Nou capítol de la guerra interna que mantenen Artur Mas i Felip Puig. Aquesta vegada l’acció es trasllada a l’Ajuntament de Tarragona, on CDC prepara el relleu de l’alcalde Joan Miquel Nadal, desgastat políticament arrel d’irregulartitats com el ‘pelotazo’ urbanístic de Terres Cavades, que també ha esquitxat el senador convergent Lluís Badia.
Precisament, Badia apuntava, fa uns mesos, a figurar en la llista de futuribles successors de Nadal, però l’operació Terres Cavades, a banda de reportar-li milionaris beneficis, va acabar per tallar-li les ales. Des de llavors Aregio, un dels noms que sempre han estat associats al relleu de l’alcalde, ha anat guanyant enters. CiU ja va situar Aregio, tercer tinent d’alcalde de Tarragona, a la presidència de la Diputació, una decisió poc habitual ja que acostuma a ser un càrrec reservat als alcaldes.
Aregio és un home de Felip Puig, màxim exponent del sector sobiranista de CDC. Això, en el supòsit més que probable que CiU reedités els pactes amb el PP -“l’elecció a Tarragona serà molt competida amb el PSC”, dónen per fet fonts convergents-, convertiria el president de la Diputació en un obstacle per a l’acord amb els populars.
Tot això fa que CDC tingui dos fronts oberts, i enfrontats, a Tarragona: D’una banda, Felip Puig es reuneix amb Joan Puigcercós, amb qui recentment ha compartit taula, per explorar les possibilitats que tindria un pacte CiU-ERC, donant per fet que Aregio seria el candidat. De l’altra, Artur Mas manté els contactes amb Josep Piqué amb la vista posada en la reedició dels pactes de govern CiU-PP que en l’actualitat sustenten el govern tarragoní. Piqué ja ha fet saber a Mas que Aregio no agrada.
Velles disputes a Girona
Fa dos anys i mig, la presidència de la Diputació de Girona ja va enfrontar el sector sobiranista de Felip Puig amb l’entorn d’Artur Mas. Puig va apretar molt perquè qui ocupés el càrrec fos l’exalcalde de Blanes, Ramon Ramos, un polític que abans que es resolgués la successió de Jordi Pujol no tenia cap problema en expressar en cercles reduïts que “el meu candidat a presidir la Generalitat és Felip Puig”, de qui deia que “és el millor actiu polític de Convergència”. Ramos era l’alternativa de Puig a Carles Pàramo, polític que suscita un major consens a la federació de CiU. Puig sabia que la direcció del partit no es podia oposar a nomenar president provincial a un home que havia recuperat la difícil i important alcaldia de Blanes i, per tant, donava per fet que el sector sobiranista de CiU controlaria la institució.
Però les coses es van torçar a la ciutat de la Selva marítima i Ramos, contra pronòstic, va perdre les eleccions, i, de passada totes les opcions de ser president de la Diputació. Com a mal menor, CiU va oferir a Ramos la presidència del Patronat de Turisme, càrrec que encara ocupa. Quatre anys abans, en el mandat 1999-2003 el jove ‘talibà’ convergent Ramos va rebre com a premi pels seu èxit electoral a Blanes una vicepresidència de la Diputació gironina.
Recentment, Ramos va anunciar la seva dimissió com a directiu de la promotora immobiliària Tarradelles, amb seu a Blanes. Segons Ramos, la seva condició de regidor a l'oposició podia constituir un obstacle per a diferents projectes urbanístics que l'empresa projecta a Blanes, on governa el PSC amb el suport d'ERC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario