Conten al Congrés dels Diputats que Josep Antoni Duran Lleida està desesperat. Expliquen alguns diputats –fins i tot veus autoritzades al Grup Parlamentari de CiU- que el president del Comitè de Govern d’Unió està “emprenyadíssim” per la manera com està duent a terme la federació nacionalista la negociació de l’Estatut a la capital del Regne. En Duran vol apuntar-se el ‘tanto’ d’un acord a Madrid sobre la reforma estatutària i més ara que se sent reforçat per l’arxivament del cas Pallerols (el cas s’ha tancat, almenys provisionalment, tot i que la jutgessa admet que diners de l’empresari andorrà Fidel Pallerols desviats irregularment de fons públics per a formació van anar a parar a Unió).
Amb els escàndols judicials en un segon pla, Duran fa ara mans i mànigues per aparèixer davant l’opinió pública com el salvador de l’Estatut (“té una bona oportunitat per fer-li la guitza a en Mas”, comentava un destacat dirigent d’UDC a lasantaespina). D’aquí que la ‘discreta’ reunió que ahir havia de tenir amb Rubalcaba i Zapatero al Congrés es convertís en un muntatge mediàtic en tota regla. “Fins i tot els uxiers del Congrés sabien que la reunió es produiria hores abans”, comentava amb sarcasme un diputada catalana del PP.
Amb tot, però, l’atac de banyes que pateix Duran Lleida s’intensifica cada dia que passa. El dirigent d’UDC sap perfectament que qui té l’última paraula sobre l’Estatut a CiU és Artur Mas. I sap que, si hi ha acord, qui es presentarà com el salvador de la pàtria catalana serà la persona amb qui va rivalitzar per succeir Jordi Pujol: O sigui, en Mas. Per això el pobre Duran viu en un estat d’emprenyament constant. I només li faltava que en Quico Homs, el ponent de CiU en l'Estatut a Catalunya, anés anunciant que Convergència negocia bilateralment amb el PSOE. Pobre Duran, n'hi plouen de totes bandes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario