Solucions per l'aigua

Mesures d'emergència per 20 anys de CiU sense polítiques d'aigua:

A esquenes de Mas

Les converses de Duran amb el PP perquè la federació pogués presidir el Senat no van arribar a bon port, com varem dir, perquè el d’Unió no estava disposat a renunciar a les seves nòmines. Aquestes negociacions, en cas d’haver-se consumat, contemplaven que Jordi Vilajoana fos el president el Senat. La gràcia de tot plegat és que tot això, que la premsa ha reproduït amb més o menys regularitat, es va parlar a esquenes d’Artur Mas, que s’hagués trobat la cosa data i beneïda sense poder posar-hi grapa.

Un negoci rodó

Corre, i molt, entre els bastidors de la política i el periodisme madrileny que no és gens estrany que Duran i Lleida no hagi acceptat pactes amb els populars perquè algú de CiU presidís el Senat. El motiu? Que Duran treu molta pasta de la seva activitat al Congrés i aquest és un caramel a què no vol renunciar per anar a predicar a la Cambra Alta. I és que aquest senyor cobra de diputat, de portaveu de grup i de president de la Comissió d’Exteriors, retribucions que s’han sumar a les que rep com a càrrec de CiU i d’Unió, més les dietes, conferències... Quin xollo!

Mas, abocat a una nova derrota

Ja hem explicat que Felip Puig va de reunió en reunió amb la societat civil però, com acostuma a passar en aquest tipus de cites, la conversa sempre acaba agafant més to de confidència i distensió. Quan això passa, el dirigent de CDC se sincera i explica que CiU no recuperarà el govern almenys fins d’aquí a 8 anys perquè Artur Mas “té molts defectes” i “encara ha de tornar a perdre” per plantejar relleus.

Ni líder ni social

El passat 28 de febrer, Joan Laporta va pronunciar una conferència a ESADE, on va ser presentat per Jordi Pujol. Prèviament, l’expresident de la Generalitat havia dinat amb Miquel Valls, l’exconseller Josep Manel Basáñez i quatre empresaris més, als quals va demanar que critiquessin l’actual govern fins que CiU tornés a la poltrona. En concret, va dir: “critiqueu aquests fins que els en sabem, tornem”. El cas és que en un moment donat es va aixecar de la cadira al·legant que havia d’anar a presentar la conferència d’un “líder social”. “A quí?”, li va preguntar Basáñez, que en sentir el nom de Joan Laporta va replicar “aquest no és líder ni és social”. Pujol, arribats a aquest punt, el va defensar afirmant que havia guanyat dues lligues i una copa d’Europa. Queda clar que l’expresident ja promou el Jan com a futur líder de CiU.

Col·lega, on és el meu cotxe?

El nomenament de Puig com a secretari general adjunt ha tingut una conseqüència inesperada: la lluita per un cotxe oficial. Ens expliquem.

A CDC hi ha quatre cotxes oficials: un per a Mas com a president, un per a Corominas com a secretari d’Organització, un per a Madí (no se sap ben bé en qualitat de què) i un altre per al portaveu parlamentari, ara Oriol Pujol. Per tant, Puig s’ha quedat sense xofer per anar als actes i d’anar-hi amb el seu propi vehicle. Que indigne...!

20 anys de reclamacions, 0 solucions

Artur Mas reclama ara el que no feia quan governava, com ara amb la política de l'aigua.

Les condicions de Mas

Quan Artur Mas va convertir Felip Puig en número 2 de CDC amb el nomenament de secretari adjunt, tenia, segons ha insistit a remarcar, l’objectiu de dedicar més temps a la seva pregonada refundació del catalanisme. Però va posar-hi una curiosa condició: Puig podia manar tothom excepte David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs.

Comentaris enverinats

Per activa i per passiva, Duran i Lleida ha expressat en públic la seva bona disposició a entrar en els governs de Madrid; en el cas del de Zapatero, ho ha arribat a reivindicar des de la tribuna del mateix Congrés. La insistència de Duran ha estat tanta que en una roda de premsa al Parlament, el llavors portaveu de CiU Felip Puig, irritat amb les preguntes dels periodistes sobre aquest extrem, va respondre: “si algun dia tenim ministeris, vetllarem perquè un d’ells sigui per a Duran”. Quina mala llet!

Miró i Ardèvol vota el PP

Josep Miró i Ardèvol va ser conseller i diputat de CDC, i, com és sabut, va abandonar a bombo i plateret la seva carrera política per dedicar-se en cos i ànima –sobretot ànima- a e-Cristians. Doncs no hi ha res com el dia d’unes eleccions per treure’s la careta, perquè resulta que aquest senyor ha estat enxampat votant ni més ni menys que el PP al seu col·legi electoral del carrer Muntaner de Barcelona. Perquè després vinguin alguns i afirmin que no es veuen pactant amb els populars. Si fins i tot els més propers a CiU no hi veuen la diferència!

El “picadero” d’Aznar

Aznar, a qui li agrada tastar personalment els talents dels nous valors del PP, s’ho munta amb Lucía Figar, responsable d’Educació del govern de la Comunitat de Madrid que presideix Esperanza Aguirre. La parella, naturalment, no podia anar a un hotel per una qüestió d’anonimat i passaven l’estona –i no precisament jugant al parxís- al pis de Míriam Tei, editora i directora de l’Institut de la Dona en l’era Aznar. Per cert que aquest va “casar” Tei amb Carlos Aragonés, el seu excap de Gabinet i gai confès.

Puig no aplaudeix Mas

A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran

La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

L’ombra del trencament

Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

La família juga males passades

L’any 2000, quan el Cas Treball ja portava un parell d’anys copsant portades i provocant debats polítics, a Duran li va caure un gerro d’aigua freda d’aquells que no s’obliden: un dels centres de formació investigats –que havia cobrat més 643 milions de les antigues pessetes entre 1994 i 1999- tenia contractada la cunyada de Duran, que al mateix temps tenia càrrec i despatx a la seu d’Unió. Això es feia públic després que el líder d’UDC hagués negat amb rotunditat, per activa i per passiva, tot l’embolic. Per cert que la cunyada, al cap d’un temps, va tornar a ser notícia gràcies al cas Turisme.

Rajoy va seguir el guió a l’hora de dir a Gallardón que no continuaria

El president del PP, Mariano Rajoy, és un home de poc carácter, un tret distintiu de la seva personalitat que molts dirigents populars abominen. Tant és així, que per comunicar a Alberto Ruíz-Gallardón que no aniria a les files del PP –moment estel·lar que també va presenciar en directe Esperanza Aguirre- va utilitzar unes fitxes escrites que li havien preparat els seus assessors. Increible? Sí, però cert. Rajoy va ser incapaç d’explicar a Gallardón i Aguirre la seva decisió amb les seves paraules i va haver de recórrer a un guió.

Les taques de Duran

Per tothom és sabut que Duran ha tingut els seus més i els seus menys amb Jordi Pujol, sobretot des que Artur Mas es va imposar en la cursa per la successió de l’expresident de la Generalitat. Un dels desencontres més agres es va produir a finals dels 90, quan Pujol li va demanar explicacions pels continus titulars que generava el conegut com a Cas Treball. Duran no va fer cas del toc d’alerta de Pujol i no parava de treure ferro de les acusacions, arribant a dir que es tractava d’un “debat caducat”. Quan el cas va arribar als tribunals i al Parlament, Pujol el va desacreditar afirmant en públic que era una “taca” en l’expedient de la Generalitat i un afer “penós”. De fet, es pot considerar que el Cas Treball va ser un dels pilars en què es va recolzar CDC per validar Mas com a successor de Pujol.

Madí, senador

Després del fracàs de la seva candidatura a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –precedida, al seu torn, de rumors que el deixaven fora de la política activa-, i davant la necessitat de trobar-li feina, Felip Puig ha promès a David Madí que el farà senador. La fórmula és senzilla: la federació compta tenir un escó més al Senat a les properes eleccions i d’aquesta manera Puig monopolitzarà l’atenció mediàtica com a portaveu de Convergència.

Les veritables intencions de Pujol

Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.