Artur Mas va obtenir quatre duros del PP

Francesc Homs encara no era conseller d’Economia quan va dir-li el 2001 a l’aleshores vicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, que “si queréis a Artur Mas de presidente de la Generalitat es preciso que se concierte una mejora substancial de la financiación autonómica”. Aquell mateix any el conseller en cap Mas va llançar una proposta de pacte fiscal per a Catalunya i va convèncer a Homs perquè agafés les regnes de la conselleria econòmica i la negociació del finançament -a pesar de les reticències que hi van mostrar els sobiranistes de CiU, que desconfiaven d’Homs-.

Mas i el seu nou conseller calculaven que un bon pacte havia de reportar 400.000 milions de pessetes anuals extra. L’estratègia d’Homs per aconseguir-ho passava per mantenir un hermetisme absolut mentre durés la negociació. Però Artur Mas no va poder suportar la pressió i, en contra de l’opinió d’Homs, va parlar en públic dels 400.000 milions. L’emprenyada del conseller d’Economia va ser majúscula perquè el seu superior li destrossava els plans. Al final, CiU va haver de ‘vendre’ una millora de finançament que es va quedar en 85.000 milions de pessetes per al 2002. Posteriors informes del Departament d'Economia van reduir aquesta xifra a poc més de 30.000 milions. Era el millor pacte fiscal que havia tingut Catalunya en 20 anys, deien a la federació. Al carrer Génova, on hi ha la seu del PP, encara riuen.

Mas a Pedro J. Ramírez (Estatut): “L’únic perill que té demanar la lluna és que te la donin”

Artur Mas i Pedro J. Ramírez van sopar junts la primavera passada. Van parlar de moltes coses, també de l’Estatut de Catalunya. Sobre això, Mas va ser molt clar amb el periodista: “Pedro J. -li va dir- l’únic perill que té demanar la lluna és que te l’acabin donant”. Amb aquesta frase va resumir Mas l’estratègia que segueix CiU en la negociació. És a dir, busca forçar les coses al màxim per no posar les coses fàcils.

En cercles propers al president de CiU es comenta que Artur Mas interpreta ara “el segon acte” de l’Estatut, marcat per un retorn als postulats moderats propis de l’era Pujol. No obstant, que ningú s’enganyi, comenten les mateixes fonts, perquè “el desenllaç” també està clar i ens presenta un final on CiU trenca l’acord sobre l’Estatut.

Ramon Rovira sona com a nou director de TV3

El periodista Ramon Rovira podria convertir-se en el nou director de TV3, segons ha pogut saber la santaespina de fonts properes a la CCRTV. Rovira condueix actualment el programa de debat Àgora, al 33, i va ser cap d’informatius de la cadena en el tram final de l’últim mandat de Jordi Pujol.

La notícia ha estat rebuda amb sorpresa en cercles periodístics, que no acaben d’entendre com un home molt proper a CiU pugui dirigir TV3 amb un socialista a la presidència de la Generalitat. I menys quan Rovira es va donar a conèixer professionalment com l’home de Jordi Pujol a TV3. Seguia el president a tot arreu i això el va convertir gairebé en el portaveu oficial de Pujol.

No obstant això, els qui coneixen Ramon Rovira expliquen d’ell que és un personatge “que sap nadar i guardar la roba”. Així, no és d’extranyar que la primavera del 2003, pocs mesos abans de les autonòmiques, aquest periodista es dediqués a fer la pilota al conseller Joaquim Nadal a fi i efecte de ‘salvar el cul’ a TV3 i mantenir-se en el càrrec de cap d’informatius.

Això va passar en una tertúlia informal celebrada en un bar de Girona: Allà, enfilats dalt d’un escenari i asseguts cadascun en una butaca, Rovira va dir de Nadal que “pot arribar a tenir un càrrec de confiança, de moltíssima responsabilitat si és que Maragall guanya les properes eleccions”. Amb la seva oda a l’exalcalde de Girona, el periodista volia evitar la seva sortida de la cúpula de TVC. Va fracassar estrepitosament perquè va ser cessat per la nova direcció. Ara, contra tot pronòstic, a Rovira se li planteja una segona oportunitat.

Bronca entre els secretaris d'organització del PSC i ICV al Parlament

El passat 16 de desembre es van reunir al Parlament de Catalunya els responsables de finances dels partits polítics: Lluís Corominas, de CDC, José Zaragoza, del PSC, Xavier Vendrell, d’ERC, Rafael Luna, del PP, Màrius Garcia, d’ICV, Antoni Castellà, d’UDC, i Víctor Terol (EUiA). Els va convocar Ernest Benach amb la intenció d’avançar en el compromís de les forces polítiques de treballar per garantir la transparència dels seus comptes. Hi va haver 'mal rotllo' a la trobada.

José Zaragoza, secretari d'Organització a can Nicaragua (foto), va ‘disparar’ primer i ho va fer amb agressivitat manifesta contra Màrius Garcia, secretari d’Organització d’ICV. Zaragoza, expliquen les fonts consultades per lasantespina, va ser “groller” quan va exigir explicacions a Garcia per una nota de premsa que ICV havia difós abans de la reunió. Li va retreure al representant dels ecosocialistes que enlloc de presentar esmenes a la llei de finançament de partits es dediquessin a enviar notes de premsa demanant, per exemple, que les operacions irregulars en els partits es tipifiquin com a delicte. Visiblement emprenyat, Zaragoza va reclamar a Garcia que es dediqués a fer la feina que li toca.

Lluís Corominas, responsable d'Organització i Finances a CDC, va haver de posar pau. La seva intervenció en l'agra discussió entre Zaragoza i Garcia va contribuir a asserenar els ànims.

No obstant, la cosa no va es va quedar aquí. En finalitzar la reunió, el malestar de Zaragoza amb ICV se li va encomanar al president del Parlament, Ernest Benach, quan es va assabentar que Màrius Garcia, en contra del pactat a la trobada, es va dedicar a fer declaracions als periodistes que corrien pel Parlament. Benach censura que un partit que no ha presentat cap esmena sigui el primer de preocupar-se a sortir als diaris.

Duran demana a Mas que deixi sol Felip Puig en l’escàndol d’Adigsa

Josep Antoni Duran Lleida està molt content perquè a un dia de la rifa de Nadal li ha tocat la grossa. La sort, però, no li ha portat el calb de la loteria sinó el diari “El Periódico” -a CiU aquest rotatiu és més conegut com el ‘diari del règim’-, que li ha ofert amb safata la publicació d’un reportatge de tres pàgines sobre una pressumpta trama de finançament ilegal de CDC a través de l’empresa pública Adigsa.

Resulta que en la llista de directors generals d’Adigsa hi figura el portaveu parlamentari de CiU Felip Puig, que també va tenir responsabilitats a Adigsa en la seva etapa de conseller. L’excap de segureta de CDC Ricard Murga, ha denunciat que Puig i companyia finançaven el partit a través del cobrament de comissions ilegals que reclamaven als constructors que treballaven per a Adigsa.

Amb la publicació de la trama a “El Periódico” l’escàndol adquireix una dimensió pública molt considerable que ha agafat Artur Mas, com popularment es diu, amb els pixats al ventre. D’altra banda, tenint en compte que en els darrers anys CDC ha deixat UDC completament sola en els casos de finançament irregular que han planat sobre el partit demòcratacristià (cas Pallerols, cas Turisme, cas Farreres), ara Duran considera que ha arribat l’hora de servir un bon plat fred de venjança al seu etern enemic Felip Puig. Fonts d’UDC han explicat a lasantaespina que Duran ha demanat personalment a Artur Mas que deixi que la brutícia del cas Penín ofegui políticament Puig i que en cap cas surti públicament a defensar-lo. Duran vol que Mas deixi sol a Puig en aquest afer, de la mateixa manera que va deixar sola UDC en altres escàndols.

“No seria bo que Mas sortís esquitxat per aquest cas de corrupció”, exposa un dirigent d’Unió, que recorda que Duran serà implacable amb aquest cas i que no dubtarà de demanar una vegada i una altra el cap del ‘talibà’ convergent.

De la Rosa, la connexió negra CiU-PP

L’empresari modèlic transformat en el delinqüent financer més cèlebre de la història moderna de Catalunya, Javier de la Rosa, torna a asseure’s al banc dels acusats: Des del dilluns 5 de desembre l’Audiència Nacional celebra la vista pública pel sumari del cas KIO. Sorprèn la discreció mediàtica amb què s’ha tractat el judici, i més quan a De la Rosa li demanen 38 anys de presó acusat d’haver-se repartit fraudulentament 300 milions d’euros amb altres responsables de la Kuwait Investment Office (KIO) i d’haver-ne desviat 70 més a la seva societat patrimonial, Quail.

De la Rosa, a qui defensa la seva filla davant la negativa de la immensa majoria dels gabinets d’advocats catalans de renom de fer-ho, paga tots els plats trencats (certament, ell en va trencar molts, però no tots) per un cas que, no ho oblidem, té entre els seus responsables civils noms tan il·lustres de la política catalana com Jaume Camps. Aquest històric dirigent de CiU, ara ja exdiputat i membre del Consell Consultiu que va supervisar la constitucionalitat de l’Estatut, va rebre un milió d’euros dels comptes que KIO tenia a Suïssa. Van anar a parar a un altre compte suís que a CiU van batejar amb un nom que té una forta càrrega patriòtica. Camps no va ser condemnat pels seus delictes perquè havien prescrit, com també li va passar, afortunadament per a ell, en el cas Casinos. De la Rosa també va poder demostrar que havia entregat diners a un altre polític català: Enrique Lacalle, del PP.

