skip to main |
skip to sidebar
Oficialment, la campanya pel referèndum de l’Estatut encara no ha començat, però les maquinàries dels partits, dels partidaris del SÍ i del NO, funcionen a ple rendiment. Els analistes polítics, però, han assistit, alguns amb sorpresa, a un inici de precampanya força accidentat. Al carrer Nicaragua, per exemple, els han plogut querelles del PP pel seu lema guerrillero: “El PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya”. El plet, que va anunciar un indignadíssim Ángel Acebes, ha recaigut sobre el secretari d’Organització socialista, José Zaragoza, en la seva condició de responsable de la campanya.
El PP, que s’ha posat la pell de xai en aquesta polèmica, continua comportant-se, però, com el llop polític a què ens té acostumats des que José María Aznar va obtenir majoria absoluta. I mentre es lamenta de les bofetades que els dediquen els socialistes, a Espanya segueixen fent de les seves. Els reis de la mala llet són les Nuevas Generaciones de Castilla y León, que acaben d’engegar una campanya que porta per lema “El Estatut te discrimina por hablar en castellano”, i on hi apareix la foto d’un jove amb cara de circumstàncies a qui li pregunten, en català: “Ho entens?” (a sota d’aquesta frase hi ha la traducció al castellà “¿Lo entiendes?”. Entre algunes de les afirmacions que es fan en aquesta campanya hi figura la següent: “Si no entiendes catalán no podrás opositar a ningún empleo público en Cataluña”. I més avall es diu: “No entendemos por qué tienes que ser un ciudadano de segunda. ¿Y tú?”.
En paral·lel, els cachorros del PP castellano-lleonesos, han engegat una campanya que res té a veure amb l’Estatut però que ha fet emprenyar molt al PSOE. En la campanya hi apareix un noi -amb una rosa a la mà, en una clara referència la icona socialista per excel·lència- que agafa una noia per l’esquena, en posició clarament dominant, tapant-li els ulls amb el braç. Al costat, la mateixa parella es fon en una abraçada molt més carinyosa. Amb aquesta campanya, que han hagut de retirar després de la denúncia del PSOE a l’Observatori de Violència de Gènere, les Nuevas Generaciones pretenien captar afiliats, i molt especialment afiliades, venent la moto que a la pedrera del PP no existeix cap tipus de discriminació per raó de gènere.
CiU s’enfronta a una multa de 600.000 euros
Tornem a Catalunya. Un altre damnificat dels accidentats prolegòmens de la campanya per l’Estatut és ERC, que, després de les advertències del cantautor valencià Raimon, va haver de retirar el lema de campanya que inicilament tenia pensat: “Diguem NO” (una paràfrasi de la que és, segurament, la cançó més coneguda del cantant de Xàtiva). Raimon, a través d’intermediaris, va advertir la direcció d’ERC que si utilitzaven la lletra de la seva cançó com a eslògan sortiria públicament a defensar un SÍ rotund a l’Estatut. I els republicans es van espantar.
I, en la línia d’ERC, a CiU tampoc no s’han escapat d’espifiar-la: Resulta que per il·lustrar la seva campanya, que porta per lema “1979 o futur?”, han triat, entre d’altres imatges, la dels antics bitllets de 100 pessetes (sí, aquell on hi apareixia la imatge de Manuel de Falla). Però David Madí, responsable de la campanya -encarregada a les agències Tiempo BBDO i Altraforma-, no va demanar permís al Banc d’Espanya i això li pot costar al partit 600.000 euros.
Madí tem represàlies de Jaime Caruana
La llei 13/1994 d’1 de juny, prohibeix fer ús de bitllets “que tinguin o hagin tingut” curs legal en campanyes publicitàries. Fonts de CDC han expressat el seu temor que la tendència política del governador del Banc d’Espanya, Jaime Caruana, es tradueixi en un excés de zel per part de l’organisme per fer que es castigui CiU. Recordem que Caruana, un home que va col·locar José María Aznar i que s’ha manifestat en més d’una ocasió en contra del nou Estatut de Catalunya. En Madí ja tremola.
Josep Antoni Duran Lleida és molt Josep Antoni Duran Lleida i, una vegada més, s’ha sortit amb la seva. Aquests dies, el president del Comitè de Govern d’UDC, ha mantingut un pols amb els estrategues de CDC -la lluita ha estat especialment acarnissada amb David Madí- per la campanya del referèndum sobre l’Estatut. En els plans inicials de Madí, l’Artur Mas era el protagonista de la campanya. El responsable de comunicació de CiU volia aprofitar el ressò del referèndum per promocionar la candidatura de Mas a les properes eleccions autonòmiques. Fonts de la federació nacionalista asseguren que fa unes setmanes tot estava a punt perquè la cara de Mas fos “la cara del SÍ convergent a l’Estatut”.
Però Madí, una vegada més, havia menystingut la capacitat de reacció de Duran Lleida, que s’havia assabentat de les intencions del portaveu de CDC per altres canals. Molt enrabiat, Duran va exigir a Madí que canviés la filosofia de la campanya, i el resultat el vam poder conèixer dimarts: Un lema poc atractiu, “1979 o futur?”, més propi d’anuncis de torrons (recordem l'entranyable espot de “1880, el turrón más caro del mundo”); fotografies on hi apareixen Seat 600, un telèfon, una màquina d’escriure; colors apagats... A Mas i a Duran se’ls va veure poc entusiasmats en la presentació de la campanya. I també se’ls veia distants, mantenint la fredor que últimament es dispensen.
Abans d'optar per les fotografies del Seat 600, Madí va valorar la possibilitat de fer sortir a la foto a l'Artur Mas, en Xavier Trias i en Duran Lleida. Aquesta possibilitat no va convèncer ningú i finalment el portaveu de CDC va haver d'adoptar una solució de consens.
L’alarma s’ha disparat a UDC. L’entorn de Josep Antoni Duran Lleida ha descobert les (males) intencions del director de campanya de l’Estatut de CiU, David Madí, que inicialment tenia pensat convertir-la en una plataforma per rellançar Artur Mas com a candidat a les properes eleccions autonòmiques. Per això, Madí tenia al cap sembrar Catalunya de pancartes amb la fotografia de Mas, en solitari, demanant el SÍ en el referèndum.
Però, ai las!, l’estratagema de Madí ha arribat a orelles de Duran Lleida que ja ha fet saber a la direcció de CDC que per aquí no hi passa, que ell vol ser també la imatge de CiU en la campanya. Madí, que mantenia un secretisme absolut sobre la campanya, ha hagut de claudicar i acceptar que Duran Lleida surti també a la foto. Però el secretari d’Acció Electoral de CiU no vol que el líder d’UDC se surti completament amb la seva i ja se n’ha empescat una altra: Mas i Duran no sortiran sols a la foto. També hi haurà Xavier Trias. Veurem com acaba aquesta nova entrega del serial ‘Mas contra Duran’.
A Josep Lluís Carod-Rovira se li va desconjuntar la cara quan els seus col·laboradors li van comunicar la notícia. Resulta que el cantautor valencià Raimon els ha aixafat -mai millor dit- la guitarra del referèndum. En vàries ocasions els dirigents republicans han parafrasejat Raimon pronunciant un “Diguem NO” a l’Estatut que, segons apuntaven Carod, Vendrell i companyia, podia ser el millor eslògan per a la campanya. Això no va agradar gens al cantant que, molest per la utilització que feien els republicans de la lletra de la seva cançó, subtilment els va fer arribar el missatge que, si gosaven utilitzar el seu “Diguem NO” com a eslògan polític, immediatament després de la presentació de la campanya ell personalment faria una declaració pública en què defensaria sense embuts el SÍ al nou Estatut. La decisió de Raimon va arribar a la seu del carrer Villarroel a través d’intermediaris, amb gran discreció.
En Carod, expliquen fonts d’Esquerra, es va quedar glaçat. El resultat de tot això: Esquerra ha hagut canviar d’estratègia i no farà servir el “Diguem NO”. Curiosament, ahir, el president d’ERC va explicar als mitjans de comunicació que el partit havia decidit passar-se a l’eslògan “Ara no toca”, amb l’excusa que no volen coincidir amb el PP (“Digues NO”). “Al vent, la cara al vent,...”.
Nou capítol de les picabaralles entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida. Aquesta vegada, la disputa l’ha provocada la publicació d’una entrevista amb el líder d’UDC al diari lleidatà “Segre”. Resulta que el rotatiu tenia previst treure diumenge tres entrevistes a tres líders polítics catalans, arran dels canvis que hi ha hagut al Govern després de la sortida d’ERC: el president dels republicans, Josep Lluís Carod-Rovira, la consellera d’Interior, Montserrat Tura, i el president de CiU, Artur Mas. Aquesta era la previsió inicial, però, oh sorpresa!, diumenge “Segre” publicava, just a sota de l’entrevista d’Artur Mas, una altra entrevista amb Duran Lleida.
Lasantaespina ha pogut saber que els assessors de comunicació del líder d’UDC van agafar urgentment el telèfon quan la seva gent de Lleida els va informar de les intencions de “Segre”, el diari més llegit a les Terres de Ponent. Fonts properes a Duran ens han explicat que aquest va agafar un cabreig de proporcions inimaginables quan va saber que el diari de casa seva -recordem que Duran Lleida és de la Franja- havia escollit Artur Mas per valorar la situació política catalana i no a ell. Telèfon en mà, relaten les mateixes fonts, Duran va parlar amb el director executiu de “Segre”, Juan Cal, per llegir-li la cartilla. Cal va prendre bona nota del llistat de greuges que li va dictar Duran Lleida i el resultat va ser el que avançàvem unes ratlles més amunt: En Mas, que tenia reservada la pàgina 24, va haver de compartir-la amb en Duran. A en Carod i la Tura, en canvi, el periòdic els va concedir una pàgina sencera.
I si el divendres, quan se’n van assabentar, van ser els assessors de comunicació de Duran els que es van enfadar, diumenge, quan van veure el diari, els que es van emprenyar com mones van ser els responsables de premsa de l’Artur Mas, que no perdonen a Duran que hagués près protagonisme al seu cap. La lluita continua.
Ramon Ramos (CiU), regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Blanes (La Selva) i director del Patronat de Turisme-Girona Costa Brava, va sorprendre a tothom quan, poc després de perdre les eleccions municipals, el maig del 2003, va anunciar que fitxava per la immobiliaria Tarradellas, una empresa que presideix Sebastián Javier, des de fa unes setmanes nou directiu del RCE Espanyol, i que des que va ser creada, ara fa nou anys, ha experimentat un creixement espectacular.
Ramos, consultor immobiliari amb experiència, va haver de suportar les crítiques dels adversaris polítics i de la premsa local, que no li perdonaven que acumulés càrrecs, de regidor i de director del Patronat, mentre es llançava als braços del voraç i lucratiu sector de la construcció. Potser els 36 milions de les antigues pessetes que, a l’any, li pagava Javier, van ser un incentiu prou fort com pequè Ramos aguantés estoicament els retrets. Sí : 36 milions de pessetes ! A aquesta suma, se li ha d’afegir els prop de 3.000 euros mensuals (uns 6 milions de pessetes bruts al cap de l’any) que percep com a responsable del Patronat de Turisme, més el que cobra de regidor.
Fa uns mesos, Ramos va dir que plegava de la immobiliària Tarradellas argumentant que la seva condició de portaveu municipal de CiU obstaculitzava els projectes de l’empresa a Blanes, ja que l’equip de Govern es dedicava sistemàticament a denegar els permisos a la firma de Sebastián Javier. L’Ajuntament va desmentir aquesta teoria. Ramos, que el passat mandat va ser alcalde amb el suport d’ERC, ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, una decisió que equival a l’anunci del final de la seva carrera política.
Abans de les municipals del 2003, Ramon Ramos, home fort de CiU a la Selva i amic íntim de Felip Puig, aspirava a ser president de la Diputació i, per què no, arribar al Palau de la Generalitat, com a conseller, algun dia. Ramos ha passat del tot, al res.
Víctor Manuel Lorenzo Acuña, un dels principals imputats en el ‘cas Pallerols’, darrera del qual s’hi amaga la trama corrupta que va teixir la gent d’UDC per desviar fons del Departament de Treball, ha conegut la cara més fosca de Josep Antoni Duran Lleida. Dimarts passat, Lorenzo Acuña -condemnat a tres anys de presó per l’altre cas que esquitxa Unió, el ‘cas Turisme’- ratificava davant del jutge la confessió per escrit que el març passat havia fet arribar al Tribunal, i a través de la qual assumia tota la responsabilitat de l’afer Pallerols. Acuña reconeixia que ell era l’únic responsable de l’elaboració de vuit estudis fraudulents, plagiats, elaborats per al Departament de Treball. Tot i conèixer personalment alts càrrecs del Departament, Acuña va dir que aquests no en sabien res de les irregularitats que s’hi cometien.
Aquesta és la versió oficial, però lasantaespina, després de consultar diverses fonts properes a UDC, ha pogut conèixer la veritat: Sí, Lorenzo Acuña està embolicat fins a les celles en el ‘cas Pallerols’, però sembla ser que no n’era el principal responsable. Resulta que pocs dies abans de redactar la famosa confessió per escrit, Lorenzo Acuña va rebre una oportuna trucada del ‘gran jefe’, Josep Antoni Duran Lleida. Subtilment va recomanar a Acuña que acceptés ser el cap de turc del ‘cas Pallerols’ i així s’evitaria problemes, i al mateix temps li faria un gran favor al partit. Li va dir que no es preocupés, que no el deixarien penjat (promesa, per cert, que també va fer al desaparegut Joan Cogul, el principal imputat en el ‘cas Turisme’ que va acabar suïcidant-se a Les Filipines). Després de parlar amb Duran, el principal imputat en el ‘cas Pallerols’ va redactar la confessió -persones vinculades a UDC diuen que els advocats del partit fins i tot li van donar un cop de mà-. I, després ja sabem com acaba la història.
De la seva banda, i malgrat que la confessió de Víctor Manuel Lorenzo Acuña podria fer pensar que el ‘cas Pallerols’ està tancat, sembla ser que tan el Departament de Treball com la resta de partits no volen que aquest afer entri en via morta. De cara a les properes eleccions autonòmiques, una revifalla de les corrupteles que envolten Duran Lleida pot resultar interessant per als seus rivals, entre els quals també s’hi compta la gent de CDC. Més d’un dirigent convergent espera l’ocasió per clavar-li l’estocada definitiva al capo d’Unió.
Finalment Josep Piqué s’ha arrencat la màscara, s’ha tret el vestit de camuflatge. El gir catalanista del PPC ja és història: Piqué ha fet les paus amb Federico Jiménez Losantos, la veu de la dreta espanyolista més recalcitrant, el flagell dels catalans, el conspirador radiofònic contra Catalunya. L’amic d’Aznar. Avui, a primera hora del matí, Jiménez Losantos ha entrevistat Piqué; després d’escoltar durant mesos les crítiques ferotges que el locutor ha pronunciat contra el president del PPC, els oients de l’ínclita emissora episcopal es devien quedar amb un pam de nas mentre sentien els elogis, brometes i picades d’ullet que la fera hertziana Jiménez Losantos i el llop amb pell d’ovella Josep Piqué es dedicaven per antena.
Ni una sola pregunta compromesa, ni un sol retret de Losantos a Piqué per haver dissentit de la línia oficial del PP. I entre tantes dosis de bon rotllo, uns ‘enamorats’ Losantos i Piqué es van atrevir, fins i tot, a dissenyar l’alineació del “dream team” (Losantos dixit) del PP: Mariano Rajoy, Ángel Acebes i Eduardo Zaplana estarien en l’equip titular, on també hi hauria Pío García-Escudero, segons van acordar els dos amics.
Amb una rapidesa sorprenent Piqué ha oblidat que va demanar el relleu d’Acebes i Zaplana al capdavant del PP. Tampoc no recorda que va rebre un duríssim correctiu després de dir que l’acord de finançament assolit per socialistes i CiU, en el projecte de nou Estatut, era raonable. Va estar a punt de dimitir i només es va aturar quan Mariano Rajoy el va amenaçant-lo d’airejar tota la brutícia que envolta el cas Ercros, una trama que esquitxa Josep Piqué i que no s’ha investigat mai perquè els populars han boicotejat qualsevol intent de crear una comissió que investigués la privatització de la química. Qui sap si en el “dream team” popular Josep Piqué hi té reservat un lloc. Ni que sigui a la banqueta. Ni que sigui com a massatgista.
El serial que protagonitzen CDC i UDC a Girona arran de la confecció de la candidatura que presentaran a les properes municipals no té precedents. Durant mesos, els capitosts dels dos partits es van tirar el plats pel cap per decidir qui seria el candidat a disputar l’alcaldia a la socialista Anna Pagans. Finalment, van acordar que ocuparia la primera plaça de la llista l’independent Carles Mascort, advocat de professió, a proposta de CDC. El democratacristià Jordi Fàbrega, empresari de jardineria, va ser designat número dos. Inicialment, la cosa va adquirir el to d’una comèdia; però s’ha anat complicant i ha acabat amb amenaces de mort.
La convivència entre el “tàndem” de CiU no ha estat fàcil. Atònits, els militants i simpatitzants de CDC i UDC han vist a Mascort i Fàbrega barallar-se com nens petits en públic. La més sonada, la va protagonitzar el democratacristià el passat 7 d’abril, minuts abans que l’Artur Mas pronunciés una conferència a Girona. Aquell dia, Jordi Fàbrega va agafar una emprenyada de tals dimensions que va plantar tot un president del seu partit. Se’n va anar a la brava, sense donar explicacions i traient foc pels queixals. El motiu d’aquest comportament gens educat va ser una qüestió protocolària: Resulta que al pobre Fàbrega, que es considera, tot i ser el número dos de la llista de CiU a Girona, tan candidat com Mascort, no tenia reservada una cadira a la primera fila de l’auditori. Allà hi havia asseguts, a banda d’Artur Mas, el vicesecretari general de CiU Felip Puig, el president de la Intercomarcal d’UDC, Joan Giraut, el candidat Carles Mascort i fins i tot el pare d’aquest. I el bo d’en Fàbrega si volia seguir la intervenció d’en Mas ho havia de fer des de la tercera filera. “Això era un acte de federació i els nostres acords diuen que en aquests actes els dos (Mascort i Fàbrega) han de ser iguals. Aquí el protocol ha maltractat Fàbrega”, explicava un dirigent d’UDC.
