skip to main |
skip to sidebar
El director del diari Avui, Vicent Sanchís, l’hi té jurada a Josep Antoni Duran Lleida. Mentre el president del Comitè de Govern d’UDC manté contactes permanents amb els periodistes amb l’objectiu de fer-los veure que ell ha estat l’element clau que ha fet possible el pacte Zapatero-Mas, Sanchís es dedica a boicotejar tot el que fa Duran. Un exemple el tenim en el suposat acord en el nou Estatut sobre la gestió d’El Prat.
Curiosament va ser l’Avui que va donar la notícia en exclusiva que “Zapatero i Duran desencallen la negociació sobre l’aeroport” (dilluns, 26 de febrer). Ho va donar a portada, a cinc columnes i ho va fer gràcies a una filtració de David Madí, el portaveu de CDC. Per deixar en evidència a Duran, Madí va donar l’exclusiva a l’Avui, plenament conscient que l’acord no està tancat i que, de sortir a la llum pública, els moviments de Duran es veurien seriosament compromesos. I així ha estat, perquè ara Duran no té més remei que tancar un bon acord si no vol quedar en evidència.
De la seva banda, amb la publicació de la notícia Vicent Sanchís consumava una petita venjança amb el Grup Godó, que el vol fora de l’Avui, i el mateix Duran, que pressiona a la gent de “La Vanguardia” perquè treguin a Sanchís del seu càrrec.
Lluís Guinó, alcalde de Besalú per CiU, apareix en l’edició del “Diari de Girona” del dijous 23 de febrer donant la mà a un periodista de la cadena COPE, Pitu Anaya. Aquest li fa entrega al batlle del premi “Poblacions genials” que les emissores de la Conferència Episcopal atorguen a municipis catalans.
La reverent actitud de Guinó amb la COPE de Jiménez Losantos contrasta amb la beligerància que (si més no de cara a la galeria) demostren alguns cares públiques de CiU, com és el cas de l’eurodiputat Ignasi Guardans, que va iniciar una campanya al Parlament per frenar-ne una altra iniciada per l’eurodiputat del PP Luis Herrero en defensa de la cadena episcopal. Guardans, per exemple, parlava de Losantos en aquests termes: “Cada matí, lidera un programa que milers de persones consideren simplement una permanent successió d’insults a qualsevol que no estigui d’acord amb ell, en particular als catalans, la llengua catalana, i els governs català i espanyol. Aquesta posició anticatalana (i antisocialista, i antiparelles homosexuals i ‘anti’ una llarga, llarga llista d’idees i persones) s’ha mantingut durant molts anys, pero ara ha assolit un nivell impensable d’odi i insults que han posat l’emissora en el centre d’un gran debat”.
Desconeixem si Guardans ha pogut contemplar l’anunci publicitari on apareix Guinó, el periodista de la COPE, un logo immens de la cadena i un titular que diu: “Cadena Cope presenta ‘Poblacions genials’”. Genial, sens dubte, genial.
Aquesta tarda els dirigents d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Ridao han donat a David Madí, portaveu de CDC, la foto que tant desitjava: la del NO a l’Estatut, la d’ERC posant-se al costat del PP. I és que en la foto presa aquesta mateixa tarda al Congrés hi apareixen, a més de Carod i Ridao, Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaria, els dos ponents del PP. La imatge ha estat captada abans que els representants polítics entressin a la ponència que discuteix sobre el projecte de nou Estatut.
Conscient que aquesta instantània val deu mil vegades el seu pes en or, Madí i els seus responsables de premsa s'han afanyat a trucar als diaris per dir-los que la foto del NO finalment s'ha produït. A lasantaespina ens consta que hi ha hagut trucades a les redaccions de "La Vanguardia", l’"Avui" i fins i tot a alguns mitjans de la “premsa enemiga” de CiU per avisar de la foto que han captat els càmeres al Congrés.
Des de Palau també ha reaccionat Esquerra, que en saber que Carod i Ridao s’havien ficat de peus a la galleda, han contraprogramat els missatges de Madí demanant als periodistes que no publiquessin la compromesa foto. Enric Marín, secretari de Comunicació del Govern, s’està ocupant de fer la feina bruta.
Ciutadans de Catalunya, plataforma liderada pel dramaturg Albert Boadella i el catedràtic de Dret Constitucional i columnista Francesc de Carreras, busca suports a comarques. “Desencantats”, diuen, per com fa les coses la classe política catalana, Ciutadans busca enfortir i estendre la seva estructura organitzativa amb la mirada posada en la creació d’un partit propi. De moment, han desembarcat a Girona -on reuneixen l’astronòmica xifra d’unes 40 persones per assemblea- i allà han buscat fitxatges en els sector fatxes, que semblen ser els únics que els fan cas. Així, el portaveu provisional de Ciutadans de Catalunya a Girona és Jaume Farrerons, que havia estat membre de la Plataforma per Catalunya del vigatà Josep Anglada, el Lepen català.
Lasantaespina ha pogut esbrinar que hi ha hagut primers contactes entre Anglada i la cúpula, per dir-ho d’alguna manera, de Ciutadans de Catalunya (Boadella té una casa a Rupit-Pruit, a la comarca d’Osona). El fundador de la Plataforma per Catalunya estaria interessat en aprofitar la projecció mediàtica d’alguns membres de Ciutadans per reforçar la base electoral del seu partit.
Anglada, en una entrevista a la pàgina web d’Unitat Nacional Catalana, deia: “Jo, si fos president del govern, si fos al poder... la pena de mort al cap d'una hora, no 24 hores, al cap d'una hora. Terroristes, traficants... no 24 hores, a l'hora! Però en aquests moments no em convé parlar clar”. O: “No és que estigui en contra d'Ynestrillas. No, no, no, al contrari. El que passa és que s'ha equivocat en la seva manera de fer, la seva vida particular... Però bé, ideològicament -escolta!- jo estic amb ell”.
Com ja dèiem ahir, les relacions entre ERC i el Grupo Planeta són més correctes que mai. La direcció del partit té un tracte molt cordial amb José Manuel Lara Bosch, que dirigeix el grup que va fundar el seu pare i alhora és president d’Antena 3, fins al punt que aquest influent empresari no s’està de dir en públic que “a Carod-Rovira el tinc controlat”.
Lara ha fet servir aquesta expressió en més d’una reunió d’empresaris catalans. Darrerament, és habitual que en aquestes trobades es parli de l’Estatut, una qüestió que preocupa a la patronal pels efectes que pot tenir el boicot als productes catalans o per la repercussió que la discussió política té sobre l’OPA de Gas Natural a Endesa. Les reivindicacions d’ERC són també, per als empresaris, un problema. Lara els ha tranquil·litzat en més d’una ocasió, destacant que Carod és responsable i una persona de confiança.
La connexió Grupo Planeta-ERC és total. Fins al punt que el secretari de Comunicació del Govern, Enric Marín, ha dit als directius del grup de comunicació valencià Prensa Ibérica -propietari de capçaleres arreu d’Espanya, com és el cas de “El Levante”, “El Faro de Vigo”, “El Setmanari de l’Empordà” i “Diari de Girona”, i que recentment han adquirit el “Regió 7”- que si volien tenir canals de TDT a Catalunya han de dirigir-se a José Manuel Lara Bosch: “Associeu-vos amb en Lara”, ha recomanat a la gent de Prensa Ibérica .
Prensa Ibérica, a través de “Diari de Girona”, aspira, per exemple, a una de les dues llicències privades que es donaran al Gironès, i també a alguna de les que estan assignades a l’Empordà.
“Hem rebut crítiques per la xifra que hem ofert de la manifestació de la Plataforma Pel dret a decidir. Nosaltres vam comptar una mica més de 70.000 manifestants com a màxim. També vam dir que un nombre indeterminat de gent es va afegir a la manifestació després de l'hora que vam comptar. Creiem que aquesta xifra no supera els 10.000 participants. Per tant, la xifra final de manifestants se situaria, pel que fa al màxim, en 81.286”.
