Jordi Pujol treballa intensament perquè CiU pugui tenir llistes a la Cerdanya

Les municipals han encès totes les alarmes al carrer Còrsega. Mentre en Duran Lleida ja reconeix urbi et orbi que CiU sortirà escaldada en els comicis, pronosticant pèrdua de regidors i d’alcaldies, com la de Tarragona, l’expresident Pujol treballa incansablement per mitigar al màxim la patacada que se’n pot endur el partit. Lasantaespina ha confirmat que el tiet Jordi està removent cel i terra per fer possible que Convergència presenti llistes en els municipis petits de la Cerdanya. Deu pensar que en Mas tot sol no se’n sortirà.

El síndic d’Aran, Carles Barrera, fent el Rodríguez el dia en què es va enfonsar el túnel de Vielha

La bronca que va tenir el síndic d’Aran, Carles Barrera, amb el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, no va venir motivada, només, per divergències polítiques. En Barrera es va posar com una moto quan Nadal li va retreure que el dia de l’esfondrament no es dignés a fer acte d’aparició pel túnel. Resulta que el síndic estava de Rodríguez, lluny de casa seva, i que no va perdre el temps precisament. Ni la seva dona sabia on era!
Nosaltres no sabem si va anar de cacera, amb dones que fumen i parlen de tu, però el que sí que sabem és que anava begut...

Dolors Batalla, una altra habitual del Hilton de Barcelona

Dolors Batalla, alcaldessa i alcaldable de CiU a Valls, Dolors Batalla, és una altra representant de la direcció convergent que assíduament visita l’hotel Hilton de l’avinguda Diagonal de Barcelona. Què s’està cuinant a dins de les parets d’aquest hotel ? Quina una en porten de cap els convergents ? S’està creant algun corrent intern d’amagat del gran líder Artur Mas? Quina una en porta de cap Oriol Pujol, que segons ha pogut saber lasantaespina és l’instigador d’aquests cònclaves secrets?

8tv, la de CiU

Si TV3 és “La teva”, 8tv és la televisió de CiU. I no ho diem nosaltres, sinó que són els màxims dirigents convergents els que ho proclament. Dijous passat en Josep Puigbo -el periodista més independent que ningú, que va presentar el Telediario en l’època d’Aznar- va convocar els portaveus parlamentaris dels partits catalans amb motiu d’un debat sobre actualitat política. Tots havien arribat: Miquel Iceta, del PSC, Joan Ridao, d’ERC, Francesc Vendrell del PP, Jaume Bosc d’ICV i Albert Rivera del Grup Mixt. Faltava només Felip Puig, que només arribar als estudis de 8tv -la que paga el Grupo Godó- va preguntar als seus companys de debat: “Què hi feu vosaltres aquí si aquesta és ‘la nostra’?”. Clar i català.

L’allargada ombra del tiet Trias irrita Jordi Cabré, el director d’elsingulardigital

Jordi Cabré, director del nou diari electrònic filoconvergent elsingulardigital, ho tindrà molt difícil per desempellegar-se de l’allargada ombra del seu tiet, mecenes i protector, Xavier Trias (sí, l’alcaldable del bon rwotllo que xuga fort per Barcelona). Sabem que a en Cabré l’irrita que li recordin la seva ascendència, però la veritat és la veritat i lasantaespina l’explica: I en aquest cas la veritat és que en Jordi Cabré va entrar a treballar al Port de Barcelona de la mà de Joaquim Tosas, que va seguir el peu de la lletra els consells de Xavier Trias i va situar a l’ara periodista digital a l’entitat portuària, on va adquirir la condició de càrrec de confiança com a advocat.
El 2004 però, la carrera de Jordi Cabré va patir una dura garrotada amb l’arribada del govern tripartit a la Generalitat. Tosas va ser substituït per Joaquim Coello, que va despatxar el jove Cabré sense contemplacions i va estalviar un bon sou al Port de Barcelona. Ara en Cabré ha anat a parar al singulardigital, una criatura mediàtica de l’òrbita convergent. Suposem que també hi haurà arribat amb una carta de recomanació del seu estimat tiet Xavier.

