DVD Madí intenta forçar la seva entrada al Consell de RTVE per fer-se un sobressou

DVD Madí conspira de nou, aquesta vegada per omplir-se la butxaca. El productor de “reportatges històrics”, a esquenes de Josep Antoni Duran Lleida, intenta convèncer Artur Mas perquè el promocioni com a nou membre del Consell d’Administració del grup Radio Televisión Española (RTVE).
Fonts de CiU han explicat que Mas medita la proposta de Madí, que encara no ha respost perquè no sap massa bé com plantejar-li a Duran Lleida, qui no guarda, precisament, una estima especial al productor del DVD, més aviat al contrari. Veurem si el jove pijo de la zona alta de Barcelona se surt amb la seva i acaba accedint al consell director de RTVE per poder reunir més diners a finals de més per pagar-se els seus vestits de marca, rellotges cars i d’altres capricis d’alt estànding.

Hi haurà batusses
Ahir, CiU, ERC i IU-ICV van avisar al PSOE que no pensen renunciar als llocs que, afirmen, el Govern del PSOE els va prometre al Consell de RTVE. Abans del 4 de desembre cadascun dels partits presentará la seva candidatura. L’artimètica fa preveure que hi haurà garrotades, ja que les tres formacions opten a les dues úniques places que queden lliures.
Després de l’acord entre PP i PSOE per nomenar Luis Fernández president de la Corporació, cadascun dels dos partits tindran 4 consellers. Llamazares ha demanat al PSOE que renunciï a un dels seus consellers per garantir que IU-ICV, ERC i CiU tindran representació. La batussa està servida. Se sortirà DVD Madí amb la seva?

Pujol va obligar a Mas a acudir a la reunió amb Ernest Benach prèvia a la investidura de Montilla

Va entrar al Parlament amb cara de pomes agres. Se’l veia enfadat i adoptava un posat de tantsemenfotisme poc característic d’ell. L’Artur Mas, amb cinc minuts escassos de reunió amb el president de la Cambra catalana, Ernest Benach -que dilluns passat va convocar una ronda de contactes amb els partits catalans per decidir qui seria el candidat a presidir la Generalitat-, ja en va tenir prou. Va dedicar tímids somriures forçats a les càmeres que immortalitzaven el moment, i, amb els micros dels periodistes oberts va sentenciar que tot allò era “una comèdia”.
Doncs bé, lasantaespina ha sabut que la nit abans de la trobada, d’emprenyat com estava, l’Artur Mas havia decidit que no hi aniria. No va ser fins a altes hores de la nit que l’Artur va canviar de parer, a instàncies de Jordi Pujol que va obligar-lo a acudir a la cita amb la segona autoritat del país.

Un ’affaire’ va enfrontar Madí i Trias

Xavier Trias no el vol i DVD Madí no dirigirà la campanya electoral de CiU a Barcelona en les propers eleccions municipals; això ja ho va explicar el doctor, molt per sobre, a can Josep Cuní. A Trias no li ha agradat gens com Madí ha portat la campanya electoral d’Artur Mas, que considera massa agressiva i crispada. A més, el doctor alcaldable no perdona a Madí que es carregués al seu home de confiança a la capital, Antoni Vives, que ha acabat dirigint la Fundació Trias Fargas, a la segona línia política.
I quin problema tenia DVD Madí amb Antoni Vives? Les males (i ben informades) llengües de CiU han explicat a lasantaespina que el nét del doctor Floïd i el director de la Trias Fargas es van barallar per motius molt personals: Tan personals que resulta que hi havia faldilles pel mig!
Des que es van barallar per Vives, Trias i Madí amb prou feina es parlen; aquests dies ha tornat a aflorar la guerra, essent el productor de l’arxipolèmic DVD de campanya el primer en tornar a disparar: Resulta que el bon amic Madí s’ha dedicat a filtrar que Trias no serà el candidat i hem sentit a dir, per exemple, que l’alcaldable té problemes de salut, entre d’altres coses. “Això son falsedats”, explica un dirigent de CiU a Barcelona, “falsedats que escampa Madí per desviar l’atenció”.
I és que alguns sectors convergents creuen que, amb la seva conspiració contra Trias, Madí busca una fugida endavant per escapar de la compromesa situació personal i professional per la que passa.
A banda de les filtracions malintencionades, Madí s’ha dedicat a oferir entrevistes a diaris, que en la darrera setmana hem pogut llegir a “El Punt”, “El Periódico” i, la última, al “Setmanari Actual”. Són entrevistes que ell mateix va oferir als mitjans. Lasantaespina ha pogut saber que, malgrat l’oferta insistent de Madí, altres mitjans catalans van declinar publicar cap entrevista.

