skip to main |
skip to sidebar
Lluís Prenafeta va reaccionar ràpidament davant la notícia de la probable dimissió de Josep Piqué. El vicepresident de la Fundació Catalunya Oberta, el laboratori d’idees de CiU, va donar instruccions a Macià Alavedra perquè contactés amb Piqué. Alavedra no va perdre ni un segon i, per telèfon, li va comunicar al president del PPC que, si plegava, podria treballar en alguna de les fundacions que CiU encara manté.
Aquesta maniobra de Prenafeta s’emmarca en una operació que ha engegat CiU per desarticular la branca més moderada del PP, i que encapçala el mateix Josep Piqué. CiU vol recuperar una part del vot conservador que el projecte més centrista de l’exministre els va prendre. Vol que el PP s’associï amb l’anticatalanisme, amb la dreta radical, amb dirigents com Aleix Vidal-Quadras. La continuïtat de Piqué al capdavant del PPC ha frenat el fitxatge d'aquest polític per l'equip de Prenafeta. Però hi ha més dies que llangonisses.
A CiU hi ha molt “mal rotllo”. L’acord entre Artur Mas i el president Zapatero sobre l’Estatut ha deixat descol·locats alguns sectors de la federació, sobretot a CDC. El més empipat de tots, amb el permís del portaveu David Madí, és el vicesecretari general convergent, Felip Puig, que considera que el pacte assolit per Mas és insuficient sobretot si es té en compte que CiU va demanar la lluna durant el procés de tramitació parlamentària del nou text a Catalunya (fonts de CDC expliquen que Puig és més contundent i, en petit comité, parla d’acord “ridícul”).
Una conversa que van mantenir fa uns dies Felip Puig i Josep Maria Pelegrí, explica el mal ambient que es viu a CiU: “No penso participar en cap acte de suport a l’acord sobre l’Estatut”, li va dir Puig al dirigent d’UDC. Pelegrí, expliquen fonts convergents, va aguantar el ruixat amb la cara desencaixada.
Duran, empipadíssim amb Artur Mas
Si Puig i Pelegrí no s’entenen, els seus superiors respectius, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, es tiren els plats pel cap. En el darrer Consell Nacional d’Unió, Duran va expressar el seu malestar per la “deslleialtat” de Mas al no informar-lo de la reunió amb Zapatero del dissabte 21 de gener. Mas va explicar-li la trobada a Duran a última hora, i ho va fer perquè els socialistes li van demanar.
Duran no ha paït que Mas es pengés les medalles de l’acord quan ell, discretament, va tancar bona part dels tractes amb el PSOE. Està “molt emprenyat” explica un membre de la direcció nacional d’UDC.
L’acord sobre l’Estatut i el finançament a què va arribar dissabte Artur Mas amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha encès les alarmes en el sector sobiranista de CDC. Els ‘talibans’ temen que el pacte amb el PSOE allunyi CiU de les posicions més nacionalistes que ha defensat des que és a l’oposició. Els sobiranistes, amb Felip Puig al capdavant, creuen que la bona relació amb el PSOE -que atribueixen als esforços de Josep Antoni Duran Lleida, màxim enemic dels ‘talibans’ dins de la federació- resituarà ERC com al referent nacionalista català.
També pressiona Mas el portaveu de CDC, David Madí, tot i que per motius diferents als de Puig. Madí considera que l’acord perjudica la seva estratègia electoral i demana a Artur Mas que busqui algun pretext per trencar-lo, el que sigui. Els càlculs de Madí diuen que el fracàs de l’Estatut forçaria el trencament del govern tripartit i, de retruc, un avançament electoral que CiU hauria d’aprofitar per col·locar Mas al Palau.
Per diferents bandes, doncs, un sector de la galàxia mediàtica nacionalista ha rebut instruccions de llançar missatges contraris al pacte Mas-Zapatero, i per això resulta habitual escoltar opinadors com Francesc-Marc Álvaro i Vicenç Villatoro renegant de l’acord assolit per Mas.
