Puig no aplaudeix Mas

A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran

La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

L’ombra del trencament

Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

La família juga males passades

L’any 2000, quan el Cas Treball ja portava un parell d’anys copsant portades i provocant debats polítics, a Duran li va caure un gerro d’aigua freda d’aquells que no s’obliden: un dels centres de formació investigats –que havia cobrat més 643 milions de les antigues pessetes entre 1994 i 1999- tenia contractada la cunyada de Duran, que al mateix temps tenia càrrec i despatx a la seu d’Unió. Això es feia públic després que el líder d’UDC hagués negat amb rotunditat, per activa i per passiva, tot l’embolic. Per cert que la cunyada, al cap d’un temps, va tornar a ser notícia gràcies al cas Turisme.

Rajoy va seguir el guió a l’hora de dir a Gallardón que no continuaria

El president del PP, Mariano Rajoy, és un home de poc carácter, un tret distintiu de la seva personalitat que molts dirigents populars abominen. Tant és així, que per comunicar a Alberto Ruíz-Gallardón que no aniria a les files del PP –moment estel·lar que també va presenciar en directe Esperanza Aguirre- va utilitzar unes fitxes escrites que li havien preparat els seus assessors. Increible? Sí, però cert. Rajoy va ser incapaç d’explicar a Gallardón i Aguirre la seva decisió amb les seves paraules i va haver de recórrer a un guió.

Les taques de Duran

Per tothom és sabut que Duran ha tingut els seus més i els seus menys amb Jordi Pujol, sobretot des que Artur Mas es va imposar en la cursa per la successió de l’expresident de la Generalitat. Un dels desencontres més agres es va produir a finals dels 90, quan Pujol li va demanar explicacions pels continus titulars que generava el conegut com a Cas Treball. Duran no va fer cas del toc d’alerta de Pujol i no parava de treure ferro de les acusacions, arribant a dir que es tractava d’un “debat caducat”. Quan el cas va arribar als tribunals i al Parlament, Pujol el va desacreditar afirmant en públic que era una “taca” en l’expedient de la Generalitat i un afer “penós”. De fet, es pot considerar que el Cas Treball va ser un dels pilars en què es va recolzar CDC per validar Mas com a successor de Pujol.

Madí, senador

Després del fracàs de la seva candidatura a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –precedida, al seu torn, de rumors que el deixaven fora de la política activa-, i davant la necessitat de trobar-li feina, Felip Puig ha promès a David Madí que el farà senador. La fórmula és senzilla: la federació compta tenir un escó més al Senat a les properes eleccions i d’aquesta manera Puig monopolitzarà l’atenció mediàtica com a portaveu de Convergència.

Les veritables intencions de Pujol

Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

Mas no interessa

La presència d’Artur Mas al programa “Tinc una pregunta per a vostè” de Televisió Espanyola es va saldar amb la pitjor audiència que ha registrat mai aquest programa. El líder de CiU va ser seguit per 358.000 espectadors, amb un 12,3 per cent de quota de pantalla, que representen més de tres punts i gairebé 100.000 espectadors menys que l’edició dedicada a José Montilla. El programa va quedar en la quinzena posició del més vist del dia, i va ser àmpliament derrotat per Ventdelplà, per la segona part de Shrek i, fins i tot, El síndrome de Ulises, sèrie d’Antena 3 que mai no ha acabat de quallar entre l’audiència catalana.

Les males maneres de Madí

Ara va de paladí de la llibertat d’expressió i d’assagista incisiu, però David Madí no té mala fama per casualitat. En la darrera etapa de govern de CiU, quan va saltar el cas de les enquestes amenaçades que van provocar la seva dimissió, Madí va trucar el director del mitjà de comunicació que va destapar la caixa de trons per amenaçar-lo amb presentar una querella penal si no es retirava la notícia. Fins i tot va gravar una conversa posterior per tenir caldo per a la sopa judicial. I ara pretenen que aquest home sigui conseller de la CCMA. Déu ens agafi confessats!

Els fatxendes de la classe

El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

De talps i altres rosegadors

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Mas es treu la careta

Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

Mas té menys lectors que Montilla

Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.

Rajoy no sap que és la T-Sud

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

El Conde de Godó deixa caure Lluís Oliva a 8TV arran d’un programa de Josep Puigbo

Josep Puigbo, la patum mediàtica convergent amb més instint de supervivència, va provocar la caiguda fulminant de Lluís Oliva, director de 8TV, la televisió del Conde de Godó que no augmenta audiències ni a la de tres.

Puigbo, director del programa “Amics, coneguts i saludats”, va pensar un programa per discutir si Catalunya ha de ser independent o no. Al plató gairebé es va blasfemar contra els reis d’Espanya i això no li va fer gens ni mica de gràcia a Javier Godó. El Conde va deixar caure Lluís Oliva de la direcció de la cadena de televisió privada.

La metamorfosi de Sirera

El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets

Confidencial CAT al descobert

David Madí es vanta de ser l’autor intel·lectual del projecte de documental Confidencial CAT, el DVD que CiU va distribuir massivament durant la campanya electoral de fa un any. Doncs bé, més que posar-hi l’intel·lecte, el que va fer Madí en aquesta aventura audiovisual va consistir a posar-hi la cara, perquè van ser altres els que li van muntar la pel·lícula. Marc Puig Guàrdia, degà del Col·legi de Publicistes de Barcelona, membre del Consell d’Administració de la CCRTV i empresari de la comunicació, va obtenir les imatges de TV3 que es van utilitzar per perpetrar el reportatge. Puig i Guàrdia va ser l’autor del guió de Confidencial CAT, una cinta que va ser produïda per l’empresa Triacom, administrada per Josep Oriol Carbó Serinyana. Carbó va ser gerent de Catalunya Ràdio i TV3 en època de governs Pujol, i posseix altres productores que venen programes a la televisió pública catalana. Igualment, va treballar per al Grupo Godó. Madí ha intentat protegir els seus socis ‘confidencials’. Però lasantaespina els ha tret la careta.

El “Josep Lluís” posa nerviosos els de CiU

A la seu de CiU es va sentir més d’un cop de puny sobre la taula i no pocs sospirs de resignació en veure que Carod i la seva reivindicació del nom “Josep Lluís” aclaparaven tota l’atenció del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE, mentre que Duran i Lleida s’havia de conformar amb breus i notes a peu de pàgina, quedant en un discretíssim segon pla. Sembla ser que els sectors més sobiranistes de CiU van aprofitar l’avinentesa per justificar la seva deriva radical, allunyant-se definitivament del discurs més moderat de Duran.