Les veritables intencions de Pujol

Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

Mas no interessa

La presència d’Artur Mas al programa “Tinc una pregunta per a vostè” de Televisió Espanyola es va saldar amb la pitjor audiència que ha registrat mai aquest programa. El líder de CiU va ser seguit per 358.000 espectadors, amb un 12,3 per cent de quota de pantalla, que representen més de tres punts i gairebé 100.000 espectadors menys que l’edició dedicada a José Montilla. El programa va quedar en la quinzena posició del més vist del dia, i va ser àmpliament derrotat per Ventdelplà, per la segona part de Shrek i, fins i tot, El síndrome de Ulises, sèrie d’Antena 3 que mai no ha acabat de quallar entre l’audiència catalana.

Les males maneres de Madí

Ara va de paladí de la llibertat d’expressió i d’assagista incisiu, però David Madí no té mala fama per casualitat. En la darrera etapa de govern de CiU, quan va saltar el cas de les enquestes amenaçades que van provocar la seva dimissió, Madí va trucar el director del mitjà de comunicació que va destapar la caixa de trons per amenaçar-lo amb presentar una querella penal si no es retirava la notícia. Fins i tot va gravar una conversa posterior per tenir caldo per a la sopa judicial. I ara pretenen que aquest home sigui conseller de la CCMA. Déu ens agafi confessats!

Els fatxendes de la classe

El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

De talps i altres rosegadors

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Mas es treu la careta

Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

Mas té menys lectors que Montilla

Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.

Rajoy no sap que és la T-Sud

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

El Conde de Godó deixa caure Lluís Oliva a 8TV arran d’un programa de Josep Puigbo

Josep Puigbo, la patum mediàtica convergent amb més instint de supervivència, va provocar la caiguda fulminant de Lluís Oliva, director de 8TV, la televisió del Conde de Godó que no augmenta audiències ni a la de tres.

Puigbo, director del programa “Amics, coneguts i saludats”, va pensar un programa per discutir si Catalunya ha de ser independent o no. Al plató gairebé es va blasfemar contra els reis d’Espanya i això no li va fer gens ni mica de gràcia a Javier Godó. El Conde va deixar caure Lluís Oliva de la direcció de la cadena de televisió privada.

La metamorfosi de Sirera

El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets

Confidencial CAT al descobert

David Madí es vanta de ser l’autor intel·lectual del projecte de documental Confidencial CAT, el DVD que CiU va distribuir massivament durant la campanya electoral de fa un any. Doncs bé, més que posar-hi l’intel·lecte, el que va fer Madí en aquesta aventura audiovisual va consistir a posar-hi la cara, perquè van ser altres els que li van muntar la pel·lícula. Marc Puig Guàrdia, degà del Col·legi de Publicistes de Barcelona, membre del Consell d’Administració de la CCRTV i empresari de la comunicació, va obtenir les imatges de TV3 que es van utilitzar per perpetrar el reportatge. Puig i Guàrdia va ser l’autor del guió de Confidencial CAT, una cinta que va ser produïda per l’empresa Triacom, administrada per Josep Oriol Carbó Serinyana. Carbó va ser gerent de Catalunya Ràdio i TV3 en època de governs Pujol, i posseix altres productores que venen programes a la televisió pública catalana. Igualment, va treballar per al Grupo Godó. Madí ha intentat protegir els seus socis ‘confidencials’. Però lasantaespina els ha tret la careta.

El “Josep Lluís” posa nerviosos els de CiU

A la seu de CiU es va sentir més d’un cop de puny sobre la taula i no pocs sospirs de resignació en veure que Carod i la seva reivindicació del nom “Josep Lluís” aclaparaven tota l’atenció del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE, mentre que Duran i Lleida s’havia de conformar amb breus i notes a peu de pàgina, quedant en un discretíssim segon pla. Sembla ser que els sectors més sobiranistes de CiU van aprofitar l’avinentesa per justificar la seva deriva radical, allunyant-se definitivament del discurs més moderat de Duran.

Mas castiga Antoni Vives apartant-lo de la Trias Fargas

Tal i com va avançar La Santa Espina, s’ha consumat la sortida d’Antoni Vives de la Fundació Trias Fargas, on el substituirà un home de confiança de Felip Puig, Agustí Colominas. La marxa de Vives, a banda de la influència del número 2 de CiU, té un altre origen igualment decisiu: el seu llarg i tens enfrontament amb Artur Mas. Cal recordar que, a principis d’aquest any, Vives va ser un dels membres de la cúpula de CDC que va qüestionar durament el llenguatge de Mas, amb el qual va mantenir agres batalles verbals en més d’una executiva. Per tant, Mas l’ha castigat traient-lo de la trona de la Fundació, fent així una altra (quantes en van?) concessió als anhels de Felip Puig.

Pujol vol redimir-se dels seus pecats

Jordi Pujol ha imposat a Mas l’ascens del seu fill Oriol en l’organigrama de CiU no per orgull patern, sinó perquè creu que aquesta és la manera de redimir-se de la projecció que va donar en el seu moment a Josep Antoni Duran i Lleida. Que se’n penedeix és un fet, perquè a la mínima que el d’Unió embolica la troca, Pujol pare és el primer a saltar i parlar de ruptura.

Puig fa neteja entre el sector moderat de CDC

La Fundació Trias Fargas fa una funció conspirativa basada en dinars en què Recoder, Rull i Campuzano articulaven les estratègies convergents. Parlem en passat perquè Felip Puig, decidit a imposar la seva llei, ha volgut liquidar aquest nucli apartant Antoni Vives de la direcció de la Fundació i situant-hi un home de la seva confiança, el professor i articulista Agustí Colomines. D'aquesta manera, Puig es carrega el sector més moderat i reflexiu de CDC en benefici de les idees sobiranistes i radicalitzades que tant li agrada pregonar.

Les dues cares de Mas

A la roda de premsa de CiU al Parlament del passat 23 d'octubre, Artur Mas, que va aparèixer acompanyat de Trias, Puig i Pelegrí, va mostrar que és el més semblant al doctor Jekyll i Mr. Hyde. Primer li va sortir la part monstruosa quan els periodistes li van preguntar per la suposada marxa de David Madí de la cúpula de CDC. Mas va arronsar les celles, va fer un gest negatiu amb el braç dues vegades (fins i tot va picar al faristol) i va dir: "Arriba un moment que es fan tantes especulacions que acaba cansant. Dediquem-nos a les coses serioses: no ho dic contra ningú, tota la informació és seriosa, però dediquem-nos a les coses que tenen alguna base, alguna realitat". En canvi, acte seguit va voler fer un simulacre de Club de la Comèdia en ser preguntat per si ja s'havia decidit qui era el portaveu parlamentari de la federació. Entre rialles, Mas va dir que "el portaveu ja el tenim, el senyor Felip Puig; en Pelegrí ja s'havia fet il·lusions, però vaja...". Molta gracieta i molts copets a l'esquena, però darrera tota broma acostuma a haver-hi un cert grau de veritat...

Periodista en hores baixes

Va passar abans de l’inici del programa “59 segons” de TVE del passat 2 d’octubre. El convidat era Felip Puig i un dels periodistes que l’havia d’interpel•lar era Jordi Barbeta de La Vanguardia. Aquell mateix dia, el diari havia fet pública una remodelació de la redacció. En veure’l entrar per la porta, Puig li va deixar anar: “Barbeta, encara treballes? Em pensava que t’havien fet fora perquè no sorties a l’orla del teu diari”. Ho deia en referència al fet que Barbeta no apareixia entre els rostres ascendits per la direcció. La broma ja fa mal, però que a sobre li faci un líder de CiU...!

Mas és escridassat al Sant Jordi

El líder de CiU va assistir diumenge a l’acte de la Comissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi amb l’íntima esperança de quedar retratat com una icona de la lluita popular per al retorn dels papers de Salamanca. Però el tret li va sortir per la culata. Quan Antoni Bassas va començar a enumerar les autoritats polítiques presents a l’acte, va haver-hi xiulets i crits més o menys per a tothom, però el que es va endur la palma va ser Artur Mas, que va ser amb diferència el més esbroncat en sentir-se el seu nom per megafonia.

Madí ja no és benvingut a CiU

Felip Puig i els seus acòlits van d’imparables de la política i, naturalment, volen fer i desfer-ho tot al seu gust. I, com que n’estan farts de David Madí, volen que deixi de portar la política de comunicació de CiU i posar-lo de conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així se’l traurien de sobre d’una vegada, per Patton que sigui, i filtrar les coses quan els doni la gana.