“La Vanguardia” i l’“Avui”, sopant a l’exclusiu Cipriani de Londres

Javier de Godó, el ‘conde’ que edita “La Vanguardia”, José Antich, director del diari i Màrius Carol, director de comunicació del Grup Godó, van viatjar a Londres, fa dues setmanes, per presenciar en directe el Chelsea-Barça. Els tres directius van arribar a la ciutat el dimarts 21 de febrer, un dia abans del partit, i van tenir el privilegi de sopar a l’exclusiu restaurant Cipriani, situat al número 25 de Davies Street, molt a prop d’Oxford Street, el centre comercial de la capital anglesa.

A Godó, Antich i Carol, que van poder disfrutar l’elaborada -i gens assequible- cuina italiana que serveixen al Cipriani, se´ls devia quedar cara de fetuccini quan van veure que dos bons ‘amics’ seus endrapaven pasta o el que fos en una altra taula del restaurant: Sí, sí, es tractava del director de l’“Avui”, Vicent Sanchís i el sempre controvertit col·laborador d’aquest diari, Salvador Sostres. El fill de Sanchís ocupava una tercera cadira.

El comentari que va fer Javier de Godó en veure que Sanchís, el seu fill i Sostres sopaven al Ciprinani va ser demolidor: “Debemos de ser la empresa con más comensales en este restaurante”. Carol i Antich van assentir.

El preu del cobert a Cipriani no és, precisament, assequible. Tenint en compte que la família Godó ha fet un important esforç inversor al poc rentable, econòmicament, diari “Avui”, al ‘Conde’ li devia fer ben poca gràcia veure a Sanchís i Sostres menjant a l’exclusiu restaurant londinenc. La pregunta és: El senyor Godó va pagar les dietes del viatge de Sanchís, Sanchís fill i Sostres? Al ‘Conde’ els fetuccini no se li devien posar massa bé.

El cantant Elton John i la dissenyadora Donatella Versace, entre d’altres, són clients habituals del Cipriani, on també s’hi deixen veure, de tant en tant, estrelles com Madonna. Això ens pot donar una idea aproximada del preu del menú. Vist això, els detractors de Sanchís al Grup Godó, que no són pocs, es deuen fregar les mans al veure com aquest periodista fa punts davant del ‘Conde’ perquè el ratifiqui en el càrrec.

En properes entregues, lasantespina oferirà més detalls de l’expedició de “La Vanguardia” i l’“Avui” a Londres.

Rajoy contraprograma les trobades de Mas amb empresaris i pressiona Lara Bosch

CiU i PP es disputen el suport dels empresaris més influents de Catalunya. Si fa unes setmanes lasantaespina revelava que Artur Mas havia participat en un sopar amb l’elit empresarial catalana a casa de Leopold Rodés, fundador del potentíssim grup Mediaplanning, ara hem sabut que Mariano Rajoy es va reunir amb un selecte grup d’empresaris el dimarts 14 de gener passat, al Círculo Ecuestre de Barcelona. L’Estatut -no pas en termes positius-, el boicot als productes catalans i la crispació política van ser els temes estrella que es van parlar en aquesta trobada. Entre els participants hi havia José Manuel Lara Bosch, del Grupo Planeta, que no es perd cap de les trobades amb polítics. També hi havia Manuel Lao, del grup CIRSA.

Setmanes després de la trobada amb Rajoy, Lara Bosch sortia, ahir, en roda de premsa, com a portaveu del Círculo de Economía, per carregar contra la inversió en infrastructures del governs central i català, fins al punt que va qualificar la situació de “catastrofista”. Fonts dels empresaris comentaven, després de la trobada amb la premsa, que bona part del guió que va llegir Lara Bosch l’havien escrit al PP. Les estretes relacions que manté aquest poderós empresari amb els polítics freguen l’esquizofrènia: Lara és prou hàbil per estar bé amb el PP i fer la gara-gara a Carod-Rovira, amb qui li interessa estar bé per obtenir les llicències de televisió digital terrestre que persegueix l’empresari barceloní.

Martínez-Pujalte, diputat del PP al Congrés: “¿Esto de Osona donde está, en Girona, verdad?”

El desconcert al PP ha assolit nivells històrics. Al número 13 del carrer Gènova no s’acaben de creure el que està passant a Catalunya, el feu del poc estimat Josep Piqué. La currua de dimissions, expulsions i crítiques a les directrius que dicten Acebes i Zaplana és de tal magnitud –Osona, Lloret, Palamós, Figueres, Santa Coloma de Farners, Ventalló,...- ha arribat al Congrés dels Diputats, fins al punt que s’ha convertit en un dels temes de conversa en els habituals ‘corrillos’. En una d’aquestes converses informals que tenen lloc als passadissos de la casa dels Lleons, els comentaris d’un diputat prou conegut del PP, el sempre incisiu Vicente Martínez-Pujalte, li preguntava això a una companya de partit: “¿Esto de Osona dónde está... en Girona, verdad?”. La seva colega li responia amb cara d’interrogant.

Martínez-Pujalte, com la majoria de dirigents del PP, está preocupat pel desgavell que viu el partit a Catalunya, on cada dia que passa apareixen noves veus discordants amb la política que marca Gènova. Les últimes dissencions, la del president comarcal del PP a Osona, Josep Páez –per qui preguntava un capficat Pujalte-, i la d’una membre de l’executiva de Piqué, Glòria Rodés.

D’altra banda, si Pujalte va associar Osona amb Girona –fent gala de la seus limitats coneixements de geografia-, segurament devia ser perquè el partit, en aquelles comarques, és can seixanta. La poca autoritat que ha demostrat la presidenta provincial, Concepció Veray, en totes aquestes crisis ha provocat que en cercles polítics gironins ja corri la brama que té els dies comptats. A més, Veray –declarada fan de José María Aznar- és una persona de confiança de Piqué, i Piqué, precisament, no és un dirigent que ara per ara tingui molts suports al PP. Continuarà...

Vicent Sanchís, des de l’Avui, ‘puteja’ tant com pot Duran Lleida

El director del diari Avui, Vicent Sanchís, l’hi té jurada a Josep Antoni Duran Lleida. Mentre el president del Comitè de Govern d’UDC manté contactes permanents amb els periodistes amb l’objectiu de fer-los veure que ell ha estat l’element clau que ha fet possible el pacte Zapatero-Mas, Sanchís es dedica a boicotejar tot el que fa Duran. Un exemple el tenim en el suposat acord en el nou Estatut sobre la gestió d’El Prat.

Curiosament va ser l’Avui que va donar la notícia en exclusiva que “Zapatero i Duran desencallen la negociació sobre l’aeroport” (dilluns, 26 de febrer). Ho va donar a portada, a cinc columnes i ho va fer gràcies a una filtració de David Madí, el portaveu de CDC. Per deixar en evidència a Duran, Madí va donar l’exclusiva a l’Avui, plenament conscient que l’acord no està tancat i que, de sortir a la llum pública, els moviments de Duran es veurien seriosament compromesos. I així ha estat, perquè ara Duran no té més remei que tancar un bon acord si no vol quedar en evidència.

De la seva banda, amb la publicació de la notícia Vicent Sanchís consumava una petita venjança amb el Grup Godó, que el vol fora de l’Avui, i el mateix Duran, que pressiona a la gent de “La Vanguardia” perquè treguin a Sanchís del seu càrrec.

Un alcalde de CiU accepta sense cap vergonya un premi de la COPE

Lluís Guinó, alcalde de Besalú per CiU, apareix en l’edició del “Diari de Girona” del dijous 23 de febrer donant la mà a un periodista de la cadena COPE, Pitu Anaya. Aquest li fa entrega al batlle del premi “Poblacions genials” que les emissores de la Conferència Episcopal atorguen a municipis catalans.

La reverent actitud de Guinó amb la COPE de Jiménez Losantos contrasta amb la beligerància que (si més no de cara a la galeria) demostren alguns cares públiques de CiU, com és el cas de l’eurodiputat Ignasi Guardans, que va iniciar una campanya al Parlament per frenar-ne una altra iniciada per l’eurodiputat del PP Luis Herrero en defensa de la cadena episcopal. Guardans, per exemple, parlava de Losantos en aquests termes: “Cada matí, lidera un programa que milers de persones consideren simplement una permanent successió d’insults a qualsevol que no estigui d’acord amb ell, en particular als catalans, la llengua catalana, i els governs català i espanyol. Aquesta posició anticatalana (i antisocialista, i antiparelles homosexuals i ‘anti’ una llarga, llarga llista d’idees i persones) s’ha mantingut durant molts anys, pero ara ha assolit un nivell impensable d’odi i insults que han posat l’emissora en el centre d’un gran debat”.

Desconeixem si Guardans ha pogut contemplar l’anunci publicitari on apareix Guinó, el periodista de la COPE, un logo immens de la cadena i un titular que diu: “Cadena Cope presenta ‘Poblacions genials’”. Genial, sens dubte, genial.

Madí obté la foto del ‘no’ a l’Estatut, amb Carod i Ridao al costat de Trillo i Sáenz de Santamaría

Aquesta tarda els dirigents d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Ridao han donat a David Madí, portaveu de CDC, la foto que tant desitjava: la del NO a l’Estatut, la d’ERC posant-se al costat del PP. I és que en la foto presa aquesta mateixa tarda al Congrés hi apareixen, a més de Carod i Ridao, Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria, els dos ponents del PP. La imatge ha estat captada abans que els representants polítics entressin a la ponència que discuteix sobre el projecte de nou Estatut.

Conscient que aquesta instantània val deu mil vegades el seu pes en or, Madí i els seus responsables de premsa s'han afanyat a trucar als diaris per dir-los que la foto del NO finalment s'ha produït. A lasantaespina ens consta que hi ha hagut trucades a les redaccions de "La Vanguardia", l’"Avui" i fins i tot a alguns mitjans de la “premsa enemiga” de CiU per avisar de la foto que han captat els càmeres al Congrés.

Des de Palau també ha reaccionat Esquerra, que en saber que Carod i Ridao s’havien ficat de peus a la galleda, han contraprogramat els missatges de Madí demanant als periodistes que no publiquessin la compromesa foto. Enric Marín, secretari de Comunicació del Govern, s’està ocupant de fer la feina bruta.