I de les baralles entre nens petits, aquest culebrot ha donat pas a una investigació policial per les pressumptes amenaces de mort que hauria rebut darrerament Carles Mascort. Resulta que des que va ser designat candidat, aquest advocat ha anat rebent anònims que, segons explica, contenen greus amenaces cap a la seva persona perquè abandoni la seva carrera política. Resulta que els Mossos d’Esquadra sospiten d’exclients del bufet de Mascort i no descarten que els anònims puguin provenir d’algú d’Unió que no hauria acceptat que CDC designés finalment el candidat a Girona (UDC reclamava encapçalar la llista després dels continuats fracassos dels candidats de CDC).
Davant les acusacions, UDC calla i, a l’espera que Mascort digui si plega o no -el candidat considera seriosament abandonar- ja torna a reclamar la potestat de poder decidir el candidat. En d’altres paraules, els democratacristians no es creuen “el cuento de les amenaces”, explica un destacat dirigent provincial d’UDC a lasantaespina. Alguns membres de la cúpula democratacristiana a Girona pensen que l’afer dels anònims és una maniobra de CDC per donar a conèixer Carles Mascort, un home amb certa presència en la vida social de la ciutat (per exemple, era el president de la Confraria de Jesús Crucificat, de la que en depenen els Manaies gironins), però un absolut desconegut en la vida política.
Dit en paraules del mateix dirigent d’UDC: “A CDC estan desesperats perquè es veuen venir una clatellada electoral sense precedents. Saben que no es poden permetre una derrota molt sonada perquè els del carrer Còrsega començarien a tallar caps, per això estan disposats a fe el que sigui. I jo només llanço una pregunta: Quantes vegades ha sortit a les portades dels diaris el nom de Mascort des que es va destapar l’afer de les amenaces de mort?”.
La tercera via, a ERC, ja és una realitat i la divisió interna, al partit, creix. Després de ser cessat com a conseller de Governació, Joan Carretero, exalcalde de Puigcerdà, ha començat a buscar suports en les bases del partit amb la vista posada en la creació d’una candidatura que disputaria la secretaria general a Joan Puigcercós, en el proper congrés. Puigcercós, fart de les amenaces de Carretero, va beneir la sortida de l’exalcalde de Puigcerdà del Govern.
El secretari general d’ERC no va perdonar a Carretero que l’amenacés, a través de les pàgines de “La Vanguardia” (19-03-06) de posar-li les bases en contra si la cúpula d’ERC acabava per donar suport a l’Estatut en el referèndum: “Encara no conec a cap militant que tingui dubtes. El 100% de la militància s’està pronunciant pel no i la història d’Esquerra demostra que els seus militants són molt aficionats a canviar els seus dirigents quan fan coses que no els agraden”, va dir Carretero. Dos mesos més tard, la seva sortida del Govern es feia efectiva. El rellevava un home de la més absoluta confiança de Puigcercós, Xavier Vendrell.
Ara, Joan Carretero, que va aprofitar la projecció mediàtica que dóna el càrrec de conseller per guanyar-se la confiança de molts militants d’ERC molestos amb Carod-Rovira i Puigcercós, abandera sense complexos el NO a l’Estatut. Sense anar més lluny, l’“Avui” publica el següent titular: “Carretero desafia la direcció d’ERC i crida les bases a demanar el no” (2-05-06). Fa uns dies, la regió de l’Alt Pirineu d’Esquerra, que presideix Jaume Bertran i sobre la qual Carretero exerceix una grandíssima influència, ja va fer públic el seu NO a l’Estatut. Des de llavors, els moviments del sector Carretero per guanyar suports entre les bases republicanes no han parat.
L’exconseller de Governació, expliquen fonts del partit, calcula que en el proper Congrés del partit Carod-Rovira hi arribarà molt debilitat després d’enfrontar-se amb les bases i intentar convèncer-les, en va, que la millor opció era dir SÍ a l’Estatut. Així mateix, Carretero sap que el descontent amb Carod es fa també extensible a Joan Puigcercós i per això ja ha decidit, des de l’ombra, disputar-li la secretaria general del partit. La destral de guerra ja ha estat desenterrada.
