluny de quedar-se plegat de braços, pretén no deixar cap forat fora de l'abast del llarg braç de l’aparell del partit.

Lasantaespina ha confirmat que la trobada al Shibui va ser positiva per a l’hipercontrolador dirigent del PSC. Alguns testimonis expliquen que tan José Zaragoza com Pilar Antillach semblaven molt satisfets després del dinar, cosa que fa pensar que van arribar a algun tipus d’acord.

La directiva d’Endesa Carmen de Azua utilitza la revista “Tiempo”, on hi col·labora el seu marit, per presentar Manuel Pizarro com “un heroi”

Els tentacles d’Endesa són molt llargs. Recentment, la revista “Tiempo” (Grupo Zeta) publicava un article del col·laborador Jesús Rivasés, en què parlava del president de l’elèctrica, el totpoderós Manuel Pizarro. En paraules de Rivasés, Pizarro és “un heroi per a molts” i el contraposava amb el ministre d’Indústria, José Montilla, a qui no estalviava crítiques. El periodista, exdirector de “Tiempo”, presentava l’article com una anàlisi objectiva de la situació creada arran de l’OPA de Gas Natural. Fals. Llegint entre línies -l’article en tenia unes 80- s’hi podia observar la mà de Carmen de Azua, directiva d’Endesa molt pròxima a Manuel Pizarro, responsable de la política de comunicació de la companyia. Casualitats de la vida, De Azua és la dona de Jesús Rivasés. Petit detall a tenir en compte.

Bargalló i Vendrell s'imposen a Nadal i Castells i acaben portant els polèmics informes de CiU a la Fiscalia

El conseller primer, Josep Bargalló, i el seu secretari general, Xavier Vendrell, han guanyat el dur pols intern que aquests dies han mantingut amb dos consellers socialistes i pesos pesants del Govern, Joaquim Nadal, titular de Política Territorial i portaveu, i Antoni Castells, d'Economia. El motiu de l'enfrontament: La decisió de traslladar a la Fiscalia les presumptes irregularitats comeses pels governs convergents en l'elaboració d'una sèrie d'informes partidistes que haurien estat pagats amb diners públics.

La discussió, al si del Govern, ha estat molt forta aquests dies. Nadal i Castells eren partidaris de no acudir a la Justícia per la polèmica dels informes, però Vendrell i Bargalló van insistir una i altra vegada que calia fer-ho. El tour de force entre els dos consellers socialistes i els dos dirigents d'ERC va adquirir un to dramàtic, expliquen fonts de la Conselleria Primera a lasantaespina. Per una banda, Bargalló els va dir que no perdonava a CiU que, unes setmanes enrera, airegés i fes sang amb el fet que la seva dona hagués participat en la redacció d'uns estudis encarregats pel govern tripartit.

De la seva banda, Xavier Vendrell està "encabronadíssim" -la paraulota la pronuncia un dels seus col·laboradors més directes- amb la cúpula de CiU després que la federació nacionalista no tanqués la porta a la creació d'una comissió d'investigació sobre l'espinós tema de la carta financera, que ha deixat el secretari general del Conseller Primer i secretari d'Organització d'ERC en una situació com a mínim compromesa.

Finalment, la set de venjança amb Convergència que tenien Bargalló i Vendrell s'ha acabat imposant a les poques ganes de portar CiU davant la Fiscalia que tenien Nada i Castells. Sens dubte ha estat una setmana molt complicada a Palau. Molt complicada.

Zarzalejos ("ABC"): “Ansón (l’exdirector de “La Razón”) se llevó un pastón para montar un diario y acabar con nosotros”

El director del diari “ABC”, José Antonio Zarzalejos, l’hi té jurada al que fins fa unes setmanes era el màxim responsable de la redacció de “La Razón”, Luis María Ansón. En petit comitè, Zarzalejos parla sense embuts d’Ansón: “Este tío se llevó un pastón de ‘ABC’ para montar un periódico (‘La Razón’) con el que pretendía acabar con nosotros”.

Ansón és un gran expert en el cobrament d’indemnitzacions milionàries de les empreses on ha treballat. A la que va percebre de l’“ABC” cal afegir-hi la que li ha de pagar l’editor de “La Razón”, José Manuel Lara Bosch, que podria rondar els 9 milions d’euros segons es comenta en cercles periodístics madrilenys. Amb aquests diners, Ansón ja sap que farà: Invertir-los en un nou projecte editorial consistent en el rellançament de la capçalera “La Nación”, que edita el grup Intereconomía de Julio Ariza, que passa per una delicada situació econòmica.

Es confirma el pacte de no agressió Madí-Vendrell: Els dos dirigents eludeixen un debat sobre finançament de partits polítics a BTV

Com avançava lasantaespina dilluns passat, el secretari d’Organització d’ERC, Xavier Vendrell, i el portaveu de CDC, David Madí, han signat un pacte de no agressió després dels enfrontaments oberts mantinguts als diaris, ràdios i televisions arran de la polèmica oberta per la carta financera d’ERC.

El pacte es va confirmar aquest dimarts, quan Madí i Vendrell van evitar veure’s les cares en un debat sobre el finançament dels partits organitzat pel periodista Josep Maria Balcells, al seu programa de BTV. Inicialment, segons ha pogut saber lasantaespina, tan Madí com Vendrell tenien previst assistir el debat, a petició de la productora, però van acabar no anant-hi.

ERC hi va enviar, finalment, el vicesecretari general d’Acció Electoral, Josep Vall, i CiU ningú. Sí que hi havia representants dels altres partits: PSC, ICV i PP. Balcells es va prendre la seva petita venjança personal amb els convergents i va ordenar a l’equip del seu programa l’emissió, en dos moments del debat, d’uns subtítols que deien: “CiU ha declinat assistir a aquest debat sobre el finançament dels partits polítics”.

David Madí i Xavier Vendrell van dinar dijous 30 d’abril, el dia de l’aprovació de l’Estatut, amb la intenció de millorar les relacions entre CiU i ERC. Aquesta trobada va servir, també, per preparar la reunió que van tenir a l’Hotel Arts de Barcelona els seus respectius caps, Artur Mas i Joan Puigcercós.

Mas i Puigcercós van esmorzar ahir. Era la segona trobada que mantenien els dos polítics després de la que van protagonitzar abans que es fes oficial el pacte Mas-Zapatero sobre l’Estatut. En aquella ocasió, Mas va clavar una punyalada política amb totes les de llei a Puigcercós, ja que, en contra del que havien pactat, va sortir sol a fer-se la foto amb Zapatero. A Puigcercós la traïció el va indignar i el bon rotllo entre nacionalistes i independentistes va caure a mínims històrics.

Ruiz-Gallardón : “Intereconomía és una empresa en fallida que subsisteix gràcies a Esperanza Aguirre”

Alberto Ruiz-Gallardón va fent amics a l’ala dura del PP. Aquesta vegada li ha tocat el rebre a Julio Ariza, un exdiputat del PP al Parlament de Catalunya conegut per la seva condició de vidalquadrista convençut i que va ser apartat de la direcció del partit amb l’arribada de Piqué. Ariza és l’accionista majoritari de Radio Intereconomía, empresa que segons Ruiz-Gallardón “és a punt de fer fallida”. I acabaria tancant, assegura l’alcalde de Madrid, “si no fos perquè gent com Esperanza Aguirre els concedeix llicències de televisió digital terrestre per tal que puguin especular”. Ruiz-Gallardón va fer aquest comentari en presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, en un dinar que el diari “ABC” va organitzar fa unes setmanes amb motiu del premi Coche del Año, a la capital espanyola. Aguirre no va dir res, fent bona la dita del ‘quien calla, otorga’.

Madí i Vendrell dinen junts per enterrar la destral de guerra

Dimecres passat, a la nit, al programa de La Dos que dirigeix i presenta Joan Tapia, “Geometria variable”, David Madí, portaveu de CDC, i Xavier Vendrell, secretari d’Organització d’ERC, es tiraven els plats pel cap mentre discutien sobre el sistema de finançament d’Esquerra, que ha situat al partit republicà el centre de la polèmica al llarg de les darreres setmanes. Madí i Vendrell van mantenir un agre combat verbal i es van dir de tot. Joan Tapia va haver de posar pau en més d’una ocasió perquè la tensió que es respirava al plató era irrespirable.

Però lasantaespina ha pogut saber que la baralla Vendrell-Madí no va ser més que pur teatre perquè, hores després de la cita televisiva, els dos dirigents polítics van dinar junts en un restaurant de Barcelona per enterrar la destral de guerra. Van signar un pacte de no agressió mútua després d’unes setmanes difícils, sobretot per Vendrell, que ha hagut d’aguantar duríssims atacs de la cúpula de CiU arran de la publicació als diaris de l’escàndol de la carta financera d’ERC. ‘Tu no em toques a mi i jo no em fico amb tu’, van pactar Madí i Vendrell. Una primer prova de foc per al pacte de no agressió entre ambdós la tindrem demà mateix. En principi, si no hi ha canvis d’última hora, David Madí i Xavier Vendrell es tornaran a veure les cares demà, en un debat a BTV.

Xavier Martorell, l’home dels maletins a CiU, responsable de reforçar la seguretat de la federació

Xavier Martorell, exdirector de Seguretat Ciutadana amb Jordi Pujol, ha tornat a CiU per encarregar-se de la seguretat del partit. El pas de la federació nacionalista a l’oposició va comportar que el nucli dur convergent, que abans formava part del Govern perdés la protecció que els garantien els Mossos d’Esquadra que, entre altres coses, s’ocupaven de controlar totes les seves comunicacions.

Després d’experiències com la vigilància a què va ser sotmès Jordi Pujol a la dècada dels 90 per part dels serveis d’intel·ligència espanyols, a CiU són molt gelosos amb la seguretat i no volen sorpreses. La direcció vol tenir garantida l’absoluta confidencialitat en les seves comunicacions i d’aquí ve la contractació de Martorell, a qui se li ha encarregat reforçar les mesures de contraespionatge.

La història dels serveis de seguretat de CiU, però, és de color negre, molt negre. Xavier Martorell era conegut al partit com l’home dels maletins i era el càrrec que, enfilat al seu cotxe oficial, s’ocupava de recollir les donacions anònimes que tradicionalment han alimentat les finances convergents (la federació ha ingressat més de 40 milions en concepte de donatius). Bona part dels diners que, a través d’opaques transaccions, entraven a CiU, ho feien de la mà de Martorell, assenyalen fonts del partit.

Els passos de l’exdirector de Seguretat Ciutadana els va seguir molt d’aprop un altre responsable de seguretat al partit. Es tracta de Ricard Murtra, excoordinador de seguretat de CDC, que ha reconegut haver-se beneficiat personalment del cobrament de comissions il·legals a constructors. Però la immensa part d’aquestes comissions que Murtra va cobrar quan treballava a l’empresa pública Adigsa, van anar a parar a mans de Felip Puig, explica l’excoordinador de seguretat de CDC. Murtra explica que Puig li va dir que els diners no eren per a ell. Per com li han anat les coses a can Convergència, l’exconseller va dir la veritat (o almenys no va dir moltes mentides) a Murtra, ja que Artur Mas el manté com a portaveu parlamentari i l’ha confirmat en una vicesecretaria general a CiU.

El PP oculta que La Caixa els va concedir crèdits per valor de 2,3 milions d’euros

Silenci sepulcral. Josep Piqué, president del PPC, i Daniel Sirera, diputat popular, miren cap a una altra banda i callen. Els mitjans afins a Rajoy -“El Mundo”, per exemple- eviten el titular, però lasantaespina parla alt i clar: El PPC té contractats crèdits amb La Caixa per valor de 2,3 milinos d’euros. Segons “El Mundo”, les obligacions contretes pel PP amb l’entitat que presideix Ricard Fornesa són “quantitats simbòliques”.


Qui també té comptes pendents amb La Caixa és UDC. El partit que presideix Josep Antoni Duran Lleida té un impagat per valor de 1,9 milions en obligacions. Juntament amb el Partido Andalucista, és l'única formació política que té impagats amb La Caixa.

Quantitativament, però, qui més diners deu a l’entitat financera és CiU, que el 2005 va contraure un crèdit valorat en 16,6 milions d’euros. De la seva banda, ICV té un deute de 2,3 milions d’euros amb la caixa catalana.

Lara pensa en Enric Marín com a nou director del diari “Avui”

El secretari de Comunicació del Govern, Enric Marín, no s’ha acabat d’adaptar al càrrec i medita la seva sortida de l’Administració. Segons ha pogut saber lasanatespina, Marín ha ofert els seus serveis a l’empresari José Manuel Lara Bosch, propietari del grup Planeta.

Lara Bosch, informen fonts properes a l’empresari, ha escoltat la proposta de Marín amb interès i ja pensa en reservar-li un lloc en la immensitat del grup Planeta: La direcció del diari “Avui”, rotatiu participat per l’imperi comunicatiu de Lara Bosch, el Grup Godó i la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances. Marín, un perfil professional que Javier Godó, editor de “La Vanguardia”, no veu amb mals ulls per a l’“Avui”, seria el recanvi del qüestionat Vicent Sanchís.

El pas de Marín a aquest diari català no faria més que confirmar les bones relacions que manté Lara Bosch amb ERC, relacions que han millorat moltíssim els darrers mesos amb motiu de la concessió de llicències de televisió digital terrestre. Aquí, la Conselleria Primera del Govern, controlada, com sabem, per ERC, hi té molt a dir, i Lara Bosch, per la seva part, ha demostrat un gran interès en obtenir concessions per emetre al Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental a través de la societat Uniprex Televisió Digital Terrestre Catalana.

El Conde de Godó no va ser l’únic que va veure el Chelsea-Barça envoltat de Boixos Nois; també ho van fer els directors d’El Periódico i l’Avui

Ara que el Barça torna a la Champions, ho fa demà, al camp del Benfica de Lisboa, aprofitem per recordar el segon capítol d'un trist episodi que van protagonitzar el club, directors de diaris i algun líder polític català amb motiu de la passada eliminatòria, la que va enfrontar els blaugrana amb els anglesos del Chelsea. A lasantaespina prometíem, fa unes setmanes, més informació sobre la polèmica extraesportiva que va envoltar aquell partit. Aquí va.

La qüestió és que Joan Laporta va fent amics en els principals diaris que s’editen a Catalunya, i a UDC. El president del Barça va deixar en ridícul al president del Comitè de Govern d’aquest partit, Josep Antoni Duran Lleida, quan el 22 de febrer deixant-lo sense entrades per al partit Chelsea-Barça, disputat a Londres. Duran, que va convidar la cúpula de “La Vanguardia” -el Conde de Godó, Màrius Carol i José Antich- a veure el partit des de la llotja d’Stamford Bridge -o com a mínim des de la tribuna-, va quedar en evidència quan des del Club li van dir que d’entrades no n’hi havia i que, com a molt, podrien trobar-los tiquets per seguir l’encontre des d’un dels gols, zones que es reserven als seguidors radicals.

Així, Duran, el Conde, Carol i Antich van haver de veure el partit barrejats amb els Boixos Nois, és a dir, amb la plebs. Es veu que la cara del Conde era un autèntic poema i que en Duran no sabia cap a on mirar.

Però el líder d’UDC i els de “La Vanguardia” no va estar sols a les graderies d’Stamford Bridge. Quan van arribar a la zona de darrere la porteria, es van trobar que allí hi havia, asseguts i amb cara de circumstàncies, Vicent Sanchís, director de l’“Avui”, Salvador Sostres, col·laborador de l’“Avui” -els de l’“Avui” i “La Vanguardia” ja havien coincidit la nit abans en l’exclusiu restaurant Cipriani (vegi’s lasantaespina del 06-03-06)-, i, unes cadires més enllà, el director d’“El Periódico”, Antonio Franco.

Resulta que Laporta disposava de 50 localitats a la Llotja del camp de Chelsea que va repartir entre els seus amics ‘pijos’. No va pensar ni en les autoritats, ni en els polítics ni en els periodistes, als que va ‘condemnar’ a seguir el partit des dels gols.

En cercles periodístics es comenta que el cabreig del Conde de Godó amb Laporta és monumental. No li perdona el lleig que li va fer el president del Barça que, per exemple, va obligar al distingit noble a compartir urinaris amb els ‘hooligans’ del Chelsea i els Boixos del Barça. Qui sap si, com a represàlia, Javier de Godó promocionarà Enric Bañeres, nuñista declarat i enemic acèrrim de Laporta, a la secció d’esports del diari. Bañeres va ser defenestrat quan en Jan va arribar a la presidència del club.

Puigcercós i Tardà les van passar magres per evitar el ‘sí’ de Carod a l’Estatut

El projecte de nou Estatut de Catalunya fa estralls a la cúpula d’ERC. Els republicans van viure moments de molta tensió mentre la reforma es va debatre a la Comissió Constitucional del Congrés. Ho explica el diputat Joan Tardà, que admet en privat que ell i Joan Puigcercós van tenir “molta feina” per convèncer Josep Lluís Carod-Rovira que votés no a l’Estatut. Ahir dimecres, poques hores després de la votació al Congrés, un Carod gens eufòric admetia al programa d’en Josep Cuní a TV3 que ni a ell ni a d’altres dirigents d’Esquerra els agrada dir ‘no’ a l’Estatut.

Entre aquests dirigents dels que parlava Carod no s’hi troben, segons han explicat fonts d’ERC a lasantaespina, ni Joan Tardà -que va declarant que s’ha tret un pes de sobre després de votar no a la Comissió Constitucional-, ni òbviament Joan Puigcercós -que manté viu els seu pols de poder amb Carod-, ni tampoc el diputat Joan Puig, que ja ha fet números i diu: “Si mantenim el no a l’Estatut, captarem moltíssim vot jove i acabarem amb 40 diputats al Parlament”. I Puigcercós president.

L’Estatut ha desunit Esquerra, ha accentuat les diferències de criteri entre Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. Sembla que el segon té més números per guanyar aquesta particular guerra. Alguns dirigents republicans, explica una diputada, esperen amb candeletes que Puigcercós els serveixi en safata “el cap de Carod”.

Carretero va amenaçar Puigcercós i Carod de posar-los les bases d’ERC en contra si permetien que Maragall el cessés

Joan Carretero comença a ser un seriós problema per a la direcció d’ERC. Dirigent territorial consolidat ja que, durant molts anys, al capdavant de l’Ajuntament de Puigcerdà, va ser l’alcalde més important d’Esquerra, Carretero s’ha guanyat, amb el seu discurs radical de tall més aviat populista, la simpatia de la militància. Conscient d’això, el conseller obsequiava la militància republicana amb les controvertides declaracions de diumenge passat a “La Vanguardia”, on acusava José Luis Rodríguez Zapatero d’“espanyolista demagog”.

Aquell dia va començar el tour de force a la cúpula d’ERC, que es va intensificar dilluns al matí, en la reunió de l’Executiva del partit, a Barcelona. Carretero va entrar a la seu de Villarroel amb el missatge après. Missatge que va fer arribar personalment als dos màxims dirigents del partit, el president, Josep Lluís Carod-Rovira, i el secretari general, Joan Puigcercós. Després de conèixer l’advertiment del president Pasqual Maragall -allò de “si no rectifica, s’haurà d’atenir a les conseqüències”- els va reclamar suport incondicional en la crisi. Sobre les 12.30 hores sortia Carod davant la premsa justificant les paraules de Carretero.

