Les eleccions basques fan saltar les alarmes a CiU

Artur Mas va participar en un acte la campanya d’Ibarretxe a les darreres eleccions basques, on va anar a plorar una mica (per enèsima vegada) sobre els perills de guanyar unes eleccions i no governar. El cas és que el líder de CiU se les va arreglar per sortir a la foto aquell dia, però durant la nit electoral basca no es va veure cap convergent per enlloc.
El motiu? Doncs que han preferit quedar-se entre bastidors perquè a les enquestes ja s’hi reflectia que el PNB pagaria electoralment derives radicals com el Pla Ibarretxe. I, vistos els resultats, a CiU han saltat totes les alarmes i prefereixen que no se’ls vinculi gaire a determinat tipus de factures polítiques. De fet, a Jordi Pujol ja no li va fer gens de gràcia que es vinculés la federació amb els nacionalistes bascos.

Les prèdiques de Quico Homs

Ja ens hem fet ressò que Quico Homs predica que el món s’acaba a tot aquell que el vulgui escoltar, sobretot en el que respecta a la negociació del nou sistema de finançament. I és per aquest motiu que es dedica a participar en tot acte públic on hi hagi micròfon i li donin permís per utilitzar-lo.
A finals de gener va participar en un sopar tertúlia a Barcelona on va advertir de l’estafa del nou finançament abans, fins i tot, que hi hagi un acord. El profeta va repartir insults a tort i a dret, va titllar de sectari a tot polític que no fos militant del seu partit i va arribar a dir perles com que “els espanyols no saben raonar, només entenen de força i morts sobre la taula”. Cal recordar que aquest senyor, en una entrevista a RAC-1, ja va vincular aquests conceptes al fet que el País Basc tingui el concert econòmic.

Números que no quadren

CiU, i Oriol Pujol en particular, són molt amics de fer compareixences informatives saturades d’informació i amanides amb tot tipus de gràfics en Power Point. Generalment s’allarguen fins a l’extenuació, i fan anar els seus organitzadors d’autèntic bòlit, entre altres coses perquè farceixen les dades de comparatives no sempre encertades.
Fa poc, per exemple, Pujol apareixia en roda de premsa al Parlament per criticar el pacte Estat-Generalitat d’inversions en infraestructures, i per confirmar les seves teories de la conspiració repartia uns papers que revelaven la suposada falta de diners contemplats en l’Estatut.
El problema és que, sumant les xifres, aquestes no quadraven amb els números reclamats per Pujol. Esperem que no tingués previst anar amb aquest document al Ministeri d’Economia...

Sortir a la foto

Una altra mostra de la insistència de Mas a sortir a la foto es va produir a la presentació del llibre de memòries “Oda inacabada”, de Pasqual Maragall. Durant l’acte era claríssim que intentava ser fotografiat amb l’homenatjat en tot moment, arribant a l’extrem de fer declaracions a la premsa en un acte en què ell, no cal dir-ho, no era el protagonista. La seva espoliació de la figura de Maragall ha tingut quotes igualment lamentables, com aquella vegada que li va dedicar un vídeobloc amb el títol “Rivals, però no enemics”. Algú li podria recordar la gran quantitat d’insults que li va dedicar a Maragall quan aquest era cap de l’oposició...