El perruquer Pasqual Iranzo era un habitual, en època de governs convergents, al Palau de la Generalitat. Hi anava sovint, un cop cada dues o tres setmanes, carregat amb l’instrumental que tot bon artista dels cabells necessita.
El client que tenia a la plaça de Sant Jaume era tant especial com honorable: O sigui, molt. Efectivament, a qui li arreglava la cabellera -per dir-ho d’alguna manera- Iranzo era Jordi Pujol i Soley, aleshores Molt Honorable president de la Generalitat.
El perruquer li arreglava la cabellera al president, dèiem, i també li tenyia d’un color que rejovenia al president. La sortida de Pujol de la Generalitat va reportar-li a Iranzo la pèrdua d’un client il·lustre. Ara Iranzo no talla ni tenyeix els cabells del tiet Jordi. Això explica el per què del sobtat envelliment de l’expresident, que en poc temps s’ha posat molts anys al damunt, almenys a simple vista.
El client que tenia a la plaça de Sant Jaume era tant especial com honorable: O sigui, molt. Efectivament, a qui li arreglava la cabellera -per dir-ho d’alguna manera- Iranzo era Jordi Pujol i Soley, aleshores Molt Honorable president de la Generalitat.
El perruquer li arreglava la cabellera al president, dèiem, i també li tenyia d’un color que rejovenia al president. La sortida de Pujol de la Generalitat va reportar-li a Iranzo la pèrdua d’un client il·lustre. Ara Iranzo no talla ni tenyeix els cabells del tiet Jordi. Això explica el per què del sobtat envelliment de l’expresident, que en poc temps s’ha posat molts anys al damunt, almenys a simple vista.
1 comentario:
Suposo que ara és el torn del Montilla amb l'Iranzo. Així mantindrà allò que deia el Pepe Zaragoza: que era el polític que més es semblava al Jordi Pujol.
Publicar un comentario