Duran Lleida, tocat i força enfonsat

Josep Antoni Duran Lleida passa un mal moment. Una vegada més ha vist com una decisió d’Artur Mas frustrava les seves aspiracions polítiques. Malgrat el pacte per al nou Govern de l’Entesa, Duran Lleida pretenia cuinar amb Alfredo Pérez Rubalcaba un acord estable amb el PSOE a Madrid, amb la vista posada a l’assoliment d’un ministeri.
L’ànsia del president del Comitè de Govern d’Unió per obtenir una cartera (sempre ha sospirat per la d’Afers Exteriors) però, té límits: Els que imposa Artur Mas. Sí, el president de la federació de CiU ha tirat per terra els plans de Duran prohibint-li taxativament mantenir oberts els contactes amb Rubalcaba. Això ha deixat molt tocat al màxim dirigent d’UDC, que una vegada més s’ha sentit desautoritzat per la direcció de CiU.
Només li faltava saber que l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el Cas Treball -que investiga una trama de malversació de fons públics que esquitxaria Unió- per acabar d’enfonsar-se. Pobre Duran!

L’alcalde d’Amposta, Joan Maria Roig (CiU), promotor d’un polèmic macrocomplex urbanístic a Andalusia

Dos camps de golf, tres hotels de cinc estrelles, 800 cases de luxe, un club hípic, un col·legi d’elit, una residència per a la tercera edat, un poliesportiu i 4.200 parcel·les de 7.500 metres quadrats. Tot això és el que pretén construir la societat Promociones Club de Campo&Golf de Ronda a la finca Los Merinos, a la serra de Ronda (a caball de les províncies de Sevilla i Cadis). El projecte no disposa del permís d’aigües de Conca Mediterrània, té un recurs pendent al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i compta amb l’oposició de veïns dels pobles afectats i entitats ecologistes. A més, el vicepresident de la societat, Jorge Juan Flor Gallén, el van embargar al no justificar la destinació de 31 milions de pessetes que va obtenir de la UE.
Joan Maria Roig, alcalde d’Amposta per CiU i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, és conseller de Promociones Club de Campo&Golf de Ronda, on va arribar-hi de la mà del constructor Josep Cornadó Mateu, president i únic accionista de Construcciones Materiales y Pavimentos Inmobiliaria S.A. (empresa rebatejada amb el nom de Construcción Pirenaica S.A. (Copisa) l’any 2005). Cornadó és amic de la família Pujol Ferrussola i, per exemple, acostuma a passar els estius a Menorca amb Jordi Pujol Ferrussola, el fill de l’expresident. Copisa, durant cinc anys, va obtenir 52 adjudicacions de projectes d’obra pública per part dels governs de CiU, valorats en 81,6 milions d’euros.
Entre la llista de personatges il·lustres vinculats al macrocomplex urbanístic de Ronda hi ha l’exdirector de RTVE i Telefónica, Luis Solana Madariaga, el regidor del PP de Navaluenga (Àvila), Juan Francisco Rueda Orgaz o el director del Patronato de Turismo de la Costa del Sol, Juan Fraile, que el 1991, en la seva condició d’alcalde, va requalificar els terrenys de Los Merinos, considerats fins llavors zona verda, com a sòl urbanitzable.
Un decret d’alcaldia de juny del 2006 autoritza el projecte de Los Merinos, que Joan Maria Roig i les seves amistats perilloses tenen previst tirar endavant.

