Madí i Puig pressionen Mas perquè trenqui l’acord sobre l’Estatut amb el PSOE

L’acord sobre l’Estatut i el finançament a què va arribar dissabte Artur Mas amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha encès les alarmes en el sector sobiranista de CDC. Els ‘talibans’ temen que el pacte amb el PSOE allunyi CiU de les posicions més nacionalistes que ha defensat des que és a l’oposició. Els sobiranistes, amb Felip Puig al capdavant, creuen que la bona relació amb el PSOE -que atribueixen als esforços de Josep Antoni Duran Lleida, màxim enemic dels ‘talibans’ dins de la federació- resituarà ERC com al referent nacionalista català.

També pressiona Mas el portaveu de CDC, David Madí, tot i que per motius diferents als de Puig. Madí considera que l’acord perjudica la seva estratègia electoral i demana a Artur Mas que busqui algun pretext per trencar-lo, el que sigui. Els càlculs de Madí diuen que el fracàs de l’Estatut forçaria el trencament del govern tripartit i, de retruc, un avançament electoral que CiU hauria d’aprofitar per col·locar Mas al Palau.

Per diferents bandes, doncs, un sector de la galàxia mediàtica nacionalista ha rebut instruccions de llançar missatges contraris al pacte Mas-Zapatero, i per això resulta habitual escoltar opinadors com Francesc-Marc Álvaro i Vicenç Villatoro renegant de l’acord assolit per Mas.

El jersei d’excursionista de Pujol

Descontent amb Mas també ho està l’entorn de Pujol. L’expresident, que en els dos moments crucials de l’Estatut sempre es va mostrar partidari del ‘no’ -abans de l’aprovació del projecte al Parlament i en la Comissió Executiva Nacional convergent prèvia a l’acord Mas-ZP-, va acompanyar Mas en la roda de premsa triunfal de diumenge passat per obligació. La família i els col·laboradors més immediats de l’expresident no perdonen a Mas que el forcés a estar a la roda de premsa, on va acudir amb el jersei d’anar d’excursió i amb rostre extremadament seriós. La cara de Pujol, com la de Duran Lleida, era un poema.

La traïció de Daniel Sirera (PP) a Josep Piqué

Quan la desolació s’havia apoderat, ahir, de Josep Piqué i els seu entorn més proper després que Ángel Acebes desautoritzés públicament al líder del PP català per reconèixer elements positius en el projecte d’Estatut acordat pels socialistes i CiU, al diputat Daniel Sirera se’l veia força content al Parlament. Sirera és un home del PP català que manté oberts els ponts de contacte amb Aleix Vidal-Quadras, l’etern enemic de Piqué que vol un PP de Catalunya clarament alineat amb les tesis que propugna desde Madrid la direcció del carrer Génova. Si Piqué hagués dimitit, molt probablement Vidal-Quadras i Daniel Sirera haurien fet un brindis amb cava, segurament extremeny.

Recentment, Sirera va viatjar a Brussel·les acompanyat de Dolors Montserrat -dirigent que va mantenir un acarnissat tour de force amb Piqué en l’últim congrés dels populars- per entrevistar-se amb l’eurodiputat Vidal-Quadras. Van conspirar contra Piqué? Els contiguts de la reunió no han trascendit, encara, però més d’un, al PP, hi posaria la mà al foc.

De mala passada en mala passada

Sirera, a esquenes de Piqué i en contra de les tesis de l’exministre, més partidari de fer una oposició moderada a Catalunya, s’ha dedicat últimament a filtrar informacions a la premsa amb l’objectiu de mantenir el clima de crispació política i social en què es defensen tan bé els populars. Sirera va ser el responsable, per exemple, d’intoxicar a la premsa amb una informació falsa que feia referència a la negativa del Govern a reconèixer la tasca de la Policia Nacional.
La mà de Sirera també és darrera de les polèmiques sobre la llengua catalana que hem llegit al llarg de les últimes setmanes als diaris. De tot això, Josep Piqué tampoc en sabia res.

Duran i Mas: foto de circumstàncies amb Zapatero

La relació que mantenen Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida passa per un moment molt difícil, malgrat l’acord sobre l’Estatut. Els dos polítics fa mesos que mantenen un pols de poder per veure qui s’acaba presentant davant l’opinió pública com el líder amb més influència i capacitat política. Aquesta lluita d’egos ens ha deparat, en les darreres setmanes, escenes que haurien fet les delícies dels amants dels ‘culebrots’ televisius. Curiosament, les baralles entre els dos dirigents de CiU han acabat amb una foto de circumstàncies que avui donen gairebé tots els diaris, excepte “El País”. A la imatge es veuen Mas i Duran donant-se la mà amb Zapatero. El somriure forçat del líder d’UDC denota certa impostura en la seva expressió.

El primer dels últims desencontres entre Mas i Duran va tenir lloc el 5 de gener, a l’hotel Palace de Madrid. Duran era l’amfitrió d’una trobada que reuniria al ministre José Montilla, el portaveu parlamentari socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, i el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Mas també hi va anar, però va haver de buscar tot sol l’habitació perquè Duran Lleida, en una mostra de descortesia, no el va esperar a l’entrada. “No volia fer-se la foto amb Mas de cap manera”, explica un dirigent d’UDC. Així a Mas no li va quedar més remei que preguntar a la recepció per l’habitació de Duran. Les càmeres de televisió van immortalitzar l’incòmode i solitari moment que va viure el president de CiU a l’hotel madrileny.

Mas amb Zapatero, Duran a Baqueira

Mas es va anotar el lleig que li va fer Duran i dies després s’hi va tornar: El segon desencontre va ser dissabte passat (21 de gener). Aquell dia, Duran estava esquiant i disfrutant d’un cap de setmana de relax a l’estació de Baqueira Beret quan es va assabentar que el seu ‘company’ de federació havia viatjat a Madrid per entrevistar-se amb Zapatero. Ningú havia informat Duran, que va rebre la notícia amb una emprenyada considerable.

Mas, obsessionat amb aparèixer com el salvador de l’Estatut, va viatjar a la capital espanyola amb la seva dona, Elena Rakosnik, i es va apuntar el ‘tanto’, deixant Duran Lleida amb un pam de nas. En la roda de premsa que el líder de CiU va oferir diumenge per explicar els continguts de la trobada, la cara de Duran era un autèntic poema. El president del Comitè de Govern d’UDC va flanquejar Mas en la compareixença pública -juntament amb Jordi Pujol i Xavier Trias- amb cara de pomes agres, agríssimes.

Pocs dies abans de la reunió Mas-Zapatero, empresaris catalans van pressionar el president de CiU perquè pactés l’Estatut el més ràpid possible

El conegut i influent empresari Leopoldo Rodés, fundador de Media Planning i president de l’Instituto de la Empresa Familiar, va oferir, el 17 de gener passat, un sopar a casa seva. En la llista d’il·lustres convidats no hi van faltar Javier Godó, del Grup Godó; José Manuel Lara-Bosch, del Grup Planeta; Fernando Casado, president de la Escuela de Administración de Empresas (EAE) i director general de l’Instituto de la Empresa Familiar; Lluís Carulla, del grup Agrolimen; Antoni Brufau, president de Repsol; Paco Roig, propietari de la cadena de supermercats Mercadona; ni tampoc Artur Mas, president de CiU. Es va parlar de l’Estatut, “sense embuts”, expliquen alguns dels assitents a l’acte.

El sopar a can Rodés se celebrava quan encara faltaven uns dies per la reunió secreta Mas-Zapatero, i el president de CiU hi va acudir amb la intenció de tranquilitzar el poder econòmic: En principi, els va explicar, CiU està pel no a l’Estatut. Però que ningú es preocupi, va dir Mas, perquè, en cas que la reforma embarranqui, CiU garantirà l’estabilitat política a Espanya oferint un pacte al PSOE de Zapatero.

Els empresaris van rebutjar els arguments del líder convergent i li van exigir que busqués un acord el màxim de ràpid amb el PSOE. Li van expressar la seva preocupació pel boicot als productes catalans, per la crispació generada pel PP al voltant de l’OPA de Gas Natural a Endesa. Van reclamar a Mas un acord sobre l’Estatut i, sobretot, un pacte amb Zapatero sobre finançament. Per com han anat les coses, hem de pensar que l’empresariat català es va sortir amb la seva.

Duran desmenteix els rumors que CDC fa córrer pel Congrés

Els estira-i-arronsa entre el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i els negociadors de l'Estatut de CDC han estat constants, aquests dies, al Congrés. Un nou capítol: Convergència Democràtica es va dedicar, dijous al matí, segon dia de marató negociadora a Madrid, a fer córrer que s’havia programat d’urgència una reunió entre Artur Mas, Duran Lleida i el president Zapatero.

Al migdia, Duran sortia en roda de premsa per explicar als periodistes com anaven les coses, segons CiU. Li van preguntar per la suposada reunió amb Zapatero. Amb gest seriós, Duran va respondre que CiU negocia l’Estatut amb dos interlocutors del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba i Diego López Garrido, i que res de negociar amb Presidència.

D’altra banda, des de CDC es va vendre que la reunió de la Comissió Executiva Nacional d’avui va ser convocada d’urgència amb la finalitat que el partit es posicionés oficialment “per la dificultat del pacte” sobre l’Estatut. Duran va negar-ho i va afirmar davant la premsa que l’Executiva es reunia de forma ordinaria i que en cap cas la convocatòria havia estat condicionada per l’Estatut.

Un filtració de David Madí va provocar la portada falsa de La Razón que anunciaba una reunió secreta entre Zapatero i Mas

El dimecres 21 de desembre, el diari La Razón obria la portada i la secció de Nacional amb una notícia que revelava una reunió secreta a la Moncloa entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas: “Zapatero y Mas se reúnen en La Moncloa para desbloquear la negociación del Estatut”, deia el titular. En la primera edició del diari, firmava la notícia Inmaculada G. de Molina. En edicions següents, el titular que anunciava la trobada va desaparèixer del mapa i va ser substituït per un altre: “Montilla y Mas se reúnen para desbloquear la negociación de la reforma del Estatut”.

Resulta que la reunió entre Mas i Zapatero no es va produir mai. En veritat, aquell dia de desembre, en la seva visita a Madrid, el president de CiU va mantenir contactes, acompanyat de Josep Antoni Duran Lleida, amb Alfredo Pérez Rubalcaba i José Montilla.

Com és, doncs, que la periodista va cometre aquell error garrafal? Es va confondre? No, de cap manera. Segons ha pogut saber lasantaespina, el secretari Executiu de CDC, David Madí, va filtrar la falsa notícia a Inmaculada G. de Molina. Al diari madrileny encara cueja la monumental empipada que els va provocar l’enverinada filtració del responsable de comunicació convergent.