D’altra banda, la justícia suïssa va confirmar que altres personalitats espanyoles, com el diplomàtic Manuel Prado y Colón de Carvajal (100 milions de dòlars) o el desaparegut Enrique Sarasola (28,5 milions), un home pròxim a Felipe González.

Una relació d’amor i odi

De la Rosa ha viscut una intensa relació d’amor-odi amb la cúpula de CiU. Va passar de ser l’empresari “modèlic” de qui parlava amb orgull Jordi Pujol, a ser un ‘apestat’ en els cercles de poder nacionalistes. Conscient del final de la seva carrera i veient com desapareixia la seva immensa fortuna, des de la presó -porta entrant-hi i sortint-ne des del 1994-, De la Rosa va amenaçar els convergents amb aixecar la llebre de totes les corrupteles que coneixia, però va callar després que Xavier Trias -ara alcaldable de CiU a Barcelona- comprès el seu silenci oferint una feina al germà del financer (veure lasantaespina del 21-11-05).

Ara, amb el judici pel cas KIO en dansa, De la Rosa afirma que va pagar 140 milions a Rodrigo Rato i 200 a Miquel Roca i Junyent, diners que van servir per finançar el PP i CiU. Els pagaments van ser el 1991, poc abans de les eleccions municipals. De la Rosa va pagar a Rato i a Roca perquè no estiguessin “contra els interessos de KIO”.

Pujol a Felipe González: “Sobren 50 articles de l’Estatut”

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol manté un doble discurs al voltant de la reforma de l’Estatut. Públicament diu que Mas el paper d'Artur Mas en la negociació ha estat positiu. També públicament, l’expresident, per exemple, s’adreça als empresaris catalans per demanar-los que resisteixin a les pressions i amenaces de boicot que arriben des d’Espanya.

Però el Pujol més íntim, el Pujol més proper i, segurament, més sincer, pensa ben diferent: “Reconec que en la proposta d’Estatut hi sobren almenys 50 articles”, va confessar el president d’honor de CiU en una conversa que fa unes setmanes va mantenir amb l’expresident del Govern espanyol Felipe González. Pujol va explicar-li al seu admirat i respectat ‘colega’ que la culpa d’això la té ERC, que durant la negociació a Catalunya va apretar molt fort perquè del Parlament en sortís un Estatut molt concret, on tot estés molt detallat. A parer de Jordi Pujol, tanta concreció no era necessària, tot i que la cúpula de CiU sí la va defensar en el decurs de la discussió parlamentària. Portes endins, doncs, és probable que la satisfacció de Pujol per la feina feta per Mas i el seu equip no sigui tan evident com sembla portes enfora.

Els atacs de banyes de Duran Lleida

Conten al Congrés dels Diputats que Josep Antoni Duran Lleida està desesperat. Expliquen alguns diputats –fins i tot veus autoritzades al Grup Parlamentari de CiU- que el president del Comitè de Govern d’Unió està “emprenyadíssim” per la manera com està duent a terme la federació nacionalista la negociació de l’Estatut a la capital del Regne. En Duran vol apuntar-se el ‘tanto’ d’un acord a Madrid sobre la reforma estatutària i més ara que se sent reforçat per l’arxivament del cas Pallerols (el cas s’ha tancat, almenys provisionalment, tot i que la jutgessa admet que diners de l’empresari andorrà Fidel Pallerols desviats irregularment de fons públics per a formació van anar a parar a Unió).

Amb els escàndols judicials en un segon pla, Duran fa ara mans i mànigues per aparèixer davant l’opinió pública com el salvador de l’Estatut (“té una bona oportunitat per fer-li la guitza a en Mas”, comentava un destacat dirigent d’UDC a lasantaespina). D’aquí que la ‘discreta’ reunió que ahir havia de tenir amb Rubalcaba i Zapatero al Congrés es convertís en un muntatge mediàtic en tota regla. “Fins i tot els uxiers del Congrés sabien que la reunió es produiria hores abans”, comentava amb sarcasme un diputada catalana del PP.

Amb tot, però, l’atac de banyes que pateix Duran Lleida s’intensifica cada dia que passa. El dirigent d’UDC sap perfectament que qui té l’última paraula sobre l’Estatut a CiU és Artur Mas. I sap que, si hi ha acord, qui es presentarà com el salvador de la pàtria catalana serà la persona amb qui va rivalitzar per succeir Jordi Pujol: O sigui, en Mas. Per això el pobre Duran viu en un estat d’emprenyament constant. I només li faltava que en Quico Homs, el ponent de CiU en l'Estatut a Catalunya, anés anunciant que Convergència negocia bilateralment amb el PSOE. Pobre Duran, n'hi plouen de totes bandes.

El nomenament de Xavier Vendrell al capdavant de l’Agència Catalana de Mecenatge aixeca tota mena de suspicàcies en cercles polítics

El nomenament de Xavier Vendrell com a president de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge ha despertat tota mena de suspicàcies entre la classe política catalana, que no veu amb bons ulls que aquest dirigent polític comparteixi aquest càrrec amb el secretari d’Organització i Finances d’ERC. D’aquesta manera, Vendrell, que també és secretari general del Conseller Primer, gestiona els calers del seu partit alhora que té poder de decisió sobre les subvencions que s’atorguen a les entitats culturals catalanes.

Des de l’oposició malfien que Vendrell pugui afavorir de manera interessada entitats o fundacions vinculades amb ERC. Entre els socis d’ERC al Govern, el nomenament tampoc no ha estat rebut amb massa alegria, segons fonts consultades dels diferents partits. Per exemple, es pregunten com s’interpretaria una subvenció signada per Vendrell que anés a parar, per exemple, a la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC i presidida pel propi Vendrell des de 1977.

Així mateix, a Vendrell forma part d’altres entitats culturals susceptibles de rebre ajudes de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge, com són el Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí o els Castellers de Cornellà de Llobregat.

Concretament, les funcions que se li atorguen en virtut del càrrec de president de l’Agència Catalana de Patrocini i Mecenatge són les següents: “Gestió d’operacions de patrocini i mecenatge destinades a activitats d’interès general o al suport d’entitats que persegueixin finalitats d’interès general, i assessorar empreses i entitats sobre les potencialitats de patrocini i el mecenatge”.

Pedro J. Ramírez pacta amb els Ciutadans de Catalunya de Boadella donar-los cobertura via "El Mundo"

El director d’“El Mundo”, Pedro J. Ramírez, ha pactat amb el catedràtic de Dret Constitucional i columnista Francesc de Carreras donar cobertura mediàtica, a través del diari madrileny, a la plataforma Ciutadans de Catalunya, que compta entre els seus impulsors al dramaturg Albert Boadella i que reclama la creació d'un partit polític que "no nacionalista". La plataforma acusa al PSC d'haver-se decantat per un discurs filonacionalista que ha deixat "orfe" una part important de l'electorat d'esquerra i centresquerra.

Ramírez també s’ha ocupat de promoure De Carreres i els seus companys d’aventura ciutadana en els cercles polítics, econòmics i mediàtics més conservadors de Madrid, que han donat una bona rebuda a la iniciativa de Boadella i companyia.

Precisament, ahir Boadella i De Carreras van ser increpat per un grup de ‘maulets’ en un acte que van celebrar a l’Hotel Melià de Girona. Curiosament, l’edició d’avui de “El Mundo” no es feia ressò d’aquesta noticia (fotografia).

Oferta a De Carreras

A banda d’assegurar-los projecció mediàtica, Pedro J. ha fet una oferta a Francesc de Carreras perquè abandoni “La Vanguardia”, on col·labora habitualment, per passar a publicar a “El Mundo”, que ja té en la seva nòmina d’opinadors al també membre de Ciutadans de Catalunya i periodista Ivan Tubau.

Unió filtra una enquesta a Girona pensant en la Diputació de Tarragona

Si algú pensava que la guerra entre UDC i CDC per les llistes municipals es trobava en la fase final s’equivocava de ple. Recentment, Unió ha filtrat una enquesta a Girona que revela que la federació nacionalista sumaria una patacada més, ja que la socialista Anna Pagans es quedaria a les portes de revalidar la majoria absoluta perduda en els comicis de 2003. A CDC, la publicació d’aquesta enquesta per part d’un mitjà local s’interpreta com una clara mesura de pressió per part dels socis democratacristians, que reivindiquen el cap de llista a Girona. A Girona, les relacions entre UDC i CDC s’han tensat al màxim, fins al punt que Unió té a punt una llista electoral alternativa, sota les sigles d’Units per Girona, que presentaran en cas que no hi hagi acord per tancar les llistes.

Però la publicació d’aquesta enquesta trascendeix l’àmbit gironí. Fonts properes a Unió Democràtica assenyalen que amb aquesta maniobra el partit vol aplanar el camí d’Albert Vallvé cap a la presidència de la Diputació. Aquesta és justament la contrapartida que espera rebre Unió de Convergència a canvi de cedir-los els caps de llista a Girona i Tarragona. A CDC, però, no estan disposats a perdre un dels càrrecs més importants que té el partit a nivell territorial, juntament amb la presidència de la Diputació de Girona.

En cas que a CDC no cedeixin la Diputació, Unió es prepara per reclamar la candidatura de Girona –la de Tarragona també, però allà estan a l’expectativa del que faci l’alcalde Joan Miquel Nadal, de CDC-. L'enquesta, que deixa CiU amb la ridícula xifra de 4 regidors, un menys dels que té ara, prepara el terreny per si les coses van maldades a Tarragona. Mentrestant a CDC encara no han decidit qui substituirà Zoila Riera, a qui les males llengües consideren ja “políticament morta”.

Piqué envia els seus colaboradors als EUA perquè aprenguin estratègies electorals amb la vista posada a l’Ajuntament de Tarragona i les autonòmiques

Rafael Luna, secretari general del PPC, Xavier García Albiol, secretari d’Organització dels populars i Enric Millo, exportaveu d’UDC i ara assessor personal de Josep Piqué, són a Washington on participen en un curs especialitzat en estratègies electorals. Allà reben classes de publicitat política, comunicació electoral, planificació de campanyes, aplicació de l’estratègia militar a les eleccions, tècniques per a desenvolupar missatges polítics, comunicació electoral, i se'ls expliquen fòrmules per millorar les relacions amb els mitjans o de quina manera es poden crear lobbies d’opinió favorables.

A més de García Albiol, Millo i Luna, són també a la capital nordamericana el secretari provincial del PP de Tarragona, Pedro Figueiredo, i Manuel Hurtado, a qui se’l relaciona amb una sèrie de plataformes cíviques vinculades a la figura de Josep Piqué.

La presència d’aquests dirigents i quadres populars als EUA obeeix a dos objectius que els populars s’han fixat amb la vista posada a propers comicis, ja siguin municipals o autonòmics. El primer d’aquests objectius passa per rellançar la figura de Piqué a Catalunya, molt tocada arran de la posició que ha adoptat el PPC al voltant de l’Estatut, i, el segon, consisteix en mantenir el percentatge de vots que van aconseguir a Tarragona en les passades municipals per tal de fer possible la reedició del pacte de govern amb CiU.

Els lucratius àpats que Prenafeta ofereix al Via Venetto

Periódicament, cada quinze dies o cada tres setmanes, depèn, Lluís Prenafeta, exsecretari de la Presidència i antic col·laborador de Jordi Pujol, reuneix a alguns dels patrons de la Fundació Catalunya Oberta al voltant d’una taula de l’exclusiu i mític restaurant Via Venetto. No hi acostumen a faltar el periodista Joan Oliver, l’economista Xavier-Sala i Martín i el també periodista i escriptor Valentí Puig. Aquests, dèiem, són els fixos, però resulta que a la Fundació Catalunya Oberta hi ha pinyes per acudir als suculents àpats que ofereix Prenafeta: Cada comensal, a més d’omplir-se la panxa amb els selectes plats que serveixen al Via Venetto, rep una generosa propina de qui en el seu moment va ser l’home fort de Jordi Pujol. Prenafeta paga 150 euros per cap, o sigui, 25.000 de les antigues pessetes!

A canvi, els convidats han d’avenir-se a predicar urbi et orbe les teories ultranacionalistes i molt escorades a la dreta que predica la Fundació Catalunya Oberta. Curiosament, Oliver, Valentí Puig i Sala-Martín són tres dels membres més actius d’aquesta fundació.

La Guàrdia Civil vincula el Departament de Justícia amb el cas Pallerols

Duran Lleida ha cantat victòria massa aviat en la causa del cas Pallerols. Fa uns dies, quan el Suprem anunciava la desestimació del procés, en què estaven implicats alts càrrecs d’Unió, entre ells Josep Sánchez Llibre, Duran s’afanyava a cantar les virtuts del seu partit i demanava disculpes públicament a Ignasi Farreres per haver acceptat la seva renúncia als càrrecs que ocupava al partit democratacristià. Potser les disculpes van també van arribar massa d’hora.

Ara ha sortit a la llum que l’empresa Isa Consultores sl concorria a tots els concursos d’adjudicacions d’estudis del Departament de Treball. No en guanyava cap però, encanvi, si que li plovien contractes d’un altre departament que en el seu moment va controlar UDC: el de Justícia, al davant del qual hi va ser Núria de Gispert, membre de la cúpula d’Unió i en l’actualitat també diputada al Parlament.

Entre els fundadors d’Isa Consultores hi figuraven Rafael Crespi Llobet, que n’era l’administrador únic. Crespi Llobet s’ocupava, a través d’Isa Consultores, d’organitzar els viatges que la fundació Fecea, vinculada a Unió i dirigida per Juan Antoni Martí Castro, programava a l’Europa de l’Est. En alguna de les delegacions hi va participar el president del Comitè de Govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida. De la seva banda, Martí Castro era el copropietari de CEAC, una de les empreses de formació més beneficiades per les subvencions de la Conselleria de Treball (entre 1994 i 1999 va rebre gairebé 5 milions d’euros).

El despatx, en un pis particular

Segons dades del registre revelades per la investigació de la Guàrdia Civil, Isa Consultores tenia tres treballadors: Rafael Crespi Llobet, Isabel Pérez Jiménez –esposa de Crespi- i Mercedes Llobet Armengol –mare de Crespi-. Ambdues no van treballar mai per l’empresa, que tenia la seu social al pis on vivia Crespi. “La superfície total del domicili empresarial és de 10 metres quadrats, per la qual cosa tot fa suposar que l’activitat mercantil de l’empresa es realitzava en una habitació del domicili particular de Crespi”, explica l’informe policial.

David Madí: “Laporta és amic, però en Sandro (Rosell) és dels nostres”

CiU ha près partit a can Barça, i ho ha fet per donar l’esquena al president Joan Laporta. El polèmic episodi protagonitzat pel cunyat de Laporta i exdirectiu del club, Alejandro Echevarría, arran de la seva pertinença a la Fundación Francisco Franco va acabar amb la dimissió d’Echevarría i amb Laporta a la llista de personalitats poc apreciades a Convergència. Sobre aquesta qüestió, David Madí, secretari d’acció electoral de CiU i portaveu de CDC, és taxatiu: “Laporta és amic, però en Sandro és dels nostres”, ha declarat el portaveu de CDC en més d’una ocasió.

Sandro Rosell, exvicepresident esportiu del Barça, va sortir del club per la porta de la polèmica després de mantenir un duríssim pols de poder amb Joan Laporta. Ara, Rosell, gerent de BSM, s’ha integrat en la candidatura de Josep Maria Cullell, exconseller dels governs de Jordi Pujol que va haver de dimitir per un escàndol urbanístic i de tràfic d’influències a Sant Pere de Torelló, per presidir l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE. Dóna la impressió, doncs, que les paraules de David Madí no van ser pronunciades en va i que l’apropament de Sandro a CDC comença a concretar-se amb fets.

Incloent Rosell a l’equip de Cullell –en l’actualitat conseller d’Abertis i consultor econòmic del Vaticà-, CiU trenca definitivament amb Laporta malgrat els esforços que ha fet el president del Barça per normalitzar les relacions amb la cúpula convergent. Esforços que han estat ingents: D’entrada, el president del FC Barcelona volia col·locar al capdavant de l’oficina de comunicació del club al periodista Joan Oliver, exdirector de TV3 i col·laborador de Lluís Prenafeta per guanyar-se així les simpaties de la cúpula convergent. Però no se’n va sortir. Va voler col·locar gent propera a Artur Mas a la junta, però va fracassar.

I també hem vist el president blaugrana de ruta per Catalunya defensant públicament els postulats de CiU sobre l’Estatut. Per exemple, el 8 de setembre passat, quan l’Estatut encara no havia superat el complicat tràmit del Parlament català i la federació nacionalista reclamava amb més fervor conceptes com els drets històrics de Catalunya, Laporta oferia una conferència al CAR Sant Cugat en què defensava fermament la inclosió d’aquests drets en el text i el concert econòmic. A CiU no li han fet ni cas.

Madí, assessor de Rosell?

El culebrot Echevarría, doncs, va acabar de defenestrar Laporta a Convergència, que ha preferit captar cap a les seves files el seu principal adversari, Sandro Rosell. Rosell és un home que té molts punts en comú amb Madí: jove, ‘pijo’, arrogant, amant del poder i amb una ambició sense límits. Qui sap si “en Sandro” acabarà fitxant Madí com a director de la seva previsible campanya per accedir a la presidència del Barça.

ERC, enfadada amb el PSC per un intent dels socialistes de ‘comprar-los’ militants

Unes subvencions concedides per l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) a la Fundació Privada Taller de Músics, que presideix Lluís Cabrera, ha causat indignació a ERC que hi veu darrera la intenció del PSC de voler ‘comprar’ Cabrera, militant republicà i membre de l’associació Els Altres Andalusos, a través de la Conselleria de Cultura.

El conveni que han firmat l’ICIC, organisme que depèn del departament que gestiona Caterina Mieras, preveu que el Taller de Músics haurà rebut aquest any 370.000 euros. El 2006, la subvenció pujarà fins als 450.000 euros i el 2007 fins als 550.000 euros. En total, 1,37 milions d'euros, una xifra que supera de molt les subvencions que fins arar havia rebut el Taller. Davant d’això, ERC ha fet arribar el seu malestar al carrer Nicaragua pel que considera “una jugada bruta” que té per objectiu captar Cabrera per a les files socialistes.

Les ajudes de l’administració a la fundació que presideix Cabrera també ha provocat les crítiques d’altres entitats dedicades al foment de la cultura popular i tradicional catalana. Així, les entitats retreuen al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que pràcticament hagi destinat a les produccions artístiques del Taller de Músics la mateixa més diners que els que han rebut una llista de dotze associacions musicals. Segons dades oficials de Cultura, del 2004 al 2005, les produccions del Taller van rebre ajudes per valor de 174.100 euros. En el segon lloc de la llista s'hi va situar, a gran distància, l'Agrupació d'Esbarts Dansaires, amb ajudes valorades en 50.000 euros.

Els Altres Andalusos

La tendència a quedar bé amb el poder sembla el comú denominador d’alguns membres d’Els Altres Andalusos. ERC ha col·locat algunes persones afins al partit en aquesta entitat amb l’objectiu de fer-se un espai electoral entre els catalans d’ascendència andalusa que viuen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És el cas del propi Cabrera o de Pedro Morón. Morón és un home procliu a canviar de jaqueta política, en funció del vent que bufa: Quan treballava a Ràdio Sant Boi del Llobregat era del PSC. Més tard, CiU va ‘comprar-lo’ oferint-li un contracte a l’oficina de Benestar Social del municipi. Ara, amb els convergents a l’oposició i Benestar Social a mans d’ERC, Morón s’ha convertit en l’interlocutor de Carod-Rovira a Sant Boi.

Ara sembla que Lluís Cabrera segueix les passes del seu company d’associació. De moment, es deixa estimar pel PSC.

Lluís Prenafeta es ‘forra’ fent d’intermediari de Florentino Pérez a Sudamèrica

Lluís Prenafeta, que va ser la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat de 1980 a 1990, on va ocupar el càrrec de secretari general de la Presidència, torna a la càrrega. Prenafeta era l’home que li feia la feina bruta a Jordi Pujol i va ser el polític que va fer tractes amb el ‘clan dels mentiders’ de Barcelona –l’empresari Javier de la Rosa, l’advocat Joan Piqué Vidal i el jutge Lluís Pascual Estevill. Doncs bé, ara, aquest home de negocis viatja constantment a Amèrica del Sud per tal d’aconseguir contractes multimilionaris per a la constructora ACS-Dragados y Constructores, propietat de Florentino Pérez, que també és el president del Reial Madrid. I sembla que se’n surt prou bé.

Pérez va ser un dels rostres visibles de l’Operació Reformista que el 1986 va impulsar Miquel Roca Junyent a Espanya i que va acabar amb un fracàs estrepitós. Conten les males llengües que l’empresari madrileny va començar a gestar el seu imperi amb tan sols “una pesseta”. Per aquest preu va adquirir Construcciones Padrós, una empresa que havia fet fallida. Més tard, i pel mateix preu simbòlic, Pérez es va fer amb el control d’OCISA. Ràpidament, va incorporar al seu incipient grup empresarial Auxini i Ginés Navarro.

Després van arribar els “Albertos” (Cortina i Alcocer) al grup de Pérez. Li van comprar el 17% de les accions i van obrir-li la porta a l’alta societat de Madrid, fins i tot les de la Corona espanyola. Va ser a través dels “Albertos” que l’amo d’ACS va iniciar l’amistat que manté amb el rei Joan Carles I.

Florentino, línia directa amb el PP

En política, abans d’assaborir el fracàs de l’Operació Reformista de Roca, Florentino Pérez havia estat regidor d’UCD a l’Ajuntament de Madrid i, actualment, Pérez manté una bona relació amb Alberto Ruiz Gallardón. Un dels seus col·laboradors de més confiança és José Mayor Oreja, germà de l’eurodiputat del PP i exministre Jaime Mayor Oreja. Els contactes del constructor amb l’entorn dels populars, però, no impedeixen que ara busqui millorar les relacions amb el president José Luis Rodríguez Zapatero. El negoci és el negoci.

I parlant de negocis, a Lluís Prenafeta, les missions empresarials a l’Amèrica del Sud li estan reportant guanys importantíssims, una part dels quals els destina a finançar la Fundació Catalunya Oberta (FCO), una organització conservadora filoconvergent que es relaciona amb la Fundación FAES de José María Aznar. El periodista Joan Oliver i l’economista Xavier Sala-Martín són la veu del laboratori d’idees de Prenafeta a Madrid i actuen com a contacte entre la FCO i la FAES.

Artur Mas i Felip Puig: la guerra continua

L’esquerda que han obert Artur Mas i Felip Puig a CDC s’eixampla. Donant-se l’esquena, els dos dirigents busquen suports polítics que, arribat el cas, fessin possible el retorn de CiU a la Generalitat. El problema, a CDC, és que Mas i Puig treballen en direccions oposades, incompatibles, contràries.

Per una banda, Artur Mas manté contactes permanents amb el president del PP català, Josep Piqué, amb qui explora la possibilitat de reeditar el pacte del Majèstic, que CiU i PP van signar el 1996 a Barcelona i que va assentar les bases per a pactes de govern de dretes a la Moncloa i a la plaça Sant Jaume.

Amb aquest objectiu, el 20 d’octubre passat, Mas i Piqué van dinar al Racó d’en Cesc, a Barcelona. Faltaven dues setmanes per la presa en consideració de l’Estatut al Congrés i, segons fonts del PP, la trobada va servir perquè ambdós dirigents es comprometessin a mantenir obertes les línies de col·laboració entre nacionalistes catalans i conservadors espanyols. Fa uns dies, Felip Puig compartia taula amb Joan Puigcercós a l’exclusiu restaurant Magnum Set Portes de Barcelona. D’allà, Puigcercós en va sortir amb el compromís de Puig que Convergència treballaria per fer possible una aliança CiU-ERC a la Generalitat i als ajuntaments.

