El president de la Comissió de Garanties del PPC fa de portaveu d’un macroprostíbul barceloní

Alberto Fernández Díaz té molt clara la seva política d’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, que es fonamenta en la màxima: Allà on puguis, crea un conflicte que et beneficiï políticament, i, si de retruc beneficia els teus amics, doncs millor.

Un exemple: Fernández Díaz és, d’entre els polítics municipals, el que més es fa sentir quan hi ha queixes veïnals per la presència de prostíbuls als seus barris. S’apressa a abanderar aquestes causes civíques per utilitzar-les com a arma per desgastar l’equip de Govern. Però acostuma a ometre informació i no diu que, entre altres coses, que coneix al portaveu del Bailén 22, un dels macroprostíbuls de més renom de Barcelona: Fernando Martínez Iglesias, advocat i secretari general de la FECALON (Federació Catalana d’Associacions de Locals d’Oci Nocturn).

El coneix molt bé perquè Martínez Iglesias va ser secretari d’Organització del PPC quan Fernández Díaz n’era el president, i va ocupar, entre altres càrrecs, el de conseller municipal del districte de Les Corts. Tampoc explica el president del grup municipal del PPC a Barcelona, que Fernando Martínez Iglesias és el president de la Comissió de Garanties del seu partit, la persona encarregada, per tant, d’expulsar als militants díscols.

Fernández Díaz practica un doble joc que a curt termini pot resultar políticament rendible: per un costat encén els veïns contra l’Ajuntament amb l’argument de la proliferació de prostíbuls, i per l’altre introdueix en el cercles de la seva màxima confiança a persones com Fernando Martínez Iglesias, tot un expert en el funcionament dels prostíbuls.