Les converses de restaurant d’Artur Mas: “El partit està fotut”

Al costat de la seu central de CDC del carrer Còrsega de Barcelona hi ha el restaurant Casa Fernández. Allà va dinar-hi Artur Mas en un dia considerat malestruc per la gran majoria: el dimarts 13, de febrer en aquest cas.
Mas compartia taula amb una persona que anònima, amb qui mantenia una conversació franca. Semblava que es coneixien de fa temps. Van parlar de tot: De Zapatero, a qui va acusar de practicar un doble joc polític, que sustenta en el fet que el PSOE “té altres suports” parlamentaris a Madrid. I d’aquesta manera tan clara descriure quin va ser el comportament del president espanyol quan es decidien els pactes de Govern a Catalunya: “Abans de les eleccions, molt bé. Després del pacte, sorprès. I, al final, corrents, ho va intentar arreglar, però va ser contraproduent”.
Expliquen testimonis presencials de la conversa que a Artur Mas se’l veia cansat, amb posat seriós. I va respondre amb cara de pomes agres la pregunta del milió que li va fer el seu amic de taula. La cosa va anar així:
- Comensal 2: Com està el partit?
- Artur Mas: “Fotut, està fotut”
Vénen mals temps a CiU. Ho diu Artur Mas.

Rac1 envia un redactor a Bilbao a seguir Artur Mas

Rac1, la cadena radiofònica del Conde de Godó, no deixa de petja Artur Mas. A Can Godó, el secretari general de CDC rep un tractament més propi de president que de cap de l’oposició. Entrevistes cada dos per tres al programa de l’entranyable Xavier Bosch, al Minoria Absoluta. La desfilada de dirigents de CiU pels estudis de la Diagonal és constant: si no hi passa en Mas, ho fa en Puig, i si aquests fallen, sempre poden tirar d’en Pujol. Ah, i quan hi va el president José Montilla, els convergents exigeixen amb males maneres poder entrar en directe per replicar-lo. “Com que Rac1 és la nostra...”, deuen pensar.
I no s’equivoquen de gaire. Avui mateix, la cadena del Conde ha tirat la casa per la finestra i en contra del que fa habitualment ha enviat un redactor de política, Marc Martínez Amat, a cobrir un acte que feia Artur Mas a Bilbao. Allà, a la Fundación Sabino Arana, Mas hi pronunciava una conferència titulada: “Galicia, Euskadi y Catalunya: El estado pluriancional como reto”. I en Martínez Amat allà, prenent bona nota del que diu el líder per les oportunes cròniques per als informatius. Gran actuació de Mas a cas dels seus ‘amigatxos’ del PNB, gran desplegament de Rac1.
Segurament, Mònica Fulquet, la cap d’informatius de l’emissora, ha aprovat amablement la decisió d’enviar un redactor a Bilbao. No és casualitat que Fulquet signés, fa uns mesos, el manifest MasPresident2006, un document que reivindicava la Presidència per a l’hereu de Pujol impulsat per sectors convergents. Tot això va gestar-se al llarg dels dies en què es va constituir el nou Govern de l’Entesa.

Iranzo, el ‘culpable’ de l’envelliment sobtat de Jordi Pujol

El perruquer Pasqual Iranzo era un habitual, en època de governs convergents, al Palau de la Generalitat. Hi anava sovint, un cop cada dues o tres setmanes, carregat amb l’instrumental que tot bon artista dels cabells necessita.
El client que tenia a la plaça de Sant Jaume era tant especial com honorable: O sigui, molt. Efectivament, a qui li arreglava la cabellera -per dir-ho d’alguna manera- Iranzo era Jordi Pujol i Soley, aleshores Molt Honorable president de la Generalitat.
El perruquer li arreglava la cabellera al president, dèiem, i també li tenyia d’un color que rejovenia al president. La sortida de Pujol de la Generalitat va reportar-li a Iranzo la pèrdua d’un client il·lustre. Ara Iranzo no talla ni tenyeix els cabells del tiet Jordi. Això explica el per què del sobtat envelliment de l’expresident, que en poc temps s’ha posat molts anys al damunt, almenys a simple vista.