Puig vol que CiU acabi de donar el gir sobiranista que Mas, just després d'arribar a l'oposició va incitar amb l’objectiu immediat de recuperar la pèrdua de vots cap a ERC. Però l’entorn de confiança de Mas, del qual no en forma part Felip Puig, el que busca realment és un acostament progressiu i silenciós al PP. Mas, però, sap que si els seus contactes amb Piqué i la cúpula del carrer Gènova trascendeixen a l’opinió pública la seva projecció electoral quedaria seriosament malmesa, de manera que actua amb molta prudència.

Puig hauria quedat al marge d’aquesta operació, ja que Mas el veu com un obstacle a l’hora de vendre el retorn de CiU a la moderació. Puig és conegut per ser el cap visible de l’opció sobiranista a Convergència. Precisament, la conferència que el 21 de novembre passat Artur Mas va pronunciar a Barcelona va constituir un primer cop a la corrent que lidera Puig, ja que el discurs del president de CiU s’interpreta com una aproximació al PP. En aquell acte, Mas es va postular com l’abanderat del lliberalisme a Catalunya.

Dirigents afins a Puig veuen al darrera dels moviments de Mas i el seu entorn més proper la “mà negra” de Lluís Prenafeta, qui va ser la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat. Prenafeta sempre ha defensat els pactes amb el PP.

CiU i PSC exploren un possible pacte de Govern a Catalunya

Els partits catalans posen a punt la maquinària electoral amb la vista posada en les eleccions municipals del 2007, primer, i en les properes autonòmiques, després. I els contactes, reunions secretes, dinars i sopars, trobades en hotels que mantenen els dirigents de les diferents formacions formen part d’aquest engranatge. Doncs bé, quan encara no ha començat la precampanya, ha trascendit en cercles polítics que CiU i PSC ja han sondejat la possibilitat d’arribar a un acord per governar la Generalitat la propera legislatura, a l’estil de la “grobe Koalition” alemanya.

Els tractes serien els següents, segons fonts consultades d’ambdós partits: La força política que obtingui millors resultats en nombre d’escons tindrà la Presidència, mentre que l’altra formació es quedaria amb la Conselleria Primera. En el repartiment de conselleries encara no s’hauria entrat en detalls, tot i que s’apunta a quotes del 50% per a cada partit.

Tres ministeris per a Duran

Però l’acord de govern a Catalunya entre CiU i PSC no acabaria a Catalunya. Un dels premis que hauria reclamat i rebria Convergència seria el control de tres ministeris del nou Govern de Zapatero, sense concretar quins. D’aquesta manera, Duran veuria realitzada una de les seves grans aspiracions personals, la de portar una cartera ministerial. Pujol li va impedir arribar a un acord amb el PP, en la última etapa d’Aznar. Si l’oferta vingués del PSOE, CDC no la veuria tan malament i s’atreviria per primera vegada en la seva història a entrar a forma part d’un Govern espanyol, expliquen fonts pròximes a la federació.

Unió té a punt una candidatura en solitari a Girona

UDC ha registrat les sigles d'un nou partit a Girona que concorreria a les eleccions municipals separat de CDC. La formacció Units per Girona està a punt de ser legalitzada i, oficialment, Unió la ven com "els Ciutadans pel Canvi" de CiU. Però la realitat és una altra, ja que les agrupacions locals de CDC i UDC s'han declarat la guerra arran del nomenament del cap de llista de la federació a la ciutat. Unió reclama el número u al considerar que a CDC no hi ha una alternativa amb garanties per disputar l'alcaldia a la socialista Anna Pagans. Els democratacristians estan farts de les patacades electorals que històricament CiU ha patit a Girona, i proposen el seu candidat, l'empresari Jordi Fàbrega, com a l'home que ha de fer
possible "el canvi" a l'edifici de la plaça del Vi.

Precisament Jordi Fàbrega és qui figura al capdavant de la llista d'Units per Girona. El segueixen els dirigents veïnals Eugeni Cabré i Joan Antoni Càliz, el propietari forestal Josep Antoni de Ribot, els professors Xavier Fàbrega i Joaquim Figa, l'empresari Manel Garcia, el president de l'Associació de Càmpings, Jaume Genover, l'atleta olímpica Encarna Granados i el metge Enric Herranz. També formen part d'Units per Girona el regidor a l'ajuntament per CiU Joan Muntada i el diputat d'UDC Albert Riera.

A CDC, la filtració a la premsa local d'aquesta llista ha caigut com una gerra d'aigua freda. "No anirem junts a les eleccions. Ja ni ens ho plantegem", ha declarat públicament el president de CDC a la ciutat, Josep Maria Matamala. CDC acusa Unió de voler concórrer en solitari a les municipals i per això, afirma Matamala, "ja estem preparant la nostra pròpia llista". "Per fi hi haurà un partit de dreta catalana que es presenti a Girona", va declarar, enfadat, el president local de CDC al "Diari de Girona" (20-11-05). "Sempre hem anat junts i ens hem barallat. Serà el primer cop que no ens barallarem", diu Matamala.