Els Ciutadans de Catalunya de Boadella fitxen ‘fatxes’ de la Plataforma de Josep Anglada

Ciutadans de Catalunya, plataforma liderada pel dramaturg Albert Boadella i el catedràtic de Dret Constitucional i columnista Francesc de Carreras, busca suports a comarques. “Desencantats”, diuen, per com fa les coses la classe política catalana, Ciutadans busca enfortir i estendre la seva estructura organitzativa amb la mirada posada en la creació d’un partit propi. De moment, han desembarcat a Girona -on reuneixen l’astronòmica xifra d’unes 40 persones per assemblea- i allà han buscat fitxatges en els sector fatxes, que semblen ser els únics que els fan cas. Així, el portaveu provisional de Ciutadans de Catalunya a Girona és Jaume Farrerons, que havia estat membre de la Plataforma per Catalunya del vigatà Josep Anglada, el Lepen català.

Lasantaespina ha pogut esbrinar que hi ha hagut primers contactes entre Anglada i la cúpula, per dir-ho d’alguna manera, de Ciutadans de Catalunya (Boadella té una casa a Rupit-Pruit, a la comarca d’Osona). El fundador de la Plataforma per Catalunya estaria interessat en aprofitar la projecció mediàtica d’alguns membres de Ciutadans per reforçar la base electoral del seu partit.

Anglada, en una entrevista a la pàgina web d’Unitat Nacional Catalana, deia: “Jo, si fos president del govern, si fos al poder... la pena de mort al cap d'una hora, no 24 hores, al cap d'una hora. Terroristes, traficants... no 24 hores, a l'hora! Però en aquests moments no em convé parlar clar”. O: “No és que estigui en contra d'Ynestrillas. No, no, no, al contrari. El que passa és que s'ha equivocat en la seva manera de fer, la seva vida particular... Però bé, ideològicament -escolta!- jo estic amb ell”.

José Manuel Lara-Bosch: “A Carod el tinc controlat”

Com ja dèiem ahir, les relacions entre ERC i el Grupo Planeta són més correctes que mai. La direcció del partit té un tracte molt cordial amb José Manuel Lara Bosch, que dirigeix el grup que va fundar el seu pare i alhora és president d’Antena 3, fins al punt que aquest influent empresari no s’està de dir en públic que “a Carod-Rovira el tinc controlat”.

Lara ha fet servir aquesta expressió en més d’una reunió d’empresaris catalans. Darrerament, és habitual que en aquestes trobades es parli de l’Estatut, una qüestió que preocupa a la patronal pels efectes que pot tenir el boicot als productes catalans o per la repercussió que la discussió política té sobre l’OPA de Gas Natural a Endesa. Les reivindicacions d’ERC són també, per als empresaris, un problema. Lara els ha tranquil·litzat en més d’una ocasió, destacant que Carod és responsable i una persona de confiança.

Marín: “Si voleu invertir en la TDT, parleu amb en Lara”

La connexió Grupo Planeta-ERC és total. Fins al punt que el secretari de Comunicació del Govern, Enric Marín, ha dit als directius del grup de comunicació valencià Prensa Ibérica -propietari de capçaleres arreu d’Espanya, com és el cas de “El Levante”, “El Faro de Vigo”, “El Setmanari de l’Empordà” i “Diari de Girona”, i que recentment han adquirit el “Regió 7”- que si volien tenir canals de TDT a Catalunya han de dirigir-se a José Manuel Lara Bosch: “Associeu-vos amb en Lara”, ha recomanat a la gent de Prensa Ibérica .

Prensa Ibérica, a través de “Diari de Girona”, aspira, per exemple, a una de les dues llicències privades que es donaran al Gironès, i també a alguna de les que estan assignades a l’Empordà.

ERC pressiona al col•lectiu Constrastant perquè infli les xifres d’assistència a la manifestació “Som una nació”

“Hem rebut crítiques per la xifra que hem ofert de la manifestació de la Plataforma Pel dret a decidir. Nosaltres vam comptar una mica més de 70.000 manifestants com a màxim. També vam dir que un nombre indeterminat de gent es va afegir a la manifestació després de l'hora que vam comptar. Creiem que aquesta xifra no supera els 10.000 participants. Per tant, la xifra final de manifestants se situaria, pel que fa al màxim, en 81.286”.

Aquesta és l’explicació que donen a la seva pàgina web la gent del col·lectiu Contrastant (www.contrastant.net ) -que efectua recomptes d’assistència a grans esdeveniments, alternatius als que ofereixen les fonts oficials i els convocants-, pel canvis introduïts a última hora en el recompte de la manifestació que, sota el lema “Som una nació. Pel dret a decidir”, va recórrer dissabte passat els carrers de Barcelona.

Lasantaespina ha pogut saber que el responsable últim d’aquest canvi sobtat és Xavier Vendrell, secretari general del Conseller Primer i secretari d’Organització d’ERC. Molest amb les dades ofertes per Contrastant el mateix dia de la manifestació, Vendrell va pressionar aquest col·lectiu perquè inflés les xifres de participants. I així va ser, de forma que en poques hores de diferència la protesta va passar de tenir un màxim de 70.286 manifestants a un màxim de 81.286 (11.000 més)

ERC no vol de cap manera que ningú posi en dubte l’èxit de la manifestació, ja que la capacitat de convocatòria de l’acte serà un dels arguments que esgrimeixen els republicans per justificar el seu NO al pacte sobre l’Estatut acordat pel Govern socialista, CiU, PSC i ICV.

Ball de xifres

El ball de xifres sobre assistència a la manifestació de dissabte ha estat constant: Acabada la reivindicació, un eufòric Joel Joan -actor català vinculat a ERC que lluïa un vistós jersei vermell que el va fer fàcilment reconeixible per televisió-, assegurava que 1.000.000 de persones havia desfilat per Barcelona. Les entitats convocants van reduir la xifra a les 700.000 persones, la Guàrdia Urbana parlava de 125.000 i, finalment, el col·lectiu Contastant, quan encara no havia estat pressionat per ningú, xifrava l’assistència en 63.896 persones (amb un mínim de 57.506 i un màxim de 70.286). Transcorreguts dos dies de la ‘mani’, ni la pròpia gent de Contrastant es posa d’acord.

Rajoy dissuadeix Piqué de dimitir amenaçant-lo amb el cas Ercros

Mariano Rajoy i Josep Piqué es van tancar en un despatx del madrileny carrer de Gènova el 23 de gener passat. Piqué havia posat damunt la taula la seva dimissió com a president del PP de Catalunya, després que Ángel Acebes i Eduardo Zaplana el desautoritzessin per unes declaracions que va fer a Catalunya Ràdio el dia abans, en les que va dir que el nou sistema de finançament pactat per Zapatero i la majoria de partits catalans era raonable.

L’entorn de Piqué donava per feta la dimissió quan aquest va viatjar cap a Madrid per dir-li personalment a Rajoy. Sobre això, un destacat membre de la direcció del PPC explica que Piqué marxava de Barcelona “amb la decisió presa”. La sorpresa a la cúpula dels populars catalans va ser majúscula quan es van assabentar que el seu president havia reconsiderat la dimissió. Què havia passat al carrer Gènova?

Doncs resulta que Rajoy li va explicar a Piqué que no li convenia dimitir: El partit, va exposar-li, l’havia ajudat molt en el cas Ercros i ara quedaria lleig que Piqué abandonés el PP de la manera com ho pretenia fer. A més, Rajoy li va recordar al seu subordinat que la investigació judicial sobre la privatització d’aquesta companyia química no ha conclòs, de manera que si Piqué persistia en la seva intenció de dimitir el PP el deixaria amb el cul a l’aire. Fins ara Piqué ha esquivat la justícia gràcies al fet que el PP, per exemple, ha tancat files i ha evitat la constitució de comissions parlamentàries per investigar la venta d’Ercros.

La reunió a Gènova, doncs, va acabar amb un Rajoy reforçat i un Josep Piqué de genolls, suplicant clemència a la direcció del partit. Parlant en plata, Rajoy té al president del PP de Catalunya agafat pels pebrots. I ben agafat.

Prenafeta i el seu laboratori d’idees filoconvergent tornen al Via Venetto, amb Artur Mas

Lluís Prenafeta va oferir, el passat 27 de gener, un altre dinar a un grup de prohoms vinculats a la Fundació Catalunya Oberta (FCO) i situats a l’esfera mediàtica de CiU. Aquesta vegada, l’àpat -recordem que Prenafeta recompensa als seus comensals amb 150 euros, a banda del dinar- va tenir un convidat de luxe -suposem que sense cobrar: Artur Mas i Gavarró, president de CiU.

En el dinar, Prenafeta, vicepresident de la FCO, i Mas van poder recordar vells temps, ja que l’exsecretari general de Presidència va ser qui va ‘enxufar’ Mas a l’empresa privada, al grup Vilassar Internacional, on va començar a treballar l’any 1988. Mas va entrar-hi com a gerent i amb quatre anys en va tenir prou per enfosar la principal firma de la companyia, Tipel, que el 1994 va presentar suspensió de pagaments per valor de 8.400 milions de pessetes. Mas va coincidir a Vilassar Internacional amb Josep Pujol Ferrussola, el fill gran de Jordi Pujol, més conegut per Júnior. Júnior, com Mas, també va patir diversos fracassos en el món dels negocis i va ser un contacte impagable per a l’ara presidente de CiU, a l’hora de projectar la seva carrera política.

Però Mas i Prenafeta no van estar sols al Via Venetto, ja que els van acompanyar destacats membres de la ‘troupe’ mediàtica proconvergent: Joan Oliver, col·laborador del diari “Avui” i director de la FCO; Jordi Barbeta, redactor en cap de política de “La Vanguardia”; Marçal Sintes, de l’“Avui”; Vicenç Villatoro, escriptor, periodista, opinador i president de la Fundació Ramon Trias-Fargas, i Francesc-Marc Álvaro, col·laborador de “La Vanguardia”, Rac1 i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Ramon Llull.

També van ser-hi l’economista Ramon Tremosa, un dels teòrics que va assessorar CiU a l’hora d’elaborar la seva proposta de nou finançament per a Catalunya, i Joan Guitart, president de la Fundació Catalunya Oberta i de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria. Barbeta, Sintes i Tremosa són membres adherits a la FCO, que va ampliant els seus tentacles en les elits de la societat catalana.

Puigcercós amenaça Laporta perquè canviï l’horari del partit del Barça de dissabte

Ahir Joan Laporta, president del Barça, sorprenia tothom amb l’anunci d'un possible canvi d’hora del partit que aquest dissabte enfrontarà el Barça amb el Betis al Camp Nou. L’encontre s’havia de disputar, inicialment, a les 18.00 hores i coincidia, per tant, amb la manifestació que, sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” ha convocat la plataforma Pel dret de Decidir. El mateix Laporta va donar a entendre que el canvi d’horari obeeix a la voluntat del club de col·laborar amb els convocants de la protesta.

