Francesc Homs encara no era conseller d’Economia quan va dir-li el 2001 a l’aleshores vicepresident econòmic del Govern, Rodrigo Rato, que “si queréis a Artur Mas de presidente de la Generalitat es preciso que se concierte una mejora substancial de la financiación autonómica”. Aquell mateix any el conseller en cap Mas va llançar una proposta de pacte fiscal per a Catalunya i va convèncer a Homs perquè agafés les regnes de la conselleria econòmica i la negociació del finançament -a pesar de les reticències que hi van mostrar els sobiranistes de CiU, que desconfiaven d’Homs-.
Mas i el seu nou conseller calculaven que un bon pacte havia de reportar 400.000 milions de pessetes anuals extra. L’estratègia d’Homs per aconseguir-ho passava per mantenir un hermetisme absolut mentre durés la negociació. Però Artur Mas no va poder suportar la pressió i, en contra de l’opinió d’Homs, va parlar en públic dels 400.000 milions. L’emprenyada del conseller d’Economia va ser majúscula perquè el seu superior li destrossava els plans. Al final, CiU va haver de ‘vendre’ una millora de finançament que es va quedar en 85.000 milions de pessetes per al 2002. Posteriors informes del Departament d'Economia van reduir aquesta xifra a poc més de 30.000 milions. Era el millor pacte fiscal que havia tingut Catalunya en 20 anys, deien a la federació. Al carrer Génova, on hi ha la seu del PP, encara riuen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario