Mas demana a un influent empresari català que li faci d’ambaixador a Madrid, d’esquenes a Duran

Josep Antoni Duran Lleida va donar carabasses a Artur Mas i fa dos caps de setmana va evitar per tots els mitjans de mantenir una trobada amb el (qüestionat) secretari general de CDC. Mas volia vendre la trobada com una mostra que els dos partits federats a CiU, CDC i UDC, van a l’una. Duran, coneixedor de la creixent debilitat d’Artur Mas a can Convergència, va evitar la trobada -no volia donar cap foto a Mas- esperant que la crisi latent a CDC li deixarà les mans lliures per fer el que vulgui a Madrid. Ja hem llegit, per exemple, que el líder democristià aspira a fer les llistes per a les properes eleccions generals a la seva manera, sense inteferències de ningú.

Però l’Artur Mas no està disposat a deixar que la seva debilitat política beneficiï Duran Lleida i ja fa moviments per treure el cap a la capital espanyola. Lasantaespina ha pogut saber que un influent empresari català amb molts contactes i amics a Madrid està fent d’ambaixador d’Artur Mas. El missatge que escampa és el següent: A CiU, qui mana és l’Artur Mas, no en Duran. Per tant, qui decidirà, entre altres coses, si CiU entra al Govern o no, serà en Mas, no en Duran.

En definitiva, el que explica aquest empresari-ambaixador convergent a les elits madrilenyes és que si algú vol arribar a acords amb CiU ha de negociar amb el successor de Jordi Pujol, que no és en Duran, sinó en Mas, esclar. Els cops de colze no cessen a la ‘casa comuna del catalanisme’. Veurem si la sang arriba al riu.

Roquistes i representants del sector moderat de CDC s’entrevisten amb Mas per demanar que faci canvis en el seu ‘nucli dur’

La crisi a CDC està servida i adquireix proporcions molt superiors a les que explicava divendres “La Vanguardia”. Lasantaespina ha sabut que en les darreres setmanes representants de l’antic sector Roquista de Convergència -afins a l’exdirigent Miquel Roca i Junyent- i membres del sector moderat del partit s’han entrevistat amb Artur Mas per demanar-li un canvi de rumb, que es desempellegui dels joves ‘talibans’ que l’envolten (David Madí, Quico Homs i el no tan jove Felip Puig, entre d’altres).

Un per un, antics pesos pesats a CDC s’han entrevistat amb Mas per intentar fer-li entendre que la seva jove guardia pretoriana porta el partit cap a un carreró sense sortida. És el cas de Francesc Homs -exconseller d’Economia i home que es va convertir en un dels grans fitxatges de Mas quan era conseller en cap-, Joaquim Triadú -exconseller de la Presidència amb Jordi Pujol en l’època en què Mas i Duran van lliurar la gran batalla per la successió a CiU- i el mateix Miquel Roca i Junyent, que s’han entrevistat amb Mas per demanar-li que s’envolti d’una altre classe d’assessors.

I amb particular insistència li han aconsellat que desterri David Madí del nucli dur de CDC, ja que els sectors moderats convergents el veuen com el gran culpable de la delicada situació que atravessa el partit. Així mateix, han recomanat a l’hereu de Pujol que tingui més en compte l’opinió de gent com Macià Alavedra o Carme Laura-Gil, noms propis a can Convergència que se senten absolutament marginats pel líder. Continuarem informant.

Prenafeta mobilitza l’entorn personal i mediàtic d’Artur Mas per reconstruir la moral del líder convergent

No és cap secret que la configuració del Govern d’Entesa va deixar molt tocat Artur Mas moralment i política. Preocupat per l’estat anímic del líder, Lluís Prenafeta, l’escuder fidel de Jordi Pujol, ha començat a moure fils. D’entrada, immediatament després de les eleccions, va aparèixer a internet la plataforma Maspresident2006, sobre la qual sobren comentaris i que va comptar amb l’adhesió, entre d’altres, de la dona de Mas, Helena Rakosnik, parents de David Madí i exconsellers de Pujol -com Antoni Subirà-.

Doncs bé, lasantaespina ha confirmat que les mobilitzadores ordres de Prenafeta han arribat també als periodistes afins a CDC. La prova la tenim a 8tv, la cadena del Grupo Godó, que el dijous 21 de desembre va emetre una entrevista a Artur Mas, al programa “Amics, coneguts i saludats” que condueix Josep Puigbo, el periodista que Convergència va col·locar a TVE en l’època de pactes CiU-PP.

Pel to plàcid de l’entrevista entenem que Puigbo situa Artur Mas en el seu grup d’‘amics’, més que no pas entre els ‘coneguts’ o els ‘saludats’. Per si amb preguntes amables no n’hi havia prou, Puigbo va situar entre el públic, que també intervé en la conversa que el periodista manté amb l’entrevistat, gent com Francesc Sanuy, exconseller de Jordi Pujol i convergent convençut que un cop per setmana podem escoltar a les tertúlies del matí a Catalunya Ràdio. En la seva intervenció, Sanuy va fer tota una apologia del líder, va donar a entendre que és el president moral del país i li va fer una de les ensabonades més generoses que mai no li havien fet a l’Artur.

Però la cosa no es va acabar aquí. Després de la intervenció estelar de Sanuy va venir la intervenció, també estelar, de Salvador Sostres! Resulta que en Puigbo li ha encarregat una secció del programa en què Sostres es dedica a fer un perfil de l’entrevistat. Aquí va arribar una ensabonada antològica, que Mas va acollir amb un somriure d’orella a orella i un “sí, m’hi he sentit identificat (amb el sabonós retrat s’entén)”.

En escoltar el comentari de Mas, Puigbo es va afanyar a felicitar Sostres, que, estufat com un pollastre, no cabia de goig a la cadira. Artur Mas, un guanyador, un gran polític, un líder, un... moltes altres coses bones, “me’l crec” va venir a dir Sostres en el seu exercici literari. Quant de sabó!

Puig busca obrir portes a ERC pensant en la successió d’Artur Mas

La trobada va tenir lloc fa unes setmanes, al restaurant Les Set Portes de Barcelona. Compartien taula Albert Sáez, exsubdirector de l’“Avui”, excol·laborador d’opinió d’“El Periódico” i ara Secretari de Mitjans de Comunicació del vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, i Felip Puig, portaveu parlamentari de CiU i vicesecretari general de CDC. Puig va citar Sáez al restaurant per sondejar-lo sobre les possibilitats d’entesa que tindrien ERC i Convergència en el supòsit que ell fos el substitut d’Artur Mas.
Efectivament, Felip Puig està removent cel i terra per esdevenir l’amo i senyor a CDC, i calcula que si es presenta davant la direcció del partit amb l’aval de la bona sintonia amb els republicans obtindrà prou suports per desbancar Artur Mas de la presidència. Puig, de tothom és sabut, és partidari d’un acostament Convergència-ERC, estratègia que Artur Mas, fent confiança a DVD Madí, va tirar per terra en la darrera campanya electoral.
Curiosament, la reunió entre Sáez i Puig arriba poc temps després que el vicesecretari general de CiU dinés amb Joan Puigcercós per plantejar-li el mateix, un acostament ERC-Convergència. Puigcercós va donar-li carabasses i Felip Puig, lluny de resignar-se, va decidir canviar d’estratègia: Intentar un apropament amb Carod-Rovira. Com? A través d’una de les persones de la confiança del president d’ERC, Albert Sáez.

Les llàgrimes de DVD Madí

U de novembre de 2006, a altes hores de la nit electoral. Hotel Majestic de Barcelona. Tres o quatre alts dirigents de la federació nacionalista de CiU anal·litzen el resultat electoral, que els dóna la victòria en vots i escons però que no els permet, ni de bon tros, governar el país en solitari. En la reunió hi prèn part l’expresident Jordi Pujol, el president fundador de CiU, expliquen fonts solvents a lasantaespina. L’escolten, entre altres, DVD Madí, el productor del polèmic vídeo Confidencial.Cat, que carregava fort contra els dirigentes del PSC, ERC i ICV-EA.
Pujol, resignat, fa un comentari: “Ens hem quedat sense ponts”. Silenci. Ningú no diu res fins que un abatut DVD Madí reuneix prou forces per parlar: “President, ha estat culpa meva”. Després, desolat, esclata a plorar, a plorar com un nen petit.