Els organitzadors no havien previst la cita futbolística al Camp Nou i temien que el partit del Barça els restés poder de convocatòria. A ningú se li escapa que ERC ha apostat molt fort per aquesta manifestació, que el partit vol convertir en una mena de demostració popular de suport a la seva posició contrària a l’acord sobre el nou Estatut subscrit per PSOE, CiU, PSC i ICV.

Nerviosa per un possible ‘fiasco’, la direcció d’ERC ha pressionat la directiva del Barça perquè canviï l’hora del partit. Concretament, segons ha pogut saber lasantaespina, ha estat Joan Puigcecós qui s’ha posat en contacte amb Joan Laporta per advertir-lo que, si el partit es manté a les sis de la tarda, molt probablement hi haurà aldarulls al Camp Nou. Qui avisa no és traïdor.

Un Rajoy desconcertat ‘pispa’ l’abric de Samaranch a El Prat i provoca retards en el pont aeri

Mariano Rajoy se les prometia molt felices en la seva visita d’ahir a Catalunya per promocionar la recollida de firmes del PP contra l’Estatut. Però va rebre tantes patacades, sobretot dels empresaris catalans que van dinar amb ell al Círculo Ecuestre -li van demanar que, per favor, deixés de crispar la política-, que va tornar a Madrid un pèl desconcertat.

A l’aeroport d’El Prat, el desconcert de Rajoy -que va haver d’escoltar els improperis d’un grup d’independentistes que l’esperaven a la sortida del Círculo Ecuestre- es va fer evident. A les 18.00 hores havia de sortir un avió del pont aeri en direcció a la capital espanyola. Però l’avió, per sorpresa dels passatgers, no es movia. Transcorreguts uns minuts, a través de la megafonia una veu demanava, molt amablement, que la persona que per confusió havia agafat un abric de la sala d’autoritats que no era el seu fes el favor de retornar-lo. Resulta que l’abric era de Joan Antoni Samaranch, president d’honor de La Caixa, i que el ‘pispa’ involuntari era Mariano Rajoy.

A lasantaespina desconeixem si Rajoy es va arribar a emprovar l’abric de Samaranch. Si ho va fer, devia fer la seva fila, doncs Samaranch deu vestir roba un parell o tres de talles menys que Rajoy. Suposem que el líder del PP va demanar les excuses corresponents a l’expresident del COI. Aquest divertit episodi va posar fi al viatge de vodevil que el president del PP va protagonitzar ahir a Barcelona. Rajoy va venir a recollir suports per a la seva recollida de firmes contra l’Estatut i al final se n’anava a Madrid amb un abric que no era el seu, ben conscient que a Catalunya el PP està més sol que la una.

La conspiració del ‘pinyol’ convergent contra Duran Lleida

En la Comissió Executiva Nacional (CEN) de CiU del 20 de gener passat, prèvia a la trobada d’Artur Mas amb Zapatero, el ‘pinyol’ del president de la federació va ordir l’enèsima conspiració contra Josep Antoni Duran Lleida. Abans de la CEN, Mas va convocar un cònclave amb la jove guàrdia, és a dir: Oriol Pujol, Francesc Homs, David Madí, Lluís Maria Corominas i també hi era Felip Puig.

Mas els va explicar que el president Zapatero el va trucar per negociar l’Estatut i va donar ordres que ningú tregués el tema en la Comissió Executiva. Va demanar-los explícitament que deixessin parlar Josep Antoni Duran Lleida i que, sobretot, digués el que digués, no el responguessin, va dir-los que es mantinguessin en silenci.

Ja a la reunió, va arribar-li el torn de paraula a Duran. Va fer una dura crítica a Mas, retreient-li la manera com portava l’Estatut. El líder democratacristià va exigir a CDC que li cedís les regnes de la negociació a Madrid, i es va presentar com un polític més vàlid que, per exemple, el diputat Francesc Homs, ponent de l’Estatut i principal negociador de CDC en matèria de finançament. “Jo ja arreglaré les coses amb Rubalcaba”, va dir una i altra vegada Duran a la CEN, expliquen fonts de la federació nacionalista.

Felip Puig va haver d’escoltar la intervenció de Duran Lleida sabent que no el podria respondre. Els arguments de Duran van molestar moltíssim el vicesecretari general de CDC, que es va quedar amb les ganes de respondre. “En Puig estava arrapat a la cadira, frisós per dir-li de tot a en Duran”, diu un alt dirigent de CDC.

Després de Duran Lleida va parlar Artur Mas. El president de CiU, amb el suport de Jordi Pujol, va demanar un vot de confiança a la direcció i no va dir ni piu de la trucada de Zapatero. Es guardava un as a la màniga que deixaria Duran absolutament descol·locat dies més tard.

Madí fa d’inquisidor periodístic

El portaveu de CDC i secretari executiu de CiU, David Madí, torna a perseguir periodistes. Aquesta vegada, el rebre li ha tocat a Salvador Cot, redactor de política a TV3 i col·laborador de la revista “El Temps”, per una entrevista -signada pel mateix Cot i Enric Rimbau- i un reportatge sobre José Montilla publicats en aquest setmanari el 10 de gener passat. Madí va retreure a Cot que “El Temps” s’hagués avingut a “catalanitzar” la figura del ministre d’Indústria i primer secretari del PSC.

El reportatge que acompanyava l’entrevista, i que firmava Rimbau, es titulava “La clau de volta del PSC” i presentava Montilla com “la peça clau d’unió entre la tradició catalanista i l’obrerisme espanyol que competien en l’interior del PSC”. Madí va cantar-li la canya a Cot i va exigir un canvi d’actitud immediat, petició a la qual no es va plegar el periodista, segons ha pogut saber lasantaespina.

David Madí supervisa les relacions de CDC amb els mitjans i a ell se li atribueix, per exemple, el sobrenom que a Convergència li donen a “El Periódico”, una capçalera poc afí als interessos nacionalistes i que al carrer Còrsega és “El diari del règim”. D’altra banda, és coneguda entre els periodistes de Barcelona l’afició (a voltes obsessió) de Madí de fer-los trucades per ‘assessorar-los’ sobre com han d’enfocar les informacions, sobretot als que considera propers a CiU. També truca als que fan reportatges que no li agraden.

Narcís Serra i Raimon Obiols no es parlen

No hi ha rencor (oficialment), però la memòria no els falla. Narcís Serra i Raimon Obiols, dues figures històriques del socialisme català, no es parlen. Tan Serra com Obiols van ocupar la primera secretaria del PSC. El primer va substituir el segon en el càrrec, en el complicat VIII Congrès que el partit va celebrar a L’Hospitalet, celebrat l’octubre del 1996. Obiols, enfrontat amb el sector proper a Josep Maria Sala -exsecretari d’Organització i actualment secretari de Formació del PSC- va passar a ser el president dels socialistes catalans, després que Serra convencés als ‘capitans’ territorials que votessin a favor de la candidatura obiolista.

Obiols va acceptar el seu nou paper dins el PSC a contracor, perquè veia com perdia el control del partit, que quedava en mans de Serra. Des de llavors, la cohabitació Serra-Obiols a la cúpula del PSC no va ser, precisament, fàcil.

Que Serra i Obiols no han oblidat velles ferides va quedar ben clar en l’acte que, a finals de gener, el PSC va celebrar al Casino l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, per commemorar el segon aniversari de la mort de Joan Reventós. Tots dos van compartir escenari, on també hi van ser Pasqual Maragall, José Montilla i Joan Clos. Serra i Obiols es van creuar en un parell d’ocasions i no es van ni mirar. Hi ha coses que no s’obliden.

La federació de CiU trontolla

La ferida, a CiU, s’obre i sagna més cada dia que passa. La ‘punyalada’ que el líder de CDC, Artur Mas, va clavar a Josep Antoni Duran Lleida, màxim dirigent d’UDC, pactant en solitari l’Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero ha fet molt de mal a Unió. Tant, que la direcció democratacristiana es planteja “molt seriosament” dissoldre la federació amb Convergència i retornar a l’estructura anterior, quan CDC i UDC constituïen una coalició.

Fonts d’UDC han exposat a lasantaespina que Duran Lleida està tip de quedar supeditat orgànicament a Artur Mas, tal com passa ara amb l’estructura de federació, on Mas és president i Duran Lleida secretari general. Retornant a l’antic sistema d’aliances, Duran se sentiria més fort per poder plantar cara al seu etern rival, Artur Mas.

Situació “insostenible”

La lluita d’egos, el xoc de personalitats entre Mas i Duran ha arribat a extrems “insostenibles”, explica un dirigent d’UDC, de manera que l’opció de retornar a la coalició guanya adeptes al sí del partit de Duran. “Seria la millor manera de reforçar el perfil propi d’Unió i de Duran”, assenyala la mateixa font.

Un símptoma més que les coses no van bé a CiU és que CDC i UDC, per separat, faran campanya per explicar l’acord de l’Estatut. Artur Mas recorrerà Catalunya per explicar l’acord amb Zapatero i CDC té previst organitzar més de 150 actes amb el mateix motiu. David Madí, el dia de la presentació de la campanya, va matisar que es tractava d’una iniciativa de CDC: “Em consta que UDC en farà una de pròpia”, va dir Madí, com sempre, marcant diferències.

Mas i Duran ni es miren a la cara en la comissió de l’Estatut

Ahir, al Congrés dels Diputats, on es va reunir la comissió Constitucional que debat el projecte d’Estatut de Catalunya, va quedar confirmat que la sintonia entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida és zero. Els dos polítics no es van saludar a la seva arribada a la comissió; és més, ni es van mirar la cara. La intervenció d’Artur Mas va ser seguida amb absolut desinterès per part de Duran, que es va passar l’estona llegint papers i no va mirar en cap moment a Mas. I el mateix va fer el líder de CDC quan parlava el seu ‘company’ democratacristià: Ni es va immutar.

Tardà ruboritza Puigcercós

D’altra banda, per a Joan Puigcercós el dia no va ser menys desagradable. L’esperpèntica intervenció de Joan Tardà, que va fer una defensa exagerada del paper d’ERC, va fer pujar els colors al portaveu parlamentari d’ERC al Congrés. Les atzagaiades que va deixar anar Tardà van provocar que Joan Ridao i Josep Lluís Carod-Rovira es passessin bona part de la intervenció rient. Puigcercós, avergonyit, no sabia cap a on mirar. Tot un vodevil.

Les grans mútues asseguradores catalanes i la Fundació Catalunya Oberta de Prenafeta estrenyen vincles

A principis de gener, un dilluns, van compartir taula en un restaurant barceloní Agustí Montal, expresident del Barça i president de Mútuam i la Fundació Conviure -entitat vinculada a la mutualitat asseguradora-; Josep Lluís Vilaseca, president de l’Agrupació Mutua del Comerç i de la Indústria i Joan Guitart, president de Mútua General de Catalunya i de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat que actua com un dels laboratoris d’idees de la federació de CiU, al més pur estil de la FAES del PP.

Tan Montal, com Vilaseca, com Guitart són empresaris molt vinculats a CiU. El primer va ser candidat de l’ara federació nacionalista a les eleccions europees, el 1987. Vilaseca va ocupar el càrrec de secretari general d’Esports amb Jordi Pujol i Guitart va ser conseller d’ensenyament (1980-1988), conseller de Cultura (1988-1996) i, entre altres càrrecs, també va ostentar el de president-executiu de la Fundació Catalana de Patrocini i Mecenatge, ara en mans d’ERC.Fonts properes a la Fundació Catalunya Oberta han explicat a lasantaespina que l’entitat explora “noves vies de finançament” que li permetin consolidar-se com un referent ideològic per als sectors nacionalistes conservadors catalans.

La FCO, que té en Lluís Prenafeta un dels seus pilars, s’ha anat obrint pas en el panorama político-mediàtic de la mà de gent com l’economista Xavier Sala-i-Martín, els periodistes Joan Oliver i Jordi Oliva, l’escriptor Valentí Puig i el polític i financer Arcadi Calzada, entre d’altres. Però els ‘cuartos’ sempre fan falta i les mútues asseguradores en tenen per donar i per vendre. En Montal, en Guitart i en Vilaseca bé que ho saben. I qui millor que el president de la FCO (Joan Guitart) per ajudar la FCO?

Carod fa una defensa aferrissada del pacte ERC-PSC davant de 30 empresaris catalans, alguns de l’òrbita convergent

Aquesta vegada el sopar va ser ahir, dilluns 30 de gener, al restaurant Set Portes de Barcelona i va tenir com a protagonistes una trentena d’empresaris i la cúpula d’ERC. El president del partit, Josep Lluís-Carod Rovira, el conseller primer, Josep Bargalló, el conseller de Comerç i Turisme, Josep Huguet, el secretari d’Organització del partit, Xavier Vendrell, i el diputat Antoni Soy, un dels negociadors d’Esquerra a Madrid, van fer d’amfitrions i es van dirigir als comensals per explicar-los com va la negociació de l’Estatut i el nou sistema de finançament.

Carod-Rovira va traslladar als empresaris el que ja ha trascendit a l’opinió pública: Que, de moment, ERC és partidària del no a l’Estatut, que ha descartat el vot afirmatiu al projecte i que una possible abstenció dependria del fet que el PSOE acceptés introduir millores a la proposta pactada per Zapatero, CiU, PSC i ICV.

Més encesa va ser la intervenció del conseller Huguet, que, en la seva línia habitual, va carregar durament contra l’acord i contra Artur Mas. En paraules d’Huguet, el sistema de finançament pactat “és un cistell sense cul” que ni de bon tros resol les necessitats de Catalunya. La intervenció d’Huguet, però, va ser pesada i confusa, i, davant d’això, Carod va demanar a Soy que aclarís els dubtes que el conseller havia creat als empresaris.

Esbroncada d’un empresari proper a CiU

Felip Massot, militant de CDC i fundador del potent grup immobiliari Vertix, va ser un dels convidats que va prendre la paraula. I ho va fer per criticar durament els pactes PSC-ERC, retreient a Carod que no decidís governar amb CiU, perquè les coses haurien anat molt millor. Vertix va aconseguir contractes importants dels governs de CiU i a Massot se’l situa en una posició preferent de la llista dels empresaris que financien la federació nacionalista.

Les acusacions d’aquest empresari van ser rebatudes per Carod, que va fer una defensa aferrissada del pacte amb el PSC, així com del president Maragall.

Prenafeta ofereix feina a Piqué en alguna de les fundacions vinculades a CiU

Lluís Prenafeta va reaccionar ràpidament davant la notícia de la probable dimissió de Josep Piqué. El vicepresident de la Fundació Catalunya Oberta, el laboratori d’idees de CiU, va donar instruccions a Macià Alavedra perquè contactés amb Piqué. Alavedra no va perdre ni un segon i, per telèfon, li va comunicar al president del PPC que, si plegava, podria treballar en alguna de les fundacions que CiU encara manté.

Aquesta maniobra de Prenafeta s’emmarca en una operació que ha engegat CiU per desarticular la branca més moderada del PP, i que encapçala el mateix Josep Piqué. CiU vol recuperar una part del vot conservador que el projecte més centrista de l’exministre els va prendre. Vol que el PP s’associï amb l’anticatalanisme, amb la dreta radical, amb dirigents com Aleix Vidal-Quadras.

La continuïtat de Piqué al capdavant del PPC ha frenat el fitxatge d'aquest polític per l'equip de Prenafeta. Però hi ha més dies que llangonisses.

Felip Puig: No participaré en cap campanya a favor de l’acord sobre l’Estatut

A CiU hi ha molt “mal rotllo”. L’acord entre Artur Mas i el president Zapatero sobre l’Estatut ha deixat descol·locats alguns sectors de la federació, sobretot a CDC. El més empipat de tots, amb el permís del portaveu David Madí, és el vicesecretari general convergent, Felip Puig, que considera que el pacte assolit per Mas és insuficient sobretot si es té en compte que CiU va demanar la lluna durant el procés de tramitació parlamentària del nou text a Catalunya (fonts de CDC expliquen que Puig és més contundent i, en petit comité, parla d’acord “ridícul”).

Una conversa que van mantenir fa uns dies Felip Puig i Josep Maria Pelegrí, explica el mal ambient que es viu a CiU: “No penso participar en cap acte de suport a l’acord sobre l’Estatut”, li va dir Puig al dirigent d’UDC. Pelegrí, expliquen fonts convergents, va aguantar el ruixat amb la cara desencaixada.

Duran, empipadíssim amb Artur Mas

Si Puig i Pelegrí no s’entenen, els seus superiors respectius, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, es tiren els plats pel cap. En el darrer Consell Nacional d’Unió, Duran va expressar el seu malestar per la “deslleialtat” de Mas al no informar-lo de la reunió amb Zapatero del dissabte 21 de gener. Mas va explicar-li la trobada a Duran a última hora, i ho va fer perquè els socialistes li van demanar.

Duran no ha paït que Mas es pengés les medalles de l’acord quan ell, discretament, va tancar bona part dels tractes amb el PSOE. Està “molt emprenyat” explica un membre de la direcció nacional d’UDC.

Madí i Puig pressionen Mas perquè trenqui l’acord sobre l’Estatut amb el PSOE

L’acord sobre l’Estatut i el finançament a què va arribar dissabte Artur Mas amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha encès les alarmes en el sector sobiranista de CDC. Els ‘talibans’ temen que el pacte amb el PSOE allunyi CiU de les posicions més nacionalistes que ha defensat des que és a l’oposició. Els sobiranistes, amb Felip Puig al capdavant, creuen que la bona relació amb el PSOE -que atribueixen als esforços de Josep Antoni Duran Lleida, màxim enemic dels ‘talibans’ dins de la federació- resituarà ERC com al referent nacionalista català.

També pressiona Mas el portaveu de CDC, David Madí, tot i que per motius diferents als de Puig. Madí considera que l’acord perjudica la seva estratègia electoral i demana a Artur Mas que busqui algun pretext per trencar-lo, el que sigui. Els càlculs de Madí diuen que el fracàs de l’Estatut forçaria el trencament del govern tripartit i, de retruc, un avançament electoral que CiU hauria d’aprofitar per col·locar Mas al Palau.

Per diferents bandes, doncs, un sector de la galàxia mediàtica nacionalista ha rebut instruccions de llançar missatges contraris al pacte Mas-Zapatero, i per això resulta habitual escoltar opinadors com Francesc-Marc Álvaro i Vicenç Villatoro renegant de l’acord assolit per Mas.

El jersei d’excursionista de Pujol

Descontent amb Mas també ho està l’entorn de Pujol. L’expresident, que en els dos moments crucials de l’Estatut sempre es va mostrar partidari del ‘no’ -abans de l’aprovació del projecte al Parlament i en la Comissió Executiva Nacional convergent prèvia a l’acord Mas-ZP-, va acompanyar Mas en la roda de premsa triunfal de diumenge passat per obligació. La família i els col·laboradors més immediats de l’expresident no perdonen a Mas que el forcés a estar a la roda de premsa, on va acudir amb el jersei d’anar d’excursió i amb rostre extremadament seriós. La cara de Pujol, com la de Duran Lleida, era un poema.

La traïció de Daniel Sirera (PP) a Josep Piqué

Quan la desolació s’havia apoderat, ahir, de Josep Piqué i els seu entorn més proper després que Ángel Acebes desautoritzés públicament al líder del PP català per reconèixer elements positius en el projecte d’Estatut acordat pels socialistes i CiU, al diputat Daniel Sirera se’l veia força content al Parlament. Sirera és un home del PP català que manté oberts els ponts de contacte amb Aleix Vidal-Quadras, l’etern enemic de Piqué que vol un PP de Catalunya clarament alineat amb les tesis que propugna desde Madrid la direcció del carrer Génova. Si Piqué hagués dimitit, molt probablement Vidal-Quadras i Daniel Sirera haurien fet un brindis amb cava, segurament extremeny.

Recentment, Sirera va viatjar a Brussel·les acompanyat de Dolors Montserrat -dirigent que va mantenir un acarnissat tour de force amb Piqué en l’últim congrés dels populars- per entrevistar-se amb l’eurodiputat Vidal-Quadras. Van conspirar contra Piqué? Els contiguts de la reunió no han trascendit, encara, però més d’un, al PP, hi posaria la mà al foc.

De mala passada en mala passada

Sirera, a esquenes de Piqué i en contra de les tesis de l’exministre, més partidari de fer una oposició moderada a Catalunya, s’ha dedicat últimament a filtrar informacions a la premsa amb l’objectiu de mantenir el clima de crispació política i social en què es defensen tan bé els populars. Sirera va ser el responsable, per exemple, d’intoxicar a la premsa amb una informació falsa que feia referència a la negativa del Govern a reconèixer la tasca de la Policia Nacional.
La mà de Sirera també és darrera de les polèmiques sobre la llengua catalana que hem llegit al llarg de les últimes setmanes als diaris. De tot això, Josep Piqué tampoc en sabia res.

Duran i Mas: foto de circumstàncies amb Zapatero

La relació que mantenen Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida passa per un moment molt difícil, malgrat l’acord sobre l’Estatut. Els dos polítics fa mesos que mantenen un pols de poder per veure qui s’acaba presentant davant l’opinió pública com el líder amb més influència i capacitat política. Aquesta lluita d’egos ens ha deparat, en les darreres setmanes, escenes que haurien fet les delícies dels amants dels ‘culebrots’ televisius. Curiosament, les baralles entre els dos dirigents de CiU han acabat amb una foto de circumstàncies que avui donen gairebé tots els diaris, excepte “El País”. A la imatge es veuen Mas i Duran donant-se la mà amb Zapatero. El somriure forçat del líder d’UDC denota certa impostura en la seva expressió.

El primer dels últims desencontres entre Mas i Duran va tenir lloc el 5 de gener, a l’hotel Palace de Madrid. Duran era l’amfitrió d’una trobada que reuniria al ministre José Montilla, el portaveu parlamentari socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, i el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Mas també hi va anar, però va haver de buscar tot sol l’habitació perquè Duran Lleida, en una mostra de descortesia, no el va esperar a l’entrada. “No volia fer-se la foto amb Mas de cap manera”, explica un dirigent d’UDC. Així a Mas no li va quedar més remei que preguntar a la recepció per l’habitació de Duran. Les càmeres de televisió van immortalitzar l’incòmode i solitari moment que va viure el president de CiU a l’hotel madrileny.

Mas amb Zapatero, Duran a Baqueira

Mas es va anotar el lleig que li va fer Duran i dies després s’hi va tornar: El segon desencontre va ser dissabte passat (21 de gener). Aquell dia, Duran estava esquiant i disfrutant d’un cap de setmana de relax a l’estació de Baqueira Beret quan es va assabentar que el seu ‘company’ de federació havia viatjat a Madrid per entrevistar-se amb Zapatero. Ningú havia informat Duran, que va rebre la notícia amb una emprenyada considerable.

Mas, obsessionat amb aparèixer com el salvador de l’Estatut, va viatjar a la capital espanyola amb la seva dona, Elena Rakosnik, i es va apuntar el ‘tanto’, deixant Duran Lleida amb un pam de nas. En la roda de premsa que el líder de CiU va oferir diumenge per explicar els continguts de la trobada, la cara de Duran era un autèntic poema. El president del Comitè de Govern d’UDC va flanquejar Mas en la compareixença pública -juntament amb Jordi Pujol i Xavier Trias- amb cara de pomes agres, agríssimes.

Pocs dies abans de la reunió Mas-Zapatero, empresaris catalans van pressionar el president de CiU perquè pactés l’Estatut el més ràpid possible

El conegut i influent empresari Leopoldo Rodés, fundador de Media Planning i president de l’Instituto de la Empresa Familiar, va oferir, el 17 de gener passat, un sopar a casa seva. En la llista d’il·lustres convidats no hi van faltar Javier Godó, del Grup Godó; José Manuel Lara-Bosch, del Grup Planeta; Fernando Casado, president de la Escuela de Administración de Empresas (EAE) i director general de l’Instituto de la Empresa Familiar; Lluís Carulla, del grup Agrolimen; Antoni Brufau, president de Repsol; Paco Roig, propietari de la cadena de supermercats Mercadona; ni tampoc Artur Mas, president de CiU. Es va parlar de l’Estatut, “sense embuts”, expliquen alguns dels assitents a l’acte.

El sopar a can Rodés se celebrava quan encara faltaven uns dies per la reunió secreta Mas-Zapatero, i el president de CiU hi va acudir amb la intenció de tranquilitzar el poder econòmic: En principi, els va explicar, CiU està pel no a l’Estatut. Però que ningú es preocupi, va dir Mas, perquè, en cas que la reforma embarranqui, CiU garantirà l’estabilitat política a Espanya oferint un pacte al PSOE de Zapatero.

Els empresaris van rebutjar els arguments del líder convergent i li van exigir que busqués un acord el màxim de ràpid amb el PSOE. Li van expressar la seva preocupació pel boicot als productes catalans, per la crispació generada pel PP al voltant de l’OPA de Gas Natural a Endesa. Van reclamar a Mas un acord sobre l’Estatut i, sobretot, un pacte amb Zapatero sobre finançament. Per com han anat les coses, hem de pensar que l’empresariat català es va sortir amb la seva.

Duran desmenteix els rumors que CDC fa córrer pel Congrés

Els estira-i-arronsa entre el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i els negociadors de l'Estatut de CDC han estat constants, aquests dies, al Congrés. Un nou capítol: Convergència Democràtica es va dedicar, dijous al matí, segon dia de marató negociadora a Madrid, a fer córrer que s’havia programat d’urgència una reunió entre Artur Mas, Duran Lleida i el president Zapatero.

Al migdia, Duran sortia en roda de premsa per explicar als periodistes com anaven les coses, segons CiU. Li van preguntar per la suposada reunió amb Zapatero. Amb gest seriós, Duran va respondre que CiU negocia l’Estatut amb dos interlocutors del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba i Diego López Garrido, i que res de negociar amb Presidència.

D’altra banda, des de CDC es va vendre que la reunió de la Comissió Executiva Nacional d’avui va ser convocada d’urgència amb la finalitat que el partit es posicionés oficialment “per la dificultat del pacte” sobre l’Estatut. Duran va negar-ho i va afirmar davant la premsa que l’Executiva es reunia de forma ordinaria i que en cap cas la convocatòria havia estat condicionada per l’Estatut.

Un filtració de David Madí va provocar la portada falsa de La Razón que anunciaba una reunió secreta entre Zapatero i Mas

El dimecres 21 de desembre, el diari La Razón obria la portada i la secció de Nacional amb una notícia que revelava una reunió secreta a la Moncloa entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas: “Zapatero y Mas se reúnen en La Moncloa para desbloquear la negociación del Estatut”, deia el titular. En la primera edició del diari, firmava la notícia Inmaculada G. de Molina. En edicions següents, el titular que anunciava la trobada va desaparèixer del mapa i va ser substituït per un altre: “Montilla y Mas se reúnen para desbloquear la negociación de la reforma del Estatut”.

Resulta que la reunió entre Mas i Zapatero no es va produir mai. En veritat, aquell dia de desembre, en la seva visita a Madrid, el president de CiU va mantenir contactes, acompanyat de Josep Antoni Duran Lleida, amb Alfredo Pérez Rubalcaba i José Montilla.

Com és, doncs, que la periodista va cometre aquell error garrafal? Es va confondre? No, de cap manera. Segons ha pogut saber lasantaespina, el secretari Executiu de CDC, David Madí, va filtrar la falsa notícia a Inmaculada G. de Molina. Al diari madrileny encara cueja la monumental empipada que els va provocar l’enverinada filtració del responsable de comunicació convergent.

Saura amonesta Jaume Bosch per la seva actitud amb l’Estatut

El president d’ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, està molest amb Jaume Bosch, vicepresident del partit, perquè aquest, inesperadament, va desoir la consigna de la direcció ecosocialista de facilitar al màxim l’acord en l’Estatut durant la reunió que ahir els partits catalans van mantenir al Parlament. La trobada havia de servir per acostar posicions, però la insistència de Bosch va provocar que una qüestió que ja estava tancada, la de les competències compartides, es tornés a reobrir. Bosch va acabar arrossegant ERC cap al desacord i això li va valer l’amonestació de Saura, defensor de mantenir postures conciliadores.

Dirigents d’ICV atribueixen l’actitud de Bosch en la reunió del Parlament a un afany d’obtenir protagonisme polític i mediàtic. CiU no va desaprofitar l’ocasió per criticar la poca solvència negociadora d’ERC i ICV.

Artur Mas: “Si s’acabés aprovant un Estatut sense retocs sé que seria gairebé impossible guanyar les pròximes eleccions”

Artur Mas ho té clar: Si Catalunya aconsegueix un bon Estatut ell ho té molt pelut per arribar a la Presidència de la Generalitat. Així ho reconeix el president de CiU als seus col·laboradors i a alguns periodistes “de confiança” que han parlat amb lasantaespina.

En una d’aquestes converses privades, en Mas va dir textualment: “Si diem que sí a l’Estatut i és un bon Estatut, i a Madrid idealment s’acabés aprovant sense retocs, sé que seria gairebé impossible guanyar les pròximes eleccions. Ja ho sé. Sé quin risc corro”. Clar i català.

Aregio no vol deixar la Diputació de Tarragona perquè hi perdria molts calers

‘Poderoso caballero es don Dinero’. La sabiduria popular acostuma a ser infal·lible i tampoc l’erra en el cas del president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio. L’entorn del dirigent provincial no es pot estar aquests dies d’explicar en veu baixa i amb la boca petita, això sí, que Aregio no vol ser alcalde perquè cobraria força menys del que cobra a la Diputació. Deixar la Diputació és una de les condicions que li imposa UDC a Aregio si vol ser el substitut de Joan Miquel Nadal a l'Ajuntament.

Ara, el sou anual d’Aregio a la Diputació és d’aproximadament 85.000 euros. A aquesta suma, cal afegir-hi els aproximadament 45.000 euros que cobra de l’Ajuntament en concepte d’“assistència”, segons dades oficials. En total, doncs, al cap de l’any Aregio s’embutxaca 130.000 euros (21,6 milions de les antigues pessetes!). O el que és el mateix, 10.800 euros mensuals, o 356 euros diaris (60.000 pessetes!).

No és d’extranyar, doncs, que no vulgui deixar el seu lucratiu càrrec a la ‘Dipu’ per anar a fer d’alcalde, i menys quan Nadal li ha deixat un panorama bastant complicat: A l’Ajuntament, CiU depèn del PP i la lluita fratricida entre CDC i UDC per desingar el nou candidat encara continua. Aregio és el candidat de CDC -tot i no comptar amb el suport d’una part de la cúpula del partit-, mentre que Albert Vallvé és el candidat que vol Unió.

Vallvé estaria disposat a deixar el camí cap a l’alcaldia lliure a Joan Aregio a canvi de la presidència de la Diputació. La proposta va fer treure’s la calculadora de la butxaca a Aregio que, ràpidament, va veure que hi perdia diners. La resposta del candidat de CDC va ser un no rotund, i més si es té en compte que els càrrecs d’alcalde i de president de la Diputació no són incompatibles.

Si Aregio hagués acceptat els tractes de Vallvé hauria passat de cobrar 130.000 euros anuals a guanyar-ne només de l’ordre de 36.000 (32.000 de sou base, més complements). És a dir, 3.000 euros al més, o 98 euros diaris que queden molt lluny dels 356 que ingressa ara. ‘Poderosísimo caballero’ és, doncs, ‘don Dinero’.

Combat mediàtic entre Mas, Duran i Felip Puig: tres rodes de premsa en una hora, tot un rècord

Avui l’actualitat a Catalunya ha estat marcada per la reunió de líders polítics al palau de la Generalitat. La lògica, doncs, portava a pensar que els partits reservarien el protagonisme mediàtic als seus representants en la trobada, i així ha estat en els casos de Manuela de Madre, del PSC, Joan Puigcercós, d’ERC -resulta que en Carod és a Israel- i Joan Saura, d’ICV.
En canvi, per una vegada més, Artur Mas ha estat la nota discordant i ha vist com els seus ‘colegues’ Felip Puig i Duran Lleida intentaven mossegar-li quota de pantalla convocant rodes de premsa al Parlament i a Madrid respectivament. Les tres compareixences davant dels mitjans s’han succeït en només una hora. Potser a CiU volen entrar en el llibre Guinness i batre el rècord mundial de compareixences públiques de polítics. A aquest pas ho aconseguirà, no en tenim cap dubte.

La lluita interna entre els tres dirigents de CiU no és cap novetat i es fa evident que cada dia que passa Mas, Puig i Duran tenen menys escrúpols a l’hora d’escenificar les seves desavinences públicament.

Així, aquest matí, mentre en la seva roda de premsa a Barcelona en Mas advertia al Govern de Zapatero que la retirada de l’Estatut és una possibilitat real -“tenim un roc a la faixa”, ha dit-, a Madrid, un Duran que es nega a perdre protagonisme en la negociació anunciava avenços en el finançament. Això, unes poques hores abans que en Mas i en Duran es reunissin amb representants socialistes a Madrid per seguir negociant. I el pobre Pujol que no guanya per ensurts...

Les disputes entre Mas i Duran irriten Jordi Pujol

Unes declaracions a la premsa de la portaveu d’UDC, Joana Ortega, crítiques amb la campanya publicitària que va fer CiU contra el Govern amb motiu del segon aniversari dels acords del Tinell (allò del ‘Més o Mas?’) van desencadenar una bronca antològica en la Comissió Executiva Nacional (CEN) de CiU, celebrada el 19 de desembre passat. Ortega va declarar a alguns mitjans que els anuncis que van sortir a la premsa -pensats pel secretari de comunicació, David Madí- no comptaven amb el vist-i-plau d’Unió i, per tant, no representaven la federació.

En la reunió de la CEN, Fernández Teixidó, Felip Puig i el mateix Artur Mas no es van poder estar de retreure a Ortega i a Unió la seva actitud. Van criticar que els democratacristians es dediquin a “evidenciar les diferències” en el si de la federació públicament en lloc de “rentar la roba bruta a casa”. Acte seguit va aparèixer Duran Lleida en escena i va retreure a Mas i companyia que sovint CDC filtrava declaracions contràries a la seva persona. Pujol no va poder aguantar més i davant les bufetades verbals que van intercanviar Mas i Duran pels anuncis de Madí va abandonar la CEN empipadíssim. “Ho va fer irritat, empipat com no se’l veia feia molt de temps”, corrobora un destacat dirigent de CiU.

Guardans (CiU) avala les destrosses urbanístiques del PP a València

A mitjans de desembre el Parlament Europeu va aprovar l’informe Fortou que, elaborat a partir de 15.000 queixes de ciutadans, censurava els excessos urbanístics comesos a la costa de València sota els governs d’Eduardo Zaplana. L’informe es va aprovar per 550 vots a favor, 45 en contra i 25 abstencions. Entre els vots contraris s’hi va comptar el de l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, que forma part de l’Aliança de Liberals i Demòcrates d’Europa.

Amb Guardans, van votar contra l’informe Fortou personatges com Carlos Iturgáiz y Jaime Mayor Oreja. Amb el seu vot, Guardans -i per defecte CiU- van aprovar la política urbanística de Zaplana. Tota una declaració de principis. Abans de la votació, l’eurodiputat de CiU va enviar una carta als seus companys de grup i als eurodiputats espanyols en què els demanava que l’ajudessin a esmenar el 60% de l’informe Fortou.

Una enquesta d’UDC situa Albert Vallvé com al millor candidat de CiU a Tarragona

La corda es continua tensant entre CDC i UDC a Tarragona. Cansats de les reiterades negatives de Convergència a discutir sobre qui ha de ser el candidat a l’alcaldia, els democratacristians han encarregat una enquesta a una empresa que habitualment treballa per a CDC per comprovar quines possibilitats té Albert Vallvé, el que Unió proposa per substituir Joan Miquel Nadal. Fonts d’UDC han confirmat que l’enquesta revela que Vallvé és un candidat molt més ben valorat que Joan Aregio, l’alcaldable que proposen Artur Mas i el secretari d’Organització convergent, Lluís Coromines.

A CDC es fan l’orni i quan a UDC els pregunten per l’enquesta responen amb un no ho sé/no contesto. Mentrestant, vista la dificultat perquè CDC accepti cedir el cap de llista, Unió reclama per a Vallvé la presidència de la Diputació -que ara ocupa Aregio- i a canvi participar en la promoció de Joan Aregio com a candidat fins a final de mandat. CDC també s’hi nega en rodó.

Artur Mas va obtenir quatre duros del PP

Francesc Homs encara no era conseller d’Economia quan va dir-li el 2001 a l’aleshores vicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, que “si queréis a Artur Mas de presidente de la Generalitat es preciso que se concierte una mejora substancial de la financiación autonómica”. Aquell mateix any el conseller en cap Mas va llançar una proposta de pacte fiscal per a Catalunya i va convèncer a Homs perquè agafés les regnes de la conselleria econòmica i la negociació del finançament -a pesar de les reticències que hi van mostrar els sobiranistes de CiU, que desconfiaven d’Homs-.

Mas i el seu nou conseller calculaven que un bon pacte havia de reportar 400.000 milions de pessetes anuals extra. L’estratègia d’Homs per aconseguir-ho passava per mantenir un hermetisme absolut mentre durés la negociació. Però Artur Mas no va poder suportar la pressió i, en contra de l’opinió d’Homs, va parlar en públic dels 400.000 milions. L’emprenyada del conseller d’Economia va ser majúscula perquè el seu superior li destrossava els plans. Al final, CiU va haver de ‘vendre’ una millora de finançament que es va quedar en 85.000 milions de pessetes per al 2002. Posteriors informes del Departament d'Economia van reduir aquesta xifra a poc més de 30.000 milions. Era el millor pacte fiscal que havia tingut Catalunya en 20 anys, deien a la federació. Al carrer Génova, on hi ha la seu del PP, encara riuen.

Mas a Pedro J. Ramírez (Estatut): “L’únic perill que té demanar la lluna és que te la donin”

Artur Mas i Pedro J. Ramírez van sopar junts la primavera passada. Van parlar de moltes coses, també de l’Estatut de Catalunya. Sobre això, Mas va ser molt clar amb el periodista: “Pedro J. -li va dir- l’únic perill que té demanar la lluna és que te l’acabin donant”. Amb aquesta frase va resumir Mas l’estratègia que segueix CiU en la negociació. És a dir, busca forçar les coses al màxim per no posar les coses fàcils.

En cercles propers al president de CiU es comenta que Artur Mas interpreta ara “el segon acte” de l’Estatut, marcat per un retorn als postulats moderats propis de l’era Pujol. No obstant, que ningú s’enganyi, comenten les mateixes fonts, perquè “el desenllaç” també està clar i ens presenta un final on CiU trenca l’acord sobre l’Estatut.

Ramon Rovira sona com a nou director de TV3

El periodista Ramon Rovira podria convertir-se en el nou director de TV3, segons ha pogut saber la santaespina de fonts properes a la CCRTV. Rovira condueix actualment el programa de debat Àgora, al 33, i va ser cap d’informatius de la cadena en el tram final de l’últim mandat de Jordi Pujol.

La notícia ha estat rebuda amb sorpresa en cercles periodístics, que no acaben d’entendre com un home molt proper a CiU pugui dirigir TV3 amb un socialista a la presidència de la Generalitat. I menys quan Rovira es va donar a conèixer professionalment com l’home de Jordi Pujol a TV3. Seguia el president a tot arreu i això el va convertir gairebé en el portaveu oficial de Pujol.

No obstant això, els qui coneixen Ramon Rovira expliquen d’ell que és un personatge “que sap nadar i guardar la roba”. Així, no és d’extranyar que la primavera del 2003, pocs mesos abans de les autonòmiques, aquest periodista es dediqués a fer la pilota al conseller Joaquim Nadal a fi i efecte de ‘salvar el cul’ a TV3 i mantenir-se en el càrrec de cap d’informatius.

Això va passar en una tertúlia informal celebrada en un bar de Girona: Allà, enfilats dalt d’un escenari i asseguts cadascun en una butaca, Rovira va dir de Nadal que “pot arribar a tenir un càrrec de confiança, de moltíssima responsabilitat si és que Maragall guanya les properes eleccions”. Amb la seva oda a l’exalcalde de Girona, el periodista volia evitar la seva sortida de la cúpula de TVC. Va fracassar estrepitosament perquè va ser cessat per la nova direcció. Ara, contra tot pronòstic, a Rovira se li planteja una segona oportunitat.

Bronca entre els secretaris d'organització del PSC i ICV al Parlament

El passat 16 de desembre es van reunir al Parlament de Catalunya els responsables de finances dels partits polítics: Lluís Corominas, de CDC, José Zaragoza, del PSC, Xavier Vendrell, d’ERC, Rafael Luna, del PP, Màrius Garcia, d’ICV, Antoni Castellà, d’UDC, i Víctor Terol (EUiA). Els va convocar Ernest Benach amb la intenció d’avançar en el compromís de les forces polítiques de treballar per garantir la transparència dels seus comptes. Hi va haver 'mal rotllo' a la trobada.

José Zaragoza, secretari d'Organització a can Nicaragua (foto), va ‘disparar’ primer i ho va fer amb agressivitat manifesta contra Màrius Garcia, secretari d’Organització d’ICV. Zaragoza, expliquen les fonts consultades per lasantespina, va ser “groller” quan va exigir explicacions a Garcia per una nota de premsa que ICV havia difós abans de la reunió. Li va retreure al representant dels ecosocialistes que enlloc de presentar esmenes a la llei de finançament de partits es dediquessin a enviar notes de premsa demanant, per exemple, que les operacions irregulars en els partits es tipifiquin com a delicte. Visiblement emprenyat, Zaragoza va reclamar a Garcia que es dediqués a fer la feina que li toca.

Lluís Corominas, responsable d'Organització i Finances a CDC, va haver de posar pau. La seva intervenció en l'agra discussió entre Zaragoza i Garcia va contribuir a asserenar els ànims.

No obstant, la cosa no va es va quedar aquí. En finalitzar la reunió, el malestar de Zaragoza amb ICV se li va encomanar al president del Parlament, Ernest Benach, quan es va assabentar que Màrius Garcia, en contra del pactat a la trobada, es va dedicar a fer declaracions als periodistes que corrien pel Parlament. Benach censura que un partit que no ha presentat cap esmena sigui el primer de preocupar-se a sortir als diaris.

Duran demana a Mas que deixi sol Felip Puig en l’escàndol d’Adigsa

Josep Antoni Duran Lleida està molt content perquè a un dia de la rifa de Nadal li ha tocat la grossa. La sort, però, no li ha portat el calb de la loteria sinó el diari “El Periódico” -a CiU aquest rotatiu és més conegut com el ‘diari del règim’-, que li ha ofert amb safata la publicació d’un reportatge de tres pàgines sobre una pressumpta trama de finançament ilegal de CDC a través de l’empresa pública Adigsa.

Resulta que en la llista de directors generals d’Adigsa hi figura el portaveu parlamentari de CiU Felip Puig, que també va tenir responsabilitats a Adigsa en la seva etapa de conseller. L’excap de segureta de CDC Ricard Murga, ha denunciat que Puig i companyia finançaven el partit a través del cobrament de comissions ilegals que reclamaven als constructors que treballaven per a Adigsa.

Amb la publicació de la trama a “El Periódico” l’escàndol adquireix una dimensió pública molt considerable que ha agafat Artur Mas, com popularment es diu, amb els pixats al ventre. D’altra banda, tenint en compte que en els darrers anys CDC ha deixat UDC completament sola en els casos de finançament irregular que han planat sobre el partit demòcratacristià (cas Pallerols, cas Turisme, cas Farreres), ara Duran considera que ha arribat l’hora de servir un bon plat fred de venjança al seu etern enemic Felip Puig. Fonts d’UDC han explicat a lasantaespina que Duran ha demanat personalment a Artur Mas que deixi que la brutícia del cas Penín ofegui políticament Puig i que en cap cas surti públicament a defensar-lo. Duran vol que Mas deixi sol a Puig en aquest afer, de la mateixa manera que va deixar sola UDC en altres escàndols.

“No seria bo que Mas sortís esquitxat per aquest cas de corrupció”, exposa un dirigent d’Unió, que recorda que Duran serà implacable amb aquest cas i que no dubtarà de demanar una vegada i una altra el cap del ‘talibà’ convergent.

De la Rosa, la connexió negra CiU-PP

L’empresari modèlic transformat en el delinqüent financer més cèlebre de la història moderna de Catalunya, Javier de la Rosa, torna a asseure’s al banc dels acusats: Des del dilluns 5 de desembre l’Audiència Nacional celebra la vista pública pel sumari del cas KIO. Sorprèn la discreció mediàtica amb què s’ha tractat el judici, i més quan a De la Rosa li demanen 38 anys de presó acusat d’haver-se repartit fraudulentament 300 milions d’euros amb altres responsables de la Kuwait Investment Office (KIO) i d’haver-ne desviat 70 més a la seva societat patrimonial, Quail.

De la Rosa, a qui defensa la seva filla davant la negativa de la immensa majoria dels gabinets d’advocats catalans de renom de fer-ho, paga tots els plats trencats (certament, ell en va trencar molts, però no tots) per un cas que, no ho oblidem, té entre els seus responsables civils noms tan il·lustres de la política catalana com Jaume Camps. Aquest històric dirigent de CiU, ara ja exdiputat i membre del Consell Consultiu que va supervisar la constitucionalitat de l’Estatut, va rebre un milió d’euros dels comptes que KIO tenia a Suïssa. Van anar a parar a un altre compte suís que a CiU van batejar amb un nom que té una forta càrrega patriòtica. Camps no va ser condemnat pels seus delictes perquè havien prescrit, com també li va passar, afortunadament per a ell, en el cas Casinos. De la Rosa també va poder demostrar que havia entregat diners a un altre polític català: Enrique Lacalle, del PP.

D’altra banda, la justícia suïssa va confirmar que altres personalitats espanyoles, com el diplomàtic Manuel Prado y Colón de Carvajal (100 milions de dòlars) o el desaparegut Enrique Sarasola (28,5 milions), un home pròxim a Felipe González.

Una relació d’amor i odi

De la Rosa ha viscut una intensa relació d’amor-odi amb la cúpula de CiU. Va passar de ser l’empresari “modèlic” de qui parlava amb orgull Jordi Pujol, a ser un ‘apestat’ en els cercles de poder nacionalistes. Conscient del final de la seva carrera i veient com desapareixia la seva immensa fortuna, des de la presó -porta entrant-hi i sortint-ne des del 1994-, De la Rosa va amenaçar els convergents amb aixecar la llebre de totes les corrupteles que coneixia, però va callar després que Xavier Trias -ara alcaldable de CiU a Barcelona- comprès el seu silenci oferint una feina al germà del financer (veure lasantaespina del 21-11-05).

Ara, amb el judici pel cas KIO en dansa, De la Rosa afirma que va pagar 140 milions a Rodrigo Rato i 200 a Miquel Roca i Junyent, diners que van servir per finançar el PP i CiU. Els pagaments van ser el 1991, poc abans de les eleccions municipals. De la Rosa va pagar a Rato i a Roca perquè no estiguessin “contra els interessos de KIO”.

Pujol a Felipe González: “Sobren 50 articles de l’Estatut”

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol manté un doble discurs al voltant de la reforma de l’Estatut. Públicament diu que Mas el paper d'Artur Mas en la negociació ha estat positiu. També públicament, l’expresident, per exemple, s’adreça als empresaris catalans per demanar-los que resisteixin a les pressions i amenaces de boicot que arriben des d’Espanya.

Però el Pujol més íntim, el Pujol més proper i, segurament, més sincer, pensa ben diferent: “Reconec que en la proposta d’Estatut hi sobren almenys 50 articles”, va confessar el president d’honor de CiU en una conversa que fa unes setmanes va mantenir amb l’expresident del Govern espanyol Felipe González. Pujol va explicar-li al seu admirat i respectat ‘colega’ que la culpa d’això la té ERC, que durant la negociació a Catalunya va apretar molt fort perquè del Parlament en sortís un Estatut molt concret, on tot estés molt detallat. A parer de Jordi Pujol, tanta concreció no era necessària, tot i que la cúpula de CiU sí la va defensar en el decurs de la discussió parlamentària. Portes endins, doncs, és probable que la satisfacció de Pujol per la feina feta per Mas i el seu equip no sigui tan evident com sembla portes enfora.

Els atacs de banyes de Duran Lleida

Conten al Congrés dels Diputats que Josep Antoni Duran Lleida està desesperat. Expliquen alguns diputats –fins i tot veus autoritzades al Grup Parlamentari de CiU- que el president del Comitè de Govern d’Unió està “emprenyadíssim” per la manera com està duent a terme la federació nacionalista la negociació de l’Estatut a la capital del Regne. En Duran vol apuntar-se el ‘tanto’ d’un acord a Madrid sobre la reforma estatutària i més ara que se sent reforçat per l’arxivament del cas Pallerols (el cas s’ha tancat, almenys provisionalment, tot i que la jutgessa admet que diners de l’empresari andorrà Fidel Pallerols desviats irregularment de fons públics per a formació van anar a parar a Unió).

Amb els escàndols judicials en un segon pla, Duran fa ara mans i mànigues per aparèixer davant l’opinió pública com el salvador de l’Estatut (“té una bona oportunitat per fer-li la guitza a en Mas”, comentava un destacat dirigent d’UDC a lasantaespina). D’aquí que la ‘discreta’ reunió que ahir havia de tenir amb Rubalcaba i Zapatero al Congrés es convertís en un muntatge mediàtic en tota regla. “Fins i tot els uxiers del Congrés sabien que la reunió es produiria hores abans”, comentava amb sarcasme un diputada catalana del PP.

Amb tot, però, l’atac de banyes que pateix Duran Lleida s’intensifica cada dia que passa. El dirigent d’UDC sap perfectament que qui té l’última paraula sobre l’Estatut a CiU és Artur Mas. I sap que, si hi ha acord, qui es presentarà com el salvador de la pàtria catalana serà la persona amb qui va rivalitzar per succeir Jordi Pujol: O sigui, en Mas. Per això el pobre Duran viu en un estat d’emprenyament constant. I només li faltava que en Quico Homs, el ponent de CiU en l'Estatut a Catalunya, anés anunciant que Convergència negocia bilateralment amb el PSOE. Pobre Duran, n'hi plouen de totes bandes.

El nomenament de Xavier Vendrell al capdavant de l’Agència Catalana de Mecenatge aixeca tota mena de suspicàcies en cercles polítics

El nomenament de Xavier Vendrell com a president de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge ha despertat tota mena de suspicàcies entre la classe política catalana, que no veu amb bons ulls que aquest dirigent polític comparteixi aquest càrrec amb el secretari d’Organització i Finances d’ERC. D’aquesta manera, Vendrell, que també és secretari general del Conseller Primer, gestiona els calers del seu partit alhora que té poder de decisió sobre les subvencions que s’atorguen a les entitats culturals catalanes.

Des de l’oposició malfien que Vendrell pugui afavorir de manera interessada entitats o fundacions vinculades amb ERC. Entre els socis d’ERC al Govern, el nomenament tampoc no ha estat rebut amb massa alegria, segons fonts consultades dels diferents partits. Per exemple, es pregunten com s’interpretaria una subvenció signada per Vendrell que anés a parar, per exemple, a la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC i presidida pel propi Vendrell des de 1977.

Així mateix, a Vendrell forma part d’altres entitats culturals susceptibles de rebre ajudes de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge, com són el Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí o els Castellers de Cornellà de Llobregat.

Concretament, les funcions que se li atorguen en virtut del càrrec de president de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge són les següents: “Gestió d’operacions de patrocini i mecenatge destinades a activitats d’interès general o al suport d’entitats que persegueixin finalitats d’interès general, i assessorar empreses i entitats sobre les potencialitats de patrocini i el mecenatge”.

Pedro J. Ramírez pacta amb els Ciutadans de Catalunya de Boadella donar-los cobertura via "El Mundo"

El director d’“El Mundo”, Pedro J. Ramírez, ha pactat amb el catedràtic de Dret Constitucional i columnista Francesc de Carreras donar cobertura mediàtica, a través del diari madrileny, a la plataforma Ciutadans de Catalunya, que compta entre els seus impulsors al dramaturg Albert Boadella i que reclama la creació d'un partit polític que "no nacionalista". La plataforma acusa al PSC d'haver-se decantat per un discurs filonacionalista que ha deixat "orfe" una part important de l'electorat d'esquerra i centresquerra.