Aquesta és l’explicació que donen a la seva pàgina web la gent del col·lectiu Contrastant (www.contrastant.net ) -que efectua recomptes d’assistència a grans esdeveniments, alternatius als que ofereixen les fonts oficials i els convocants-, pel canvis introduïts a última hora en el recompte de la manifestació que, sota el lema “Som una nació. Pel dret a decidir”, va recórrer dissabte passat els carrers de Barcelona.
Lasantaespina ha pogut saber que el responsable últim d’aquest canvi sobtat és Xavier Vendrell, secretari general del Conseller Primer i secretari d’Organització d’ERC. Molest amb les dades ofertes per Contrastant el mateix dia de la manifestació, Vendrell va pressionar aquest col·lectiu perquè inflés les xifres de participants. I així va ser, de forma que en poques hores de diferència la protesta va passar de tenir un màxim de 70.286 manifestants a un màxim de 81.286 (11.000 més)
ERC no vol de cap manera que ningú posi en dubte l’èxit de la manifestació, ja que la capacitat de convocatòria de l’acte serà un dels arguments que esgrimeixen els republicans per justificar el seu NO al pacte sobre l’Estatut acordat pel Govern socialista, CiU, PSC i ICV.
Ball de xifres
El ball de xifres sobre assistència a la manifestació de dissabte ha estat constant: Acabada la reivindicació, un eufòric Joel Joan -actor català vinculat a ERC que lluïa un vistós jersei vermell que el va fer fàcilment reconeixible per televisió-, assegurava que 1.000.000 de persones havia desfilat per Barcelona. Les entitats convocants van reduir la xifra a les 700.000 persones, la Guàrdia Urbana parlava de 125.000 i, finalment, el col·lectiu Contastant, quan encara no havia estat pressionat per ningú, xifrava l’assistència en 63.896 persones (amb un mínim de 57.506 i un màxim de 70.286). Transcorreguts dos dies de la ‘mani’, ni la pròpia gent de Contrastant es posa d’acord.
Mariano Rajoy i Josep Piqué es van tancar en un despatx del madrileny carrer de Gènova el 23 de gener passat. Piqué havia posat damunt la taula la seva dimissió com a president del PP de Catalunya, després que Ángel Acebes i Eduardo Zaplana el desautoritzessin per unes declaracions que va fer a Catalunya Ràdio el dia abans, en les que va dir que el nou sistema de finançament pactat per Zapatero i la majoria de partits catalans era raonable.
L’entorn de Piqué donava per feta la dimissió quan aquest va viatjar cap a Madrid per dir-li personalment a Rajoy. Sobre això, un destacat membre de la direcció del PPC explica que Piqué marxava de Barcelona “amb la decisió presa”. La sorpresa a la cúpula dels populars catalans va ser majúscula quan es van assabentar que el seu president havia reconsiderat la dimissió. Què havia passat al carrer Gènova?
Doncs resulta que Rajoy li va explicar a Piqué que no li convenia dimitir: El partit, va exposar-li, l’havia ajudat molt en el cas Ercros i ara quedaria lleig que Piqué abandonés el PP de la manera com ho pretenia fer. A més, Rajoy li va recordar al seu subordinat que la investigació judicial sobre la privatització d’aquesta companyia química no ha conclòs, de manera que si Piqué persistia en la seva intenció de dimitir el PP el deixaria amb el cul a l’aire. Fins ara Piqué ha esquivat la justícia gràcies al fet que el PP, per exemple, ha tancat files i ha evitat la constitució de comissions parlamentàries per investigar la venta d’Ercros.
La reunió a Gènova, doncs, va acabar amb un Rajoy reforçat i un Josep Piqué de genolls, suplicant clemència a la direcció del partit. Parlant en plata, Rajoy té al president del PP de Catalunya agafat pels pebrots. I ben agafat.
Lluís Prenafeta va oferir, el passat 27 de gener, un altre dinar a un grup de prohoms vinculats a la Fundació Catalunya Oberta (FCO) i situats a l’esfera mediàtica de CiU. Aquesta vegada, l’àpat -recordem que Prenafeta recompensa als seus comensals amb 150 euros, a banda del dinar- va tenir un convidat de luxe -suposem que sense cobrar: Artur Mas i Gavarró, president de CiU.
En el dinar, Prenafeta, vicepresident de la FCO, i Mas van poder recordar vells temps, ja que l’exsecretari general de Presidència va ser qui va ‘enxufar’ Mas a l’empresa privada, al grup Vilassar Internacional, on va començar a treballar l’any 1988. Mas va entrar-hi com a gerent i amb quatre anys en va tenir prou per enfosar la principal firma de la companyia, Tipel, que el 1994 va presentar suspensió de pagaments per valor de 8.400 milions de pessetes. Mas va coincidir a Vilassar Internacional amb Josep Pujol Ferrussola, el fill gran de Jordi Pujol, més conegut per Júnior. Júnior, com Mas, també va patir diversos fracassos en el món dels negocis i va ser un contacte impagable per a l’ara presidente de CiU, a l’hora de projectar la seva carrera política.
Però Mas i Prenafeta no van estar sols al Via Venetto, ja que els van acompanyar destacats membres de la ‘troupe’ mediàtica proconvergent: Joan Oliver, col·laborador del diari “Avui” i director de la FCO; Jordi Barbeta, redactor en cap de política de “La Vanguardia”; Marçal Sintes, de l’“Avui”; Vicenç Villatoro, escriptor, periodista, opinador i president de la Fundació Ramon Trias-Fargas, i Francesc-Marc Álvaro, col·laborador de “La Vanguardia”, Rac1 i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Ramon Llull.
També van ser-hi l’economista Ramon Tremosa, un dels teòrics que va assessorar CiU a l’hora d’elaborar la seva proposta de nou finançament per a Catalunya, i Joan Guitart, president de la Fundació Catalunya Oberta i de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria. Barbeta, Sintes i Tremosa són membres adherits a la FCO, que va ampliant els seus tentacles en les elits de la societat catalana.
Ahir Joan Laporta, president del Barça, sorprenia tothom amb l’anunci d'un possible canvi d’hora del partit que aquest dissabte enfrontarà el Barça amb el Betis al Camp Nou. L’encontre s’havia de disputar, inicialment, a les 18.00 hores i coincidia, per tant, amb la manifestació que, sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” ha convocat la plataforma Pel dret de Decidir. El mateix Laporta va donar a entendre que el canvi d’horari obeeix a la voluntat del club de col·laborar amb els convocants de la protesta.
Els organitzadors no havien previst la cita futbolística al Camp Nou i temien que el partit del Barça els restés poder de convocatòria. A ningú se li escapa que ERC ha apostat molt fort per aquesta manifestació, que el partit vol convertir en una mena de demostració popular de suport a la seva posició contrària a l’acord sobre el nou Estatut subscrit per PSOE, CiU, PSC i ICV.
Nerviosa per un possible ‘fiasco’, la direcció d’ERC ha pressionat la directiva del Barça perquè canviï l’hora del partit. Concretament, segons ha pogut saber lasantaespina, ha estat Joan Puigcecós qui s’ha posat en contacte amb Joan Laporta per advertir-lo que, si el partit es manté a les sis de la tarda, molt probablement hi haurà aldarulls al Camp Nou. Qui avisa no és traïdor.
Mariano Rajoy se les prometia molt felices en la seva visita d’ahir a Catalunya per promocionar la recollida de firmes del PP contra l’Estatut. Però va rebre tantes patacades, sobretot dels empresaris catalans que van dinar amb ell al Círculo Ecuestre -li van demanar que, per favor, deixés de crispar la política-, que va tornar a Madrid un pèl desconcertat.
A l’aeroport d’El Prat, el desconcert de Rajoy -que va haver d’escoltar els improperis d’un grup d’independentistes que l’esperaven a la sortida del Círculo Ecuestre- es va fer evident. A les 18.00 hores havia de sortir un avió del pont aeri en direcció a la capital espanyola. Però l’avió, per sorpresa dels passatgers, no es movia. Transcorreguts uns minuts, a través de la megafonia una veu demanava, molt amablement, que la persona que per confusió havia agafat un abric de la sala d’autoritats que no era el seu fes el favor de retornar-lo. Resulta que l’abric era de Joan Antoni Samaranch, president d’honor de La Caixa, i que el ‘pispa’ involuntari era Mariano Rajoy.
A lasantaespina desconeixem si Rajoy es va arribar a emprovar l’abric de Samaranch. Si ho va fer, devia fer la seva fila, doncs Samaranch deu vestir roba un parell o tres de talles menys que Rajoy. Suposem que el líder del PP va demanar les excuses corresponents a l’expresident del COI. Aquest divertit episodi va posar fi al viatge de vodevil que el president del PP va protagonitzar ahir a Barcelona. Rajoy va venir a recollir suports per a la seva recollida de firmes contra l’Estatut i al final se n’anava a Madrid amb un abric que no era el seu, ben conscient que a Catalunya el PP està més sol que la una.
En la Comissió Executiva Nacional (CEN) de CiU del 20 de gener passat, prèvia a la trobada d’Artur Mas amb Zapatero, el ‘pinyol’ del president de la federació va ordir l’enèsima conspiració contra Josep Antoni Duran Lleida. Abans de la CEN, Mas va convocar un cònclave amb la jove guàrdia, és a dir: Oriol Pujol, Francesc Homs, David Madí, Lluís Maria Corominas i també hi era Felip Puig.
Mas els va explicar que el president Zapatero el va trucar per negociar l’Estatut i va donar ordres que ningú tregués el tema en la Comissió Executiva. Va demanar-los explícitament que deixessin parlar Josep Antoni Duran Lleida i que, sobretot, digués el que digués, no el responguessin, va dir-los que es mantinguessin en silenci.
Ja a la reunió, va arribar-li el torn de paraula a Duran. Va fer una dura crítica a Mas, retreient-li la manera com portava l’Estatut. El líder democratacristià va exigir a CDC que li cedís les regnes de la negociació a Madrid, i es va presentar com un polític més vàlid que, per exemple, el diputat Francesc Homs, ponent de l’Estatut i principal negociador de CDC en matèria de finançament. “Jo ja arreglaré les coses amb Rubalcaba”, va dir una i altra vegada Duran a la CEN, expliquen fonts de la federació nacionalista.
Felip Puig va haver d’escoltar la intervenció de Duran Lleida sabent que no el podria respondre. Els arguments de Duran van molestar moltíssim el vicesecretari general de CDC, que es va quedar amb les ganes de respondre. “En Puig estava arrapat a la cadira, frisós per dir-li de tot a en Duran”, diu un alt dirigent de CDC.
Després de Duran Lleida va parlar Artur Mas. El president de CiU, amb el suport de Jordi Pujol, va demanar un vot de confiança a la direcció i no va dir ni piu de la trucada de Zapatero. Es guardava un as a la màniga que deixaria Duran absolutament descol·locat dies més tard.
El portaveu de CDC i secretari executiu de CiU, David Madí, torna a perseguir periodistes. Aquesta vegada, el rebre li ha tocat a Salvador Cot, redactor de política a TV3 i col·laborador de la revista “El Temps”, per una entrevista -signada pel mateix Cot i Enric Rimbau- i un reportatge sobre José Montilla publicats en aquest setmanari el 10 de gener passat. Madí va retreure a Cot que “El Temps” s’hagués avingut a “catalanitzar” la figura del ministre d’Indústria i primer secretari del PSC.
El reportatge que acompanyava l’entrevista, i que firmava Rimbau, es titulava “La clau de volta del PSC” i presentava Montilla com “la peça clau d’unió entre la tradició catalanista i l’obrerisme espanyol que competien en l’interior del PSC”. Madí va cantar-li la canya a Cot i va exigir un canvi d’actitud immediat, petició a la qual no es va plegar el periodista, segons ha pogut saber lasantaespina.
David Madí supervisa les relacions de CDC amb els mitjans i a ell se li atribueix, per exemple, el sobrenom que a Convergència li donen a “El Periódico”, una capçalera poc afí als interessos nacionalistes i que al carrer Còrsega és “El diari del règim”. D’altra banda, és coneguda entre els periodistes de Barcelona l’afició (a voltes obsessió) de Madí de fer-los trucades per ‘assessorar-los’ sobre com han d’enfocar les informacions, sobretot als que considera propers a CiU. També truca als que fan reportatges que no li agraden.
No hi ha rencor (oficialment), però la memòria no els falla. Narcís Serra i Raimon Obiols, dues figures històriques del socialisme català, no es parlen. Tan Serra com Obiols van ocupar la primera secretaria del PSC. El primer va substituir el segon en el càrrec, en el complicat VIII Congrès que el partit va celebrar a L’Hospitalet, celebrat l’octubre del 1996. Obiols, enfrontat amb el sector proper a Josep Maria Sala -exsecretari d’Organització i actualment secretari de Formació del PSC- va passar a ser el president dels socialistes catalans, després que Serra convencés als ‘capitans’ territorials que votessin a favor de la candidatura obiolista.
Obiols va acceptar el seu nou paper dins el PSC a contracor, perquè veia com perdia el control del partit, que quedava en mans de Serra. Des de llavors, la cohabitació Serra-Obiols a la cúpula del PSC no va ser, precisament, fàcil.
Que Serra i Obiols no han oblidat velles ferides va quedar ben clar en l’acte que, a finals de gener, el PSC va celebrar al Casino l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, per commemorar el segon aniversari de la mort de Joan Reventós. Tots dos van compartir escenari, on també hi van ser Pasqual Maragall, José Montilla i Joan Clos. Serra i Obiols es van creuar en un parell d’ocasions i no es van ni mirar. Hi ha coses que no s’obliden.
La ferida, a CiU, s’obre i sagna més cada dia que passa. La ‘punyalada’ que el líder de CDC, Artur Mas, va clavar a Josep Antoni Duran Lleida, màxim dirigent d’UDC, pactant en solitari l’Estatut amb José Luis Rodríguez Zapatero ha fet molt de mal a Unió. Tant, que la direcció democratacristiana es planteja “molt seriosament” dissoldre la federació amb Convergència i retornar a l’estructura anterior, quan CDC i UDC constituïen una coalició.
Fonts d’UDC han exposat a lasantaespina que Duran Lleida està tip de quedar supeditat orgànicament a Artur Mas, tal com passa ara amb l’estructura de federació, on Mas és president i Duran Lleida secretari general. Retornant a l’antic sistema d’aliances, Duran se sentiria més fort per poder plantar cara al seu etern rival, Artur Mas.
Situació “insostenible”
La lluita d’egos, el xoc de personalitats entre Mas i Duran ha arribat a extrems “insostenibles”, explica un dirigent d’UDC, de manera que l’opció de retornar a la coalició guanya adeptes al sí del partit de Duran. “Seria la millor manera de reforçar el perfil propi d’Unió i de Duran”, assenyala la mateixa font.
Un símptoma més que les coses no van bé a CiU és que CDC i UDC, per separat, faran campanya per explicar l’acord de l’Estatut. Artur Mas recorrerà Catalunya per explicar l’acord amb Zapatero i CDC té previst organitzar més de 150 actes amb el mateix motiu. David Madí, el dia de la presentació de la campanya, va matisar que es tractava d’una iniciativa de CDC: “Em consta que UDC en farà una de pròpia”, va dir Madí, com sempre, marcant diferències.
Ahir, al Congrés dels Diputats, on es va reunir la comissió Constitucional que debat el projecte d’Estatut de Catalunya, va quedar confirmat que la sintonia entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida és zero. Els dos polítics no es van saludar a la seva arribada a la comissió; és més, ni es van mirar la cara. La intervenció d’Artur Mas va ser seguida amb absolut desinterès per part de Duran, que es va passar l’estona llegint papers i no va mirar en cap moment a Mas. I el mateix va fer el líder de CDC quan parlava el seu ‘company’ democratacristià: Ni es va immutar.
Tardà ruboritza Puigcercós
D’altra banda, per a Joan Puigcercós el dia no va ser menys desagradable. L’esperpèntica intervenció de Joan Tardà, que va fer una defensa exagerada del paper d’ERC, va fer pujar els colors al portaveu parlamentari d’ERC al Congrés. Les atzagaiades que va deixar anar Tardà van provocar que Joan Ridao i Josep Lluís Carod-Rovira es passessin bona part de la intervenció rient. Puigcercós, avergonyit, no sabia cap a on mirar. Tot un vodevil.
A principis de gener, un dilluns, van compartir taula en un restaurant barceloní Agustí Montal, expresident del Barça i president de Mútuam i la Fundació Conviure -entitat vinculada a la mutualitat asseguradora-; Josep Lluís Vilaseca, president de l’Agrupació Mutua del Comerç i de la Indústria i Joan Guitart, president de Mútua General de Catalunya i de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), entitat que actua com un dels laboratoris d’idees de la federació de CiU, al més pur estil de la FAES del PP.
Tan Montal, com Vilaseca, com Guitart són empresaris molt vinculats a CiU. El primer va ser candidat de l’ara federació nacionalista a les eleccions europees, el 1987. Vilaseca va ocupar el càrrec de secretari general d’Esports amb Jordi Pujol i Guitart va ser conseller d’ensenyament (1980-1988), conseller de Cultura (1988-1996) i, entre altres càrrecs, també va ostentar el de president-executiu de la Fundació Catalana de Patrocini i Mecenatge, ara en mans d’ERC.Fonts properes a la Fundació Catalunya Oberta han explicat a lasantaespina que l’entitat explora “noves vies de finançament” que li permetin consolidar-se com un referent ideològic per als sectors nacionalistes conservadors catalans.La FCO, que té en Lluís Prenafeta un dels seus pilars, s’ha anat obrint pas en el panorama político-mediàtic de la mà de gent com l’economista Xavier Sala-i-Martín, els periodistes Joan Oliver i Jordi Oliva, l’escriptor Valentí Puig i el polític i financer Arcadi Calzada, entre d’altres. Però els ‘cuartos’ sempre fan falta i les mútues asseguradores en tenen per donar i per vendre. En Montal, en Guitart i en Vilaseca bé que ho saben. I qui millor que el president de la FCO (Joan Guitart) per ajudar la FCO?
Aquesta vegada el sopar va ser ahir, dilluns 30 de gener, al restaurant Set Portes de Barcelona i va tenir com a protagonistes una trentena d’empresaris i la cúpula d’ERC. El president del partit, Josep Lluís-Carod Rovira, el conseller primer, Josep Bargalló, el conseller de Comerç i Turisme, Josep Huguet, el secretari d’Organització del partit, Xavier Vendrell, i el diputat Antoni Soy, un dels negociadors d’Esquerra a Madrid, van fer d’amfitrions i es van dirigir als comensals per explicar-los com va la negociació de l’Estatut i el nou sistema de finançament.
Carod-Rovira va traslladar als empresaris el que ja ha trascendit a l’opinió pública: Que, de moment, ERC és partidària del no a l’Estatut, que ha descartat el vot afirmatiu al projecte i que una possible abstenció dependria del fet que el PSOE acceptés introduir millores a la proposta pactada per Zapatero, CiU, PSC i ICV.
Més encesa va ser la intervenció del conseller Huguet, que, en la seva línia habitual, va carregar durament contra l’acord i contra Artur Mas. En paraules d’Huguet, el sistema de finançament pactat “és un cistell sense cul” que ni de bon tros resol les necessitats de Catalunya. La intervenció d’Huguet, però, va ser pesada i confusa, i, davant d’això, Carod va demanar a Soy que aclarís els dubtes que el conseller havia creat als empresaris.
Esbroncada d’un empresari proper a CiU
Felip Massot, militant de CDC i fundador del potent grup immobiliari Vertix, va ser un dels convidats que va prendre la paraula. I ho va fer per criticar durament els pactes PSC-ERC, retreient a Carod que no decidís governar amb CiU, perquè les coses haurien anat molt millor. Vertix va aconseguir contractes importants dels governs de CiU i a Massot se’l situa en una posició preferent de la llista dels empresaris que financien la federació nacionalista.
Les acusacions d’aquest empresari van ser rebatudes per Carod, que va fer una defensa aferrissada del pacte amb el PSC, així com del president Maragall.