Saura amonesta Jaume Bosch per la seva actitud amb l’Estatut

El president d’ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, està molest amb Jaume Bosch, vicepresident del partit, perquè aquest, inesperadament, va desoir la consigna de la direcció ecosocialista de facilitar al màxim l’acord en l’Estatut durant la reunió que ahir els partits catalans van mantenir al Parlament. La trobada havia de servir per acostar posicions, però la insistència de Bosch va provocar que una qüestió que ja estava tancada, la de les competències compartides, es tornés a reobrir. Bosch va acabar arrossegant ERC cap al desacord i això li va valer l’amonestació de Saura, defensor de mantenir postures conciliadores.

Dirigents d’ICV atribueixen l’actitud de Bosch en la reunió del Parlament a un afany d’obtenir protagonisme polític i mediàtic. CiU no va desaprofitar l’ocasió per criticar la poca solvència negociadora d’ERC i ICV.

Artur Mas: “Si s’acabés aprovant un Estatut sense retocs sé que seria gairebé impossible guanyar les pròximes eleccions”

Artur Mas ho té clar: Si Catalunya aconsegueix un bon Estatut ell ho té molt pelut per arribar a la Presidència de la Generalitat. Així ho reconeix el president de CiU als seus col·laboradors i a alguns periodistes “de confiança” que han parlat amb lasantaespina.

En una d’aquestes converses privades, en Mas va dir textualment: “Si diem que sí a l’Estatut i és un bon Estatut, i a Madrid idealment s’acabés aprovant sense retocs, sé que seria gairebé impossible guanyar les pròximes eleccions. Ja ho sé. Sé quin risc corro”. Clar i català.

Aregio no vol deixar la Diputació de Tarragona perquè hi perdria molts calers

‘Poderoso caballero es don Dinero’. La sabiduria popular acostuma a ser infal·lible i tampoc l’erra en el cas del president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio. L’entorn del dirigent provincial no es pot estar aquests dies d’explicar en veu baixa i amb la boca petita, això sí, que Aregio no vol ser alcalde perquè cobraria força menys del que cobra a la Diputació. Deixar la Diputació és una de les condicions que li imposa UDC a Aregio si vol ser el substitut de Joan Miquel Nadal a l'Ajuntament.

Ara, el sou anual d’Aregio a la Diputació és d’aproximadament 85.000 euros. A aquesta suma, cal afegir-hi els aproximadament 45.000 euros que cobra de l’Ajuntament en concepte d’“assistència”, segons dades oficials. En total, doncs, al cap de l’any Aregio s’embutxaca 130.000 euros (21,6 milions de les antigues pessetes!). O el que és el mateix, 10.800 euros mensuals, o 356 euros diaris (60.000 pessetes!).

No és d’extranyar, doncs, que no vulgui deixar el seu lucratiu càrrec a la ‘Dipu’ per anar a fer d’alcalde, i menys quan Nadal li ha deixat un panorama bastant complicat: A l’Ajuntament, CiU depèn del PP i la lluita fratricida entre CDC i UDC per desingar el nou candidat encara continua. Aregio és el candidat de CDC -tot i no comptar amb el suport d’una part de la cúpula del partit-, mentre que Albert Vallvé és el candidat que vol Unió.

Vallvé estaria disposat a deixar el camí cap a l’alcaldia lliure a Joan Aregio a canvi de la presidència de la Diputació. La proposta va fer treure’s la calculadora de la butxaca a Aregio que, ràpidament, va veure que hi perdia diners. La resposta del candidat de CDC va ser un no rotund, i més si es té en compte que els càrrecs d’alcalde i de president de la Diputació no són incompatibles.

Si Aregio hagués acceptat els tractes de Vallvé hauria passat de cobrar 130.000 euros anuals a guanyar-ne només de l’ordre de 36.000 (32.000 de sou base, més complements). És a dir, 3.000 euros al més, o 98 euros diaris que queden molt lluny dels 356 que ingressa ara. ‘Poderosísimo caballero’ és, doncs, ‘don Dinero’.

Combat mediàtic entre Mas, Duran i Felip Puig: tres rodes de premsa en una hora, tot un rècord

Avui l’actualitat a Catalunya ha estat marcada per la reunió de líders polítics al palau de la Generalitat. La lògica, doncs, portava a pensar que els partits reservarien el protagonisme mediàtic als seus representants en la trobada, i així ha estat en els casos de Manuela de Madre, del PSC, Joan Puigcercós, d’ERC -resulta que en Carod és a Israel- i Joan Saura, d’ICV.
En canvi, per una vegada més, Artur Mas ha estat la nota discordant i ha vist com els seus ‘colegues’ Felip Puig i Duran Lleida intentaven mossegar-li quota de pantalla convocant rodes de premsa al Parlament i a Madrid respectivament. Les tres compareixences davant dels mitjans s’han succeït en només una hora. Potser a CiU volen entrar en el llibre Guinness i batre el rècord mundial de compareixences públiques de polítics. A aquest pas ho aconseguirà, no en tenim cap dubte.

La lluita interna entre els tres dirigents de CiU no és cap novetat i es fa evident que cada dia que passa Mas, Puig i Duran tenen menys escrúpols a l’hora d’escenificar les seves desavinences públicament.

Així, aquest matí, mentre en la seva roda de premsa a Barcelona en Mas advertia al Govern de Zapatero que la retirada de l’Estatut és una possibilitat real -“tenim un roc a la faixa”, ha dit-, a Madrid, un Duran que es nega a perdre protagonisme en la negociació anunciava avenços en el finançament. Això, unes poques hores abans que en Mas i en Duran es reunissin amb representants socialistes a Madrid per seguir negociant. I el pobre Pujol que no guanya per ensurts...

Les disputes entre Mas i Duran irriten Jordi Pujol

Unes declaracions a la premsa de la portaveu d’UDC, Joana Ortega, crítiques amb la campanya publicitària que va fer CiU contra el Govern amb motiu del segon aniversari dels acords del Tinell (allò del ‘Més o Mas?’) van desencadenar una bronca antològica en la Comissió Executiva Nacional (CEN) de CiU, celebrada el 19 de desembre passat. Ortega va declarar a alguns mitjans que els anuncis que van sortir a la premsa -pensats pel secretari de comunicació, David Madí- no comptaven amb el vist-i-plau d’Unió i, per tant, no representaven la federació.

En la reunió de la CEN, Fernández Teixidó, Felip Puig i el mateix Artur Mas no es van poder estar de retreure a Ortega i a Unió la seva actitud. Van criticar que els democratacristians es dediquin a “evidenciar les diferències” en el si de la federació públicament en lloc de “rentar la roba bruta a casa”. Acte seguit va aparèixer Duran Lleida en escena i va retreure a Mas i companyia que sovint CDC filtrava declaracions contràries a la seva persona. Pujol no va poder aguantar més i davant les bufetades verbals que van intercanviar Mas i Duran pels anuncis de Madí va abandonar la CEN empipadíssim. “Ho va fer irritat, empipat com no se’l veia feia molt de temps”, corrobora un destacat dirigent de CiU.

Guardans (CiU) avala les destrosses urbanístiques del PP a València

A mitjans de desembre el Parlament Europeu va aprovar l’informe Fortou que, elaborat a partir de 15.000 queixes de ciutadans, censurava els excessos urbanístics comesos a la costa de València sota els governs d’Eduardo Zaplana. L’informe es va aprovar per 550 vots a favor, 45 en contra i 25 abstencions. Entre els vots contraris s’hi va comptar el de l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, que forma part de l’Aliança de Liberals i Demòcrates d’Europa.

Amb Guardans, van votar contra l’informe Fortou personatges com Carlos Iturgáiz y Jaime Mayor Oreja. Amb el seu vot, Guardans -i per defecte CiU- van aprovar la política urbanística de Zaplana. Tota una declaració de principis. Abans de la votació, l’eurodiputat de CiU va enviar una carta als seus companys de grup i als eurodiputats espanyols en què els demanava que l’ajudessin a esmenar el 60% de l’informe Fortou.

Una enquesta d’UDC situa Albert Vallvé com al millor candidat de CiU a Tarragona

La corda es continua tensant entre CDC i UDC a Tarragona. Cansats de les reiterades negatives de Convergència a discutir sobre qui ha de ser el candidat a l’alcaldia, els democratacristians han encarregat una enquesta a una empresa que habitualment treballa per a CDC per comprovar quines possibilitats té Albert Vallvé, el que Unió proposa per substituir Joan Miquel Nadal. Fonts d’UDC han confirmat que l’enquesta revela que Vallvé és un candidat molt més ben valorat que Joan Aregio, l’alcaldable que proposen Artur Mas i el secretari d’Organització convergent, Lluís Coromines.

A CDC es fan l’orni i quan a UDC els pregunten per l’enquesta responen amb un no ho sé/no contesto. Mentrestant, vista la dificultat perquè CDC accepti cedir el cap de llista, Unió reclama per a Vallvé la presidència de la Diputació -que ara ocupa Aregio- i a canvi participar en la promoció de Joan Aregio com a candidat fins a final de mandat. CDC també s’hi nega en rodó.

Artur Mas va obtenir quatre duros del PP

Francesc Homs encara no era conseller d’Economia quan va dir-li el 2001 a l’aleshores vicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, que “si queréis a Artur Mas de presidente de la Generalitat es preciso que se concierte una mejora substancial de la financiación autonómica”. Aquell mateix any el conseller en cap Mas va llançar una proposta de pacte fiscal per a Catalunya i va convèncer a Homs perquè agafés les regnes de la conselleria econòmica i la negociació del finançament -a pesar de les reticències que hi van mostrar els sobiranistes de CiU, que desconfiaven d’Homs-.

Mas i el seu nou conseller calculaven que un bon pacte havia de reportar 400.000 milions de pessetes anuals extra. L’estratègia d’Homs per aconseguir-ho passava per mantenir un hermetisme absolut mentre durés la negociació. Però Artur Mas no va poder suportar la pressió i, en contra de l’opinió d’Homs, va parlar en públic dels 400.000 milions. L’emprenyada del conseller d’Economia va ser majúscula perquè el seu superior li destrossava els plans. Al final, CiU va haver de ‘vendre’ una millora de finançament que es va quedar en 85.000 milions de pessetes per al 2002. Posteriors informes del Departament d'Economia van reduir aquesta xifra a poc més de 30.000 milions. Era el millor pacte fiscal que havia tingut Catalunya en 20 anys, deien a la federació. Al carrer Génova, on hi ha la seu del PP, encara riuen.

Mas a Pedro J. Ramírez (Estatut): “L’únic perill que té demanar la lluna és que te la donin”

Artur Mas i Pedro J. Ramírez van sopar junts la primavera passada. Van parlar de moltes coses, també de l’Estatut de Catalunya. Sobre això, Mas va ser molt clar amb el periodista: “Pedro J. -li va dir- l’únic perill que té demanar la lluna és que te l’acabin donant”. Amb aquesta frase va resumir Mas l’estratègia que segueix CiU en la negociació. És a dir, busca forçar les coses al màxim per no posar les coses fàcils.

En cercles propers al president de CiU es comenta que Artur Mas interpreta ara “el segon acte” de l’Estatut, marcat per un retorn als postulats moderats propis de l’era Pujol. No obstant, que ningú s’enganyi, comenten les mateixes fonts, perquè “el desenllaç” també està clar i ens presenta un final on CiU trenca l’acord sobre l’Estatut.

Ramon Rovira sona com a nou director de TV3

El periodista Ramon Rovira podria convertir-se en el nou director de TV3, segons ha pogut saber la santaespina de fonts properes a la CCRTV. Rovira condueix actualment el programa de debat Àgora, al 33, i va ser cap d’informatius de la cadena en el tram final de l’últim mandat de Jordi Pujol.

La notícia ha estat rebuda amb sorpresa en cercles periodístics, que no acaben d’entendre com un home molt proper a CiU pugui dirigir TV3 amb un socialista a la presidència de la Generalitat. I menys quan Rovira es va donar a conèixer professionalment com l’home de Jordi Pujol a TV3. Seguia el president a tot arreu i això el va convertir gairebé en el portaveu oficial de Pujol.

No obstant això, els qui coneixen Ramon Rovira expliquen d’ell que és un personatge “que sap nadar i guardar la roba”. Així, no és d’extranyar que la primavera del 2003, pocs mesos abans de les autonòmiques, aquest periodista es dediqués a fer la pilota al conseller Joaquim Nadal a fi i efecte de ‘salvar el cul’ a TV3 i mantenir-se en el càrrec de cap d’informatius.

Això va passar en una tertúlia informal celebrada en un bar de Girona: Allà, enfilats dalt d’un escenari i asseguts cadascun en una butaca, Rovira va dir de Nadal que “pot arribar a tenir un càrrec de confiança, de moltíssima responsabilitat si és que Maragall guanya les properes eleccions”. Amb la seva oda a l’exalcalde de Girona, el periodista volia evitar la seva sortida de la cúpula de TVC. Va fracassar estrepitosament perquè va ser cessat per la nova direcció. Ara, contra tot pronòstic, a Rovira se li planteja una segona oportunitat.

Bronca entre els secretaris d'organització del PSC i ICV al Parlament

El passat 16 de desembre es van reunir al Parlament de Catalunya els responsables de finances dels partits polítics: Lluís Corominas, de CDC, José Zaragoza, del PSC, Xavier Vendrell, d’ERC, Rafael Luna, del PP, Màrius Garcia, d’ICV, Antoni Castellà, d’UDC, i Víctor Terol (EUiA). Els va convocar Ernest Benach amb la intenció d’avançar en el compromís de les forces polítiques de treballar per garantir la transparència dels seus comptes. Hi va haver 'mal rotllo' a la trobada.

José Zaragoza, secretari d'Organització a can Nicaragua (foto), va ‘disparar’ primer i ho va fer amb agressivitat manifesta contra Màrius Garcia, secretari d’Organització d’ICV. Zaragoza, expliquen les fonts consultades per lasantespina, va ser “groller” quan va exigir explicacions a Garcia per una nota de premsa que ICV havia difós abans de la reunió. Li va retreure al representant dels ecosocialistes que enlloc de presentar esmenes a la llei de finançament de partits es dediquessin a enviar notes de premsa demanant, per exemple, que les operacions irregulars en els partits es tipifiquin com a delicte. Visiblement emprenyat, Zaragoza va reclamar a Garcia que es dediqués a fer la feina que li toca.

Lluís Corominas, responsable d'Organització i Finances a CDC, va haver de posar pau. La seva intervenció en l'agra discussió entre Zaragoza i Garcia va contribuir a asserenar els ànims.

No obstant, la cosa no va es va quedar aquí. En finalitzar la reunió, el malestar de Zaragoza amb ICV se li va encomanar al president del Parlament, Ernest Benach, quan es va assabentar que Màrius Garcia, en contra del pactat a la trobada, es va dedicar a fer declaracions als periodistes que corrien pel Parlament. Benach censura que un partit que no ha presentat cap esmena sigui el primer de preocupar-se a sortir als diaris.

Duran demana a Mas que deixi sol Felip Puig en l’escàndol d’Adigsa

Josep Antoni Duran Lleida està molt content perquè a un dia de la rifa de Nadal li ha tocat la grossa. La sort, però, no li ha portat el calb de la loteria sinó el diari “El Periódico” -a CiU aquest rotatiu és més conegut com el ‘diari del règim’-, que li ha ofert amb safata la publicació d’un reportatge de tres pàgines sobre una pressumpta trama de finançament ilegal de CDC a través de l’empresa pública Adigsa.

Resulta que en la llista de directors generals d’Adigsa hi figura el portaveu parlamentari de CiU Felip Puig, que també va tenir responsabilitats a Adigsa en la seva etapa de conseller. L’excap de segureta de CDC Ricard Murga, ha denunciat que Puig i companyia finançaven el partit a través del cobrament de comissions ilegals que reclamaven als constructors que treballaven per a Adigsa.

Amb la publicació de la trama a “El Periódico” l’escàndol adquireix una dimensió pública molt considerable que ha agafat Artur Mas, com popularment es diu, amb els pixats al ventre. D’altra banda, tenint en compte que en els darrers anys CDC ha deixat UDC completament sola en els casos de finançament irregular que han planat sobre el partit demòcratacristià (cas Pallerols, cas Turisme, cas Farreres), ara Duran considera que ha arribat l’hora de servir un bon plat fred de venjança al seu etern enemic Felip Puig. Fonts d’UDC han explicat a lasantaespina que Duran ha demanat personalment a Artur Mas que deixi que la brutícia del cas Penín ofegui políticament Puig i que en cap cas surti públicament a defensar-lo. Duran vol que Mas deixi sol a Puig en aquest afer, de la mateixa manera que va deixar sola UDC en altres escàndols.

“No seria bo que Mas sortís esquitxat per aquest cas de corrupció”, exposa un dirigent d’Unió, que recorda que Duran serà implacable amb aquest cas i que no dubtarà de demanar una vegada i una altra el cap del ‘talibà’ convergent.

De la Rosa, la connexió negra CiU-PP

L’empresari modèlic transformat en el delinqüent financer més cèlebre de la història moderna de Catalunya, Javier de la Rosa, torna a asseure’s al banc dels acusats: Des del dilluns 5 de desembre l’Audiència Nacional celebra la vista pública pel sumari del cas KIO. Sorprèn la discreció mediàtica amb què s’ha tractat el judici, i més quan a De la Rosa li demanen 38 anys de presó acusat d’haver-se repartit fraudulentament 300 milions d’euros amb altres responsables de la Kuwait Investment Office (KIO) i d’haver-ne desviat 70 més a la seva societat patrimonial, Quail.

De la Rosa, a qui defensa la seva filla davant la negativa de la immensa majoria dels gabinets d’advocats catalans de renom de fer-ho, paga tots els plats trencats (certament, ell en va trencar molts, però no tots) per un cas que, no ho oblidem, té entre els seus responsables civils noms tan il·lustres de la política catalana com Jaume Camps. Aquest històric dirigent de CiU, ara ja exdiputat i membre del Consell Consultiu que va supervisar la constitucionalitat de l’Estatut, va rebre un milió d’euros dels comptes que KIO tenia a Suïssa. Van anar a parar a un altre compte suís que a CiU van batejar amb un nom que té una forta càrrega patriòtica. Camps no va ser condemnat pels seus delictes perquè havien prescrit, com també li va passar, afortunadament per a ell, en el cas Casinos. De la Rosa també va poder demostrar que havia entregat diners a un altre polític català: Enrique Lacalle, del PP.

D’altra banda, la justícia suïssa va confirmar que altres personalitats espanyoles, com el diplomàtic Manuel Prado y Colón de Carvajal (100 milions de dòlars) o el desaparegut Enrique Sarasola (28,5 milions), un home pròxim a Felipe González.

Una relació d’amor i odi

De la Rosa ha viscut una intensa relació d’amor-odi amb la cúpula de CiU. Va passar de ser l’empresari “modèlic” de qui parlava amb orgull Jordi Pujol, a ser un ‘apestat’ en els cercles de poder nacionalistes. Conscient del final de la seva carrera i veient com desapareixia la seva immensa fortuna, des de la presó -porta entrant-hi i sortint-ne des del 1994-, De la Rosa va amenaçar els convergents amb aixecar la llebre de totes les corrupteles que coneixia, però va callar després que Xavier Trias -ara alcaldable de CiU a Barcelona- comprès el seu silenci oferint una feina al germà del financer (veure lasantaespina del 21-11-05).

Ara, amb el judici pel cas KIO en dansa, De la Rosa afirma que va pagar 140 milions a Rodrigo Rato i 200 a Miquel Roca i Junyent, diners que van servir per finançar el PP i CiU. Els pagaments van ser el 1991, poc abans de les eleccions municipals. De la Rosa va pagar a Rato i a Roca perquè no estiguessin “contra els interessos de KIO”.

Pujol a Felipe González: “Sobren 50 articles de l’Estatut”

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol manté un doble discurs al voltant de la reforma de l’Estatut. Públicament diu que Mas el paper d'Artur Mas en la negociació ha estat positiu. També públicament, l’expresident, per exemple, s’adreça als empresaris catalans per demanar-los que resisteixin a les pressions i amenaces de boicot que arriben des d’Espanya.

Però el Pujol més íntim, el Pujol més proper i, segurament, més sincer, pensa ben diferent: “Reconec que en la proposta d’Estatut hi sobren almenys 50 articles”, va confessar el president d’honor de CiU en una conversa que fa unes setmanes va mantenir amb l’expresident del Govern espanyol Felipe González. Pujol va explicar-li al seu admirat i respectat ‘colega’ que la culpa d’això la té ERC, que durant la negociació a Catalunya va apretar molt fort perquè del Parlament en sortís un Estatut molt concret, on tot estés molt detallat. A parer de Jordi Pujol, tanta concreció no era necessària, tot i que la cúpula de CiU sí la va defensar en el decurs de la discussió parlamentària. Portes endins, doncs, és probable que la satisfacció de Pujol per la feina feta per Mas i el seu equip no sigui tan evident com sembla portes enfora.

Els atacs de banyes de Duran Lleida

Conten al Congrés dels Diputats que Josep Antoni Duran Lleida està desesperat. Expliquen alguns diputats –fins i tot veus autoritzades al Grup Parlamentari de CiU- que el president del Comitè de Govern d’Unió està “emprenyadíssim” per la manera com està duent a terme la federació nacionalista la negociació de l’Estatut a la capital del Regne. En Duran vol apuntar-se el ‘tanto’ d’un acord a Madrid sobre la reforma estatutària i més ara que se sent reforçat per l’arxivament del cas Pallerols (el cas s’ha tancat, almenys provisionalment, tot i que la jutgessa admet que diners de l’empresari andorrà Fidel Pallerols desviats irregularment de fons públics per a formació van anar a parar a Unió).

Amb els escàndols judicials en un segon pla, Duran fa ara mans i mànigues per aparèixer davant l’opinió pública com el salvador de l’Estatut (“té una bona oportunitat per fer-li la guitza a en Mas”, comentava un destacat dirigent d’UDC a lasantaespina). D’aquí que la ‘discreta’ reunió que ahir havia de tenir amb Rubalcaba i Zapatero al Congrés es convertís en un muntatge mediàtic en tota regla. “Fins i tot els uxiers del Congrés sabien que la reunió es produiria hores abans”, comentava amb sarcasme un diputada catalana del PP.

Amb tot, però, l’atac de banyes que pateix Duran Lleida s’intensifica cada dia que passa. El dirigent d’UDC sap perfectament que qui té l’última paraula sobre l’Estatut a CiU és Artur Mas. I sap que, si hi ha acord, qui es presentarà com el salvador de la pàtria catalana serà la persona amb qui va rivalitzar per succeir Jordi Pujol: O sigui, en Mas. Per això el pobre Duran viu en un estat d’emprenyament constant. I només li faltava que en Quico Homs, el ponent de CiU en l'Estatut a Catalunya, anés anunciant que Convergència negocia bilateralment amb el PSOE. Pobre Duran, n'hi plouen de totes bandes.

El nomenament de Xavier Vendrell al capdavant de l’Agència Catalana de Mecenatge aixeca tota mena de suspicàcies en cercles polítics

El nomenament de Xavier Vendrell com a president de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge ha despertat tota mena de suspicàcies entre la classe política catalana, que no veu amb bons ulls que aquest dirigent polític comparteixi aquest càrrec amb el secretari d’Organització i Finances d’ERC. D’aquesta manera, Vendrell, que també és secretari general del Conseller Primer, gestiona els calers del seu partit alhora que té poder de decisió sobre les subvencions que s’atorguen a les entitats culturals catalanes.

Des de l’oposició malfien que Vendrell pugui afavorir de manera interessada entitats o fundacions vinculades amb ERC. Entre els socis d’ERC al Govern, el nomenament tampoc no ha estat rebut amb massa alegria, segons fonts consultades dels diferents partits. Per exemple, es pregunten com s’interpretaria una subvenció signada per Vendrell que anés a parar, per exemple, a la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC i presidida pel propi Vendrell des de 1977.

Així mateix, a Vendrell forma part d’altres entitats culturals susceptibles de rebre ajudes de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge, com són el Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí o els Castellers de Cornellà de Llobregat.

Concretament, les funcions que se li atorguen en virtut del càrrec de president de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge són les següents: “Gestió d’operacions de patrocini i mecenatge destinades a activitats d’interès general o al suport d’entitats que persegueixin finalitats d’interès general, i assessorar empreses i entitats sobre les potencialitats de patrocini i el mecenatge”.

Pedro J. Ramírez pacta amb els Ciutadans de Catalunya de Boadella donar-los cobertura via "El Mundo"

El director d’“El Mundo”, Pedro J. Ramírez, ha pactat amb el catedràtic de Dret Constitucional i columnista Francesc de Carreras donar cobertura mediàtica, a través del diari madrileny, a la plataforma Ciutadans de Catalunya, que compta entre els seus impulsors al dramaturg Albert Boadella i que reclama la creació d'un partit polític que "no nacionalista". La plataforma acusa al PSC d'haver-se decantat per un discurs filonacionalista que ha deixat "orfe" una part important de l'electorat d'esquerra i centresquerra.

Ramírez també s’ha ocupat de promoure De Carreres i els seus companys d’aventura ciutadana en els cercles polítics, econòmics i mediàtics més conservadors de Madrid, que han donat una bona rebuda a la iniciativa de Boadella i companyia.

Precisament, ahir Boadella i De Carreras van ser increpat per un grup de ‘maulets’ en un acte que van celebrar a l’Hotel Melià de Girona. Curiosament, l’edició d’avui de “El Mundo” no es feia ressò d’aquesta noticia (fotografia).

Oferta a De Carreras

A banda d’assegurar-los projecció mediàtica, Pedro J. ha fet una oferta a Francesc de Carreras perquè abandoni “La Vanguardia”, on col·labora habitualment, per passar a publicar a “El Mundo”, que ja té en la seva nòmina d’opinadors al també membre de Ciutadans de Catalunya i periodista Ivan Tubau.

Unió filtra una enquesta a Girona pensant en la Diputació de Tarragona

Si algú pensava que la guerra entre UDC i CDC per les llistes municipals es trobava en la fase final s’equivocava de ple. Recentment, Unió ha filtrat una enquesta a Girona que revela que la federació nacionalista sumaria una patacada més, ja que la socialista Anna Pagans es quedaria a les portes de revalidar la majoria absoluta perduda en els comicis de 2003. A CDC, la publicació d’aquesta enquesta per part d’un mitjà local s’interpreta com una clara mesura de pressió per part dels socis democratacristians, que reivindiquen el cap de llista a Girona. A Girona, les relacions entre UDC i CDC s’han tensat al màxim, fins al punt que Unió té a punt una llista electoral alternativa, sota les sigles d’Units per Girona, que presentaran en cas que no hi hagi acord per tancar les llistes.

Però la publicació d’aquesta enquesta trascendeix l’àmbit gironí. Fonts properes a Unió Democràtica assenyalen que amb aquesta maniobra el partit vol aplanar el camí d’Albert Vallvé cap a la presidència de la Diputació. Aquesta és justament la contrapartida que espera rebre Unió de Convergència a canvi de cedir-los els caps de llista a Girona i Tarragona. A CDC, però, no estan disposats a perdre un dels càrrecs més importants que té el partit a nivell territorial, juntament amb la presidència de la Diputació de Girona.

En cas que a CDC no cedeixin la Diputació, Unió es prepara per reclamar la candidatura de Girona –la de Tarragona també, però allà estan a l’expectativa del que faci l’alcalde Joan Miquel Nadal, de CDC-. L'enquesta, que deixa CiU amb la ridícula xifra de 4 regidors, un menys dels que té ara, prepara el terreny per si les coses van maldades a Tarragona. Mentrestant a CDC encara no han decidit qui substituirà Zoila Riera, a qui les males llengües consideren ja “políticament morta”.

Piqué envia els seus colaboradors als EUA perquè aprenguin estratègies electorals amb la vista posada a l’Ajuntament de Tarragona i les autonòmiques

Rafael Luna, secretari general del PPC, Xavier García Albiol, secretari d’Organització dels populars i Enric Millo, exportaveu d’UDC i ara assessor personal de Josep Piqué, són a Washington on participen en un curs especialitzat en estratègies electorals. Allà reben classes de publicitat política, comunicació electoral, planificació de campanyes, aplicació de l’estratègia militar a les eleccions, tècniques per a desenvolupar missatges polítics, comunicació electoral, i se'ls expliquen fòrmules per millorar les relacions amb els mitjans o de quina manera es poden crear lobbies d’opinió favorables.

A més de García Albiol, Millo i Luna, són també a la capital nordamericana el secretari provincial del PP de Tarragona, Pedro Figueiredo, i Manuel Hurtado, a qui se’l relaciona amb una sèrie de plataformes cíviques vinculades a la figura de Josep Piqué.

La presència d’aquests dirigents i quadres populars als EUA obeeix a dos objectius que els populars s’han fixat amb la vista posada a propers comicis, ja siguin municipals o autonòmics. El primer d’aquests objectius passa per rellançar la figura de Piqué a Catalunya, molt tocada arran de la posició que ha adoptat el PPC al voltant de l’Estatut, i, el segon, consisteix en mantenir el percentatge de vots que van aconseguir a Tarragona en les passades municipals per tal de fer possible la reedició del pacte de govern amb CiU.

Els lucratius àpats que Prenafeta ofereix al Via Venetto

Periódicament, cada quinze dies o cada tres setmanes, depèn, Lluís Prenafeta, exsecretari de la Presidència i antic col·laborador de Jordi Pujol, reuneix a alguns dels patrons de la Fundació Catalunya Oberta al voltant d’una taula de l’exclusiu i mític restaurant Via Venetto. No hi acostumen a faltar el periodista Joan Oliver, l’economista Xavier-Sala i Martín i el també periodista i escriptor Valentí Puig. Aquests, dèiem, són els fixos, però resulta que a la Fundació Catalunya Oberta hi ha pinyes per acudir als suculents àpats que ofereix Prenafeta: Cada comensal, a més d’omplir-se la panxa amb els selectes plats que serveixen al Via Venetto, rep una generosa propina de qui en el seu moment va ser l’home fort de Jordi Pujol. Prenafeta paga 150 euros per cap, o sigui, 25.000 de les antigues pessetes!

A canvi, els convidats han d’avenir-se a predicar urbi et orbe les teories ultranacionalistes i molt escorades a la dreta que predica la Fundació Catalunya Oberta. Curiosament, Oliver, Valentí Puig i Sala-Martín són tres dels membres més actius d’aquesta fundació.

La Guàrdia Civil vincula el Departament de Justícia amb el cas Pallerols

Duran Lleida ha cantat victòria massa aviat en la causa del cas Pallerols. Fa uns dies, quan el Suprem anunciava la desestimació del procés, en què estaven implicats alts càrrecs d’Unió, entre ells Josep Sánchez Llibre, Duran s’afanyava a cantar les virtuts del seu partit i demanava disculpes públicament a Ignasi Farreres per haver acceptat la seva renúncia als càrrecs que ocupava al partit democratacristià. Potser les disculpes van també van arribar massa d’hora.

Ara ha sortit a la llum que l’empresa Isa Consultores sl concorria a tots els concursos d’adjudicacions d’estudis del Departament de Treball. No en guanyava cap però, encanvi, si que li plovien contractes d’un altre departament que en el seu moment va controlar UDC: el de Justícia, al davant del qual hi va ser Núria de Gispert, membre de la cúpula d’Unió i en l’actualitat també diputada al Parlament.

Entre els fundadors d’Isa Consultores hi figuraven Rafael Crespi Llobet, que n’era l’administrador únic. Crespi Llobet s’ocupava, a través d’Isa Consultores, d’organitzar els viatges que la fundació Fecea, vinculada a Unió i dirigida per Juan Antoni Martí Castro, programava a l’Europa de l’Est. En alguna de les delegacions hi va participar el president del Comitè de Govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida. De la seva banda, Martí Castro era el copropietari de CEAC, una de les empreses de formació més beneficiades per les subvencions de la Conselleria de Treball (entre 1994 i 1999 va rebre gairebé 5 milions d’euros).

El despatx, en un pis particular

Segons dades del registre revelades per la investigació de la Guàrdia Civil, Isa Consultores tenia tres treballadors: Rafael Crespi Llobet, Isabel Pérez Jiménez –esposa de Crespi- i Mercedes Llobet Armengol –mare de Crespi-. Ambdues no van treballar mai per l’empresa, que tenia la seu social al pis on vivia Crespi. “La superfície total del domicili empresarial és de 10 metres quadrats, per la qual cosa tot fa suposar que l’activitat mercantil de l’empresa es realitzava en una habitació del domicili particular de Crespi”, explica l’informe policial.

David Madí: “Laporta és amic, però en Sandro (Rosell) és dels nostres”

CiU ha près partit a can Barça, i ho ha fet per donar l’esquena al president Joan Laporta. El polèmic episodi protagonitzat pel cunyat de Laporta i exdirectiu del club, Alejandro Echevarría, arran de la seva pertinença a la Fundación Francisco Franco va acabar amb la dimissió d’Echevarría i amb Laporta a la llista de personalitats poc apreciades a Convergència. Sobre aquesta qüestió, David Madí, secretari d’acció electoral de CiU i portaveu de CDC, és taxatiu: “Laporta és amic, però en Sandro és dels nostres”, ha declarat el portaveu de CDC en més d’una ocasió.

Sandro Rosell, exvicepresident esportiu del Barça, va sortir del club per la porta de la polèmica després de mantenir un duríssim pols de poder amb Joan Laporta. Ara, Rosell, gerent de BSM, s’ha integrat en la candidatura de Josep Maria Cullell, exconseller dels governs de Jordi Pujol que va haver de dimitir per un escàndol urbanístic i de tràfic d’influències a Sant Pere de Torelló, per presidir l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE. Dóna la impressió, doncs, que les paraules de David Madí no van ser pronunciades en va i que l’apropament de Sandro a CDC comença a concretar-se amb fets.

Incloent Rosell a l’equip de Cullell –en l’actualitat conseller d’Abertis i consultor econòmic del Vaticà-, CiU trenca definitivament amb Laporta malgrat els esforços que ha fet el president del Barça per normalitzar les relacions amb la cúpula convergent. Esforços que han estat ingents: D’entrada, el president del FC Barcelona volia col·locar al capdavant de l’oficina de comunicació del club al periodista Joan Oliver, exdirector de TV3 i col·laborador de Lluís Prenafeta per guanyar-se així les simpaties de la cúpula convergent. Però no se’n va sortir. Va voler col·locar gent propera a Artur Mas a la junta, però va fracassar.

I també hem vist el president blaugrana de ruta per Catalunya defensant públicament els postulats de CiU sobre l’Estatut. Per exemple, el 8 de setembre passat, quan l’Estatut encara no havia superat el complicat tràmit del Parlament català i la federació nacionalista reclamava amb més fervor conceptes com els drets històrics de Catalunya, Laporta oferia una conferència al CAR Sant Cugat en què defensava fermament la inclosió d’aquests drets en el text i el concert econòmic. A CiU no li han fet ni cas.

Madí, assessor de Rosell?

El culebrot Echevarría, doncs, va acabar de defenestrar Laporta a Convergència, que ha preferit captar cap a les seves files el seu principal adversari, Sandro Rosell. Rosell és un home que té molts punts en comú amb Madí: jove, ‘pijo’, arrogant, amant del poder i amb una ambició sense límits. Qui sap si “en Sandro” acabarà fitxant Madí com a director de la seva previsible campanya per accedir a la presidència del Barça.

ERC, enfadada amb el PSC per un intent dels socialistes de ‘comprar-los’ militants

Unes subvencions concedides per l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) a la Fundació Privada Taller de Músics, que presideix Lluís Cabrera, ha causat indignació a ERC que hi veu darrera la intenció del PSC de voler ‘comprar’ Cabrera, militant republicà i membre de l’associació Els Altres Andalusos, a través de la Conselleria de Cultura.

El conveni que han firmat l’ICIC, organisme que depèn del departament que gestiona Caterina Mieras, preveu que el Taller de Músics haurà rebut aquest any 370.000 euros. El 2006, la subvenció pujarà fins als 450.000 euros i el 2007 fins als 550.000 euros. En total, 1,37 milions d'euros, una xifra que supera de molt les subvencions que fins arar havia rebut el Taller. Davant d’això, ERC ha fet arribar el seu malestar al carrer Nicaragua pel que considera “una jugada bruta” que té per objectiu captar Cabrera per a les files socialistes.

Les ajudes de l’administració a la fundació que presideix Cabrera també ha provocat les crítiques d’altres entitats dedicades al foment de la cultura popular i tradicional catalana. Així, les entitats retreuen al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que pràcticament hagi destinat a les produccions artístiques del Taller de Músics la mateixa més diners que els que han rebut una llista de dotze associacions musicals. Segons dades oficials de Cultura, del 2004 al 2005, les produccions del Taller van rebre ajudes per valor de 174.100 euros. En el segon lloc de la llista s'hi va situar, a gran distància, l'Agrupació d'Esbarts Dansaires, amb ajudes valorades en 50.000 euros.

Els Altres Andalusos

La tendència a quedar bé amb el poder sembla el comú denominador d’alguns membres d’Els Altres Andalusos. ERC ha col·locat algunes persones afins al partit en aquesta entitat amb l’objectiu de fer-se un espai electoral entre els catalans d’ascendència andalusa que viuen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És el cas del propi Cabrera o de Pedro Morón. Morón és un home procliu a canviar de jaqueta política, en funció del vent que bufa: Quan treballava a Ràdio Sant Boi del Llobregat era del PSC. Més tard, CiU va ‘comprar-lo’ oferint-li un contracte a l’oficina de Benestar Social del municipi. Ara, amb els convergents a l’oposició i Benestar Social a mans d’ERC, Morón s’ha convertit en l’interlocutor de Carod-Rovira a Sant Boi.

Ara sembla que Lluís Cabrera segueix les passes del seu company d’associació. De moment, es deixa estimar pel PSC.

Lluís Prenafeta es ‘forra’ fent d’intermediari de Florentino Pérez a Sudamèrica

Lluís Prenafeta, que va ser la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat de 1980 a 1990, on va ocupar el càrrec de secretari general de la Presidència, torna a la càrrega. Prenafeta era l’home que li feia la feina bruta a Jordi Pujol i va ser el polític que va fer tractes amb el ‘clan dels mentiders’ de Barcelona –l’empresari Javier de la Rosa, l’advocat Joan Piqué Vidal i el jutge Lluís Pascual Estevill. Doncs bé, ara, aquest home de negocis viatja constantment a Amèrica del Sud per tal d’aconseguir contractes multimilionaris per a la constructora ACS-Dragados y Constructores, propietat de Florentino Pérez, que també és el president del Reial Madrid. I sembla que se’n surt prou bé.

Pérez va ser un dels rostres visibles de l’Operació Reformista que el 1986 va impulsar Miquel Roca Junyent a Espanya i que va acabar amb un fracàs estrepitós. Conten les males llengües que l’empresari madrileny va començar a gestar el seu imperi amb tan sols “una pesseta”. Per aquest preu va adquirir Construcciones Padrós, una empresa que havia fet fallida. Més tard, i pel mateix preu simbòlic, Pérez es va fer amb el control d’OCISA. Ràpidament, va incorporar al seu incipient grup empresarial Auxini i Ginés Navarro.

Després van arribar els “Albertos” (Cortina i Alcocer) al grup de Pérez. Li van comprar el 17% de les accions i van obrir-li la porta a l’alta societat de Madrid, fins i tot les de la Corona espanyola. Va ser a través dels “Albertos” que l’amo d’ACS va iniciar l’amistat que manté amb el rei Joan Carles I.

Florentino, línia directa amb el PP

En política, abans d’assaborir el fracàs de l’Operació Reformista de Roca, Florentino Pérez havia estat regidor d’UCD a l’Ajuntament de Madrid i, actualment, Pérez manté una bona relació amb Alberto Ruiz Gallardón. Un dels seus col·laboradors de més confiança és José Mayor Oreja, germà de l’eurodiputat del PP i exministre Jaime Mayor Oreja. Els contactes del constructor amb l’entorn dels populars, però, no impedeixen que ara busqui millorar les relacions amb el president José Luis Rodríguez Zapatero. El negoci és el negoci.

I parlant de negocis, a Lluís Prenafeta, les missions empresarials a l’Amèrica del Sud li estan reportant guanys importantíssims, una part dels quals els destina a finançar la Fundació Catalunya Oberta (FCO), una organització conservadora filoconvergent que es relaciona amb la Fundación FAES de José María Aznar. El periodista Joan Oliver i l’economista Xavier Sala-Martín són la veu del laboratori d’idees de Prenafeta a Madrid i actuen com a contacte entre la FCO i la FAES.

Artur Mas i Felip Puig: la guerra continua

L’esquerda que han obert Artur Mas i Felip Puig a CDC s’eixampla. Donant-se l’esquena, els dos dirigents busquen suports polítics que, arribat el cas, fessin possible el retorn de CiU a la Generalitat. El problema, a CDC, és que Mas i Puig treballen en direccions oposades, incompatibles, contràries.

Per una banda, Artur Mas manté contactes permanents amb el president del PP català, Josep Piqué, amb qui explora la possibilitat de reeditar el pacte del Majèstic, que CiU i PP van signar el 1996 a Barcelona i que va assentar les bases per a pactes de govern de dretes a la Moncloa i a la plaça Sant Jaume.

Amb aquest objectiu, el 20 d’octubre passat, Mas i Piqué van dinar al Racó d’en Cesc, a Barcelona. Faltaven dues setmanes per la presa en consideració de l’Estatut al Congrés i, segons fonts del PP, la trobada va servir perquè ambdós dirigents es comprometessin a mantenir obertes les línies de col·laboració entre nacionalistes catalans i conservadors espanyols. Fa uns dies, Felip Puig compartia taula amb Joan Puigcercós a l’exclusiu restaurant Magnum Set Portes de Barcelona. D’allà, Puigcercós en va sortir amb el compromís de Puig que Convergència treballaria per fer possible una aliança CiU-ERC a la Generalitat i als ajuntaments.

Puig vol que CiU acabi de donar el gir sobiranista que Mas, just després d'arribar a l'oposició va incitar amb l’objectiu immediat de recuperar la pèrdua de vots cap a ERC. Però l’entorn de confiança de Mas, del qual no en forma part Felip Puig, el que busca realment és un acostament progressiu i silenciós al PP. Mas, però, sap que si els seus contactes amb Piqué i la cúpula del carrer Gènova trascendeixen a l’opinió pública la seva projecció electoral quedaria seriosament malmesa, de manera que actua amb molta prudència.

Puig hauria quedat al marge d’aquesta operació, ja que Mas el veu com un obstacle a l’hora de vendre el retorn de CiU a la moderació. Puig és conegut per ser el cap visible de l’opció sobiranista a Convergència. Precisament, la conferència que el 21 de novembre passat Artur Mas va pronunciar a Barcelona va constituir un primer cop a la corrent que lidera Puig, ja que el discurs del president de CiU s’interpreta com una aproximació al PP. En aquell acte, Mas es va postular com l’abanderat del lliberalisme a Catalunya.

Dirigents afins a Puig veuen al darrera dels moviments de Mas i el seu entorn més proper la “mà negra” de Lluís Prenafeta, qui va ser la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat. Prenafeta sempre ha defensat els pactes amb el PP.

CiU i PSC exploren un possible pacte de Govern a Catalunya

Els partits catalans posen a punt la maquinària electoral amb la vista posada en les eleccions municipals del 2007, primer, i en les properes autonòmiques, després. I els contactes, reunions secretes, dinars i sopars, trobades en hotels que mantenen els dirigents de les diferents formacions formen part d’aquest engranatge. Doncs bé, quan encara no ha començat la precampanya, ha trascendit en cercles polítics que CiU i PSC ja han sondejat la possibilitat d’arribar a un acord per governar la Generalitat la propera legislatura, a l’estil de la “grobe Koalition” alemanya.

Els tractes serien els següents, segons fonts consultades d’ambdós partits: La força política que obtingui millors resultats en nombre d’escons tindrà la Presidència, mentre que l’altra formació es quedaria amb la Conselleria Primera. En el repartiment de conselleries encara no s’hauria entrat en detalls, tot i que s’apunta a quotes del 50% per a cada partit.

Tres ministeris per a Duran

Però l’acord de govern a Catalunya entre CiU i PSC no acabaria a Catalunya. Un dels premis que hauria reclamat i rebria Convergència seria el control de tres ministeris del nou Govern de Zapatero, sense concretar quins. D’aquesta manera, Duran veuria realitzada una de les seves grans aspiracions personals, la de portar una cartera ministerial. Pujol li va impedir arribar a un acord amb el PP, en la última etapa d’Aznar. Si l’oferta vingués del PSOE, CDC no la veuria tan malament i s’atreviria per primera vegada en la seva història a entrar a forma part d’un Govern espanyol, expliquen fonts pròximes a la federació.

Unió té a punt una candidatura en solitari a Girona

UDC ha registrat les sigles d'un nou partit a Girona que concorreria a les eleccions municipals separat de CDC. La formacció Units per Girona està a punt de ser legalitzada i, oficialment, Unió la ven com "els Ciutadans pel Canvi" de CiU. Però la realitat és una altra, ja que les agrupacions locals de CDC i UDC s'han declarat la guerra arran del nomenament del cap de llista de la federació a la ciutat. Unió reclama el número u al considerar que a CDC no hi ha una alternativa amb garanties per disputar l'alcaldia a la socialista Anna Pagans. Els democratacristians estan farts de les patacades electorals que històricament CiU ha patit a Girona, i proposen el seu candidat, l'empresari Jordi Fàbrega, com a l'home que ha de fer
possible "el canvi" a l'edifici de la plaça del Vi.

Precisament Jordi Fàbrega és qui figura al capdavant de la llista d'Units per Girona. El segueixen els dirigents veïnals Eugeni Cabré i Joan Antoni Càliz, el propietari forestal Josep Antoni de Ribot, els professors Xavier Fàbrega i Joaquim Figa, l'empresari Manel Garcia, el president de l'Associació de Càmpings, Jaume Genover, l'atleta olímpica Encarna Granados i el metge Enric Herranz. També formen part d'Units per Girona el regidor a l'ajuntament per CiU Joan Muntada i el diputat d'UDC Albert Riera.

A CDC, la filtració a la premsa local d'aquesta llista ha caigut com una gerra d'aigua freda. "No anirem junts a les eleccions. Ja ni ens ho plantegem", ha declarat públicament el president de CDC a la ciutat, Josep Maria Matamala. CDC acusa Unió de voler concórrer en solitari a les municipals i per això, afirma Matamala, "ja estem preparant la nostra pròpia llista". "Per fi hi haurà un partit de dreta catalana que es presenti a Girona", va declarar, enfadat, el president local de CDC al "Diari de Girona" (20-11-05). "Sempre hem anat junts i ens hem barallat. Serà el primer cop que no ens barallarem", diu Matamala.

Les havaneres de Rajoy irriten CDC

Els càlculs electorals, a Catalunya, d’Artur Mas i la seva mà dreta, el secretari de comunicació i portaveu del partit, David Madí, porten a CiU a apostar per reforçar el seu discurs nacionalista amb l’aspiració d’envair l’espai electoral que ERC els va prendre en les eleccions del 2003. D’aquí que Mas intenti escenficar un suposat distanciament del PP, malgrat que a la pràctica CiU continua votant amb els populars al Congrés i pactant-hi als ajuntaments catalans.

Imatges com la que va protagonitzar fa uns dies el senador d’UDC Jordi Casas, a qui se’l va poder veure cantant l’havanera “El meu avi” amb Mariano Rajoy a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona, no ajuden gens als esforços que fan Mas i Madí per escenficar de cara al l’electorat més nacionalista una ruputura amb el PP.

Fonts convergents han explicat a lasantaespina que a Mas no li ha fet cap gràcia l’escena que va protagonitzar el senador Casas amb Rajoy a Barcelona. “A veure si controles una mica més els teus”, li hauria vingut a dir un enfadat Artur Mas a Duran.

La candidatura de CDC a Tarragona enfronta Mas i Felip Puig

Nou capítol de la guerra interna que mantenen Artur Mas i Felip Puig. Aquesta vegada l’acció es trasllada a l’Ajuntament de Tarragona, on CDC prepara el relleu de l’alcalde Joan Miquel Nadal, desgastat políticament arrel d’irregulartitats com el ‘pelotazo’ urbanístic de Terres Cavades, que també ha esquitxat el senador convergent Lluís Badia.

Precisament, Badia apuntava, fa uns mesos, a figurar en la llista de futuribles successors de Nadal, però l’operació Terres Cavades, a banda de reportar-li milionaris beneficis, va acabar per tallar-li les ales. Des de llavors Aregio, un dels noms que sempre han estat associats al relleu de l’alcalde, ha anat guanyant enters. CiU ja va situar Aregio, tercer tinent d’alcalde de Tarragona, a la presidència de la Diputació, una decisió poc habitual ja que acostuma a ser un càrrec reservat als alcaldes.

Aregio és un home de Felip Puig, màxim exponent del sector sobiranista de CDC. Això, en el supòsit més que probable que CiU reedités els pactes amb el PP -“l’elecció a Tarragona serà molt competida amb el PSC”, dónen per fet fonts convergents-, convertiria el president de la Diputació en un obstacle per a l’acord amb els populars.

Tot això fa que CDC tingui dos fronts oberts, i enfrontats, a Tarragona: D’una banda, Felip Puig es reuneix amb Joan Puigcercós, amb qui recentment ha compartit taula, per explorar les possibilitats que tindria un pacte CiU-ERC, donant per fet que Aregio seria el candidat. De l’altra, Artur Mas manté els contactes amb Josep Piqué amb la vista posada en la reedició dels pactes de govern CiU-PP que en l’actualitat sustenten el govern tarragoní. Piqué ja ha fet saber a Mas que Aregio no agrada.

Velles disputes a Girona

Fa dos anys i mig, la presidència de la Diputació de Girona ja va enfrontar el sector sobiranista de Felip Puig amb l’entorn d’Artur Mas. Puig va apretar molt perquè qui ocupés el càrrec fos l’exalcalde de Blanes, Ramon Ramos, un polític que abans que es resolgués la successió de Jordi Pujol no tenia cap problema en expressar en cercles reduïts que “el meu candidat a presidir la Generalitat és Felip Puig”, de qui deia que “és el millor actiu polític de Convergència”. Ramos era l’alternativa de Puig a Carles Pàramo, polític que suscita un major consens a la federació de CiU. Puig sabia que la direcció del partit no es podia oposar a nomenar president provincial a un home que havia recuperat la difícil i important alcaldia de Blanes i, per tant, donava per fet que el sector sobiranista de CiU controlaria la institució.

Però les coses es van torçar a la ciutat de la Selva marítima i Ramos, contra pronòstic, va perdre les eleccions, i, de passada totes les opcions de ser president de la Diputació. Com a mal menor, CiU va oferir a Ramos la presidència del Patronat de Turisme, càrrec que encara ocupa. Quatre anys abans, en el mandat 1999-2003 el jove ‘talibà’ convergent Ramos va rebre com a premi pels seu èxit electoral a Blanes una vicepresidència de la Diputació gironina.

Recentment, Ramos va anunciar la seva dimissió com a directiu de la promotora immobiliària Tarradelles, amb seu a Blanes. Segons Ramos, la seva condició de regidor a l'oposició podia constituir un obstacle per a diferents projectes urbanístics que l'empresa projecta a Blanes, on governa el PSC amb el suport d'ERC.

El passat de l'alcaldable Trias: L'home que va comprar el silenci de De la Rosa

Xavier Trias, l’home a qui CiU ha tornat a confiar la difícil comtesa de guanyar l’alcaldia de Barcelona, va deixar la seva empremta al Govern de la Generalitat, on primer va ser conseller de Sanitat i després, a partir de 1996, de la Presidència. La petjada de Trias tenia forma de tractes de favor a cèlebres amics de l’entorn Pujol-Prenafeta, com per exemple l’empresari Javier de la Rosa.

De la Rosa, condemnat i empresonat pel cas Kio, no parava d’enviar missatges al Govern convergent d’aleshores. Al Trias conseller de Presidència no li va quedar més remei que visitar al financer a la presó, amb l’objectiu de convèrcer-lo que callés. El preu, com acostuma a passar en aquests casos, no el van acabar pagant ni CiU ni Trias, sinó l’administració catalana: El 17 de febrer de 1998, Antonio de la Rosa, germà de Javier de la Rosa, va ser nomenat per designació directa i sense concurs responsable de la Unitat Tècnica de Seguiment i Règim Econòmic dels Ens Locals, càrrec depenent del Departament de Governació. Antonio de la Rosa, no va fitxar ni una sola vegada a la feina fins al juliol de 2003. Va ser cessat pel Govern tripartit el 12 de gener del 2004, amb Joan Carretero (ERC) de conseller.

Trias va decidir salvar Antonio de la Rosa en compensació pel silenci del seu germà Javier, coneixedor de molts draps bruts de CiU que, de sortir a la llum, haurien compromès seriosament la figura del president Pujol i, de retruc, el seu entorn més immediat, en el qual, en aquells temps, s’hi situava ja Artur Mas.

Antonio de la Rosa estava a punt de ser acomiadat com a alt funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, a causa del seu baix rendiment laboral i el handicap que li representava ser germà del financer més polèmic de Catalunya de les últimes dècades. Abans de fer res, però, l’ara candidat a l’alcaldia barcelonina va consultar els seus assessors, que li van recomanar que derivés el germà de De la Rosa a un departament que no fos el de Presidència. Ràpidament Trias va parlar amb el seu amic Xavier Pomés, també metge, que va col·locar Antonio a Governació. Desde 1998 fins al 2004, Antonio de la Rosa va rebre 330.132 euros de la Generalitat, sota els mandats de Pomés, Duran Lleida, Núria de Gispert i Josep Maria Pelegrí.

Duran, amb l’alè de la corrupció al clatell

Hi ha nervis al número 17 de la Travessera de Gràcia de Barcelona, molts nervis. Cada dia que passa, el president del Comitè de Govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida observa des del seu despatx de l’àtic, amb impotència i preocupació –“molta preocupació”, segons els seus col·laboradors més propers-, com la Justícia va lligant caps sobre les trames de corrupció que ofeguen el partit. Fins al punt que en cercles judicials ja es parla del ‘modus operandi Unió’ per referir-se als casos de desviació de fons públics perpetrats durant els governs de CiU que van sortint a la llum.

Sense anar més lluny, avui s’ha sabut que el jutge Francisco González Maíllo ha acceptat incorporar la sentència del cas Turisme (que va condemnar militants d’Unió per prevaricació, malversació i falsificació en el Consorci de Turisme) al cas Farreres, en què investiga l’exconseller democratacristià, el que va ser el seu número dos a Treball, Josep Maria Servitge, i els empresaris Santiago Vallvé i Víctor Manuel Lorenzo Acuña, propers al portaveu d’UDC al Congrés, Josep Sánchez Llibre. Vallvé i Acuña ja acumulen una condemna de dos anys i tres anys de presó respectivament pel cas Turisme, tot i que no hauran d'ingressar a cap centre penitenciari, al no tenir antecedents penals. Una segona sentència condemnatòria, però, els suposaria la reclusió immediata.

La decisió del jutge González Maíllo confirmaria la vinculació de les trames de corrupció que afecten Unió, que, a més dels casos Turisme i Farreres, es completa amb l’escàndol del cas Pallerols. Farreres és l’exalt càrrec de més rang imputat en alguna d’aquestes trames. No obstant, la vídua de l’exdirector del Consorci de Turisme Joan Cogul i principal condemnada pel cas Turisme, Carme Fargas, apunta cap a la direcció d’Unió com al cervell d’aquesta perversa maquinària que, segons va insinuar Fargas en el judici, hauria estat dissenyada per finançar el partit. “Demano a la Justícia que investigui més”, va declarar la vídua de Cogul en una entrevista al programa “Els matins de TV3”.

Irritació amb Mas

Fonts d’UDC han confirmat a lasantaespina que Duran Lleida continua esperant d’Artur Mas un gest públic de suport al partit democratacristià, que vagi en la línia de suavitzar les sospites de corrupció. El gest, però, no arriba i la irritació de Duran amb els seus socis de federació creix a nivells exponencials.

El malestar amb CDC va portar a Duran a pensar una petita ‘vendetta’ contra Mas, que es va materialitzar al Congrés dels Diputats el passat 2 de novembre, en el transcurs del debat per a l’admissió a tràmit de l’Estatut. Duran va llegir bé entre línies la picada d’ullet que Artur Mas va fer el PP. Mas va fer un discurs tou, que no tancava les portes a futurs pactes de govern amb els populars. Doncs bé, a la tarda Duran va intensificar els seus atacs al PP, per exemple, recordant-los que no van donar suport a la Constitució i fent-los d’alguna manera responsables de la pressió mediática que Madrid està inflingint a la reforma catalana, concretament es va referir a la cadena COPE. Les invectives de Duran no s’incloïen en el primer esborrany de discurs que s’havia preparat, explica un diputat d’Unió.

Duran, coneixedor dels contactes que l’entorn de Mas manté amb la cúpula del PP i la fundació FAES d'Aznar, va llançar les crítiques contra els populars amb l’objectiu de posar el secretari general de CDC en un compromís. El missatge de Duran a Mas va ser prou clar: si tu no m’ajudes, jo no t’ajudo.

Els tentacles del cas Pallerols

El Departament de Treball ha requerit a l’Agrupació Jean Monnet de Sant Boi –antigament l’Agrupació Progrés- el retorn dels diners que va rebre a través de 12 subvencions concedides per a cursos de formació els anys 1999, 2000 i 2001. Aquesta entitat, que es dedicava a activitats culturals i oferia cursos que no s’arribaven a impartir mai, està vinculada a l’exdiputat de CiU Javier Pérez Llorca, que també va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Boi. En les eleccions municipals del 2003, Llorca va ser candidat a l’alcaldia d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, però els mals resultats el van obligar a dimitir.

Javier Pérez Llorca, advocat de professió, té el seu despatx a la planta quarta d’un edifici situat al carrer Diputació, 260 de Barcelona. Coincidències de la vida, al pis superior, a la planta cinquena, hi ha la seu de la societat MT TAHAT sl. En aquesta empresa hi treballava Ridoune Elourma, un marroquí que va ser detingut per la policia, el passat 28 de juny, quan feia unes obres de rehabilitació en un xalet que Josep Pujol Ferrussola, fill de Jordi Pujol, té a la Tour de Querol (França). A Ridoune Elourma la policia el vincula amb la xarxa terrorista Al-Qaeda.

MT TAHAT va ser fundada per Jorge Carlos Esparza el 1997. Jaume Ferrer Graupera, tresorer i responsable de l’àrea esportiva del FC Barcelona, figura com a administrador de la societat.

Casualitat o no, apareixen interconnexions entre els casos de corrupció que afecten a CiU. D’entrada, els tentacles del cas Pallerols s’extenen fins al cas Turisme. Ignasi Farreres, conseller de Treball en l’època en que es va destapar l’escàndol del desviament irregualar de fons públics destinats inicialment a formació, està imputat en una altra causa que esquitxa també Santiago Vallvé i Lorenzo Acuña, tots dos militants d’UDC condemants pel cas Turisme (Acuña és també cunyat de Josep Sánchez Llibre, que també està implicat en el cas Pallerols).

Vallvé i Acuña haurien près part, juntament amb Farreres, en una altra estafa a l’Administració catalana consistent en l’encàrrec de vuit informes inútils a empreses afins a l’entorn UDC, que hauriem cobrat sumes importants per no fer res. Quatre d’aquests estudis van ser elaborats per empreses vinculades al cas Turisme. Davant d’aquest fet, Farreres ha acabat també imputat en aquesta trama de corrupció, que va tenir en Joan Cogul –que es va suïcidar a les Filipines- l’actor principal.

Ara, apareix la connexió MT TAHAT-cas Pallerols-cas Turisme-família Pujol. ¿És casualitat que l’empresa que empleava al paleta detingut a casa dels Pujol acusat de pertànyer a Al-Qaeda estigui ubicada al mateix edifici que el despatx d’un advocat, Pérez Llorca, esquitxat pel cas Pallerols? El cercle viciós es va tancant. O no.

Gas Natural fa un gest cap als socialistes anunciant-se a 'elplural.com' de Sopena

La publicitat que fa el grup Gas Natural al periòdic digital elplural.com s’interpreta en cercles polítics com una maniobra de la multinacional per tal de compensar el PSC pels pagaments que, per ordre de Jaume Giró –director de Comunicació i responsable del gabinet de Presidència de Repsol YPF-, hauria fet la multinacional al nucli dur d’Artur Mas en reconeixement a la defensa que ha fet CiU de l’OPA hostil sobre Endesa.

Amb els fons procedents de Gas Natural, els acòlits d’Artur Mas haurien finançat projectes com la Fundació Catalunya Oberta o el Grup Hayek, ambdues iniciatives impulsades per l’exsecretari de Presidència de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta.

Per contrarrestar aquestes “ajudes” no massa ben vistes al carrer Nicaragua, Gas Natural ha incrementat notablement la seva presència a elplural.com, mitjançant la publicació d’anuncis de la mateixa operadora de gas i de la petroliera Repsol YPF. Amb aquesta decisió, el Grup que dirigeixen Salvador Gabarró i Antoni Brufau confia tranquil·litzar els ànims a can PSC.

Enric Sopena, periodista proper als socialistes, és el director d’elplural.com. Sopena va ser director de TVE Catalunya en època dels governs de Felipe González i, actualment, colabora amb El Mundo i participa en les tertúlies del programa Día a Día d’Antena 3, que condueix María Teresa Campos.

Gas Natural recompensa la fidelitat d’Artur Mas

La posició favorable de CiU a l’OPA de Gas Natural a Endesa no és gratuïta. La defensa que ha fet Artur Mas de l’operació ha trobat una suculenta recompensa: En sectors econòmics catalans corre el rumor que l’entorn de Mas ha rebut diners a canvi de predicar les bondats de l’OPA arreu. Els pagaments els hauria ordenat Jaume Giró (fotografia), director de Comunicació i responsable del gabinet de Presidència de Repsol YPF, del Grup Gas Natural, a organitzacions afins al nucli dur de CDC.

Giró és un home proper a Lluís Prenafeta, exsecretari de la Presidència de Jordi Pujol i valedor d’Artur Mas com a successor de l’expresident. Prenafeta, en l’actualitat, és vicepresident de la Fundació Catalunya Oberta (FCO) i impulsa el Grup Hayek, associació filoconvergent que aglutina empresaris, periodistes, intelectuals i professors universitaris i amb la que col·labora gent com Vicent Sanchis, director de l’Avui, o Arcadi Calzada, president de Caixa de Girona i expresident d’aquella Diputació provincial per CiU.

Veus qualificades de l’elit empresarial catalana apunten que una part dels pagaments ordenats per Giró haurien servit per finançar els projectes de la família Prenafeta, el Grup Hayek i la FCO –associacions que, per altra banda, mantenen lligams permanents entre elles-.