Ramírez també s’ha ocupat de promoure De Carreres i els seus companys d’aventura ciutadana en els cercles polítics, econòmics i mediàtics més conservadors de Madrid, que han donat una bona rebuda a la iniciativa de Boadella i companyia.

Precisament, ahir Boadella i De Carreras van ser increpat per un grup de ‘maulets’ en un acte que van celebrar a l’Hotel Melià de Girona. Curiosament, l’edició d’avui de “El Mundo” no es feia ressò d’aquesta noticia (fotografia).

Oferta a De Carreras

A banda d’assegurar-los projecció mediàtica, Pedro J. ha fet una oferta a Francesc de Carreras perquè abandoni “La Vanguardia”, on col·labora habitualment, per passar a publicar a “El Mundo”, que ja té en la seva nòmina d’opinadors al també membre de Ciutadans de Catalunya i periodista Ivan Tubau.

Unió filtra una enquesta a Girona pensant en la Diputació de Tarragona

Si algú pensava que la guerra entre UDC i CDC per les llistes municipals es trobava en la fase final s’equivocava de ple. Recentment, Unió ha filtrat una enquesta a Girona que revela que la federació nacionalista sumaria una patacada més, ja que la socialista Anna Pagans es quedaria a les portes de revalidar la majoria absoluta perduda en els comicis de 2003. A CDC, la publicació d’aquesta enquesta per part d’un mitjà local s’interpreta com una clara mesura de pressió per part dels socis democratacristians, que reivindiquen el cap de llista a Girona. A Girona, les relacions entre UDC i CDC s’han tensat al màxim, fins al punt que Unió té a punt una llista electoral alternativa, sota les sigles d’Units per Girona, que presentaran en cas que no hi hagi acord per tancar les llistes.

Però la publicació d’aquesta enquesta trascendeix l’àmbit gironí. Fonts properes a Unió Democràtica assenyalen que amb aquesta maniobra el partit vol aplanar el camí d’Albert Vallvé cap a la presidència de la Diputació. Aquesta és justament la contrapartida que espera rebre Unió de Convergència a canvi de cedir-los els caps de llista a Girona i Tarragona. A CDC, però, no estan disposats a perdre un dels càrrecs més importants que té el partit a nivell territorial, juntament amb la presidència de la Diputació de Girona.

En cas que a CDC no cedeixin la Diputació, Unió es prepara per reclamar la candidatura de Girona –la de Tarragona també, però allà estan a l’expectativa del que faci l’alcalde Joan Miquel Nadal, de CDC-. L'enquesta, que deixa CiU amb la ridícula xifra de 4 regidors, un menys dels que té ara, prepara el terreny per si les coses van maldades a Tarragona. Mentrestant a CDC encara no han decidit qui substituirà Zoila Riera, a qui les males llengües consideren ja “políticament morta”.

Piqué envia els seus colaboradors als EUA perquè aprenguin estratègies electorals amb la vista posada a l’Ajuntament de Tarragona i les autonòmiques

Rafael Luna, secretari general del PPC, Xavier García Albiol, secretari d’Organització dels populars i Enric Millo, exportaveu d’UDC i ara assessor personal de Josep Piqué, són a Washington on participen en un curs especialitzat en estratègies electorals. Allà reben classes de publicitat política, comunicació electoral, planificació de campanyes, aplicació de l’estratègia militar a les eleccions, tècniques per a desenvolupar missatges polítics, comunicació electoral, i se'ls expliquen fòrmules per millorar les relacions amb els mitjans o de quina manera es poden crear lobbies d’opinió favorables.

A més de García Albiol, Millo i Luna, són també a la capital nordamericana el secretari provincial del PP de Tarragona, Pedro Figueiredo, i Manuel Hurtado, a qui se’l relaciona amb una sèrie de plataformes cíviques vinculades a la figura de Josep Piqué.

La presència d’aquests dirigents i quadres populars als EUA obeeix a dos objectius que els populars s’han fixat amb la vista posada a propers comicis, ja siguin municipals o autonòmics. El primer d’aquests objectius passa per rellançar la figura de Piqué a Catalunya, molt tocada arran de la posició que ha adoptat el PPC al voltant de l’Estatut, i, el segon, consisteix en mantenir el percentatge de vots que van aconseguir a Tarragona en les passades municipals per tal de fer possible la reedició del pacte de govern amb CiU.

Els lucratius àpats que Prenafeta ofereix al Via Venetto

Periódicament, cada quinze dies o cada tres setmanes, depèn, Lluís Prenafeta, exsecretari de la Presidència i antic col·laborador de Jordi Pujol, reuneix a alguns dels patrons de la Fundació Catalunya Oberta al voltant d’una taula de l’exclusiu i mític restaurant Via Venetto. No hi acostumen a faltar el periodista Joan Oliver, l’economista Xavier-Sala i Martín i el també periodista i escriptor Valentí Puig. Aquests, dèiem, són els fixos, però resulta que a la Fundació Catalunya Oberta hi ha pinyes per acudir als suculents àpats que ofereix Prenafeta: Cada comensal, a més d’omplir-se la panxa amb els selectes plats que serveixen al Via Venetto, rep una generosa propina de qui en el seu moment va ser l’home fort de Jordi Pujol. Prenafeta paga 150 euros per cap, o sigui, 25.000 de les antigues pessetes!

A canvi, els convidats han d’avenir-se a predicar urbi et orbe les teories ultranacionalistes i molt escorades a la dreta que predica la Fundació Catalunya Oberta. Curiosament, Oliver, Valentí Puig i Sala-Martín són tres dels membres més actius d’aquesta fundació.

La Guàrdia Civil vincula el Departament de Justícia amb el cas Pallerols

Duran Lleida ha cantat victòria massa aviat en la causa del cas Pallerols. Fa uns dies, quan el Suprem anunciava la desestimació del procés, en què estaven implicats alts càrrecs d’Unió, entre ells Josep Sánchez Llibre, Duran s’afanyava a cantar les virtuts del seu partit i demanava disculpes públicament a Ignasi Farreres per haver acceptat la seva renúncia als càrrecs que ocupava al partit democratacristià. Potser les disculpes van també van arribar massa d’hora.

Ara ha sortit a la llum que l’empresa Isa Consultores sl concorria a tots els concursos d’adjudicacions d’estudis del Departament de Treball. No en guanyava cap però, encanvi, si que li plovien contractes d’un altre departament que en el seu moment va controlar UDC: el de Justícia, al davant del qual hi va ser Núria de Gispert, membre de la cúpula d’Unió i en l’actualitat també diputada al Parlament.

Entre els fundadors d’Isa Consultores hi figuraven Rafael Crespi Llobet, que n’era l’administrador únic. Crespi Llobet s’ocupava, a través d’Isa Consultores, d’organitzar els viatges que la fundació Fecea, vinculada a Unió i dirigida per Juan Antoni Martí Castro, programava a l’Europa de l’Est. En alguna de les delegacions hi va participar el president del Comitè de Govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida. De la seva banda, Martí Castro era el copropietari de CEAC, una de les empreses de formació més beneficiades per les subvencions de la Conselleria de Treball (entre 1994 i 1999 va rebre gairebé 5 milions d’euros).

El despatx, en un pis particular

Segons dades del registre revelades per la investigació de la Guàrdia Civil, Isa Consultores tenia tres treballadors: Rafael Crespi Llobet, Isabel Pérez Jiménez –esposa de Crespi- i Mercedes Llobet Armengol –mare de Crespi-. Ambdues no van treballar mai per l’empresa, que tenia la seu social al pis on vivia Crespi. “La superfície total del domicili empresarial és de 10 metres quadrats, per la qual cosa tot fa suposar que l’activitat mercantil de l’empresa es realitzava en una habitació del domicili particular de Crespi”, explica l’informe policial.

David Madí: “Laporta és amic, però en Sandro (Rosell) és dels nostres”

CiU ha près partit a can Barça, i ho ha fet per donar l’esquena al president Joan Laporta. El polèmic episodi protagonitzat pel cunyat de Laporta i exdirectiu del club, Alejandro Echevarría, arran de la seva pertinença a la Fundación Francisco Franco va acabar amb la dimissió d’Echevarría i amb Laporta a la llista de personalitats poc apreciades a Convergència. Sobre aquesta qüestió, David Madí, secretari d’acció electoral de CiU i portaveu de CDC, és taxatiu: “Laporta és amic, però en Sandro és dels nostres”, ha declarat el portaveu de CDC en més d’una ocasió.

Sandro Rosell, exvicepresident esportiu del Barça, va sortir del club per la porta de la polèmica després de mantenir un duríssim pols de poder amb Joan Laporta. Ara, Rosell, gerent de BSM, s’ha integrat en la candidatura de Josep Maria Cullell, exconseller dels governs de Jordi Pujol que va haver de dimitir per un escàndol urbanístic i de tràfic d’influències a Sant Pere de Torelló, per presidir l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE. Dóna la impressió, doncs, que les paraules de David Madí no van ser pronunciades en va i que l’apropament de Sandro a CDC comença a concretar-se amb fets.

Incloent Rosell a l’equip de Cullell –en l’actualitat conseller d’Abertis i consultor econòmic del Vaticà-, CiU trenca definitivament amb Laporta malgrat els esforços que ha fet el president del Barça per normalitzar les relacions amb la cúpula convergent. Esforços que han estat ingents: D’entrada, el president del FC Barcelona volia col·locar al capdavant de l’oficina de comunicació del club al periodista Joan Oliver, exdirector de TV3 i col·laborador de Lluís Prenafeta per guanyar-se així les simpaties de la cúpula convergent. Però no se’n va sortir. Va voler col·locar gent propera a Artur Mas a la junta, però va fracassar.

I també hem vist el president blaugrana de ruta per Catalunya defensant públicament els postulats de CiU sobre l’Estatut. Per exemple, el 8 de setembre passat, quan l’Estatut encara no havia superat el complicat tràmit del Parlament català i la federació nacionalista reclamava amb més fervor conceptes com els drets històrics de Catalunya, Laporta oferia una conferència al CAR Sant Cugat en què defensava fermament la inclosió d’aquests drets en el text i el concert econòmic. A CiU no li han fet ni cas.

Madí, assessor de Rosell?

El culebrot Echevarría, doncs, va acabar de defenestrar Laporta a Convergència, que ha preferit captar cap a les seves files el seu principal adversari, Sandro Rosell. Rosell és un home que té molts punts en comú amb Madí: jove, ‘pijo’, arrogant, amant del poder i amb una ambició sense límits. Qui sap si “en Sandro” acabarà fitxant Madí com a director de la seva previsible campanya per accedir a la presidència del Barça.