Una de faldilles: Mato-Arenas-De Cospedal, el triangle calent del PP

Què tenen en comú Ana Mato i María Dolores Cospedal? Doncs que ambdues són ‘peperes’ i que han tingut una carrera fulgurant en el partit de Mariano Rajoy. Vegem-ho:
Mato (Madrid, 1959), és membre del Comitè Executiu del PP i va començar a fer els seus ‘pinitos’ en política com a cap del Departament d’Informació d’Aliança Popular. De 1987 a 1991 va ser asesora del Gabinet del President de la Junta de Castella i Lleó i, un parell d’anys més tard, el 1993, va ser escollida Diputada al Congrés (càrrec que va conservar fins el 2004). Mato va compaginar l’escó amb la Direcció de Mitjans de Comunicació del PP (1993-1995). Del juliol del 2003 a març del 2004 va ser la coordinador d’Organització del Partit. Ara és eurodiputada i patró de la Fundació para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES).
De Cospedal, que ha estat consellera de Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, ha estat nomenada recentment pel Comitè Electoral Nacional del PP candidata a presidir la Junta de Castella la Manxa. Aquesta llicenciada en Dret i advocada de l’Estat estava de permís de maternitat des del 10 de maig i el que llavors era el viceconseller, Luis Armada, va assumeir més funcions delegades en el Govern d’Espe Aguirre. L’embaràs de De Cospedal, divorciada i actualment sense parella, va provocar malestar en els sectors més rancis dels ‘peperos’ madrilenys. De Cospedal és vocal del Comitè Executiu Nacional del PP i ha arrabassat la candidatura autonòmica a Alejandro Ballestero, l’home escollit per José Manuel Molina, alcalde de Toledo i president del PP regional, que va acabar renunciant a ser presidenciable.
Però, què més tenen en comú Mato i De Cospedal? En cercles polítics madrilenys molt ben informats comenten que tant l’una com l’altra senten una profunda admiració per Javier Arenas, president del PP a Andalusia i president del Comitè Electoral Nacional del partit. Tan profunda, que la relació entre Arenas i les dues dirigents populars s’ha endinsat en el terreny personal, en el terreny més íntim. Sí, a Madrid relacionen les rutilants carreres polítiques de Mato i De Cospedal amb la passió que aquestes dues dones han despertat a Javier Casanova Arenas. Al PP, les aventures amorosos d’Arenas són la ‘comidilla’. Ai Javier, Javier!

Les misterioses reunions d’Oriol Pujol Ferrussola a l’hotel Hilton de Barcelona

Oriol Pujol Ferrussola té algun negoci ocult a l’hotel Hilton de Diagonal, a Barcelona. Lasantaespina ha pogut confirmar que periòdicament, el fill de l’expresident manté trobades secretes en alguna de les suite de l’hotel. No es tracta de dinars de treball ni res per l’estil, ja que no se l’acostuma a veure pel restaurant del Hilton. És una cosa molt més críptica. Amb qui conspirarà? Seguirem informant.

Mas rep el suport de la seva dona, la mare i el germà de Madí i el fill de Prenafeta a la pàgina web que el proclama president