Madí alleuja els problemes econòmics de Sostres col·locant-lo al Canal Català de Fresita i companyia

Salvador Sostres, criatura mediàtica singular, es passarà la resta de la seva vida professional (?) pagant favors al factòtum convergent DaViD Madí. Resulta que l’inefable Vador obté uns ingressos discrets per la columneta que cada dia perpetra a la recontra del diari “Avui” i que no li dóna prou per arribar a finals de mes.
En Vicent Sanchís no pot (o no vol) fer-hi més i, en Sostres, irreductible fill de casa bona acostumat als excessos pecuniaris, ha acabat acceptant l’ajuda de DaViD Madí i ha recalat al Canal Català, on comparteix graella amb televisius noms il·lustres: Núria Yánez alias ‘Fresita’ -la llumenera de Salou que va trepitjar la casa de Gran Hermano-, Carlos Fuentes -el polemista cridaner aspirant a conductor de Crónicas Marcianas- i Odette Pinto -estrella lacada de les radionoveles de mitjans de segle passat-.
Allà li han reservat un espai diari (Les nines), a partir de les 19.50 hores, en què l’artista de la pista Sostres fa broma amb uns ninots tipus teleñeco que representen alguns dirigents polítics catalans (Artur Mas, Josep Piqué, Carod-Rovira, etc.). Per presentar aquest guiñol nostrat, Sostres ha canviat de look: S’ha deixat créixer el cabell (allà on n’hi queda) i la barba. Alhora, l’histriònic comentarista que vam patir al Crónicas Marcianas de Xavier Sardà ha deixat pas a un Sostres pretesament més reposat i reflexiu, que mira a càmera amb tendresa i parla calmosament amb els seus companys de drap.
El pas triomfal pel Canal Català és un altre favor que l’impenitent convergent d’en Sostres haurà de pagar durant anys a DaViD Madí. Per molts anys, Vador, per molts anys.

Exemple d'examen pel carnet de punts per a inmigrants

Ha arribat a aquesta redacció el relat d'un fet real, que va passar aquesta setmana:

Una ciudatana d'origen llatinoamericà amb nacionalitat italiana s'acosta al xiringuito de CIU a les rambles.
-Hola! Este es el video que salio el fin de semana ?.
-(CiU) Si.
-¿Puedo tomar uno?
-(CiU)Es sólo para los que pueden votar.
-¡Ah! Es que yo no voto. (pot votar a les municipals)
-(CiU) Entonces no hay video.
-Y...¿esa es la posición de CIU ?
-(CiU) Si.
-Pues entonces, fíjese que espero sinceramente que no ganen.
-(CiU) Y yo espero que tu te vayas muy pronto de este País.

Voldrà dir això que la nostra protagonista s'ha quedat sense punts en el seu carnet de Bona catalana que tant propugna Artur Mas?

Els problemes econòmics de CiU a causa del DVD

Els números ni li surten a CiU. Ni en la despesa explicada per Madí ni en el recompte de recursos que els hi resten per fer campanya a causa dels DVDs.
Aquesta redacció ha rebut de primera mà una informació sobre les queixes que Toni Castellà, Vicepresident Executiu d’Organització del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya, va fer en un sopar fa un parell de dies amb una copa de més:
" La nostra gent a comarques està farta perquè està ofegada amb recursos per a la campanya (s'ho hauran gastat en en el DVD?), i estem fins els c.... de la brunete mediàtica Madí-Toni Vives que s'ho menja tot"

Sala i Martín dóna carbasses a Artur Mas, que li va demanar que fos el seu conseller d’Economia

“No, perquè econòmicament no em surt rentable”. És la resposta que el llampant economista Xavier Sala i Martín va donar al candidat d' Artur Mas quan aquest li va proposar que acceptés ser el seu conseller d’Economia si CiU guanya les eleccions. Sala i Martín és un gran defensor de la globalització, de l’obertura comercial i econòmica com a única forma de garantir el creixement, i forma part del lobby convergent que ha creat Lluís Prenafeta al voltant de la Fundació Catalunya Oberta (FCO).