Madí podria deixar la direcció de CDC després de les municipals

David Madí podria tenir els dies comptats com a màxim responsable de l’estratègia electoral i de comunicació de CiU. Que el partit l’hagi deixat de banda de la campanya de les municipals és un primer símptoma que el final polític del productor del DVD Confidencial.CAT, la pel·lícula que tant va disgustar a ‘popes’ nacionalistes com Jordi Pujol, Xavier Trias o Duran Lleida, s’apropa.
Segons ha pogut saber lasantaespina, Artur Mas té previst oferir el cap de Madí a la direcció del seu partit amb la voluntat de demostrar que accepta fer autocrítica. De passada, el secretari general de CDC busca fer callar les veus crítiques que, com les d’Antoni Vives i Antoni Fernández Teixidó, s’han anat escoltant darrerament a Convergència.
Mas se sent debilitat i té pànic a una possible rebel·lió a bord, i necessita més que mai un cop d’autoritat. La sortida de Madí del ‘nucli dur’ li aniria com anell al dit per frenar la crisi interna que amenaça l’estabilitat de CDC.

Madí dina amb els Ciutadans d’Albert Rivera

Després de la garrotada que se’n va endur en les passades eleccions catalanes, David Madí ha canviat sobtadament d’estratègia. Dilluns de la setmana passada, Madí va citar el president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania d’Albert Rivera. Van dinar plegats al tancat Cercle del Liceu, i van compartir menjador amb el mític Aleix Vidal-Quadras, que s’asseia a la mateixa taula que un influent empresari. Les males llengües expliquen que Madí, després de la visita al notari, sembla estar disposat a pactar amb qui sigui per governar als ajuntaments. Avançats els pactes amb el PP, potser li ha arribat el torn a Ciutadans. El poder és el poder.

Salvador Sostres, ‘el Pilota’ de 8tv

Les ensabonades que dedica Salvador Sostres als convidats que passen els dijous a la nit pel programa ‘Amics, coneguts i saludats’, que condueix Josep Puigbo a 8tv, comencen a fer una mica d’angúnia. El que es presenta com l’enfant terrible de la premsa catalana perd pistonada davant les càmeres. Resulta que Sostres -a la santaespina ja ho vam explicar- es dedica a fer una retrat del personatge que entrevista Puigbo, que té tendència a convidar polítics de dretes. Dijous passat (8 de febrer) el convidat va ser Josep Piqué que, en acabar el programa, no sabia quina cara posar davant la raspallada en tota regla que li va fer el columnista filoconvergent. “Piqué és un home intel·ligent”, va dir Sostres del líder del PP a Catalunya, entre moltes altres excel·lències.

En el cara a cara, la fera Sostres esdevé un xaiet. La bèstia salvatge apareix plenament domesticada. El columnista maleducat i barroer de l’“Avui” es converteix en nen ben educat de ploma delicada i somriure càndid. Sostres, ets un pilota.

CDC va intentar que Felip Puig intevingués en directe a Rac1 enmig d’una entrevista al president Montilla

Tres trucades, tres! Dimecres passat (31 de gener) va ser un mal dia per a la responsable de premsa de CDC al Parlament, Joana Vallès, que es va llevar escoltant l’entrevista que Xavier Bosch li va fer al president de la Generalitat, José Montilla, a “El món a Rac1”.

Allà Montilla va anunciar que el Govern presentava un conflicte positiu de competències contra el decret d’Ensenyaments Mínims del Ministeri d’Educació.

L’entrevista va provocar tal indigestió a CDC que la Vallès, sense tallar-se ni un pèl, va trucar fins a tres vegades al programa amb la pretensió que Felip Puig intervingués en directe en l’entrevista per replicar a Montilla en directe. Es veu que la Joana no va ser gens amable, i se li va escapar algun crit i fins i tot alguna amenaça.

Òbviament a Rac1 van desatendre la inaudita petició del gabinet de premsa convergent. No volem ni pensar què farà CDC quan Montilla sigui entrevistat a Catalunya Ràdio.

Mas demana a un influent empresari català que li faci d’ambaixador a Madrid, d’esquenes a Duran

Josep Antoni Duran Lleida va donar carabasses a Artur Mas i fa dos caps de setmana va evitar per tots els mitjans de mantenir una trobada amb el (qüestionat) secretari general de CDC. Mas volia vendre la trobada com una mostra que els dos partits federats a CiU, CDC i UDC, van a l’una. Duran, coneixedor de la creixent debilitat d’Artur Mas a can Convergència, va evitar la trobada -no volia donar cap foto a Mas- esperant que la crisi latent a CDC li deixarà les mans lliures per fer el que vulgui a Madrid. Ja hem llegit, per exemple, que el líder democristià aspira a fer les llistes per a les properes eleccions generals a la seva manera, sense inteferències de ningú.

Però l’Artur Mas no està disposat a deixar que la seva debilitat política beneficiï Duran Lleida i ja fa moviments per treure el cap a la capital espanyola. Lasantaespina ha pogut saber que un influent empresari català amb molts contactes i amics a Madrid està fent d’ambaixador d’Artur Mas. El missatge que escampa és el següent: A CiU, qui mana és l’Artur Mas, no en Duran. Per tant, qui decidirà, entre altres coses, si CiU entra al Govern o no, serà en Mas, no en Duran.

En definitiva, el que explica aquest empresari-ambaixador convergent a les elits madrilenyes és que si algú vol arribar a acords amb CiU ha de negociar amb el successor de Jordi Pujol, que no és en Duran, sinó en Mas, esclar. Els cops de colze no cessen a la ‘casa comuna del catalanisme’. Veurem si la sang arriba al riu.

Roquistes i representants del sector moderat de CDC s’entrevisten amb Mas per demanar que faci canvis en el seu ‘nucli dur’

La crisi a CDC està servida i adquireix proporcions molt superiors a les que explicava divendres “La Vanguardia”. Lasantaespina ha sabut que en les darreres setmanes representants de l’antic sector Roquista de Convergència -afins a l’exdirigent Miquel Roca i Junyent- i membres del sector moderat del partit s’han entrevistat amb Artur Mas per demanar-li un canvi de rumb, que es desempellegui dels joves ‘talibans’ que l’envolten (David Madí, Quico Homs i el no tan jove Felip Puig, entre d’altres).

Un per un, antics pesos pesats a CDC s’han entrevistat amb Mas per intentar fer-li entendre que la seva jove guardia pretoriana porta el partit cap a un carreró sense sortida. És el cas de Francesc Homs -exconseller d’Economia i home que es va convertir en un dels grans fitxatges de Mas quan era conseller en cap-, Joaquim Triadú -exconseller de la Presidència amb Jordi Pujol en l’època en què Mas i Duran van lliurar la gran batalla per la successió a CiU- i el mateix Miquel Roca i Junyent, que s’han entrevistat amb Mas per demanar-li que s’envolti d’una altre classe d’assessors.

I amb particular insistència li han aconsellat que desterri David Madí del nucli dur de CDC, ja que els sectors moderats convergents el veuen com el gran culpable de la delicada situació que atravessa el partit. Així mateix, han recomanat a l’hereu de Pujol que tingui més en compte l’opinió de gent com Macià Alavedra o Carme Laura-Gil, noms propis a can Convergència que se senten absolutament marginats pel líder. Continuarem informant.

Prenafeta mobilitza l’entorn personal i mediàtic d’Artur Mas per reconstruir la moral del líder convergent

No és cap secret que la configuració del Govern d’Entesa va deixar molt tocat Artur Mas moralment i política. Preocupat per l’estat anímic del líder, Lluís Prenafeta, l’escuder fidel de Jordi Pujol, ha començat a moure fils. D’entrada, immediatament després de les eleccions, va aparèixer a internet la plataforma Maspresident2006, sobre la qual sobren comentaris i que va comptar amb l’adhesió, entre d’altres, de la dona de Mas, Helena Rakosnik, parents de David Madí i exconsellers de Pujol -com Antoni Subirà-.

Doncs bé, lasantaespina ha confirmat que les mobilitzadores ordres de Prenafeta han arribat també als periodistes afins a CDC. La prova la tenim a 8tv, la cadena del Grupo Godó, que el dijous 21 de desembre va emetre una entrevista a Artur Mas, al programa “Amics, coneguts i saludats” que condueix Josep Puigbo, el periodista que Convergència va col·locar a TVE en l’època de pactes CiU-PP.

Pel to plàcid de l’entrevista entenem que Puigbo situa Artur Mas en el seu grup d’‘amics’, més que no pas entre els ‘coneguts’ o els ‘saludats’. Per si amb preguntes amables no n’hi havia prou, Puigbo va situar entre el públic, que també intervé en la conversa que el periodista manté amb l’entrevistat, gent com Francesc Sanuy, exconseller de Jordi Pujol i convergent convençut que un cop per setmana podem escoltar a les tertúlies del matí a Catalunya Ràdio. En la seva intervenció, Sanuy va fer tota una apologia del líder, va donar a entendre que és el president moral del país i li va fer una de les ensabonades més generoses que mai no li havien fet a l’Artur.

Però la cosa no es va acabar aquí. Després de la intervenció estelar de Sanuy va venir la intervenció, també estelar, de Salvador Sostres! Resulta que en Puigbo li ha encarregat una secció del programa en què Sostres es dedica a fer un perfil de l’entrevistat. Aquí va arribar una ensabonada antològica, que Mas va acollir amb un somriure d’orella a orella i un “sí, m’hi he sentit identificat (amb el sabonós retrat s’entén)”.

En escoltar el comentari de Mas, Puigbo es va afanyar a felicitar Sostres, que, estufat com un pollastre, no cabia de goig a la cadira. Artur Mas, un guanyador, un gran polític, un líder, un... moltes altres coses bones, “me’l crec” va venir a dir Sostres en el seu exercici literari. Quant de sabó!

Puig busca obrir portes a ERC pensant en la successió d’Artur Mas

La trobada va tenir lloc fa unes setmanes, al restaurant Les Set Portes de Barcelona. Compartien taula Albert Sáez, exsubdirector de l’“Avui”, excol·laborador d’opinió d’“El Periódico” i ara Secretari de Mitjans de Comunicació del vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, i Felip Puig, portaveu parlamentari de CiU i vicesecretari general de CDC. Puig va citar Sáez al restaurant per sondejar-lo sobre les possibilitats d’entesa que tindrien ERC i Convergència en el supòsit que ell fos el substitut d’Artur Mas.
Efectivament, Felip Puig està removent cel i terra per esdevenir l’amo i senyor a CDC, i calcula que si es presenta davant la direcció del partit amb l’aval de la bona sintonia amb els republicans obtindrà prou suports per desbancar Artur Mas de la presidència. Puig, de tothom és sabut, és partidari d’un acostament Convergència-ERC, estratègia que Artur Mas, fent confiança a DVD Madí, va tirar per terra en la darrera campanya electoral.
Curiosament, la reunió entre Sáez i Puig arriba poc temps després que el vicesecretari general de CiU dinés amb Joan Puigcercós per plantejar-li el mateix, un acostament ERC-Convergència. Puigcercós va donar-li carabasses i Felip Puig, lluny de resignar-se, va decidir canviar d’estratègia: Intentar un apropament amb Carod-Rovira. Com? A través d’una de les persones de la confiança del president d’ERC, Albert Sáez.

Les llàgrimes de DVD Madí

U de novembre de 2006, a altes hores de la nit electoral. Hotel Majestic de Barcelona. Tres o quatre alts dirigents de la federació nacionalista de CiU anal·litzen el resultat electoral, que els dóna la victòria en vots i escons però que no els permet, ni de bon tros, governar el país en solitari. En la reunió hi prèn part l’expresident Jordi Pujol, el president fundador de CiU, expliquen fonts solvents a lasantaespina. L’escolten, entre altres, DVD Madí, el productor del polèmic vídeo Confidencial.Cat, que carregava fort contra els dirigentes del PSC, ERC i ICV-EA.
Pujol, resignat, fa un comentari: “Ens hem quedat sense ponts”. Silenci. Ningú no diu res fins que un abatut DVD Madí reuneix prou forces per parlar: “President, ha estat culpa meva”. Després, desolat, esclata a plorar, a plorar com un nen petit.

