16.3.06

Esquerda a l’Església catalana: bisbes ultraconservadors versus aperturistes


La ferida és profunda, l’esquerda, molt gran. La divisió a l’Església catalana és un fet i, segons han confirmat a lasantaespina fonts properes a la Conferència Episcopal Tarraconense, la cosa “pot anar a més” si ningú atura les injerències dels sectors espanyols més reaccionaris. La pressió de l’Opus Dei i d’altres associacions ultracatòliques, com els Legionarios de Cristo -que compta entre els seus seguidors amb membres de la il·lustre família Aznar-Botella- per controlar l’Església catalana és molt forta, assenyalen les mateixes fonts.

De moment, l’Opus i els Legionaris ja controlen dos bisbats: el de Vic, on hi tenen el tortosí Romà Casanovas (a la foto apareix amb el líder de la plataforma xenòfoba "Plataforma per Catalunya" Josep Anglada), i el de Tortosa, on hi van col·locar, l’octubre de 1997, al valencià Xavier Salinas i Viñals, que abans va ser bisbe d’Eivissa. Ara, l’objectiu dels ultracatòlics és el bisbat de Girona. El bisbe que hi ha ara en aquella ciutat és Carles Soler i Perdigó, un home que no agrada a l’Opus i companyia pel seu perfil moderat. Soler i Perdigó té 74 anys i, per tant, està a punt de jubilar-se. Davant d’això, els sectors rmés reaccionaris de l’Església espanyola apreten al Vaticà perquè situï al capdavant de la diòcesi de Girona al bisbe d’Eivissa, el valencià Vicente Juan Segura.

Fonts eclesiàstiques recorden que, per exemple, Vicente Juan Segura va intervenir en la redacció del discurs que el papa Benet XVI va pronunciar davant dels bisbes espanyols que, poc després de l’inici del seu Pontificat, van visitar Roma en visita ad limina. En el discurs va criticar la retirada d’algunes mesures contemplades pel PHN per part del Govern socialista -entre elles el transvassament de l’Ebre-.

Al darrera de tots aquests moviments hi ha amagada la figura d’un periodista: José R. Navarro Pareja, especialista en religió de “La Razón”. La influència de Navarro Pareja en les organitzacions ultracatòliques és molt gran i aquest periodista, que va assessorar el bisbe d’Eivissa en la redacció del discurs de Benet XVI, és un dels principals vertebradors del discurs que fan a Catalunya bisbes com els de Vic i Tortosa, enfrontats ideològicament, per exemple, amb els seus homòlegs de Barcelona, La Seu d’Urgell i Solsona, que prediquen un discurs més aperturista.

3 comentarios:

Jesús Cardona dijo...

En deuen controlar tres, perque l'arquebisbe de Tarragona es membre de l'obra.

Valldalbaidí dijo...

I jo que pensava que Xavier Salinas era progressista. El vaig conéixer al meu poblet on va vindre allà pels anys 1978, juntament amb en Vicent Ribes -difunt ja- i semblava bastant progre. Però es veu que la mitra pesa molt. Qui ho anava a dir! Xavier, qui t'ha vist i qui et veu...

Tabal dijo...

D'esquerdes a l'Església, la catalana i la universal, des de fora sovint se n'hi veuen moltes. Però tranquils, segur que no s'hi declararà una epidèmia d'aluminosi! I encara que s'hi declarés, tenen arquitectes i manobres per sortir-se'n. Em remeto a la història.
http://laferraduraverda.blocat.com