Després de donar carbasses a Mas, Sala i Martín va fer-li un suggeriment al candidat a president. Concretament, va recomanar-li que deixés les finances de la Generalitat a les mans de Joan Oliver, exdirector de TV3, col·laborador d’opinió de l’“Avui”, membre també de la FCO i ‘hooligan’ convergent com pocs.

Mas va posar bona cara després d’escoltar la recomanació de Sala i Martín perquè Oliver -que segons ha pogut saber lasantaespina cobra uns 3.000 euros mensuals de la FCO - és un home de la corda de Prenafeta, l’home que va apadrinar l’entrada d’Artur Mas a CDC i a la Generalitat.

Puig va exigir a Mas la dimissió de Fdez. Teixidó per l’escàndol de la màfia russa

Al cap de pocs dies de descobrir-se l’escàndol que relaciona el número 9 de la llista de CiU per Barcelona i exconseller de Jordi Pujol, Antoni Fernández Teixidó, amb el número 3 de la màfia russa a Espanya, Malchas Tetruashvili, al carrer Còrsega hi va haver sarau del bo. Artur Mas, David Madí i Felip Puig es van discutir com feres. El vicesecretari general Puig va ser el que més va alçar la veu, i ho va fer per exigir al seu cap Mas que ordenés la dimissió immediata de Fernández Teixidó.

Segons Felip Puig, la connexió de l’exconseller amb la màfia russa “embruta el bon nom de tota la candidatura de CiU”, un fet que considera “intolerable”. Puig va saltar el dia que alguns diaris van publicar que Fernández Teixidó havia acompanyat el mafiós Tetruashvili a la Delegació del Govern de Barcelona.

Després d’una bona estona de discussió, Mas i Madí van aconseguir aplacar els ànims del ‘talibà’ de Parets del Vallès nascut a Barcelona, prometent-li que si sortia més brutícia relacionada amb Fernández Teixidó el faria plegar. Estarem amatents.

Malestar a UDC per la rapidesa amb què Duran Lleida ha sortit a defensar Fernández Teixidó (CDC)

Pràcticament ningú a UDC entén la immediata defensa pública que Josep Antoni Duran Lleida ha fet del número 9 de la llista de CiU, Antoni Fernández Teixidó, a qui se’l relaciona amb un capo de la màfia russa. En declaracions a una emissora de ràdio Duran deia, un dia després que saltés l'escàndol, que l’exconseller no té cap mena de relació amb xarxes mafioses, tot i admetre que Fernández Teixidó coneix Malchas Tetruaschvili.

“Després de la indeferència en què ens ha tractat CDC arran de la persecució judicial a què hem estat sotmesos els darrers anys (en referència als casos Treball i Turisme), no calia sortir tant ràpid en defensa d’en Fernández Teixidó. Evidentment no cal fer sang amb aquest tema perquè ens tiraríem pedres a la teulada, però tampoc hem de donar la cara amb tanta vehemència per aquells que no ens han defensat mai. Encara esperem que en Mas surti públicament a dir que a Unió no hi ha hagut irregularitats”. Qui parla és un diputat al Parlament i membre destacat de la direcció d’UDC, convençut que darrera els escàndols Treball i Turisme hi ha una mà negra de CDC.

Convergència i Corrupció? El festeig dels nacionalistes amb les màfies de l’Est

Ahir sortia a la llum pública que l’exconseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó, treballava per un mafiós rus. Malchas Tetruashvili, Micki per als amics, detingut el 2005, va demanar ajuda a Fernández Teixidó per a legalitzar a uns seus compatriotes. No és l’única connexió existent entre l’entorn de CiU i les màfies de l’Est. El jutge Baltasar Garzón investiga una trama de corrupció en què hi està implicada la màfia ucraniana i l’expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné (CiU).

Home de confiança d’Artur Mas

Tornant al primer cas, recordem que l’amistat de Fernández Teixidó i Tetruashvili ve de lluny, des de principis del 2002. Quan l’exdiputat del CDS va ser nomenat conseller de l’últim Govern de Pujol, la relació entre el polític i el mafiós es mantenia ben viva. Per cert, l’entrada de Fernández Teixidó a l’Executiu, el novembre del 2002, va irritar els hereus del president, Oriol i Josep Pujol: Quan van demanar explicacions al seu pare, la resposta va ser que la idea havia estat d’Artur Mas i que, en tot cas, li demanessin explicacions a ell, que llavors era conseller en cap. Aquesta és la prova que si Fernández Teixidó és avui en dia algú a CDC és gràcies al seu padrí Artur, que l’ha situat en el número 9 de la seva candidatura.

Operació ‘Marbre Roig’

En paral·lel a l’escàndol Teixidó, l’Audiència Nacional manté oberta la investigació del cas ‘Marbre Roig’, que el juny de 2005 va suposar la desarticulació d’una xarxa mafiosa ucraniana que sobornava polítics catalans a canvi que els ajudessin a desenvolupar diversos projectes urbanístics. Les sigles de CiU també surten al sumari.

En aquest cas s’hi va veure plenament implicat l’expresident provincial de Tarragona Josep Mariné, que presumptament, segons la Guàrdia Civil, hauria cobrat soborns de part dels ucranians. Els investigadors van localitzar un fax que Mariné va rebre de Sandhaven Consultancy (Holanda) a la Diputació, i l’informe policial explica que: “A través del citat document (els ucranians) comuniquen (a Mariné) que estan a l’espera d’una resposta en relació amb un terreny localitzat a Sabinosa Beach (Tarragona)”.

La connexió Piqué Vidal

D’altra banda, l’abril del 2005 la policia va detenir Joan Piqué Vidal acusat de col·laborar amb una xarxa de narcotraficants colombians i mexicans. Piqué Vidal hauria assessorat als delinqüents i els hauria ajudat a blanquejar diners procedents de la venda de drogues. Piqué Vidal, implicat també en la trama d’extorsió a empresaris dissenyada per l’exjutge Lluís Pasqual Estevill, va ser l’advocat de confiança de Jordi Pujol, el que el va defensar en el polèmic cas Banca Catalana.

Ciutadans de Catalunya-FAES-Prenafeta: ‘Tanto monta monta tanto’

Constituïts com a formació “antinacionalista” que teòricament defuig dels postulats de la dreta, el Ciutadans-Partit de la Ciutadania (PdC) aspira a obtenir més del 3% dels vots en les properes eleccions autonòmiques. Diem que “teòricament” el partit d’Albert Boadella i companyia defuig de la dreta perquè, a la pràctica, les relacions que té amb els partits conservadors són molt estretes. I especialment fructífera és la col·laboració entre membres de Ciutadans i la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) que presideix l’ínclit José María Aznar.

“Cuadernos de pensamiento político” és una de les publicacions periódiques de FAES, amb articles d’anàl·lisi escrits per firmes “de prestigi”. De la llarga llista d’il·lustres signatures, algunes pertanyen a membre de Ciutadans. Teresa Giménez Barbat, la única dona que forma part de la direcció del partit de Boadella (rebatejat com Partit de la Ciutadania-Ciutadans), col·labora en la vuitena entrega dels “Cuadernos”, amb un article titulat “Por un humanismo secular”. En el mateix número, hi apareix també la firma de Xavier Pericay, que en un article parla sobre “La ruina de la enseñanza española”. Pericay, membre de Ciutadans, és un habitual dels “Cuadernos” de la FAES: En el cinquè volum va publicar un article titulat “La lección de un inglés” i en el primer un altre sobre “Cataluña y el senti de la cultura”. En aquella entrega compartia cartellera amb Mariano Rajoy, entre d'altres.

Arcadi Espada, "ciutadà" mediàtic per excel·lència al costat de Boadella, és un altre dels habituals a “Cuadernos”, una publicació que obre les portes a personatges com Alberto Recarte, de libertaddigital i vinculat a l’ultradretà grup de comunicació Intereconomía, o Alejo Vidal-Quadras, que hi publica articles de l’estil “Adiós, España”. A “Cuadernos”, publicació dirigida per Javier Zarzalejos, hi tenen cabuda també escriptors com Valentí Puig qui, curiosament, és membre actiu de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), la FAES convergent que ha posat en marxa Lluís Prenafeta, l’esbirro de Jordi Pujol que durant anys va ser la mà dreta del president a la Generalitat. Els vincles entre la FAES d'Aznar i la FCO de Prenafeta són cada vegada més forts (veure edicions anteriors de lasantespina).

Fernández Teixidó reuneix la vella guàrdia de CiU a casa seva

La decisió dels responsables de campanya de CiU de ‘facilitar’ la retirada progressiva dels dirigents històrics (Fernández Teixidó, Carme-Laura Gil, Irene Rigau, Josep Grau, De Gispert i companyia) ha començat a provocar els primers moviments interns de reacció al partit. Per exemple, Antoni Fernández Teixidó, que ja es veu fora de les llistes, almenys dels llocs importants, cita a casa seva, a sopar, als seus veterans col·legues.

Expliquen fonts de CiU a lasantaespina que aquestes reunions, que volen fer-se amb la màxima discreció, tenen per objectiu crear una mena de ‘lobby’ de pressió intern en la línia de fer recapacitar a Mas de la seva decisió de precipitar un recanvi generacional. No estan disposats a permetre que gent d’un perfil més jove com Oriol Pujol, Quico Homs, Lluís Corominas o David Madí remenin les cireres a CiU en solitari. Veurem com acaba la cosa.

Mas força la retirada de la vella guàrdia de CiU per vendre una imatge de renovació

A CiU, si ets més vell que l’Artur Mas no surts a la foto. Amb l’objectiu de projectar una imatge de renovació de la federació nacionalista, Artur Mas, aconsellat, com sempre, pel factòtum David Madí, ha ordenat la jubilació de la vella guàrdia. En Mas, que el gener passat va complir 50 anys (curiosament els mateixos que té el rival a batre a la Generalitat, José Montilla) vol promocionar els nous valors de la federació en detriment de les ‘vaques sagrades’. Així, molt previsiblement noms com el de Carme Laura-Gil (71 anys), Antoni Fernández Teixidó (54), Irene Rigau (55), Josep Grau (61) passaran a la reserva convergent, a l’ostracisme més absolut. Curiosament, un dels noms que aquests dies sona com a número dos de Mas a la llista de les autonòmiques, Núria de Gispert (57), està adscrita al grup dels ‘dinosaures’.

Els assessors de Mas de cap manera volen que l’exconsellera de Justícia i Governació amb la seva presència en un lloc molt destacat de la llista trenqui la imatge de joventut i cares noves que volen donar. Aquí en citem unes quantes: Lluís Corominas, secretari general d’Acció Territorial de CDC (43 anys); Oriol Pujol Ferrussola, diputat i responsable d’Acció Sectorial de CDC (39); Francesc Homs, secretari executiu de CDC i diputat (37); Carme Vidal, vicesecretària general de Convergència de Benestar, Identitat i Cultura (40); Joana Ortega, portaveu d’UDC i regidora a Barcelona (43); Antoni Castellà, responsable de Política Municipal d’UDC i dirigent de CiU (36); Ramon Espadaler, president del Consell Nacional d’UDC i diputat (42) i Josep Maria Pelegrí, secretari general d’UDC i portaveu adjunt al Parlament (41). Tanquen la llista de ‘cares noves’ el vicesecretari general de CDC i portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig (47 anys, altrament conegut com el ‘pitbull’ d’Artur Mas, l’home que mossega sense pietat els adversaris polítics del cap de l’oposició), i el l’omnipresent David Madí, portaveu de CDC i director de campanya de CiU (35 anys).

“Als veterans els agrairem els serveis prestats i els demanarem que deixin via lliure a la nova fornada de CiU”, comenta un alt dirigent de CDC. Més clar, l’aigua.

CDC: Convergència Democràtica o Ciutadans de Catalunya?

De tants ensurts, de tants disgustos, al final a David Madí li sortirà una úlcera. Llibre de Josep Sánchez-Llibre a banda -sí, aquell on deixa Artur Mas per terra i Duran Lleida pels núvols-, ara els Ciutadans de Catalunya li han reservat una altra sorpresa a Madí: Resulta que les sigles que fa servir aquesta plataforma nacionalista espanyola propera al PP són, ni més ni menys, que CdC. Sí, CdC, un acrònim gairebé calcat al que històricament els convergents han fet servir per al seu partit.

Més d’un militant ha trucat a la seu del carrer Còrsega queixant-se que “aquesta colla de fatxes d’en Boadella” embruten el bon nom de Convergència utilitzant “les nostres sigles”. En Madí traga bilis i fa el que pot: Aguantar-se.

La trama de corrupció a Treball en època de CiU s’extén a Justícia

A la conselleria de Treball, en època de CiU, els informes plagiats corrien com l’aigua. Sota la supervisió del conseller Ignasi Farreres, empresaris corruptes cobraven per informes que eren còpies d’altres documents existents. Sembla ser que algú a UDC va veure en aquest pervers sistema de contractació una bona manera de finançar el partit. Així que no van dubtar ni un moment en extendre aquestes lamentables pràctiques a d’altres departaments de domini democristià, com per exemple el de Justícia, que en el seu moment va dirigir Núria de Gispert.

A partir del descobriment del cas Farreres (veure edicions anteriors de lasantaespina), la Generalitat ha descobert sistemes de facturació d’informes similar a Justícia: A l’hora d’encarregar els estudis, Justícia sempre acudia a les tres mateixes empreses, que presentaven tres propostes idèntiques, que només diferien en l’import final. Una de les empreses era Isa Consultores -administrada per Rafael Crespí Llobet, membre d’una fundació que organitzava els viatges que Josep Antoni Duran Lleida organitzava a l’Europa de l’Est i Sudamèrica)- i les altres dues Pasanger i Global Business, que havien redactat altres informes per Turisme (controlada també per Unió) i que estaven sota el control de Víctor Manuel Lorenzo Acuña, el principal imputat pel cas Treball. Embolica que fa fort.

ICV vol tancar l’exconseller Farreres (UDC) a la presó

ICV manté viva la seva croada contra els casos de corrupció que es van produir en alguns departaments de la Generalitat sota governs de CiU, i en particular contra Unió Democràtica i Josep Antoni Duran Lleida. Joan Boada, el diputat que s’ha convertit en la gota malaia d’UDC, continua pensant que Duran Lleida era el “líder d’una trama de corrupció política”. Coherent amb la seva insistència, ara, ICV, que exerceix d’acusació particular en el cas Farreres -una de les ramificacions de la trama del cas Treball- demana 6,5 anys de presó per a l’extitular del departament de Treball, Ignasi Farreres, l’empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, i el que va ser número dos a la conselleria, Josep Maria Servitge. Iniciativa considera que els imputats van cometre els delictes de malversació de fons públics, falsedat comesa per autoritat i prevaricació.

Així mateix, el partit de Joan Saura demana que els acusats paguin, cadascun d’ells, multes de 5.400 euros i es facin càrrec de la indemnització de 46.157 euros en concepte de responsabilitat civil. El cas Farreres va destapar una trama a través de la qual la Conselleria pagava a l’empresa de Lorenzo Acuña estudis tècnics plagiats i falsificats.

El candidat de CDC a Girona, el periodista Carles Puigdemont, embargat per no pagar impostos municipals

Comença amb mal peu el candidat que ha proposat CDC per encapçalar la llista de les properes municipals a Girona, el periodista del diari “Catalonia Today”, vinculat al grup editorial d’“El Punt”. Resulta que aquest jove, que diu haver acceptat l’oferta convergent amb la intenció d’aportar noves maneres de fer política, ha patit un embargament de sou com conseqüència dels deutes contrets amb l’Ajuntament gironí, el que ell aspira a presidir algun dia. O sigui, que de ciutadà exemplar, res de res.

Segons el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona de novembre del 2001, Carles Puigdemont Casamajó, un dels fundadors de l’Agència Catalana de Notícies, deu l’impost de vehicles de 1997, 1998, 1999 i 2000. Mesos després, l’agost de 2002, l’Ajuntament li reclama l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i la taxa d’escombraries. El setembre del mateix any, el BOP recull un edicte pel qual l’Ajuntament requereix Puigdemont a abonar l’Impost de Béns Immobles (IBI) del 2000. Finalment, i després d’algunes aparicions més dels deutes de Puigdemont al BOP, l’Ajuntament, amb data del 22 de maig de 2005 anuncia que procedeix a embargar-li el sou.

Unió no l’accepta

Problemes fiscals a banda, Puigdemont ha topat amb un obstacle de naturalesa política: Unió no l’accepta. Considera que no és un bon candidat perquè viu fora de Girona i és poc conegut. La publicació, al “Diari de Girona”, dels deutes de l’aspirant a candidat tampoc no juga a favor de Puigdemont, que sembla que ja està essent qüestionat fins i tot en cercles de CDC. Definitivament, CiU, a Girona, no aixeca el cap.

On és en Penín?

Desaparegut, missing. Ningú sap on és Josep Maria Penín, l’intermediari que, a través de l’empresa Adigsa, cobrava comissions il·legals a constructors -Adigsa és l’empresa pública que s’encarrega de construir vivendes socials- que presumptament servien per finançar Convergència Democràtica de Catalunya. L’onze de maig passat, el jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona va citar formalment Penín per declarar. Ho havia de fer en qualitat d’imputat en la trama Adigsa, però no va comparèixer i des de llavors ni els Mossos ni la policia han aconseguit localitzar-lo.

Penín ja va fugir de la Justícia una altra vegada, l’any 2005, quan el fiscal investigava un suposat cobrament de comissions il·legals. Ara, la seva mare diu no saber on para, malgrat que algun conegut afirma haver-lo vist no fa massa dies a Barcelona.

Qui és, però, en Josep Maria Penín ?

Penín, el cobrador del frac de CDC, va treballar 12 anys en diferents departaments de la Generalitat, sempre sota governs de CiU. És parent de Felip Puig, amb qui va coincidir en dos departaments: Benestar Social i Política Territorial. Curiosament aquests eren els dos departaments que en l’època de governs convergents van gestionar l’empresa Adigsa.

En més d’una ocasió Felip Puig, vicesecretari general de CiU, ha mentit i ha dit que no coneix Penín. “És fill, en segones núpcies, de la vídua de un cosí germà de la meva mare. És obvi que no tinc cap relació de parentiu amb el citat senyor Penín, amb qui no he tingut mai cap relació econòmica ni mantinc cap relació personal”, deia Puig.

Fals. Fa uns mesos, “El Periódico” publicava una fotografia de Felip Puig i Josep Maria Penín junts, lluint la samarreta del mateix equip de futbol sala, un esport per a la pràctica del qual fan falta només cinc jugadors. A més, un exresponsable de seguretat de CDC, Ricard Murga, que va denunciar l’existència d’una trama de cobrament de comissions il·legals, assegura que Penín anava dient que era parent de Felip Puig i que tenia accés directe al despatx del dirigent de CDC, quan aquest tenia càrrecs de responsabilitat a la Generalitat. Josep María Penín, que era militant de CDC, també havia treballat com a guardaespatlles i xofer d’alts càrrecs del partit.