Una de faldilles: Mato-Arenas-De Cospedal, el triangle calent del PP

Què tenen en comú Ana Mato i María Dolores Cospedal? Doncs que ambdues són ‘peperes’ i que han tingut una carrera fulgurant en el partit de Mariano Rajoy. Vegem-ho:
Mato (Madrid, 1959), és membre del Comitè Executiu del PP i va començar a fer els seus ‘pinitos’ en política com a cap del Departament d’Informació d’Aliança Popular. De 1987 a 1991 va ser asesora del Gabinet del President de la Junta de Castella i Lleó i, un parell d’anys més tard, el 1993, va ser escollida Diputada al Congrés (càrrec que va conservar fins el 2004). Mato va compaginar l’escó amb la Direcció de Mitjans de Comunicació del PP (1993-1995). Del juliol del 2003 a març del 2004 va ser la coordinador d’Organització del Partit. Ara és eurodiputada i patró de la Fundació para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES).
De Cospedal, que ha estat consellera de Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, ha estat nomenada recentment pel Comitè Electoral Nacional del PP candidata a presidir la Junta de Castella la Manxa. Aquesta llicenciada en Dret i advocada de l’Estat estava de permís de maternitat des del 10 de maig i el que llavors era el viceconseller, Luis Armada, va assumeir més funcions delegades en el Govern d’Espe Aguirre. L’embaràs de De Cospedal, divorciada i actualment sense parella, va provocar malestar en els sectors més rancis dels ‘peperos’ madrilenys. De Cospedal és vocal del Comitè Executiu Nacional del PP i ha arrabassat la candidatura autonòmica a Alejandro Ballestero, l’home escollit per José Manuel Molina, alcalde de Toledo i president del PP regional, que va acabar renunciant a ser presidenciable.
Però, què més tenen en comú Mato i De Cospedal? En cercles polítics madrilenys molt ben informats comenten que tant l’una com l’altra senten una profunda admiració per Javier Arenas, president del PP a Andalusia i president del Comitè Electoral Nacional del partit. Tan profunda, que la relació entre Arenas i les dues dirigents populars s’ha endinsat en el terreny personal, en el terreny més íntim. Sí, a Madrid relacionen les rutilants carreres polítiques de Mato i De Cospedal amb la passió que aquestes dues dones han despertat a Javier Casanova Arenas. Al PP, les aventures amorosos d’Arenas són la ‘comidilla’. Ai Javier, Javier!

Les misterioses reunions d’Oriol Pujol Ferrussola a l’hotel Hilton de Barcelona

Oriol Pujol Ferrussola té algun negoci ocult a l’hotel Hilton de Diagonal, a Barcelona. Lasantaespina ha pogut confirmar que periòdicament, el fill de l’expresident manté trobades secretes en alguna de les suite de l’hotel. No es tracta de dinars de treball ni res per l’estil, ja que no se l’acostuma a veure pel restaurant del Hilton. És una cosa molt més críptica. Amb qui conspirarà? Seguirem informant.

Mas rep el suport de la seva dona, la mare i el germà de Madí i el fill de Prenafeta a la pàgina web que el proclama president

El manifest Maspresident2006 proclama -oh, sorpresa!- que José Montilla “no és el president que Catalunya es mereix” i demana “un govern estable, fort i digne”, per acabar dient: “Mas president”, valgui la redundància. La pàgina admet adhesions de ciutadans que, d’acord amb l’argument que CiU repeteix una i altra vegada, se sentin enganyats per la constitució del Govern de l’Entesa. Un parell de milers de ‘desencisats’ han estampat la seva signatura electrònica. Alguns noms de la llista criden l’atenció:
En el lloc 1.579 apareix Helena Rakosnik Tomé: Quina casualitat! Rakosnik és l’esposa d’Artur Mas. Més amunt signa en Marck Madí (1.172), germà del totpoderós DVD Madí, i, més avall, al lloc 1.829, ho fa Rosa Maria Cendrós, la mare de l’home més confidencial de tots.
Sorprenents resulten també els suports de Marc Prenafeta (317), fill de l’amo de les clavegueres dels Governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, i patró de la Fundació Catalunya Oberta i membre de l’associació filoconvergent Grup Hayek; i d’Antoni Subirà i Claus (585), exconseller d’Indústria pels segles dels segles i parent de Jordi Pujol, que signa en la seva humil condició d’enginyer.
També dona el seu suport explícit a Artur Mas un dels assessors del president de la Diputació de Lleida, Josep Tarragona Montalvo, periodista gairebé retirat que va protagonitzar, recentement un escàndol bastant sonat a la Terra Ferma: Va enviar, a través del mailing electrònic de la Diputació (és a dir, utilitzant recursos públics), una convocatòria per a un acte preelectoral d’Artur Mas. No es estrany, doncs, que ara s’adhereixi a la llista de suport a “l’altre president”.
Josep Montill, de Cornellà de Llobregat
A banda de tota aquesta colla de ciutadans anònims que donen el seu desinteressat suport a “l’altre president”, a la llista hi ha alguna signatura que crida l’atenció. La que més crida l’atenció és la d’un tal Josep Montill, de Cornellà de Llobregat. També s’ha adherit al manifest de suport a Mas la Dolors Montilla, de Barcelona.
Finalment, Mas compta també amb certa benedicció divina, ja que entre els seus entusiastes hi figura Josep Maria Ballarín i Monset, al lloc 2.285, que s’identifica com a capellà. Sí, sí, es tracta del televisiu Mossèn Ballarín, autor d’una de les obres de capçalera de la literatura eclesiàstica posmoderna: “Mossèn Tronxo”.