El manifest Maspresident2006 proclama -oh, sorpresa!- que José Montilla “no és el president que Catalunya es mereix” i demana “un govern estable, fort i digne”, per acabar dient: “Mas president”, valgui la redundància. La pàgina admet adhesions de ciutadans que, d’acord amb l’argument que CiU repeteix una i altra vegada, se sentin enganyats per la constitució del Govern de l’Entesa. Un parell de milers de ‘desencisats’ han estampat la seva signatura electrònica. Alguns noms de la llista criden l’atenció:
En el lloc 1.579 apareix Helena Rakosnik Tomé: Quina casualitat! Rakosnik és l’esposa d’Artur Mas. Més amunt signa en Marck Madí (1.172), germà del totpoderós DVD Madí, i, més avall, al lloc 1.829, ho fa Rosa Maria Cendrós, la mare de l’home més confidencial de tots.
Sorprenents resulten també els suports de Marc Prenafeta (317), fill de l’amo de les clavegueres dels Governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, i patró de la Fundació Catalunya Oberta i membre de l’associació filoconvergent Grup Hayek; i d’Antoni Subirà i Claus (585), exconseller d’Indústria pels segles dels segles i parent de Jordi Pujol, que signa en la seva humil condició d’enginyer.
També dona el seu suport explícit a Artur Mas un dels assessors del president de la Diputació de Lleida, Josep Tarragona Montalvo, periodista gairebé retirat que va protagonitzar, recentement un escàndol bastant sonat a la Terra Ferma: Va enviar, a través del mailing electrònic de la Diputació (és a dir, utilitzant recursos públics), una convocatòria per a un acte preelectoral d’Artur Mas. No es estrany, doncs, que ara s’adhereixi a la llista de suport a “l’altre president”.
Josep Montill, de Cornellà de Llobregat
A banda de tota aquesta colla de ciutadans anònims que donen el seu desinteressat suport a “l’altre president”, a la llista hi ha alguna signatura que crida l’atenció. La que més crida l’atenció és la d’un tal Josep Montill, de Cornellà de Llobregat. També s’ha adherit al manifest de suport a Mas la Dolors Montilla, de Barcelona.
Finalment, Mas compta també amb certa benedicció divina, ja que entre els seus entusiastes hi figura Josep Maria Ballarín i Monset, al lloc 2.285, que s’identifica com a capellà. Sí, sí, es tracta del televisiu Mossèn Ballarín, autor d’una de les obres de capçalera de la literatura eclesiàstica posmoderna: “Mossèn Tronxo”.

DVD Madí intenta forçar la seva entrada al Consell de RTVE per fer-se un sobressou

DVD Madí conspira de nou, aquesta vegada per omplir-se la butxaca. El productor de “reportatges històrics”, a esquenes de Josep Antoni Duran Lleida, intenta convèncer Artur Mas perquè el promocioni com a nou membre del Consell d’Administració del grup Radio Televisión Española (RTVE).
Fonts de CiU han explicat que Mas medita la proposta de Madí, que encara no ha respost perquè no sap massa bé com plantejar-li a Duran Lleida, qui no guarda, precisament, una estima especial al productor del DVD, més aviat al contrari. Veurem si el jove pijo de la zona alta de Barcelona se surt amb la seva i acaba accedint al consell director de RTVE per poder reunir més diners a finals de més per pagar-se els seus vestits de marca, rellotges cars i d’altres capricis d’alt estànding.

Hi haurà batusses
Ahir, CiU, ERC i IU-ICV van avisar al PSOE que no pensen renunciar als llocs que, afirmen, el Govern del PSOE els va prometre al Consell de RTVE. Abans del 4 de desembre cadascun dels partits presentará la seva candidatura. L’artimètica fa preveure que hi haurà garrotades, ja que les tres formacions opten a les dues úniques places que queden lliures.
Després de l’acord entre PP i PSOE per nomenar Luis Fernández president de la Corporació, cadascun dels dos partits tindran 4 consellers. Llamazares ha demanat al PSOE que renunciï a un dels seus consellers per garantir que IU-ICV, ERC i CiU tindran representació. La batussa està servida. Se sortirà DVD Madí amb la seva?

Pujol va obligar a Mas a acudir a la reunió amb Ernest Benach prèvia a la investidura de Montilla

Va entrar al Parlament amb cara de pomes agres. Se’l veia enfadat i adoptava un posat de tantsemenfotisme poc característic d’ell. L’Artur Mas, amb cinc minuts escassos de reunió amb el president de la Cambra catalana, Ernest Benach -que dilluns passat va convocar una ronda de contactes amb els partits catalans per decidir qui seria el candidat a presidir la Generalitat-, ja en va tenir prou. Va dedicar tímids somriures forçats a les càmeres que immortalitzaven el moment, i, amb els micros dels periodistes oberts va sentenciar que tot allò era “una comèdia”.
Doncs bé, lasantaespina ha sabut que la nit abans de la trobada, d’emprenyat com estava, l’Artur Mas havia decidit que no hi aniria. No va ser fins a altes hores de la nit que l’Artur va canviar de parer, a instàncies de Jordi Pujol que va obligar-lo a acudir a la cita amb la segona autoritat del país.

Un ’affaire’ va enfrontar Madí i Trias

Xavier Trias no el vol i DVD Madí no dirigirà la campanya electoral de CiU a Barcelona en les propers eleccions municipals; això ja ho va explicar el doctor, molt per sobre, a can Josep Cuní. A Trias no li ha agradat gens com Madí ha portat la campanya electoral d’Artur Mas, que considera massa agressiva i crispada. A més, el doctor alcaldable no perdona a Madí que es carregués al seu home de confiança a la capital, Antoni Vives, que ha acabat dirigint la Fundació Trias Fargas, a la segona línia política.
I quin problema tenia DVD Madí amb Antoni Vives? Les males (i ben informades) llengües de CiU han explicat a lasantaespina que el nét del doctor Floïd i el director de la Trias Fargas es van barallar per motius molt personals: Tan personals que resulta que hi havia faldilles pel mig!
Des que es van barallar per Vives, Trias i Madí amb prou feina es parlen; aquests dies ha tornat a aflorar la guerra, essent el productor de l’arxipolèmic DVD de campanya el primer en tornar a disparar: Resulta que el bon amic Madí s’ha dedicat a filtrar que Trias no serà el candidat i hem sentit a dir, per exemple, que l’alcaldable té problemes de salut, entre d’altres coses. “Això son falsedats”, explica un dirigent de CiU a Barcelona, “falsedats que escampa Madí per desviar l’atenció”.
I és que alguns sectors convergents creuen que, amb la seva conspiració contra Trias, Madí busca una fugida endavant per escapar de la compromesa situació personal i professional per la que passa.
A banda de les filtracions malintencionades, Madí s’ha dedicat a oferir entrevistes a diaris, que en la darrera setmana hem pogut llegir a “El Punt”, “El Periódico” i, la última, al “Setmanari Actual”. Són entrevistes que ell mateix va oferir als mitjans. Lasantaespina ha pogut saber que, malgrat l’oferta insistent de Madí, altres mitjans catalans van declinar publicar cap entrevista.

Duran Lleida, tocat i força enfonsat

Josep Antoni Duran Lleida passa un mal moment. Una vegada més ha vist com una decisió d’Artur Mas frustrava les seves aspiracions polítiques. Malgrat el pacte per al nou Govern de l’Entesa, Duran Lleida pretenia cuinar amb Alfredo Pérez Rubalcaba un acord estable amb el PSOE a Madrid, amb la vista posada a l’assoliment d’un ministeri.
L’ànsia del president del Comitè de Govern d’Unió per obtenir una cartera (sempre ha sospirat per la d’Afers Exteriors) però, té límits: Els que imposa Artur Mas. Sí, el president de la federació de CiU ha tirat per terra els plans de Duran prohibint-li taxativament mantenir oberts els contactes amb Rubalcaba. Això ha deixat molt tocat al màxim dirigent d’UDC, que una vegada més s’ha sentit desautoritzat per la direcció de CiU.
Només li faltava saber que l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el Cas Treball -que investiga una trama de malversació de fons públics que esquitxaria Unió- per acabar d’enfonsar-se. Pobre Duran!

L’alcalde d’Amposta, Joan Maria Roig (CiU), promotor d’un polèmic macrocomplex urbanístic a Andalusia

Dos camps de golf, tres hotels de cinc estrelles, 800 cases de luxe, un club hípic, un col·legi d’elit, una residència per a la tercera edat, un poliesportiu i 4.200 parcel·les de 7.500 metres quadrats. Tot això és el que pretén construir la societat Promociones Club de Campo&Golf de Ronda a la finca Los Merinos, a la serra de Ronda (a caball de les províncies de Sevilla i Cadis). El projecte no disposa del permís d’aigües de Conca Mediterrània, té un recurs pendent al Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i compta amb l’oposició de veïns dels pobles afectats i entitats ecologistes. A més, el vicepresident de la societat, Jorge Juan Flor Gallén, el van embargar al no justificar la destinació de 31 milions de pessetes que va obtenir de la UE.
Joan Maria Roig, alcalde d’Amposta per CiU i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, és conseller de Promociones Club de Campo&Golf de Ronda, on va arribar-hi de la mà del constructor Josep Cornadó Mateu, president i únic accionista de Construcciones Materiales y Pavimentos Inmobiliaria S.A. (empresa rebatejada amb el nom de Construcción Pirenaica S.A. (Copisa) l’any 2005). Cornadó és amic de la família Pujol Ferrussola i, per exemple, acostuma a passar els estius a Menorca amb Jordi Pujol Ferrussola, el fill de l’expresident. Copisa, durant cinc anys, va obtenir 52 adjudicacions de projectes d’obra pública per part dels governs de CiU, valorats en 81,6 milions d’euros.
Entre la llista de personatges il·lustres vinculats al macrocomplex urbanístic de Ronda hi ha l’exdirector de RTVE i Telefónica, Luis Solana Madariaga, el regidor del PP de Navaluenga (Àvila), Juan Francisco Rueda Orgaz o el director del Patronato de Turismo de la Costa del Sol, Juan Fraile, que el 1991, en la seva condició d’alcalde, va requalificar els terrenys de Los Merinos, considerats fins llavors zona verda, com a sòl urbanitzable.
Un decret d’alcaldia de juny del 2006 autoritza el projecte de Los Merinos, que Joan Maria Roig i les seves amistats perilloses tenen previst tirar endavant.

Madí alleuja els problemes econòmics de Sostres col·locant-lo al Canal Català de Fresita i companyia

Salvador Sostres, criatura mediàtica singular, es passarà la resta de la seva vida professional (?) pagant favors al factòtum convergent DaViD Madí. Resulta que l’inefable Vador obté uns ingressos discrets per la columneta que cada dia perpetra a la recontra del diari “Avui” i que no li dóna prou per arribar a finals de mes.
En Vicent Sanchís no pot (o no vol) fer-hi més i, en Sostres, irreductible fill de casa bona acostumat als excessos pecuniaris, ha acabat acceptant l’ajuda de DaViD Madí i ha recalat al Canal Català, on comparteix graella amb televisius noms il·lustres: Núria Yánez alias ‘Fresita’ -la llumenera de Salou que va trepitjar la casa de Gran Hermano-, Carlos Fuentes -el polemista cridaner aspirant a conductor de Crónicas Marcianas- i Odette Pinto -estrella lacada de les radionoveles de mitjans de segle passat-.
Allà li han reservat un espai diari (Les nines), a partir de les 19.50 hores, en què l’artista de la pista Sostres fa broma amb uns ninots tipus teleñeco que representen alguns dirigents polítics catalans (Artur Mas, Josep Piqué, Carod-Rovira, etc.). Per presentar aquest guiñol nostrat, Sostres ha canviat de look: S’ha deixat créixer el cabell (allà on n’hi queda) i la barba. Alhora, l’histriònic comentarista que vam patir al Crónicas Marcianas de Xavier Sardà ha deixat pas a un Sostres pretesament més reposat i reflexiu, que mira a càmera amb tendresa i parla calmosament amb els seus companys de drap.
El pas triomfal pel Canal Català és un altre favor que l’impenitent convergent d’en Sostres haurà de pagar durant anys a DaViD Madí. Per molts anys, Vador, per molts anys.

Exemple d'examen pel carnet de punts per a inmigrants

Ha arribat a aquesta redacció el relat d'un fet real, que va passar aquesta setmana:

Una ciudatana d'origen llatinoamericà amb nacionalitat italiana s'acosta al xiringuito de CIU a les rambles.
-Hola! Este es el video que salio el fin de semana ?.
-(CiU) Si.
-¿Puedo tomar uno?
-(CiU)Es sólo para los que pueden votar.
-¡Ah! Es que yo no voto. (pot votar a les municipals)
-(CiU) Entonces no hay video.
-Y...¿esa es la posición de CIU ?
-(CiU) Si.
-Pues entonces, fíjese que espero sinceramente que no ganen.
-(CiU) Y yo espero que tu te vayas muy pronto de este País.

Voldrà dir això que la nostra protagonista s'ha quedat sense punts en el seu carnet de Bona catalana que tant propugna Artur Mas?

Els problemes econòmics de CiU a causa del DVD

Els números ni li surten a CiU. Ni en la despesa explicada per Madí ni en el recompte de recursos que els hi resten per fer campanya a causa dels DVDs.
Aquesta redacció ha rebut de primera mà una informació sobre les queixes que Toni Castellà, Vicepresident Executiu d’Organització del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya, va fer en un sopar fa un parell de dies amb una copa de més:
" La nostra gent a comarques està farta perquè està ofegada amb recursos per a la campanya (s'ho hauran gastat en en el DVD?), i estem fins els c.... de la brunete mediàtica Madí-Toni Vives que s'ho menja tot"

Sala i Martín dóna carbasses a Artur Mas, que li va demanar que fos el seu conseller d’Economia

“No, perquè econòmicament no em surt rentable”. És la resposta que el llampant economista Xavier Sala i Martín va donar al candidat d' Artur Mas quan aquest li va proposar que acceptés ser el seu conseller d’Economia si CiU guanya les eleccions. Sala i Martín és un gran defensor de la globalització, de l’obertura comercial i econòmica com a única forma de garantir el creixement, i forma part del lobby convergent que ha creat Lluís Prenafeta al voltant de la Fundació Catalunya Oberta (FCO).

Després de donar carbasses a Mas, Sala i Martín va fer-li un suggeriment al candidat a president. Concretament, va recomanar-li que deixés les finances de la Generalitat a les mans de Joan Oliver, exdirector de TV3, col·laborador d’opinió de l’“Avui”, membre també de la FCO i ‘hooligan’ convergent com pocs.

Mas va posar bona cara després d’escoltar la recomanació de Sala i Martín perquè Oliver -que segons ha pogut saber lasantaespina cobra uns 3.000 euros mensuals de la FCO - és un home de la corda de Prenafeta, l’home que va apadrinar l’entrada d’Artur Mas a CDC i a la Generalitat.

Puig va exigir a Mas la dimissió de Fdez. Teixidó per l’escàndol de la màfia russa

Al cap de pocs dies de descobrir-se l’escàndol que relaciona el número 9 de la llista de CiU per Barcelona i exconseller de Jordi Pujol, Antoni Fernández Teixidó, amb el número 3 de la màfia russa a Espanya, Malchas Tetruashvili, al carrer Còrsega hi va haver sarau del bo. Artur Mas, David Madí i Felip Puig es van discutir com feres. El vicesecretari general Puig va ser el que més va alçar la veu, i ho va fer per exigir al seu cap Mas que ordenés la dimissió immediata de Fernández Teixidó.

Segons Felip Puig, la connexió de l’exconseller amb la màfia russa “embruta el bon nom de tota la candidatura de CiU”, un fet que considera “intolerable”. Puig va saltar el dia que alguns diaris van publicar que Fernández Teixidó havia acompanyat el mafiós Tetruashvili a la Delegació del Govern de Barcelona.

Després d’una bona estona de discussió, Mas i Madí van aconseguir aplacar els ànims del ‘talibà’ de Parets del Vallès nascut a Barcelona, prometent-li que si sortia més brutícia relacionada amb Fernández Teixidó el faria plegar. Estarem amatents.

Malestar a UDC per la rapidesa amb què Duran Lleida ha sortit a defensar Fernández Teixidó (CDC)

Pràcticament ningú a UDC entén la immediata defensa pública que Josep Antoni Duran Lleida ha fet del número 9 de la llista de CiU, Antoni Fernández Teixidó, a qui se’l relaciona amb un capo de la màfia russa. En declaracions a una emissora de ràdio Duran deia, un dia després que saltés l'escàndol, que l’exconseller no té cap mena de relació amb xarxes mafioses, tot i admetre que Fernández Teixidó coneix Malchas Tetruaschvili.

“Després de la indeferència en què ens ha tractat CDC arran de la persecució judicial a què hem estat sotmesos els darrers anys (en referència als casos Treball i Turisme), no calia sortir tant ràpid en defensa d’en Fernández Teixidó. Evidentment no cal fer sang amb aquest tema perquè ens tiraríem pedres a la teulada, però tampoc hem de donar la cara amb tanta vehemència per aquells que no ens han defensat mai. Encara esperem que en Mas surti públicament a dir que a Unió no hi ha hagut irregularitats”. Qui parla és un diputat al Parlament i membre destacat de la direcció d’UDC, convençut que darrera els escàndols Treball i Turisme hi ha una mà negra de CDC.

Convergència i Corrupció? El festeig dels nacionalistes amb les màfies de l’Est

Ahir sortia a la llum pública que l’exconseller de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó, treballava per un mafiós rus. Malchas Tetruashvili, Micki per als amics, detingut el 2005, va demanar ajuda a Fernández Teixidó per a legalitzar a uns seus compatriotes. No és l’única connexió existent entre l’entorn de CiU i les màfies de l’Est. El jutge Baltasar Garzón investiga una trama de corrupció en què hi està implicada la màfia ucraniana i l’expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné (CiU).

Home de confiança d’Artur Mas

Tornant al primer cas, recordem que l’amistat de Fernández Teixidó i Tetruashvili ve de lluny, des de principis del 2002. Quan l’exdiputat del CDS va ser nomenat conseller de l’últim Govern de Pujol, la relació entre el polític i el mafiós es mantenia ben viva. Per cert, l’entrada de Fernández Teixidó a l’Executiu, el novembre del 2002, va irritar els hereus del president, Oriol i Josep Pujol: Quan van demanar explicacions al seu pare, la resposta va ser que la idea havia estat d’Artur Mas i que, en tot cas, li demanessin explicacions a ell, que llavors era conseller en cap. Aquesta és la prova que si Fernández Teixidó és avui en dia algú a CDC és gràcies al seu padrí Artur, que l’ha situat en el número 9 de la seva candidatura.

Operació ‘Marbre Roig’

En paral·lel a l’escàndol Teixidó, l’Audiència Nacional manté oberta la investigació del cas ‘Marbre Roig’, que el juny de 2005 va suposar la desarticulació d’una xarxa mafiosa ucraniana que sobornava polítics catalans a canvi que els ajudessin a desenvolupar diversos projectes urbanístics. Les sigles de CiU també surten al sumari.

En aquest cas s’hi va veure plenament implicat l’expresident provincial de Tarragona Josep Mariné, que presumptament, segons la Guàrdia Civil, hauria cobrat soborns de part dels ucranians. Els investigadors van localitzar un fax que Mariné va rebre de Sandhaven Consultancy (Holanda) a la Diputació, i l’informe policial explica que: “A través del citat document (els ucranians) comuniquen (a Mariné) que estan a l’espera d’una resposta en relació amb un terreny localitzat a Sabinosa Beach (Tarragona)”.

La connexió Piqué Vidal

D’altra banda, l’abril del 2005 la policia va detenir Joan Piqué Vidal acusat de col·laborar amb una xarxa de narcotraficants colombians i mexicans. Piqué Vidal hauria assessorat als delinqüents i els hauria ajudat a blanquejar diners procedents de la venda de drogues. Piqué Vidal, implicat també en la trama d’extorsió a empresaris dissenyada per l’exjutge Lluís Pasqual Estevill, va ser l’advocat de confiança de Jordi Pujol, el que el va defensar en el polèmic cas Banca Catalana.