De talps i altres rosegadors

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Mas es treu la careta

Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

Mas té menys lectors que Montilla

Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.

Rajoy no sap que és la T-Sud

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

El Conde de Godó deixa caure Lluís Oliva a 8TV arran d’un programa de Josep Puigbo

Josep Puigbo, la patum mediàtica convergent amb més instint de supervivència, va provocar la caiguda fulminant de Lluís Oliva, director de 8TV, la televisió del Conde de Godó que no augmenta audiències ni a la de tres.

Puigbo, director del programa “Amics, coneguts i saludats”, va pensar un programa per discutir si Catalunya ha de ser independent o no. Al plató gairebé es va blasfemar contra els reis d’Espanya i això no li va fer gens ni mica de gràcia a Javier Godó. El Conde va deixar caure Lluís Oliva de la direcció de la cadena de televisió privada.

La metamorfosi de Sirera

El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets

Confidencial CAT al descobert

David Madí es vanta de ser l’autor intel·lectual del projecte de documental Confidencial CAT, el DVD que CiU va distribuir massivament durant la campanya electoral de fa un any. Doncs bé, més que posar-hi l’intel·lecte, el que va fer Madí en aquesta aventura audiovisual va consistir a posar-hi la cara, perquè van ser altres els que li van muntar la pel·lícula. Marc Puig Guàrdia, degà del Col·legi de Publicistes de Barcelona, membre del Consell d’Administració de la CCRTV i empresari de la comunicació, va obtenir les imatges de TV3 que es van utilitzar per perpetrar el reportatge. Puig i Guàrdia va ser l’autor del guió de Confidencial CAT, una cinta que va ser produïda per l’empresa Triacom, administrada per Josep Oriol Carbó Serinyana. Carbó va ser gerent de Catalunya Ràdio i TV3 en època de governs Pujol, i posseix altres productores que venen programes a la televisió pública catalana. Igualment, va treballar per al Grupo Godó. Madí ha intentat protegir els seus socis ‘confidencials’. Però lasantaespina els ha tret la careta.

El “Josep Lluís” posa nerviosos els de CiU

A la seu de CiU es va sentir més d’un cop de puny sobre la taula i no pocs sospirs de resignació en veure que Carod i la seva reivindicació del nom “Josep Lluís” aclaparaven tota l’atenció del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE, mentre que Duran i Lleida s’havia de conformar amb breus i notes a peu de pàgina, quedant en un discretíssim segon pla. Sembla ser que els sectors més sobiranistes de CiU van aprofitar l’avinentesa per justificar la seva deriva radical, allunyant-se definitivament del discurs més moderat de Duran.

Mas castiga Antoni Vives apartant-lo de la Trias Fargas

Tal i com va avançar La Santa Espina, s’ha consumat la sortida d’Antoni Vives de la Fundació Trias Fargas, on el substituirà un home de confiança de Felip Puig, Agustí Colominas. La marxa de Vives, a banda de la influència del número 2 de CiU, té un altre origen igualment decisiu: el seu llarg i tens enfrontament amb Artur Mas. Cal recordar que, a principis d’aquest any, Vives va ser un dels membres de la cúpula de CDC que va qüestionar durament el llenguatge de Mas, amb el qual va mantenir agres batalles verbals en més d’una executiva. Per tant, Mas l’ha castigat traient-lo de la trona de la Fundació, fent així una altra (quantes en van?) concessió als anhels de Felip Puig.

Pujol vol redimir-se dels seus pecats

Jordi Pujol ha imposat a Mas l’ascens del seu fill Oriol en l’organigrama de CiU no per orgull patern, sinó perquè creu que aquesta és la manera de redimir-se de la projecció que va donar en el seu moment a Josep Antoni Duran i Lleida. Que se’n penedeix és un fet, perquè a la mínima que el d’Unió embolica la troca, Pujol pare és el primer a saltar i parlar de ruptura.

Puig fa neteja entre el sector moderat de CDC

La Fundació Trias Fargas fa una funció conspirativa basada en dinars en què Recoder, Rull i Campuzano articulaven les estratègies convergents. Parlem en passat perquè Felip Puig, decidit a imposar la seva llei, ha volgut liquidar aquest nucli apartant Antoni Vives de la direcció de la Fundació i situant-hi un home de la seva confiança, el professor i articulista Agustí Colomines. D'aquesta manera, Puig es carrega el sector més moderat i reflexiu de CDC en benefici de les idees sobiranistes i radicalitzades que tant li agrada pregonar.

Les dues cares de Mas

A la roda de premsa de CiU al Parlament del passat 23 d'octubre, Artur Mas, que va aparèixer acompanyat de Trias, Puig i Pelegrí, va mostrar que és el més semblant al doctor Jekyll i Mr. Hyde. Primer li va sortir la part monstruosa quan els periodistes li van preguntar per la suposada marxa de David Madí de la cúpula de CDC. Mas va arronsar les celles, va fer un gest negatiu amb el braç dues vegades (fins i tot va picar al faristol) i va dir: "Arriba un moment que es fan tantes especulacions que acaba cansant. Dediquem-nos a les coses serioses: no ho dic contra ningú, tota la informació és seriosa, però dediquem-nos a les coses que tenen alguna base, alguna realitat". En canvi, acte seguit va voler fer un simulacre de Club de la Comèdia en ser preguntat per si ja s'havia decidit qui era el portaveu parlamentari de la federació. Entre rialles, Mas va dir que "el portaveu ja el tenim, el senyor Felip Puig; en Pelegrí ja s'havia fet il·lusions, però vaja...". Molta gracieta i molts copets a l'esquena, però darrera tota broma acostuma a haver-hi un cert grau de veritat...

Periodista en hores baixes

Va passar abans de l’inici del programa “59 segons” de TVE del passat 2 d’octubre. El convidat era Felip Puig i un dels periodistes que l’havia d’interpel•lar era Jordi Barbeta de La Vanguardia. Aquell mateix dia, el diari havia fet pública una remodelació de la redacció. En veure’l entrar per la porta, Puig li va deixar anar: “Barbeta, encara treballes? Em pensava que t’havien fet fora perquè no sorties a l’orla del teu diari”. Ho deia en referència al fet que Barbeta no apareixia entre els rostres ascendits per la direcció. La broma ja fa mal, però que a sobre li faci un líder de CiU...!

Mas és escridassat al Sant Jordi

El líder de CiU va assistir diumenge a l’acte de la Comissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi amb l’íntima esperança de quedar retratat com una icona de la lluita popular per al retorn dels papers de Salamanca. Però el tret li va sortir per la culata. Quan Antoni Bassas va començar a enumerar les autoritats polítiques presents a l’acte, va haver-hi xiulets i crits més o menys per a tothom, però el que es va endur la palma va ser Artur Mas, que va ser amb diferència el més esbroncat en sentir-se el seu nom per megafonia.

Madí ja no és benvingut a CiU

Felip Puig i els seus acòlits van d’imparables de la política i, naturalment, volen fer i desfer-ho tot al seu gust. I, com que n’estan farts de David Madí, volen que deixi de portar la política de comunicació de CiU i posar-lo de conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així se’l traurien de sobre d’una vegada, per Patton que sigui, i filtrar les coses quan els doni la gana.

Un dinar amb marro

El diputat de CiU Josep Rull, que es disputa amb Oriol Pujol el protagonisme a la federació, estava dinant el dijous 4 d’octubre, just acabar el Debat de Política General, amb el secretari d’Organització d’ERC Xavier Vendrell. Va ser una reunió desenfadada: se’ls veia molt xerraires i animats, compartint porró entre plat i plat. Es desconeix si menjaven calçots, però en qualsevol cas el contingut de la conversa segur que podria posar nerviós a més d’un representant d’ambdós partits.

Puig filtra a esquenes de CiU

Felip Puig, en una nova demostració del seu afany de protagonisme, va filtrar personalment a La Vanguardia la notícia del seu nomenament com a número 2 de CiU. Ho va fer a esquenes dels seus companys de partit i, sobretot, d’Artur Mas, que volia anunciar-ho amb tota la pompa durant el Consell Nacional. El fins ara portaveu parlamentari va voler fer-se l’amiguet de La Vanguardia de cara a que en el futur li reservin generosos espais per a la seva foto.

CiU: sospitosos habituals

A CiU semblen disposats a superar el seu propi llistó en els flirteigs amb l’altre costat de la llei.
Després d’un bon grapat d’anys ficant la grapa a la caixa dels departaments de Treball i Turisme, en alguns municipis tenen regidors que canviaran el càrrec per un magnífic uniforme a ratlles horitzontals i un abonament per a les rodes de reconeixement.
Fa uns mesos, els mossos van avortar el pla de l’exalcalde convergent de Torrelles de Foix, Erasme Torrents, per assassinar el seu successor. L’home, bon coneixedor del cinema de mafiosos, havia contractat uns sicaris amb rifles de mira telescòpica, ni més ni menys. Posteriorment, en pocs dies de diferència, van saltar a la palestra dos dignes successors.
Un és Miguel Martínez Flores, tinent d’alcalde de Palau-saverdera, que ha estat acusat de masturbar-se davant d’una nena en un centre cívic, potser malinterpretant les activitats lúdiques programades a l’equipament. L’alcalde, també convergent, diu que no prendrà mesures contra el gran masturbador. No li deu semblar prou escandalós; el que està clar és que les “mesures” del regidor les va poder comprovar la víctima a contracor.
L’altre candidat a delinqüent és Xavier Bertrán, primer tinent d’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Ger, a la Cerdanya. Aquest ha estat arrestat per col·laborar estretament amb traficants de drogues en la compravenda de substàncies diverses. A casa, li van trobar drogues i diners en metàl·lic, 37.000 euros, per comprar-ne més. Amb aquesta quantitat, s’hauria muntat una bona festa... L’últim d’afegir-se a la llista dels més buscats ha estat Josep Alemany Rigol, alcalde de CiU a Vallirana, acusat d’un delicte ecològic per haver permès que s’aboquessin aigües residuals sense depurar a una riera.

El retorn de “La Santa Espina”

Aquest blog de rabiosa actualitat política ha estat un temps inactiu després que algú es dediqués a hackejar l'entrada a la pàgina, coincidint amb la publicació de la notícia sobre els serveis que oferia Albertito Fernández Díaz als ministres del PP. Ens van intentar fulminar, però “La Santa Espina” ja torna a ser aquí amb informacions sucoses i tot allò que sempre havíeu volgut saber sobre política però ningú no s’havia atrevit a explicar.

Albertito Fernández, el ‘xulo’ que subministrava sexe a Zaplana i Arenas

Alberto Fernández Díaz portava als ministres del PP de putes als apartaments Atlantis de Barcelona. Un dels habituals era Eduardo Zaplana. L’altre, Javier Arenas. Als apartaments Atlantis, que publicitàriament es donen a conèixer com a gimnàs-restaurant, s’hi accedeix per un túnel, al número 2-4 del carrer Lluís Muntadas de Barcelona. Segons ha pogut saber lasantaespina, l’Albertito convidava als seus ‘jefes’ a sopars amb “postres especials”.