Es dóna la circumstància que Marc Prenafeta, fill de Lluís Prenafeta, és el responsable de l’àrea de continguts del Grup Hayek. Prenafeta fill va començar la seva carrera professional d’assessor financer al departament fiscal del bufet Piqué Advocats Associats. Joan Piqué Vidal, soci d’aquest bufet, va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona per a 7 anys de presó per participar en una trama que extorquia a empresaris catalans i que liderava el polèmic jutge Lluís Pasqual Estevill. A Piqué Vidal també se’l relaciona amb una trama de blanqueig de diners procedents del narcotràfic desmantellada l’agost passat a Barcelona. Piqué Vidal va ser l’advocat defensor de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.


El tàndem Mas-Brufau

En la bona predisposició de CiU a acceptar l’OPA de Gas Natural a Endesa també hi juga un paper preponderant l’amistat que mantenen Artur Mas i el president executiu de Repsol, Antoni Brufau. Quan era conseller en cap, Mas va proposar Brufau com a candidat per presidir La Caixa.

CDC, present en els departaments de comunicació del Grup Gas Natural

La complicitat entre Convergència i el Grup Gas Natural es fa pal·lesa en els departaments de comunicació de l’operadora de gas i de Repsol YPF. Si la responsabilitat de la política comunicativa de la petroliera recau en Jaume Giró, Jordi Garcia Tabernero, home de confiança de Antoni Subirà i exresponsable de premsa del Departament d’Indústria, dirigeix l’àrea de comunicació de Gas Natural.

Mas no tanca la porta a noves aliances amb el PP

Artur Mas no va tancar la porta al futurs pactes amb el PP durant el seu discurs al Congrés dels Diputats, el passat 2 de novembre, dia en què es discutia l’admissió a tràmit del projecte d’Estatut. Fonts properes al president convergent han confirmat que Mas va eludir trencar obertament relacions amb els populars –“tenia una oportunitat històrica per fer-ho, però políticament no interessava”, comentava un diputat de CDC de l’entorn de Mas- i només va llançar algun advertiment a Rajoy "de cara a la galeria". Es va limitar a dir que el PP necessitaria majoria absoluta per tornar a governar, una amenaça que no va fer cap mal a la cúpula popular. L'avís velat de Mas al PP, però, no va agradar a Duran Lleida, més partidari de mantenir les formes.

Fonts properes a l'entorn de Mas comenten que el president de CiU veu que el PP “continua essent una alternativa de Govern” i pensa que això “cal tenir-ho molt en compte”. És mes, assenyalaven les mateixes fonts, a CiU es desconfia de Zapatero, "que ha preferit pactar amb ERC i ha rebutjat diverses ofertes de pactes amb nosaltres”.

Per això, "pel que pugui passar", els nacionalistes no estalviaran esforços per aproximar-se als populars. Donen per fer que al final hi haurà acord sobre l’Estatut –“tindrem més del que tenim ara, i això sempre és bo”, expliquen els convergents off the record- i consideren que l’actitud de dir ‘no’ a tot dels populars respon a la cojuntura política actual, a una estratègia per recuperar la Moncloa. “El PP no vol instal·lar-se permanentment en la solitud parlamentària i nosaltres serem receptius a qualsevol gest d'apropament”, comentava en aquest sentit un dirigent nacionalista al Congrés.

El pacte de Tarragona, exemple de les bones relacions

En aquest context, tan CiU com PP consideren positiva la bona entesa que mantenen a l’Ajuntament de Tarragona, la ciutat més important de Catalunya on governen. Que Mas no hagi desautoritzat el pacte entre Joan Miquel Nadal i Francesc Ricomà ni després de l’agressiva actitud anticatalana exhibida pel PP en la discussió de l’Estatut, s’interpreta, en les files populars, com un senyal de bona voluntat. Dit d'una altra manera: Si CiU manté l’acord a Tarragona, argumenten al PP català, és perquè no vol tancar cap porta a futurs nous acords en el futur.

Duran i Mas discrepen també sobre la negociació dels pressupostos amb el PSOE

Unió i CDC també Convergència també a fons sobre com encarar la negociació dels pressupostos de l’Estat amb el PSOE.

La negociadora de CDC, Mercè Pigem, està intentant aconseguir vincular les converses a la bona marxa de l’Estatut. Duran i Lleida, en canvi, només es mostra preocupat per poder aconseguir prebendes per als seus empresaris amics a costa de la llei d’acompanyament dels pressupostos, com tradicionalment ha fet CiU durant molts anys.

El desacord els ha portat a votar en contra dels pressupostos al costat del PP. Sembla que en “el bon rotllo” amb el PP sí que coincideixen.

Càrrecs públics de CiU i PP manipulen els pescadors

Les connexions CiU-PP s’estrenyen cada dia que passa. A banda dels contactes entre les cúpules dirigents dels dos partits conservadors (reunions Pujol-Zaplana, Francesc Homs-Soraya Sáenz de Santa María, etc.) i dels ponts de col·laboració que han estès la Fundació Catalunya Oberta de Prenafeta amb la FAES d’Aznar, CiU i PP han coordinat estratègies per tal d’accelerar al màxim l’erosió dels Governs espanyol i català.

L’últim capítol, la vaga de pescadors de la setmana passada. El dia 26 d’octubre, Felip Puig, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el president de la Diputació Joan Aregio es movilitzaven al port de Tarragona “en solidaritat” amb les reivindicacions del sector pesquer. Puig i Aregio, fins i tot, es van arribar a enfilar a un vaixell de pesca com a mostra inequívoca del seu compromís amb el sector.

Per la seva part, Esteve Ortiz, regidor del PP i president de la confraria de pescadors tarragonina, viatjava a Madrid per intentar boicotejar la reunió que havia convocat la ministra Elena Espinosa. Ortiz va intentar agredir el president de la confraria d’Adra (Almeria) amb l’objectiu d’escalfar els ànims i rebentar les negociacions.

Un president de Diputació amb interessos en el sector

Els escamots d’agitació convergent-populars van obrir també un front a Girona, encapçalat pel president de la Diputació, Carles Pàramo. Ell també va pujar a una barca de pesca per donar suport a les reivindicacions dels vaguistes. Pàramo va passar la nit en un dels vaixells que bloquejaven l’entrada al Port de Barcelona. Es dóna la circumstància que el president de la Diputació de Girona es propietari, juntament amb la seva dona, d’un vaixell pesquer.

Unió, ressentida amb l'actitud de Mas davant del Cas Turisme

Els dirigents d’UDC estan molt molestos amb els seus socis de CDC perquè consideren que els han deixat “sols” durant tot el procés judicial del Cas Turisme, que ha acabat amb deu militants del partit condemats per desviació de fons públics, entre ells Carme Fargas, vídua de l’exdirector del Consorci de Turisme de Catalunya Joan Cogul, que es va suïcidar durant la instrucció del cas.

Sense anar més lluny, fa uns dies el secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, expressava públicament el malestar de la cúpula democristiana a través de les pàgines d’“El Mundo”: “Ens han deixat molt sols en el ‘cas Turisme’”, es lamentava Pelegrí.

Òbviament, l’enuig de Pelegrí es fa extensible a Duran Lleida, que els dies posteriors a la sentència, que va certificava que el cas Turisme és “un cas de corrupció en l’administració”, es va deixar veure poquíssim als mitjans i va evitar compareixences públiques. D’altra banda, a Madrid es comenta que a Duran no li van fer gens ni mica de gràcia unes declaracions d’Artur Mas a TV3, al programa de Josep Cuní, en les que va dir que hauria preferit que “ningú” hagués sortit esquitxat pel cas. Mas no va fer cap declaració específica de suport a Duran i aixó va irritar el màxim dirigent d’UDC.

Lluny de calmar-se, els nervis a Unió creixen ja que es veuen venir al damunt noves sentències pel Cas Pallerols, en què s’investiga una trama de desviament de fons del Departament de Treball per part d’alts càrrecs del partit democristià.

A més, Ignasi Farreras continua en el punt de mira judicial, acusat de diverses irregularitats quan era conseller de Treball. El passat 29 d’octubre es feia pública la decisió del jutge Francisco González Maíllo d’ampliar la imputació a Farreres, a qui acusa d’un delicte de malversació de fons. Farreras hauria ordenat vuit informes adjudicats irregularment pel Departament de Treball a l’empresa Gestumer. En el cas també hi són imputats Josep Maria Servitge, exsecretari general de Farreras, i Víctor Manuel Lorenzo Acuña, administrador de Gestumer. Aquesta nova trama de corrupció es va descobrir en la investigació de Cas Turisme.

Qui va entrar el despatx de Duran?

D’altra banda, a la seu d’Unió de Travessera de Gràcia el possible robatori de documents del despatx de Duran Lleida ha encès totes les alarmes. S’ha confirmat que, fa uns dies, algú va entrar al despatx del líder democristià. Doncs bé, a Unió temen que aquest algú hauria pogut aconseguir algun document que impliqués Duran en alguns dels casos de corrupció que planen sobre UDC.

L’entorn d’Artur Mas sondeja el PP per reeditar el Pacte del Majestic

Artur Mas vol jugar a dues bandes i, sense renunciar a possibles pactes de futur amb el PSOE, ha obert les portes a la reedició dels acords amb el PP. Mas ha donat ordres a les persones de confiança del seu entorn més immediat d'explorar la possibilitat de reeditar el Pacte del Majestic, que deu anys enrera va sevir per segellar acord de Govern entre convergents i populars a Madrid i a Barcelona.

Amb aquest objectiu CiU i PP treballen a l’ombra i, en els darrers mesos, els acòlits de Mas ha intensificat els contactes amb la cúpula popular pensant que un eventual fracàs de l’Estatut precipitarà eleccions anticipades a Espanya, i, de retruc, a Catalunya.

En aquest context s’inscriuen les reunions secretes que van mantenir en la recta final de la negociació de l’Estatut a Catalunya l’expresident Pujol amb Eduardo Zaplana, per una banda, i Francesc Homs (ponent de l’Estatut per CiU) amb Soraya Sáenz de Santamaría, secretaria de Política Territorial del PP. Eren moments en què CiU apostava amb més força per un fracàs de l’Estatut a Catalunya, pronòstic que finalment no es va complir.

Igualment intensa és la col·laboració entre la mà dreta d’Artur Mas a CDC, David Madí, i el polèmic exportaveu dels governs d’Aznar, Miguel Ángel Rodríguez.

Es multipliquen els contactes amb la FAES

Paral·lelament, la Fundació Catalunya Oberta, que té en l’exsecretari de la Presidència de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, el seu vicepresident, està en contacte permanent amb la Fundació FAES, el laboratori d’idees del PP que presideix José María Aznar. Com a representants de la Fundació Catalunya Oberta, l’economista Xavier Sala-Martín i l’escriptor i periodista Valentí Puig es troben sovint amb els seus colegues de FAES.