El jersei d’excursionista de Pujol
Descontent amb Mas també ho està l’entorn de Pujol. L’expresident, que en els dos moments crucials de l’Estatut sempre es va mostrar partidari del ‘no’ -abans de l’aprovació del projecte al Parlament i en la Comissió Executiva Nacional convergent prèvia a l’acord Mas-ZP-, va acompanyar Mas en la roda de premsa triunfal de diumenge passat per obligació. La família i els col·laboradors més immediats de l’expresident no perdonen a Mas que el forcés a estar a la roda de premsa, on va acudir amb el jersei d’anar d’excursió i amb rostre extremadament seriós. La cara de Pujol, com la de Duran Lleida, era un poema.
Quan la desolació s’havia apoderat, ahir, de Josep Piqué i els seu entorn més proper després que Ángel Acebes desautoritzés públicament al líder del PP català per reconèixer elements positius en el projecte d’Estatut acordat pels socialistes i CiU, al diputat Daniel Sirera se’l veia força content al Parlament. Sirera és un home del PP català que manté oberts els ponts de contacte amb Aleix Vidal-Quadras, l’etern enemic de Piqué que vol un PP de Catalunya clarament alineat amb les tesis que propugna desde Madrid la direcció del carrer Génova. Si Piqué hagués dimitit, molt probablement Vidal-Quadras i Daniel Sirera haurien fet un brindis amb cava, segurament extremeny.
Recentment, Sirera va viatjar a Brussel·les acompanyat de Dolors Montserrat -dirigent que va mantenir un acarnissat tour de force amb Piqué en l’últim congrés dels populars- per entrevistar-se amb l’eurodiputat Vidal-Quadras. Van conspirar contra Piqué? Els contiguts de la reunió no han trascendit, encara, però més d’un, al PP, hi posaria la mà al foc.
De mala passada en mala passada
Sirera, a esquenes de Piqué i en contra de les tesis de l’exministre, més partidari de fer una oposició moderada a Catalunya, s’ha dedicat últimament a filtrar informacions a la premsa amb l’objectiu de mantenir el clima de crispació política i social en què es defensen tan bé els populars. Sirera va ser el responsable, per exemple, d’intoxicar a la premsa amb una informació falsa que feia referència a la negativa del Govern a reconèixer la tasca de la Policia Nacional.
La mà de Sirera també és darrera de les polèmiques sobre la llengua catalana que hem llegit al llarg de les últimes setmanes als diaris. De tot això, Josep Piqué tampoc en sabia res.
La relació que mantenen Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida passa per un moment molt difícil, malgrat l’acord sobre l’Estatut. Els dos polítics fa mesos que mantenen un pols de poder per veure qui s’acaba presentant davant l’opinió pública com el líder amb més influència i capacitat política. Aquesta lluita d’egos ens ha deparat, en les darreres setmanes, escenes que haurien fet les delícies dels amants dels ‘culebrots’ televisius. Curiosament, les baralles entre els dos dirigents de CiU han acabat amb una foto de circumstàncies que avui donen gairebé tots els diaris, excepte “El País”. A la imatge es veuen Mas i Duran donant-se la mà amb Zapatero. El somriure forçat del líder d’UDC denota certa impostura en la seva expressió.
El primer dels últims desencontres entre Mas i Duran va tenir lloc el 5 de gener, a l’hotel Palace de Madrid. Duran era l’amfitrió d’una trobada que reuniria al ministre José Montilla, el portaveu parlamentari socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, i el secretari d’Estat d’Hisenda, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Mas també hi va anar, però va haver de buscar tot sol l’habitació perquè Duran Lleida, en una mostra de descortesia, no el va esperar a l’entrada. “No volia fer-se la foto amb Mas de cap manera”, explica un dirigent d’UDC. Així a Mas no li va quedar més remei que preguntar a la recepció per l’habitació de Duran. Les càmeres de televisió van immortalitzar l’incòmode i solitari moment que va viure el president de CiU a l’hotel madrileny.
Mas amb Zapatero, Duran a Baqueira
Mas es va anotar el lleig que li va fer Duran i dies després s’hi va tornar: El segon desencontre va ser dissabte passat (21 de gener). Aquell dia, Duran estava esquiant i disfrutant d’un cap de setmana de relax a l’estació de Baqueira Beret quan es va assabentar que el seu ‘company’ de federació havia viatjat a Madrid per entrevistar-se amb Zapatero. Ningú havia informat Duran, que va rebre la notícia amb una emprenyada considerable.
Mas, obsessionat amb aparèixer com el salvador de l’Estatut, va viatjar a la capital espanyola amb la seva dona, Elena Rakosnik, i es va apuntar el ‘tanto’, deixant Duran Lleida amb un pam de nas. En la roda de premsa que el líder de CiU va oferir diumenge per explicar els continguts de la trobada, la cara de Duran era un autèntic poema. El president del Comitè de Govern d’UDC va flanquejar Mas en la compareixença pública -juntament amb Jordi Pujol i Xavier Trias- amb cara de pomes agres, agríssimes.
El conegut i influent empresari Leopoldo Rodés, fundador de Media Planning i president de l’Instituto de la Empresa Familiar, va oferir, el 17 de gener passat, un sopar a casa seva. En la llista d’il·lustres convidats no hi van faltar Javier Godó, del Grup Godó; José Manuel Lara-Bosch, del Grup Planeta; Fernando Casado, president de la Escuela de Administración de Empresas (EAE) i director general de l’Instituto de la Empresa Familiar; Lluís Carulla, del grup Agrolimen; Antoni Brufau, president de Repsol; Paco Roig, propietari de la cadena de supermercats Mercadona; ni tampoc Artur Mas, president de CiU. Es va parlar de l’Estatut, “sense embuts”, expliquen alguns dels assitents a l’acte.
El sopar a can Rodés se celebrava quan encara faltaven uns dies per la reunió secreta Mas-Zapatero, i el president de CiU hi va acudir amb la intenció de tranquilitzar el poder econòmic: En principi, els va explicar, CiU està pel no a l’Estatut. Però que ningú es preocupi, va dir Mas, perquè, en cas que la reforma embarranqui, CiU garantirà l’estabilitat política a Espanya oferint un pacte al PSOE de Zapatero.
Els empresaris van rebutjar els arguments del líder convergent i li van exigir que busqués un acord el màxim de ràpid amb el PSOE. Li van expressar la seva preocupació pel boicot als productes catalans, per la crispació generada pel PP al voltant de l’OPA de Gas Natural a Endesa. Van reclamar a Mas un acord sobre l’Estatut i, sobretot, un pacte amb Zapatero sobre finançament. Per com han anat les coses, hem de pensar que l’empresariat català es va sortir amb la seva.
Els estira-i-arronsa entre el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i els negociadors de l'Estatut de CDC han estat constants, aquests dies, al Congrés. Un nou capítol: Convergència Democràtica es va dedicar, dijous al matí, segon dia de marató negociadora a Madrid, a fer córrer que s’havia programat d’urgència una reunió entre Artur Mas, Duran Lleida i el president Zapatero.
Al migdia, Duran sortia en roda de premsa per explicar als periodistes com anaven les coses, segons CiU. Li van preguntar per la suposada reunió amb Zapatero. Amb gest seriós, Duran va respondre que CiU negocia l’Estatut amb dos interlocutors del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba i Diego López Garrido, i que res de negociar amb Presidència. D’altra banda, des de CDC es va vendre que la reunió de la Comissió Executiva Nacional d’avui va ser convocada d’urgència amb la finalitat que el partit es posicionés oficialment “per la dificultat del pacte” sobre l’Estatut. Duran va negar-ho i va afirmar davant la premsa que l’Executiva es reunia de forma ordinaria i que en cap cas la convocatòria havia estat condicionada per l’Estatut.
El dimecres 21 de desembre, el diari La Razón obria la portada i la secció de Nacional amb una notícia que revelava una reunió secreta a la Moncloa entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas: “Zapatero y Mas se reúnen en La Moncloa para desbloquear la negociación del Estatut”, deia el titular. En la primera edició del diari, firmava la notícia Inmaculada G. de Molina. En edicions següents, el titular que anunciava la trobada va desaparèixer del mapa i va ser substituït per un altre: “Montilla y Mas se reúnen para desbloquear la negociación de la reforma del Estatut”.
Resulta que la reunió entre Mas i Zapatero no es va produir mai. En veritat, aquell dia de desembre, en la seva visita a Madrid, el president de CiU va mantenir contactes, acompanyat de Josep Antoni Duran Lleida, amb Alfredo Pérez Rubalcaba i José Montilla.
Com és, doncs, que la periodista va cometre aquell error garrafal? Es va confondre? No, de cap manera. Segons ha pogut saber lasantaespina, el secretari Executiu de CDC, David Madí, va filtrar la falsa notícia a Inmaculada G. de Molina. Al diari madrileny encara cueja la monumental empipada que els va provocar l’enverinada filtració del responsable de comunicació convergent.
El president d’ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, està molest amb Jaume Bosch, vicepresident del partit, perquè aquest, inesperadament, va desoir la consigna de la direcció ecosocialista de facilitar al màxim l’acord en l’Estatut durant la reunió que ahir els partits catalans van mantenir al Parlament. La trobada havia de servir per acostar posicions, però la insistència de Bosch va provocar que una qüestió que ja estava tancada, la de les competències compartides, es tornés a reobrir. Bosch va acabar arrossegant ERC cap al desacord i això li va valer l’amonestació de Saura, defensor de mantenir postures conciliadores.
Dirigents d’ICV atribueixen l’actitud de Bosch en la reunió del Parlament a un afany d’obtenir protagonisme polític i mediàtic. CiU no va desaprofitar l’ocasió per criticar la poca solvència negociadora d’ERC i ICV.
Artur Mas ho té clar: Si Catalunya aconsegueix un bon Estatut ell ho té molt pelut per arribar a la Presidència de la Generalitat. Així ho reconeix el president de CiU als seus col·laboradors i a alguns periodistes “de confiança” que han parlat amb lasantaespina. En una d’aquestes converses privades, en Mas va dir textualment: “Si diem que sí a l’Estatut i és un bon Estatut, i a Madrid idealment s’acabés aprovant sense retocs, sé que seria gairebé impossible guanyar les pròximes eleccions. Ja ho sé. Sé quin risc corro”. Clar i català.
‘Poderoso caballero es don Dinero’. La sabiduria popular acostuma a ser infal·lible i tampoc l’erra en el cas del president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio. L’entorn del dirigent provincial no es pot estar aquests dies d’explicar en veu baixa i amb la boca petita, això sí, que Aregio no vol ser alcalde perquè cobraria força menys del que cobra a la Diputació. Deixar la Diputació és una de les condicions que li imposa UDC a Aregio si vol ser el substitut de Joan Miquel Nadal a l'Ajuntament.Ara, el sou anual d’Aregio a la Diputació és d’aproximadament 85.000 euros. A aquesta suma, cal afegir-hi els aproximadament 45.000 euros que cobra de l’Ajuntament en concepte d’“assistència”, segons dades oficials. En total, doncs, al cap de l’any Aregio s’embutxaca 130.000 euros (21,6 milions de les antigues pessetes!). O el que és el mateix, 10.800 euros mensuals, o 356 euros diaris (60.000 pessetes!).
No és d’extranyar, doncs, que no vulgui deixar el seu lucratiu càrrec a la ‘Dipu’ per anar a fer d’alcalde, i menys quan Nadal li ha deixat un panorama bastant complicat: A l’Ajuntament, CiU depèn del PP i la lluita fratricida entre CDC i UDC per desingar el nou candidat encara continua. Aregio és el candidat de CDC -tot i no comptar amb el suport d’una part de la cúpula del partit-, mentre que Albert Vallvé és el candidat que vol Unió.
Vallvé estaria disposat a deixar el camí cap a l’alcaldia lliure a Joan Aregio a canvi de la presidència de la Diputació. La proposta va fer treure’s la calculadora de la butxaca a Aregio que, ràpidament, va veure que hi perdia diners. La resposta del candidat de CDC va ser un no rotund, i més si es té en compte que els càrrecs d’alcalde i de president de la Diputació no són incompatibles.
Si Aregio hagués acceptat els tractes de Vallvé hauria passat de cobrar 130.000 euros anuals a guanyar-ne només de l’ordre de 36.000 (32.000 de sou base, més complements). És a dir, 3.000 euros al més, o 98 euros diaris que queden molt lluny dels 356 que ingressa ara. ‘Poderosísimo caballero’ és, doncs, ‘don Dinero’.
Avui l’actualitat a Catalunya ha estat marcada per la reunió de líders polítics al palau de la Generalitat. La lògica, doncs, portava a pensar que els partits reservarien el protagonisme mediàtic als seus representants en la trobada, i així ha estat en els casos de Manuela de Madre, del PSC, Joan Puigcercós, d’ERC -resulta que en Carod és a Israel- i Joan Saura, d’ICV.
En canvi, per una vegada més, Artur Mas ha estat la nota discordant i ha vist com els seus ‘colegues’ Felip Puig i Duran Lleida intentaven mossegar-li quota de pantalla convocant rodes de premsa al Parlament i a Madrid respectivament. Les tres compareixences davant dels mitjans s’han succeït en només una hora. Potser a CiU volen entrar en el llibre Guinness i batre el rècord mundial de compareixences públiques de polítics. A aquest pas ho aconseguirà, no en tenim cap dubte.
La lluita interna entre els tres dirigents de CiU no és cap novetat i es fa evident que cada dia que passa Mas, Puig i Duran tenen menys escrúpols a l’hora d’escenificar les seves desavinences públicament.
Així, aquest matí, mentre en la seva roda de premsa a Barcelona en Mas advertia al Govern de Zapatero que la retirada de l’Estatut és una possibilitat real -“tenim un roc a la faixa”, ha dit-, a Madrid, un Duran que es nega a perdre protagonisme en la negociació anunciava avenços en el finançament. Això, unes poques hores abans que en Mas i en Duran es reunissin amb representants socialistes a Madrid per seguir negociant. I el pobre Pujol que no guanya per ensurts...
Unes declaracions a la premsa de la portaveu d’UDC, Joana Ortega, crítiques amb la campanya publicitària que va fer CiU contra el Govern amb motiu del segon aniversari dels acords del Tinell (allò del ‘Més o Mas?’) van desencadenar una bronca antològica en la Comissió Executiva Nacional (CEN) de CiU, celebrada el 19 de desembre passat. Ortega va declarar a alguns mitjans que els anuncis que van sortir a la premsa -pensats pel secretari de comunicació, David Madí- no comptaven amb el vist-i-plau d’Unió i, per tant, no representaven la federació.
En la reunió de la CEN, Fernández Teixidó, Felip Puig i el mateix Artur Mas no es van poder estar de retreure a Ortega i a Unió la seva actitud. Van criticar que els democratacristians es dediquin a “evidenciar les diferències” en el si de la federació públicament en lloc de “rentar la roba bruta a casa”. Acte seguit va aparèixer Duran Lleida en escena i va retreure a Mas i companyia que sovint CDC filtrava declaracions contràries a la seva persona. Pujol no va poder aguantar més i davant les bufetades verbals que van intercanviar Mas i Duran pels anuncis de Madí va abandonar la CEN empipadíssim. “Ho va fer irritat, empipat com no se’l veia feia molt de temps”, corrobora un destacat dirigent de CiU.
A mitjans de desembre el Parlament Europeu va aprovar l’informe Fortou que, elaborat a partir de 15.000 queixes de ciutadans, censurava els excessos urbanístics comesos a la costa de València sota els governs d’Eduardo Zaplana. L’informe es va aprovar per 550 vots a favor, 45 en contra i 25 abstencions. Entre els vots contraris s’hi va comptar el de l’eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, que forma part de l’Aliança de Liberals i Demòcrates d’Europa. Amb Guardans, van votar contra l’informe Fortou personatges com Carlos Iturgáiz y Jaime Mayor Oreja. Amb el seu vot, Guardans -i per defecte CiU- van aprovar la política urbanística de Zaplana. Tota una declaració de principis. Abans de la votació, l’eurodiputat de CiU va enviar una carta als seus companys de grup i als eurodiputats espanyols en què els demanava que l’ajudessin a esmenar el 60% de l’informe Fortou.
La corda es continua tensant entre CDC i UDC a Tarragona. Cansats de les reiterades negatives de Convergència a discutir sobre qui ha de ser el candidat a l’alcaldia, els democratacristians han encarregat una enquesta a una empresa que habitualment treballa per a CDC per comprovar quines possibilitats té Albert Vallvé, el que Unió proposa per substituir Joan Miquel Nadal. Fonts d’UDC han confirmat que l’enquesta revela que Vallvé és un candidat molt més ben valorat que Joan Aregio, l’alcaldable que proposen Artur Mas i el secretari d’Organització convergent, Lluís Coromines. A CDC es fan l’orni i quan a UDC els pregunten per l’enquesta responen amb un no ho sé/no contesto. Mentrestant, vista la dificultat perquè CDC accepti cedir el cap de llista, Unió reclama per a Vallvé la presidència de la Diputació -que ara ocupa Aregio- i a canvi participar en la promoció de Joan Aregio com a candidat fins a final de mandat. CDC també s’hi nega en rodó.