Aquí obrim un petit parèntesi : La prova que la direcció republicana tenia previst abandonar Carretero a la seva sort la tenim en el fet que la consellera Marta Cid, mentre es reunia l’Executiva, era entrevistada per Antoni Bassas al Catalunya Ràdio. Evidentment li va preguntar per Carretero i la resposta de Cid va ser tèbia, molt tèbia. Es va limitar a dir que les declaracions del titular de Governació s’havien tret fora de context i va evitar de totes totes donar el seu suport explícit al conseller. Cid va obeir la consigna que li havia donat la direcció: A Carretero, de moment, ni aigua.

Recuperem les lluites de poder. A l’entrevista de “La Vanguardia” l’amenaça de Carretero a Puigcercós i Carod era clara. Preguntat sobre la posició d’ERC en el referèndum sobre l’Estatut, deia: “Encara no conec a cap militant que tingui dubtes. El 100% de la militància s’està pronunciant pel no i la història d’Esquerra demostra que els seus militants són molt aficionats a canviar els seus dirigents quan fan coses que no els agraden”.

A ERC, els advertiments de Carretero s’interpreten com una fugida endavant del conseller per tapar els escàndols que el persegueixen. Recordem-los: el TSJC investiga una querella per prevaricació i desobediència contra Carretero, que quan va ser alcalde de Puigcerdà va firmar dubtosos convenis urbanístics amb les empreses Gesdip SA, que autoritzava la construcció d’un centre comercial, i amb el Grup Supeco Maxor SL, que va ampliar un hipermercat i va construir una benzinera vulnerant el pla general.

Carretero té pensada la posada en marxa d’una tercera via a ERC alternativa als dos corrents majoritaris, que divideixen els partidaris de Carod i els de Puigcercós. “A la cúpula no li convé tenir Carretero descontent perquè saben que el conseller no té massa manies”, explica un quadre d’ERC proper a l’exalcalde de Puigcerdà. De moment, Carod i Puigcercós l’han defensat davant de Maragall.

El president de la Comissió de Garanties del PPC fa de portaveu d’un macroprostíbul barceloní

Alberto Fernández Díaz té molt clara la seva política d’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, que es fonamenta en la màxima: Allà on puguis, crea un conflicte que et beneficiï políticament, i, si de retruc beneficia els teus amics, doncs millor.

Un exemple: Fernández Díaz és, d’entre els polítics municipals, el que més es fa sentir quan hi ha queixes veïnals per la presència de prostíbuls als seus barris. S’apressa a abanderar aquestes causes civíques per utilitzar-les com a arma per desgastar l’equip de Govern. Però acostuma a ometre informació i no diu que, entre altres coses, que coneix al portaveu del Bailén 22, un dels macroprostíbuls de més renom de Barcelona: Fernando Martínez Iglesias, advocat i secretari general de la FECALON (Federació Catalana d’Associacions de Locals d’Oci Nocturn).

El coneix molt bé perquè Martínez Iglesias va ser secretari d’Organització del PPC quan Fernández Díaz n’era el president, i va ocupar, entre altres càrrecs, el de conseller municipal del districte de Les Corts. Tampoc explica el president del grup municipal del PPC a Barcelona, que Fernando Martínez Iglesias és el president de la Comissió de Garanties del seu partit, la persona encarregada, per tant, d’expulsar als militants díscols.

Fernández Díaz practica un doble joc que a curt termini pot resultar políticament rendible: per un costat encén els veïns contra l’Ajuntament amb l’argument de la proliferació de prostíbuls, i per l’altre introdueix en el cercles de la seva màxima confiança a persones com Fernando Martínez Iglesias, tot un expert en el funcionament dels prostíbuls.

Camps (CiU) torna els calers estafats al grup KIO per evitar la presó

Aquests dies el cas Torras ha tornat a la primera plana de l’actualitat, amb la declaració com a testimoni d’Emilio Botín, president del Banc Santander Central Hispano, a l’Audiència Nacional. Botín, aquesta setmana, ha hagut d’explicar que el seu banc va retornar a Javier de la Rosa 3 millones de euros que el financer amic de Jordi Pujol havia avançat en concepte de comissió per un crèdit multimilionari que finalment va contractar a una altra entitat. A De la Rosa se’l jutja per ser el cervell d’una gran estafa al grup d’inversions kuwaitià KIO.

Recentment, en el marc de l’obscura trama del cas Torras, l’exdiputat de CiU Jaume Camps ha tornat els diners del grup KIO que va rebre a través del financer Javier de la Rosa i així s’ha escapat d’anar a la presó. Camps, que durant la instrucció del cas va reconèixer haver rebut 700.000 euros de De la Rosa entre 1990 i 1993, que va ingressar en un compte a Suïssa. L’exdiputat convergent i membre del Consell Consultiu que va supervisar el projecte de nou Estatut de Catalunya, ha arribat a un acord extrajudicial amb el Grup Torras.

Esquerda a l’Església catalana: bisbes ultraconservadors versus aperturistes

La ferida és profunda, l’esquerda, molt gran. La divisió a l’Església catalana és un fet i, segons han confirmat a lasantaespina fonts properes a la Conferència Episcopal Tarraconense, la cosa “pot anar a més” si ningú atura les injerències dels sectors espanyols més reaccionaris. La pressió de l’Opus Dei i d’altres associacions ultracatòliques, com els Legionarios de Cristo -que compta entre els seus seguidors amb membres de la il·lustre família Aznar-Botella- per controlar l’Església catalana és molt forta, assenyalen les mateixes fonts.

De moment, l’Opus i els Legionaris ja controlen dos bisbats: el de Vic, on hi tenen el tortosí Romà Casanovas (a la foto apareix amb el líder de la plataforma xenòfoba "Plataforma per Catalunya" Josep Anglada), i el de Tortosa, on hi van col·locar, l’octubre de 1997, al valencià Xavier Salinas i Viñals, que abans va ser bisbe d’Eivissa. Ara, l’objectiu dels ultracatòlics és el bisbat de Girona. El bisbe que hi ha ara en aquella ciutat és Carles Soler i Perdigó, un home que no agrada a l’Opus i companyia pel seu perfil moderat. Soler i Perdigó té 74 anys i, per tant, està a punt de jubilar-se. Davant d’això, els sectors rmés reaccionaris de l’Església espanyola apreten al Vaticà perquè situï al capdavant de la diòcesi de Girona al bisbe d’Eivissa, el valencià Vicente Juan Segura.

Fonts eclesiàstiques recorden que, per exemple, Vicente Juan Segura va intervenir en la redacció del discurs que el papa Benet XVI va pronunciar davant dels bisbes espanyols que, poc després de l’inici del seu Pontificat, van visitar Roma en visita ad limina. En el discurs va criticar la retirada d’algunes mesures contemplades pel PHN per part del Govern socialista -entre elles el transvassament de l’Ebre-.

Al darrera de tots aquests moviments hi ha amagada la figura d’un periodista: José R. Navarro Pareja, especialista en religió de “La Razón”. La influència de Navarro Pareja en les organitzacions ultracatòliques és molt gran i aquest periodista, que va assessorar el bisbe d’Eivissa en la redacció del discurs de Benet XVI, és un dels principals vertebradors del discurs que fan a Catalunya bisbes com els de Vic i Tortosa, enfrontats ideològicament, per exemple, amb els seus homòlegs de Barcelona, La Seu d’Urgell i Solsona, que prediquen un discurs més aperturista.

Xavier Sala-i-Martín evita donar el seu suport a l’acord de finançament pactat per Mas amb Zapatero

Ui, ui, ui! L’economista Xavier Sala-i-Martín, un dels capitans de la Fundació Catalunya Oberta (FCO) creada per Lluis Prenafeta -sí, l’esbirro de Jordi Pujol en els seus primers governs- es nega a avalar públicament l’acord de finançament que Artur Mas, president de CiU, va pactar amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Aquest matí, Sala-i-Martín ha estat sotmès a un tercer grau en directe pel conductor d’“El matí de Catalunya Ràdio”, Antoni Bassas, que li ha preguntat tres o quatre vegades si considerava que l’acord sobre finançament Mas-ZP era bo. Sala-i-Martín ha tirat pilotes fora i, incomodat per la insistència de Bassas, ha acabat responent “això pregunti-ho als polítics, que són ells que ho han pactat”. Arribats a aquest punt, Sala-i-Martín ha dit que només es mullarà sobre l’acord de finançament quan sigui definitiu i se sàpiga els diners que aporta per a Catalunya.

Per si amb això s’hagués quedat curt, aquest economista, professor de la Columbia University (EUA), ha negat amb vehemència haver assessorat a CiU a l’hora de confeccionar la seva proposta de sistema de finançament. A jutjar pels comentaris de Sala-i-Martín, sembla que Artur Mas va perdent suports a la FCO, una entitat que està a mans de Prenafeta, recordem-ho, l’home que va “enxufar” a Artur Mas a l’empresa privada fa uns anys (al Grup Vilassar Internacional, concretament, en l’època en que la firma Tipel, pertanyent al grup, va fer aigües) i el va apadrinar en el seu debut en política. Ui, ui, ui!

Gallardón i Zarzalejos (ABC) posen a parir Jiménez Losantos davant d’Esperanza Aguirre, que no diu ni piu

El divendres passat, amb motiu del premi Coche del Año, el diari “ABC” va reunir en una mateixa taula a Alberto Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, Santiago Ibarra, president de Vocento, José María Bergareche, vicepresident de Vocento, José Antonio Zarzalejos, director d’“ABC” i Catalina Luca de Tena, presidenta-editora del diari madrileny, entre d'altres.

Federico Jiménez Losantos va ser el tema de conversa de l’àpat, segons ha pogut saber lasantaespina, i no va rebre, precisament, elogis dels notables comensals. Va començar a disparar Alberto Ruíz-Gallardón, que va fer servir alguna paraulota per definir Jiménez Losantos. També va explicar la mala passada que el periodista li va fer, no fa massa, a la COPE: Resulta que l’alcalde de Madrid, amb la intenció de destensar les relacions amb la cadena d’emissores, va acceptar ser entrevistat al programa “La mañana”. L’entrevista, en paraules de Gallardón, va anar “molt bé” perquè tot va ser “molt correcte”. La sorpresa va arribar quan, ja fora dels estudis, Gallardón va sentir a Losantos despotricar de la seva persona. “Tot el que no em va dir a la cara en l’entrevista m’ho va dir després, sense que jo em pogués defensar”, es lamentava el pobre Alberto. En la seva opinió, l’actitud de Losantos demostra que és “un covard”. A més, a parer del dirigent del PP, l’actitud de Jiménez Losantos no beneficia massa al PP, perquè, si bé excita els sectors “més reaccionaris” no agrada gens a un sector dels votants més moderats de partit.

José Antonio Zarzalejos va agafar el testimoni de Gallardón i, no menys crispat que l’alcalde de Madrid, va criticar a Jiménez Losantos perquè “no para d’insultar-me a mi i al meu pare i això no ho tolero”. Zarzalejos es va queixar que, públicament, el periodista de la COPE parli d’ell com “El maligno” i va demanar que la fiscalia intervingués en el cas de manipulació de les dades d’audiència. Darrerament, “ABC” ha dedicat alguna editorial molt dura a Federico Jiménez Losantos,

Gallardón i Zarzalejos van pronunciar totes aquestes crítiques a Federico Jiménez Losantos en presència d’Esperanza Aguirre, que va permanèixer en tot moment amb la boca tancada, evitant sortir en defensa del director de “La mañana” de la COPE.

Pedro J. Ramírez a Montilla: “Ministro, yo no soy como Federico”

Una sèrie d’informacions publicades a “El Mundo” -i molt comentades a la COPE- sobre el crèdit que té el PSC amb ‘la Caixa’ -i que ambdós mitjans vinculen amb l’OPA de Gas Natural a Endesa- van provocar una resposta contundent, gairebé airada, del ministre José Montilla, en que va acusar, amb noms i cognoms, Pedro J. Ramírez i Federico Jiménez Losantos de “personatges amorals” (12-11-05). L’acusació li va caure com un gerro d’aigua freda al director de “El Mundo”, que diu a Montilla: “Ministro, yo no soy como Federico”. I en to conciliador, després d’haver demanat la dimissió de Montilla en nombroses editorials, Pedro J. Ramírez va afegir: “Ministro, si he dicho algo que te ha molestado te pido disculpas. Pero yo no soy como Federico”. No sabem si el ministre l’ha disculpat.

Felip Puig, de pífia en pífia i ‘tiro porque me toca’

No n’encerta ni una, l’espifia dia sí, dia també. Felip Puig està en hores baixes deprés de comprovar, en els darreres mesos, que totes les desgràcies li ponen. El 21 de desembre, a través de les pàgines de “El Periódico”, Ricard Murga, exresponsable de seguretat de CDC, va revelar que, en nom del partit, cobrava comissions il·legals a constructores a canvi de contractes d’obra pública. Això va passar a Adigsa entre el 1988, quan Felip Puig estava al capdavant de l’empresa pública. El març del 2005 va sortir a la llum pública l’escàndol protagonitzat per Josep Maria Penín, un personatge parent llunyà de Puig, que va ser acusat per un constructor de cobrar comissions il·legals en nom de CDC. Recentment, la Fiscalia ha encarregat una investigació sobre el cobrament irregular de multimilionàries indemnitzacions per part d’alts directius de Ferrocarrils de la Generalitat. Els pagaments es van autoritzar amb Puig al capdavant de Política Territorial.

A la manifestació, al costat del presumpte aspirant a assassí

Per si no en tenia prou d’escàndols i pífies, ara Felip Puig observa impotent, i entre estirada de cabells i estirada de cabells, com la justícia investiga l’exalcalde de Torrelles de Foix, Erasme Torrents, militant de CDC, acusat de contractar uns sicaris perquè assassinessin el regidor trànsfuga Salvador Miralles, que ara governa amb el PSC. El 27 de juny del 2004, Felip Puig va participar en una manifestació de suport a Torrents. Anava al capdavant, sostenint la pancarta al costat de l’exalcalde (foto). Puig va titllar la moció de censura d’“antidemocràtica”, va demanar “perdó per tenir massa bona fe i incorporar a les nostres llistes gent que no s’ho mereix” i va afirmar una i altra vegada que “la gent de Torrelles no es mereix això”. No es mereix què? Els trànsfugues? D’acord. I els presumptes aspirants a homicida? Se’ls mereix Torrelles?

Puig s’està quedant calb

Felip Puig, conscient que l’ha tornada a cagar, s’està quedant sense cabells. El seu peu específic a CiU ja estava prou diluït com perquè ara surtin a la llum les declaracions de Sebastià Bayona, un dels sicaris que Torrents hauria contractat a canvi de 50.000 euros. Bayona ha explicat que fins i tot havia comprat un rifle amb mira telescòpica per carregar-se a Miralles. Com en les històries de gàngsters, Torrents va demanar a un fotògraf de Vilafranca del Penedès, Joan Güell, imatges de Miralles. Aquests fotos van anar a parar a mans dels sicaris d’Erasme Torrents (edició d’“El Punt” de dijous 9 de març). El que dèiem: Felip Puig està a punt de perdre els pocs cabells que li queden.

Puigcercós, la versió 'cutre' d’Artur Mas

Joan Puigcercós no passa per un bon moment. La seva esquizofrènia estatutària li està passant factura i corre el risc de perdre la personalitat política que li quedava. Tan és així, que ahir, quan va arribar a Catalunya Ràdio per participar en el mediàtica cara a cara organitzat per en Bassas semblava pròpiament una fotocòpia dolenta del líder de CiU. Mas lluïa un trajo fosc; Puigcercós també. Mas duia camisa blava; Puigcerós també. Mas duia al coll una corbata de ratlles; Puigcercós, també. La incògnita és saber si el secretari general d’ERC duia també els calçotets del mateix color que el president de CiU.

L’adopció, per part dels dirigents d’Esquerra, del discurs que CiU va utilitzar a Catalunya durant la negociació parlamentària de l’Estatut és un fet a Madrid. Carod-Rovira i Puigcercós perden el cul per sortir als mitjans, per ser els protagonistes. Una febre que ja va patir Artur Mas fa unes setmanes. Ara, els que busquen la foto a la desesperada són els nois d’ERC. La diferència, és que el president de CiU exhibeix les formes d’un ‘pijo’ de la Bonanova barcelonina i que, amb tots els respectes, en Puigcercós té el glamour d’un bosquerol de Ripoll i en Carod el d’un pagès que cultiva avellanes del Camp de Tarragona. Qualsevol dia els veiem passejant per la gal·la dels Òscar o desfilant per la passarel·la Cibeles.

I el bigoti suat de Mas fa emprenyar Madí amb TV3

D’altra banda, ha transcendit que l’assessor i mà dreta d’Artur Mas, David Madí, treia foc pels queixals dilluns a la nit mentre veia a Artur Mas a la tele, en l’entrevista que va concedir al programa “La nit al dia” de la Mònica Terribas. A en Mas li suava ostensiblement el bigoti. Madí, un obsés de la imatge i dels enemics de la pàtria, en va culpar a les maquilladores del programa. Fonts convergents expliquen que el primmirat Madí “ja veia fantasmes on no n’hi ha i acusava a la gent de ‘La nit al dia’ de maquillar a Mas malament a consciència”.

El Vaticà ‘desterra’ Xavier Vendrell per un desafortunat comentari que va fer al cardenal Etchegaray, un dels homes de confiança de Benet XVI

Xavier Vendrell no tornarà mai més al Vaticà, almenys en visita oficial. La cúria romana ha vetat la seva presència a la Santa Seu, molesta per la jugada que el secretari general del Conseller Primer i secretari d’Organització d’ERC els va fer en la seva primera (i única) visita oficial, que va tenir lloc el 23 de novembre del 2005: A priori, Vendrell hi acudia per tractar “diferents qüestions” relatives a Catalunya i a les relacions del Govern amb el Vaticà -així ho va explicar el mateix conseller primer, Josep Bargalló, el 24 de novembre passat en una entrevista a TV3-. Però hi va haver un canvi de plans: La visita va coincidir amb la polèmica desfermada pels sistemàtics atacs contra Catalunya per part del periodista de la COPE, Federico Jiménez Losantos, i Vendrell va aprofitar l’avinentesa per expressar personalment la queixa de la Generalitat a la cúria romana.

La queixa del secretari general del Conseller Primer, a banda de no caure massa bé a Roma, tampoc no va arribar gaire amunt, ja que el secretari d’Estat de la Santa Seu, Ángelo Sodano, no va poder (o no va voler) atendre’l. Així, la delegació oficial catalana va ser rebuda per un minutant, un oficial de segona.

Josep Maria Cullell va intercedir per fer possible una segona reunió

Però la Conselleria Primera volia alguna cosa més de Roma, volia alguna reunió de més alt nivell que justifiqués el viatge. I aquesta trobada va ser possible, paradoxes de la vida, gràcies la intermediació d’un dirigent històric de CDC, l’exconseller Josep Maria Cullell, recentement nomenat assessor de la Santa Seu en afers econòmics, a proposta del cardenal Ricard Maria Carles. Cullell va arreglar una trobada de Vendrell amb el vicedegà del Col·legi Cardenalici, el cardenal francès Roger Etchegaray, un dels homes forts del Govern de l’Església, que comana el Papa Benet XVI.

A Etchegaray, la trobada amb Xavier Vendrell li va sentar pitjor que un mal de ventre. Poc delicat, el secretari general del Conseller Primer va fer el següent comentari tot just entrar al despatx de l’influent cardenal: “Qui m’havia de dir a mi que estaria aquí, jo, que sóc el nét d’un home que es dedicava a cremar esglésies al Penedès...”. La cara de monsenyor Etchegaray es va transformar en tot un poema. La conseqüència del comentari gens respectuós de Vendrell: “Aquest senyor no tornarà a ser rebut al Vaticà mai més”. Anirà a l’infern. Paraula de l’Església.

Lasantaespina: La veritat des del pal de paller, la referència a Internet

Lasantaespina agraeix als seus lectors (cada vegada més nombrosos i fidels) l’interès que demostren per les exclusives sobre l’actualitat política catalana que publica a la xarxa, potser perquè expliquem sense pèls a la llengua “la veritat des del pal de paller”; i, la prova que el que diem va a missa la trobem diumenge passat, quan una agència de notícies tan prestiogiosa com Europa Press va enviar un teletip amb el següent titular: “Mas cenó con un grupo de empresarios, que le instaron a pactar el Estatuto, días antes de verse con Zapatero” (5 de març del 2006). El 23 de gener passat, lasantaespina ja donava aquesta exclusiva: “Pocs dies abans de la reunió Mas-Zapatero, empresaris catalans van pressionar el president de CiU perquè pactés l’Estatut el més ràpid possible”.

La notícia d’Europa Press explicava que: “La reunión se produjo el día 17, cuatro días antes del encuentro secreto de Mas y Zapatero en La Moncloa en el que se cerró el pacto global del Estatut. Consistió en una cena en casa de uno de los empresarios, Leopoldo Rodés, presidente de Media Planning”, i que “a esta cena acudieron, entre otros, el presidente de Repsol YPF, Antoni Brufau; el presidente de Agrolimen, Lluís Carulla; el editor de La Vanguardia y Consejero de la Caixa, Javier de Godó, y el presidente del grupo Planeta, José Manuel Lara. También asistió el presidente de Freixenet, Josep Lluís Bonet”.

L’endemà dilluns, l’edició nacional de “El Mundo” es feia ressò, en un titular a quatre columnes, de la nostra exclusiva: “Empresarios catalanes urgieron a Mas a pactar el Estatuto cuatro días antes de reunirse con Zapatero”. A continuació, reproduïm la noticía que va treure a la llum lasantaespina:

“Pocs dies abans de la reunió Mas-Zapatero, empresaris catalans van pressionar el president de CiU perquè pactés l’Estatut el més ràpid possible”

El conegut i influent empresari Leopoldo Rodés, fundador de Media Planning i president de l’Instituto de la Empresa Familiar, va oferir, el 17 de gener passat, un sopar a casa seva. En la llista d’il·lustres convidats no hi van faltar Javier Godó, del Grup Godó; José Manuel Lara-Bosch, del Grup Planeta; Fernando Casado, president de la Escuela de Administración de Empresas (EAE) i director general de l’Instituto de la Empresa Familiar; Lluís Carulla, del grup Agrolimen; Antoni Brufau, president de Repsol; Juan Roig, propietari de la cadena de supermercats Mercadona; ni tampoc Artur Mas, president de CiU. Es va parlar de l’Estatut, “sense embuts”, expliquen alguns dels assitents a l’acte.

El sopar a can Rodés se celebrava quan encara faltaven uns dies per la reunió secreta Mas-Zapatero, i el president de CiU hi va acudir amb la intenció de tranquilitzar el poder econòmic: En principi, els va explicar, CiU està pel no a l’Estatut. Però que ningú es preocupi, va dir Mas, perquè, en cas que la reforma embarranqui, CiU garantirà l’estabilitat política a Espanya oferint un pacte al PSOE de Zapatero.

Els empresaris van rebutjar els arguments del líder convergent i li van exigir que busqués un acord el màxim de ràpid amb el PSOE. Li van expressar la seva preocupació pel boicot als productes catalans, per la crispació generada pel PP al voltant de l’OPA de Gas Natural a Endesa. Van reclamar a Mas un acord sobre l’Estatut i, sobretot, un pacte amb Zapatero sobre finançament. Per com han anat les coses, hem de pensar que l’empresariat català es va sortir amb la seva.

“La Vanguardia” i l’“Avui”, sopant a l’exclusiu Cipriani de Londres

Javier de Godó, el ‘conde’ que edita “La Vanguardia”, José Antich, director del diari i Màrius Carol, director de comunicació del Grup Godó, van viatjar a Londres, fa dues setmanes, per presenciar en directe el Chelsea-Barça. Els tres directius van arribar a la ciutat el dimarts 21 de febrer, un dia abans del partit, i van tenir el privilegi de sopar a l’exclusiu restaurant Cipriani, situat al número 25 de Davies Street, molt a prop d’Oxford Street, el centre comercial de la capital anglesa.

A Godó, Antich i Carol, que van poder disfrutar l’elaborada -i gens assequible- cuina italiana que serveixen al Cipriani, se´ls devia quedar cara de fetuccini quan van veure que dos bons ‘amics’ seus endrapaven pasta o el que fos en una altra taula del restaurant: Sí, sí, es tractava del director de l’“Avui”, Vicent Sanchís i el sempre controvertit col·laborador d’aquest diari, Salvador Sostres. El fill de Sanchís ocupava una tercera cadira.

El comentari que va fer Javier de Godó en veure que Sanchís, el seu fill i Sostres sopaven al Ciprinani va ser demolidor: “Debemos de ser la empresa con más comensales en este restaurante”. Carol i Antich van assentir.

El preu del cobert a Cipriani no és, precisament, assequible. Tenint en compte que la família Godó ha fet un important esforç inversor al poc rentable, econòmicament, diari “Avui”, al ‘Conde’ li devia fer ben poca gràcia veure a Sanchís i Sostres menjant a l’exclusiu restaurant londinenc. La pregunta és: El senyor Godó va pagar les dietes del viatge de Sanchís, Sanchís fill i Sostres? Al ‘Conde’ els fetuccini no se li devien posar massa bé.

El cantant Elton John i la dissenyadora Donatella Versace, entre d’altres, són clients habituals del Cipriani, on també s’hi deixen veure, de tant en tant, estrelles com Madonna. Això ens pot donar una idea aproximada del preu del menú. Vist això, els detractors de Sanchís al Grup Godó, que no són pocs, es deuen fregar les mans al veure com aquest periodista fa punts davant del ‘Conde’ perquè el ratifiqui en el càrrec.

En properes entregues, lasantespina oferirà més detalls de l’expedició de “La Vanguardia” i l’“Avui” a Londres.

Rajoy contraprograma les trobades de Mas amb empresaris i pressiona Lara Bosch

CiU i PP es disputen el suport dels empresaris més influents de Catalunya. Si fa unes setmanes lasantaespina revelava que Artur Mas havia participat en un sopar amb l’elit empresarial catalana a casa de Leopold Rodés, fundador del potentíssim grup Mediaplanning, ara hem sabut que Mariano Rajoy es va reunir amb un selecte grup d’empresaris el dimarts 14 de gener passat, al Círculo Ecuestre de Barcelona. L’Estatut -no pas en termes positius-, el boicot als productes catalans i la crispació política van ser els temes estrella que es van parlar en aquesta trobada. Entre els participants hi havia José Manuel Lara Bosch, del Grupo Planeta, que no es perd cap de les trobades amb polítics. També hi havia Manuel Lao, del grup CIRSA.

Setmanes després de la trobada amb Rajoy, Lara Bosch sortia, ahir, en roda de premsa, com a portaveu del Círculo de Economía, per carregar contra la inversió en infrastructures del governs central i català, fins al punt que va qualificar la situació de “catastrofista”. Fonts dels empresaris comentaven, després de la trobada amb la premsa, que bona part del guió que va llegir Lara Bosch l’havien escrit al PP. Les estretes relacions que manté aquest poderós empresari amb els polítics freguen l’esquizofrènia: Lara és prou hàbil per estar bé amb el PP i fer la gara-gara a Carod-Rovira, amb qui li interessa estar bé per obtenir les llicències de televisió digital terrestre que persegueix l’empresari barceloní.

Martínez-Pujalte, diputat del PP al Congrés: “¿Esto de Osona donde está, en Girona, verdad?”

El desconcert al PP ha assolit nivells històrics. Al número 13 del carrer Gènova no s’acaben de creure el que està passant a Catalunya, el feu del poc estimat Josep Piqué. La currua de dimissions, expulsions i crítiques a les directrius que dicten Acebes i Zaplana és de tal magnitud –Osona, Lloret, Palamós, Figueres, Santa Coloma de Farners, Ventalló,...- ha arribat al Congrés dels Diputats, fins al punt que s’ha convertit en un dels temes de conversa en els habituals ‘corrillos’. En una d’aquestes converses informals que tenen lloc als passadissos de la casa dels Lleons, els comentaris d’un diputat prou conegut del PP, el sempre incisiu Vicente Martínez-Pujalte, li preguntava això a una companya de partit: “¿Esto de Osona dónde está... en Girona, verdad?”. La seva colega li responia amb cara d’interrogant.

Martínez-Pujalte, com la majoria de dirigents del PP, está preocupat pel desgavell que viu el partit a Catalunya, on cada dia que passa apareixen noves veus discordants amb la política que marca Gènova. Les últimes dissencions, la del president comarcal del PP a Osona, Josep Páez –per qui preguntava un capficat Pujalte-, i la d’una membre de l’executiva de Piqué, Glòria Rodés.

D’altra banda, si Pujalte va associar Osona amb Girona –fent gala de la seus limitats coneixements de geografia-, segurament devia ser perquè el partit, en aquelles comarques, és can seixanta. La poca autoritat que ha demostrat la presidenta provincial, Concepció Veray, en totes aquestes crisis ha provocat que en cercles polítics gironins ja corri la brama que té els dies comptats. A més, Veray –declarada fan de José María Aznar- és una persona de confiança de Piqué, i Piqué, precisament, no és un dirigent que ara per ara tingui molts suports al PP. Continuarà...

Vicent Sanchís, des de l’Avui, ‘puteja’ tant com pot Duran Lleida

El director del diari Avui, Vicent Sanchís, l’hi té jurada a Josep Antoni Duran Lleida. Mentre el president del Comitè de Govern d’UDC manté contactes permanents amb els periodistes amb l’objectiu de fer-los veure que ell ha estat l’element clau que ha fet possible el pacte Zapatero-Mas, Sanchís es dedica a boicotejar tot el que fa Duran. Un exemple el tenim en el suposat acord en el nou Estatut sobre la gestió d’El Prat.

Curiosament va ser l’Avui que va donar la notícia en exclusiva que “Zapatero i Duran desencallen la negociació sobre l’aeroport” (dilluns, 26 de febrer). Ho va donar a portada, a cinc columnes i ho va fer gràcies a una filtració de David Madí, el portaveu de CDC. Per deixar en evidència a Duran, Madí va donar l’exclusiva a l’Avui, plenament conscient que l’acord no està tancat i que, de sortir a la llum pública, els moviments de Duran es veurien seriosament compromesos. I així ha estat, perquè ara Duran no té més remei que tancar un bon acord si no vol quedar en evidència.

De la seva banda, amb la publicació de la notícia Vicent Sanchís consumava una petita venjança amb el Grup Godó, que el vol fora de l’Avui, i el mateix Duran, que pressiona a la gent de “La Vanguardia” perquè treguin a Sanchís del seu càrrec.

Un alcalde de CiU accepta sense cap vergonya un premi de la COPE

Lluís Guinó, alcalde de Besalú per CiU, apareix en l’edició del “Diari de Girona” del dijous 23 de febrer donant la mà a un periodista de la cadena COPE, Pitu Anaya. Aquest li fa entrega al batlle del premi “Poblacions genials” que les emissores de la Conferència Episcopal atorguen a municipis catalans.

La reverent actitud de Guinó amb la COPE de Jiménez Losantos contrasta amb la beligerància que (si més no de cara a la galeria) demostren alguns cares públiques de CiU, com és el cas de l’eurodiputat Ignasi Guardans, que va iniciar una campanya al Parlament per frenar-ne una altra iniciada per l’eurodiputat del PP Luis Herrero en defensa de la cadena episcopal. Guardans, per exemple, parlava de Losantos en aquests termes: “Cada matí, lidera un programa que milers de persones consideren simplement una permanent successió d’insults a qualsevol que no estigui d’acord amb ell, en particular als catalans, la llengua catalana, i els governs català i espanyol. Aquesta posició anticatalana (i antisocialista, i antiparelles homosexuals i ‘anti’ una llarga, llarga llista d’idees i persones) s’ha mantingut durant molts anys, pero ara ha assolit un nivell impensable d’odi i insults que han posat l’emissora en el centre d’un gran debat”.

Desconeixem si Guardans ha pogut contemplar l’anunci publicitari on apareix Guinó, el periodista de la COPE, un logo immens de la cadena i un titular que diu: “Cadena Cope presenta ‘Poblacions genials’”. Genial, sens dubte, genial.

Madí obté la foto del ‘no’ a l’Estatut, amb Carod i Ridao al costat de Trillo i Sáenz de Santamaría

Aquesta tarda els dirigents d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Ridao han donat a David Madí, portaveu de CDC, la foto que tant desitjava: la del NO a l’Estatut, la d’ERC posant-se al costat del PP. I és que en la foto presa aquesta mateixa tarda al Congrés hi apareixen, a més de Carod i Ridao, Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria, els dos ponents del PP. La imatge ha estat captada abans que els representants polítics entressin a la ponència que discuteix sobre el projecte de nou Estatut.

Conscient que aquesta instantània val deu mil vegades el seu pes en or, Madí i els seus responsables de premsa s'han afanyat a trucar als diaris per dir-los que la foto del NO finalment s'ha produït. A lasantaespina ens consta que hi ha hagut trucades a les redaccions de "La Vanguardia", l’"Avui" i fins i tot a alguns mitjans de la “premsa enemiga” de CiU per avisar de la foto que han captat els càmeres al Congrés.

Des de Palau també ha reaccionat Esquerra, que en saber que Carod i Ridao s’havien ficat de peus a la galleda, han contraprogramat els missatges de Madí demanant als periodistes que no publiquessin la compromesa foto. Enric Marín, secretari de Comunicació del Govern, s’està ocupant de fer la feina bruta.

Els Ciutadans de Catalunya de Boadella fitxen ‘fatxes’ de la Plataforma de Josep Anglada

Ciutadans de Catalunya, plataforma liderada pel dramaturg Albert Boadella i el catedràtic de Dret Constitucional i columnista Francesc de Carreras, busca suports a comarques. “Desencantats”, diuen, per com fa les coses la classe política catalana, Ciutadans busca enfortir i estendre la seva estructura organitzativa amb la mirada posada en la creació d’un partit propi. De moment, han desembarcat a Girona -on reuneixen l’astronòmica xifra d’unes 40 persones per assemblea- i allà han buscat fitxatges en els sector fatxes, que semblen ser els únics que els fan cas. Així, el portaveu provisional de Ciutadans de Catalunya a Girona és Jaume Farrerons, que havia estat membre de la Plataforma per Catalunya del vigatà Josep Anglada, el Lepen català.

Lasantaespina ha pogut esbrinar que hi ha hagut primers contactes entre Anglada i la cúpula, per dir-ho d’alguna manera, de Ciutadans de Catalunya (Boadella té una casa a Rupit-Pruit, a la comarca d’Osona). El fundador de la Plataforma per Catalunya estaria interessat en aprofitar la projecció mediàtica d’alguns membres de Ciutadans per reforçar la base electoral del seu partit.

Anglada, en una entrevista a la pàgina web d’Unitat Nacional Catalana, deia: “Jo, si fos president del govern, si fos al poder... la pena de mort al cap d'una hora, no 24 hores, al cap d'una hora. Terroristes, traficants... no 24 hores, a l'hora! Però en aquests moments no em convé parlar clar”. O: “No és que estigui en contra d'Ynestrillas. No, no, no, al contrari. El que passa és que s'ha equivocat en la seva manera de fer, la seva vida particular... Però bé, ideològicament -escolta!- jo estic amb ell”.

José Manuel Lara-Bosch: “A Carod el tinc controlat”

Com ja dèiem ahir, les relacions entre ERC i el Grupo Planeta són més correctes que mai. La direcció del partit té un tracte molt cordial amb José Manuel Lara Bosch, que dirigeix el grup que va fundar el seu pare i alhora és president d’Antena 3, fins al punt que aquest influent empresari no s’està de dir en públic que “a Carod-Rovira el tinc controlat”.

Lara ha fet servir aquesta expressió en més d’una reunió d’empresaris catalans. Darrerament, és habitual que en aquestes trobades es parli de l’Estatut, una qüestió que preocupa a la patronal pels efectes que pot tenir el boicot als productes catalans o per la repercussió que la discussió política té sobre l’OPA de Gas Natural a Endesa. Les reivindicacions d’ERC són també, per als empresaris, un problema. Lara els ha tranquil·litzat en més d’una ocasió, destacant que Carod és responsable i una persona de confiança.

Marín: “Si voleu invertir en la TDT, parleu amb en Lara”

La connexió Grupo Planeta-ERC és total. Fins al punt que el secretari de Comunicació del Govern, Enric Marín, ha dit als directius del grup de comunicació valencià Prensa Ibérica -propietari de capçaleres arreu d’Espanya, com és el cas de “El Levante”, “El Faro de Vigo”, “El Setmanari de l’Empordà” i “Diari de Girona”, i que recentment han adquirit el “Regió 7”- que si volien tenir canals de TDT a Catalunya han de dirigir-se a José Manuel Lara Bosch: “Associeu-vos amb en Lara”, ha recomanat a la gent de Prensa Ibérica .

Prensa Ibérica, a través de “Diari de Girona”, aspira, per exemple, a una de les dues llicències privades que es donaran al Gironès, i també a alguna de les que estan assignades a l’Empordà.

ERC pressiona al col•lectiu Constrastant perquè infli les xifres d’assistència a la manifestació “Som una nació”

“Hem rebut crítiques per la xifra que hem ofert de la manifestació de la Plataforma Pel dret a decidir. Nosaltres vam comptar una mica més de 70.000 manifestants com a màxim. També vam dir que un nombre indeterminat de gent es va afegir a la manifestació després de l'hora que vam comptar. Creiem que aquesta xifra no supera els 10.000 participants. Per tant, la xifra final de manifestants se situaria, pel que fa al màxim, en 81.286”.

Aquesta és l’explicació que donen a la seva pàgina web la gent del col·lectiu Contrastant (www.contrastant.net ) -que efectua recomptes d’assistència a grans esdeveniments, alternatius als que ofereixen les fonts oficials i els convocants-, pel canvis introduïts a última hora en el recompte de la manifestació que, sota el lema “Som una nació. Pel dret a decidir”, va recórrer dissabte passat els carrers de Barcelona.

Lasantaespina ha pogut saber que el responsable últim d’aquest canvi sobtat és Xavier Vendrell, secretari general del Conseller Primer i secretari d’Organització d’ERC. Molest amb les dades ofertes per Contrastant el mateix dia de la manifestació, Vendrell va pressionar aquest col·lectiu perquè inflés les xifres de participants. I així va ser, de forma que en poques hores de diferència la protesta va passar de tenir un màxim de 70.286 manifestants a un màxim de 81.286 (11.000 més)

ERC no vol de cap manera que ningú posi en dubte l’èxit de la manifestació, ja que la capacitat de convocatòria de l’acte serà un dels arguments que esgrimeixen els republicans per justificar el seu NO al pacte sobre l’Estatut acordat pel Govern socialista, CiU, PSC i ICV.

Ball de xifres

El ball de xifres sobre assistència a la manifestació de dissabte ha estat constant: Acabada la reivindicació, un eufòric Joel Joan -actor català vinculat a ERC que lluïa un vistós jersei vermell que el va fer fàcilment reconeixible per televisió-, assegurava que 1.000.000 de persones havia desfilat per Barcelona. Les entitats convocants van reduir la xifra a les 700.000 persones, la Guàrdia Urbana parlava de 125.000 i, finalment, el col·lectiu Contastant, quan encara no havia estat pressionat per ningú, xifrava l’assistència en 63.896 persones (amb un mínim de 57.506 i un màxim de 70.286). Transcorreguts dos dies de la ‘mani’, ni la pròpia gent de Contrastant es posa d’acord.

Rajoy dissuadeix Piqué de dimitir amenaçant-lo amb el cas Ercros

Mariano Rajoy i Josep Piqué es van tancar en un despatx del madrileny carrer de Gènova el 23 de gener passat. Piqué havia posat damunt la taula la seva dimissió com a president del PP de Catalunya, després que Ángel Acebes i Eduardo Zaplana el desautoritzessin per unes declaracions que va fer a Catalunya Ràdio el dia abans, en les que va dir que el nou sistema de finançament pactat per Zapatero i la majoria de partits catalans era raonable.

L’entorn de Piqué donava per feta la dimissió quan aquest va viatjar cap a Madrid per dir-li personalment a Rajoy. Sobre això, un destacat membre de la direcció del PPC explica que Piqué marxava de Barcelona “amb la decisió presa”. La sorpresa a la cúpula dels populars catalans va ser majúscula quan es van assabentar que el seu president havia reconsiderat la dimissió. Què havia passat al carrer Gènova?

Doncs resulta que Rajoy li va explicar a Piqué que no li convenia dimitir: El partit, va exposar-li, l’havia ajudat molt en el cas Ercros i ara quedaria lleig que Piqué abandonés el PP de la manera com ho pretenia fer. A més, Rajoy li va recordar al seu subordinat que la investigació judicial sobre la privatització d’aquesta companyia química no ha conclòs, de manera que si Piqué persistia en la seva intenció de dimitir el PP el deixaria amb el cul a l’aire. Fins ara Piqué ha esquivat la justícia gràcies al fet que el PP, per exemple, ha tancat files i ha evitat la constitució de comissions parlamentàries per investigar la venta d’Ercros.

La reunió a Gènova, doncs, va acabar amb un Rajoy reforçat i un Josep Piqué de genolls, suplicant clemència a la direcció del partit. Parlant en plata, Rajoy té al president del PP de Catalunya agafat pels pebrots. I ben agafat.

Prenafeta i el seu laboratori d’idees filoconvergent tornen al Via Venetto, amb Artur Mas

Lluís Prenafeta va oferir, el passat 27 de gener, un altre dinar a un grup de prohoms vinculats a la Fundació Catalunya Oberta (FCO) i situats a l’esfera mediàtica de CiU. Aquesta vegada, l’àpat -recordem que Prenafeta recompensa als seus comensals amb 150 euros, a banda del dinar- va tenir un convidat de luxe -suposem que sense cobrar: Artur Mas i Gavarró, president de CiU.

En el dinar, Prenafeta, vicepresident de la FCO, i Mas van poder recordar vells temps, ja que l’exsecretari general de Presidència va ser qui va ‘enxufar’ Mas a l’empresa privada, al grup Vilassar Internacional, on va començar a treballar l’any 1988. Mas va entrar-hi com a gerent i amb quatre anys en va tenir prou per enfosar la principal firma de la companyia, Tipel, que el 1994 va presentar suspensió de pagaments per valor de 8.400 milions de pessetes. Mas va coincidir a Vilassar Internacional amb Josep Pujol Ferrussola, el fill gran de Jordi Pujol, més conegut per Júnior. Júnior, com Mas, també va patir diversos fracassos en el món dels negocis i va ser un contacte impagable per a l’ara presidente de CiU, a l’hora de projectar la seva carrera política.

Però Mas i Prenafeta no van estar sols al Via Venetto, ja que els van acompanyar destacats membres de la ‘troupe’ mediàtica proconvergent: Joan Oliver, col·laborador del diari “Avui” i director de la FCO; Jordi Barbeta, redactor en cap de política de “La Vanguardia”; Marçal Sintes, de l’“Avui”; Vicenç Villatoro, escriptor, periodista, opinador i president de la Fundació Ramon Trias-Fargas, i Francesc-Marc Álvaro, col·laborador de “La Vanguardia”, Rac1 i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Ramon Llull.

També van ser-hi l’economista Ramon Tremosa, un dels teòrics que va assessorar CiU a l’hora d’elaborar la seva proposta de nou finançament per a Catalunya, i Joan Guitart, president de la Fundació Catalunya Oberta i de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria. Barbeta, Sintes i Tremosa són membres adherits a la FCO, que va ampliant els seus tentacles en les elits de la societat catalana.

Puigcercós amenaça Laporta perquè canviï l’horari del partit del Barça de dissabte

Ahir Joan Laporta, president del Barça, sorprenia tothom amb l’anunci d'un possible canvi d’hora del partit que aquest dissabte enfrontarà el Barça amb el Betis al Camp Nou. L’encontre s’havia de disputar, inicialment, a les 18.00 hores i coincidia, per tant, amb la manifestació que, sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” ha convocat la plataforma Pel dret de Decidir. El mateix Laporta va donar a entendre que el canvi d’horari obeeix a la voluntat del club de col·laborar amb els convocants de la protesta.

Els organitzadors no havien previst la cita futbolística al Camp Nou i temien que el partit del Barça els restés poder de convocatòria. A ningú se li escapa que ERC ha apostat molt fort per aquesta manifestació, que el partit vol convertir en una mena de demostració popular de suport a la seva posició contrària a l’acord sobre el nou Estatut subscrit per PSOE, CiU, PSC i ICV.

Nerviosa per un possible ‘fiasco’, la direcció d’ERC ha pressionat la directiva del Barça perquè canviï l’hora del partit. Concretament, segons ha pogut saber lasantaespina, ha estat Joan Puigcecós qui s’ha posat en contacte amb Joan Laporta per advertir-lo que, si el partit es manté a les sis de la tarda, molt probablement hi haurà aldarulls al Camp Nou. Qui avisa no és traïdor.

Un Rajoy desconcertat ‘pispa’ l’abric de Samaranch a El Prat i provoca retards en el pont aeri

Mariano Rajoy se les prometia molt felices en la seva visita d’ahir a Catalunya per promocionar la recollida de firmes del PP contra l’Estatut. Però va rebre tantes patacades, sobretot dels empresaris catalans que van dinar amb ell al Círculo Ecuestre -li van demanar que, per favor, deixés de crispar la política-, que va tornar a Madrid un pèl desconcertat.

A l’aeroport d’El Prat, el desconcert de Rajoy -que va haver d’escoltar els improperis d’un grup d’independentistes que l’esperaven a la sortida del Círculo Ecuestre- es va fer evident. A les 18.00 hores havia de sortir un avió del pont aeri en direcció a la capital espanyola. Però l’avió, per sorpresa dels passatgers, no es movia. Transcorreguts uns minuts, a través de la megafonia una veu demanava, molt amablement, que la persona que per confusió havia agafat un abric de la sala d’autoritats que no era el seu fes el favor de retornar-lo. Resulta que l’abric era de Joan Antoni Samaranch, president d’honor de La Caixa, i que el ‘pispa’ involuntari era Mariano Rajoy.

A lasantaespina desconeixem si Rajoy es va arribar a emprovar l’abric de Samaranch. Si ho va fer, devia fer la seva fila, doncs Samaranch deu vestir roba un parell o tres de talles menys que Rajoy. Suposem que el líder del PP va demanar les excuses corresponents a l’expresident del COI. Aquest divertit episodi va posar fi al viatge de vodevil que el president del PP va protagonitzar ahir a Barcelona. Rajoy va venir a recollir suports per a la seva recollida de firmes contra l’Estatut i al final se n’anava a Madrid amb un abric que no era el seu, ben conscient que a Catalunya el PP està més sol que la una.

La conspiració del ‘pinyol’ convergent contra Duran Lleida

En la Comissió Executiva Nacional (CEN) de CiU del 20 de gener passat, prèvia a la trobada d’Artur Mas amb Zapatero, el ‘pinyol’ del president de la federació va ordir l’enèsima conspiració contra Josep Antoni Duran Lleida. Abans de la CEN, Mas va convocar un cònclave amb la jove guàrdia, és a dir: Oriol Pujol, Francesc Homs, David Madí, Lluís Maria Corominas i també hi era Felip Puig.

Mas els va explicar que el president Zapatero el va trucar per negociar l’Estatut i va donar ordres que ningú tregués el tema en la Comissió Executiva. Va demanar-los explícitament que deixessin parlar Josep Antoni Duran Lleida i que, sobretot, digués el que digués, no el responguessin, va dir-los que es mantinguessin en silenci.

Ja a la reunió, va arribar-li el torn de paraula a Duran. Va fer una dura crítica a Mas, retreient-li la manera com portava l’Estatut. El líder democratacristià va exigir a CDC que li cedís les regnes de la negociació a Madrid, i es va presentar com un polític més vàlid que, per exemple, el diputat Francesc Homs, ponent de l’Estatut i principal negociador de CDC en matèria de finançament. “Jo ja arreglaré les coses amb Rubalcaba”, va dir una i altra vegada Duran a la CEN, expliquen fonts de la federació nacionalista.

Felip Puig va haver d’escoltar la intervenció de Duran Lleida sabent que no el podria respondre. Els arguments de Duran van molestar moltíssim el vicesecretari general de CDC, que es va quedar amb les ganes de respondre. “En Puig estava arrapat a la cadira, frisós per dir-li de tot a en Duran”, diu un alt dirigent de CDC.

Després de Duran Lleida va parlar Artur Mas. El president de CiU, amb el suport de Jordi Pujol, va demanar un vot de confiança a la direcció i no va dir ni piu de la trucada de Zapatero. Es guardava un as a la màniga que deixaria Duran absolutament descol·locat dies més tard.

Madí fa d’inquisidor periodístic

El portaveu de CDC i secretari executiu de CiU, David Madí, torna a perseguir periodistes. Aquesta vegada, el rebre li ha tocat a Salvador Cot, redactor de política a TV3 i col·laborador de la revista “El Temps”, per una entrevista -signada pel mateix Cot i Enric Rimbau- i un reportatge sobre José Montilla publicats en aquest setmanari el 10 de gener passat. Madí va retreure a Cot que “El Temps” s’hagués avingut a “catalanitzar” la figura del ministre d’Indústria i primer secretari del PSC.

El reportatge que acompanyava l’entrevista, i que firmava Rimbau, es titulava “La clau de volta del PSC” i presentava Montilla com “la peça clau d’unió entre la tradició catalanista i l’obrerisme espanyol que competien en l’interior del PSC”. Madí va cantar-li la canya a Cot i va exigir un canvi d’actitud immediat, petició a la qual no es va plegar el periodista, segons ha pogut saber lasantaespina.

David Madí supervisa les relacions de CDC amb els mitjans i a ell se li atribueix, per exemple, el sobrenom que a Convergència li donen a “El Periódico”, una capçalera poc afí als interessos nacionalistes i que al carrer Còrsega és “El diari del règim”. D’altra banda, és coneguda entre els periodistes de Barcelona l’afició (a voltes obsessió) de Madí de fer-los trucades per ‘assessorar-los’ sobre com han d’enfocar les informacions, sobretot als que considera propers a CiU. També truca als que fan reportatges que no li agraden.

Narcís Serra i Raimon Obiols no es parlen

No hi ha rencor (oficialment), però la memòria no els falla. Narcís Serra i Raimon Obiols, dues figures històriques del socialisme català, no es parlen. Tan Serra com Obiols van ocupar la primera secretaria del PSC. El primer va substituir el segon en el càrrec, en el complicat VIII Congrès que el partit va celebrar a L’Hospitalet, celebrat l’octubre del 1996. Obiols, enfrontat amb el sector proper a Josep Maria Sala -exsecretari d’Organització i actualment secretari de Formació del PSC- va passar a ser el president dels socialistes catalans, després que Serra convencés als ‘capitans’ territorials que votessin a favor de la candidatura obiolista.

Obiols va acceptar el seu nou paper dins el PSC a contracor, perquè veia com perdia el control del partit, que quedava en mans de Serra. Des de llavors, la cohabitació Serra-Obiols a la cúpula del PSC no va ser, precisament, fàcil.

Que Serra i Obiols no han oblidat velles ferides va quedar ben clar en l’acte que, a finals de gener, el PSC va celebrar al Casino l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, per commemorar el segon aniversari de la mort de Joan Reventós. Tots dos van compartir escenari, on també hi van ser Pasqual Maragall, José Montilla i Joan Clos. Serra i Obiols es van creuar en un parell d’ocasions i no es van ni mirar. Hi ha coses que no s’obliden.

La federació de CiU trontolla

La ferida, a CiU, s’obre i sagna més cada dia que passa. La ‘punyalada’ que el líder de CDC, Artur Mas, va clavar a Josep Antoni Duran Lleida, màxim dirigent d’UDC, pactant en solitari l’Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero ha fet molt de mal a Unió. Tant, que la direcció democratacristiana es planteja “molt seriosament” dissoldre la federació amb Convergència i retornar a l’estructura anterior, quan CDC i UDC constituïen una coalició.

Fonts d’UDC han exposat a lasantaespina que Duran Lleida està tip de quedar supeditat orgànicament a Artur Mas, tal com passa ara amb l’estructura de federació, on Mas és president i Duran Lleida secretari general. Retornant a l’antic sistema d’aliances, Duran se sentiria més fort per poder plantar cara al seu etern rival, Artur Mas.

Situació “insostenible”

La lluita d’egos, el xoc de personalitats entre Mas i Duran ha arribat a extrems “insostenibles”, explica un dirigent d’UDC, de manera que l’opció de retornar a la coalició guanya adeptes al sí del partit de Duran. “Seria la millor manera de reforçar el perfil propi d’Unió i de Duran”, assenyala la mateixa font.

Un símptoma més que les coses no van bé a CiU és que CDC i UDC, per separat, faran campanya per explicar l’acord de l’Estatut. Artur Mas recorrerà Catalunya per explicar l’acord amb Zapatero i CDC té previst organitzar més de 150 actes amb el mateix motiu. David Madí, el dia de la presentació de la campanya, va matisar que es tractava d’una iniciativa de CDC: “Em consta que UDC en farà una de pròpia”, va dir Madí, com sempre, marcant diferències.

Mas i Duran ni es miren a la cara en la comissió de l’Estatut

Ahir, al Congrés dels Diputats, on es va reunir la comissió Constitucional que debat el projecte d’Estatut de Catalunya, va quedar confirmat que la sintonia entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida és zero. Els dos polítics no es van saludar a la seva arribada a la comissió; és més, ni es van mirar la cara. La intervenció d’Artur Mas va ser seguida amb absolut desinterès per part de Duran, que es va passar l’estona llegint papers i no va mirar en cap moment a Mas. I el mateix va fer el líder de CDC quan parlava el seu ‘company’ democratacristià: Ni es va immutar.

Tardà ruboritza Puigcercós

D’altra banda, per a Joan Puigcercós el dia no va ser menys desagradable. L’esperpèntica intervenció de Joan Tardà, que va fer una defensa exagerada del paper d’ERC, va fer pujar els colors al portaveu parlamentari d’ERC al Congrés. Les atzagaiades que va deixar anar Tardà van provocar que Joan Ridao i Josep Lluís Carod-Rovira es passessin bona part de la intervenció rient. Puigcercós, avergonyit, no sabia cap a on mirar. Tot un vodevil.

Les grans mútues asseguradores catalanes i la Fundació Catalunya Oberta de Prenafeta estrenyen vincles

A principis de gener, un dilluns, van compartir taula en un restaurant barceloní Agustí Montal, expresident del Barça i president de Mútuam i la Fundació Conviure -entitat vinculada a la mutualitat asseguradora-; Josep Lluís Vilaseca, president de l’Agrupació Mutua del Comerç i de la Indústria i Joan Guitart, president de Mútua General de Catalunya i de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat que actua com un dels laboratoris d’idees de la federació de CiU, al més pur estil de la FAES del PP.

Tan Montal, com Vilaseca, com Guitart són empresaris molt vinculats a CiU. El primer va ser candidat de l’ara federació nacionalista a les eleccions europees, el 1987. Vilaseca va ocupar el càrrec de secretari general d’Esports amb Jordi Pujol i Guitart va ser conseller d’ensenyament (1980-1988), conseller de Cultura (1988-1996) i, entre altres càrrecs, també va ostentar el de president-executiu de la Fundació Catalana de Patrocini i Mecenatge, ara en mans d’ERC.Fonts properes a la Fundació Catalunya Oberta han explicat a lasantaespina que l’entitat explora “noves vies de finançament” que li permetin consolidar-se com un referent ideològic per als sectors nacionalistes conservadors catalans.

La FCO, que té en Lluís Prenafeta un dels seus pilars, s’ha anat obrint pas en el panorama político-mediàtic de la mà de gent com l’economista Xavier Sala-i-Martín, els periodistes Joan Oliver i Jordi Oliva, l’escriptor Valentí Puig i el polític i financer Arcadi Calzada, entre d’altres. Però els ‘cuartos’ sempre fan falta i les mútues asseguradores en tenen per donar i per vendre. En Montal, en Guitart i en Vilaseca bé que ho saben. I qui millor que el president de la FCO (Joan Guitart) per ajudar la FCO?

Carod fa una defensa aferrissada del pacte ERC-PSC davant de 30 empresaris catalans, alguns de l’òrbita convergent

Aquesta vegada el sopar va ser ahir, dilluns 30 de gener, al restaurant Set Portes de Barcelona i va tenir com a protagonistes una trentena d’empresaris i la cúpula d’ERC. El president del partit, Josep Lluís-Carod Rovira, el conseller primer, Josep Bargalló, el conseller de Comerç i Turisme, Josep Huguet, el secretari d’Organització del partit, Xavier Vendrell, i el diputat Antoni Soy, un dels negociadors d’Esquerra a Madrid, van fer d’amfitrions i es van dirigir als comensals per explicar-los com va la negociació de l’Estatut i el nou sistema de finançament.

Carod-Rovira va traslladar als empresaris el que ja ha trascendit a l’opinió pública: Que, de moment, ERC és partidària del no a l’Estatut, que ha descartat el vot afirmatiu al projecte i que una possible abstenció dependria del fet que el PSOE acceptés introduir millores a la proposta pactada per Zapatero, CiU, PSC i ICV.

Més encesa va ser la intervenció del conseller Huguet, que, en la seva línia habitual, va carregar durament contra l’acord i contra Artur Mas. En paraules d’Huguet, el sistema de finançament pactat “és un cistell sense cul” que ni de bon tros resol les necessitats de Catalunya. La intervenció d’Huguet, però, va ser pesada i confusa, i, davant d’això, Carod va demanar a Soy que aclarís els dubtes que el conseller havia creat als empresaris.

Esbroncada d’un empresari proper a CiU

Felip Massot, militant de CDC i fundador del potent grup immobiliari Vertix, va ser un dels convidats que va prendre la paraula. I ho va fer per criticar durament els pactes PSC-ERC, retreient a Carod que no decidís governar amb CiU, perquè les coses haurien anat molt millor. Vertix va aconseguir contractes importants dels governs de CiU i a Massot se’l situa en una posició preferent de la llista dels empresaris que financien la federació nacionalista.

Les acusacions d’aquest empresari van ser rebatudes per Carod, que va fer una defensa aferrissada del pacte amb el PSC, així com del president Maragall.