Temps difícils, gent seriosa: gestió de les nevades

Com es van gestionar les nevades del 2001, amb el conseller en cap Artur Mas, i les del 2010, amb el president Montilla? Temps difícils, gent seriosa

Eleccions anticipades?

Tot i que el Mas diu que no, que d'eleccions anticipades res de res, el seu gos d'atura no es talla ni un pèl. Quant podrà aguantar fent veure que no té pressa?

Un míting de poca volada

A l’acte de consagració d’Artur Mas com a candidat de CiU al Palau de la Vall d’Hebrón de Barcelona, periodistes i convidats estaven d’acord majoritàriament en una cosa: el discurs de Mas no només va ser el més fluix de la vetllada, sinó segurament el pitjor que se li ha sentit en anys.
A banda de repetir idees per enèsima vegada (el 2003 i el 2006 ja es presentava com a nou, ja clamava per la il·lusió, ja buscava equilibris entre sobiranisme i centralitat), al llarg d’una hora va ser incapaç de donar un sol titular.
I és per això que absolutament tots els mitjans destacaven la mateixa “exclusiva”, la predisposició de Mas a fitxar independents, però fins i tot això ell mateix va haver-ho de matisar l’endemà. Una altra coincidència entre els assistents: Duran i Lleida va estar infinitament més mordaç en el seu discurs, molt més polític i concret. No cal dir que a les files de CDC aquesta evidència va provocar més d’un senyal d’inquietud.

El lideratge de Mas, eternament qüestionat

Tot i que apel·len al somriure per canviar-li la cara de ressentiment i venen canvi encara que presentin un candidat per tercera vegada, la veritat és que, internament, l’actitud dels convergents és molt diferent. No és difícil que alguns dirigents territorials admetin en privat que no les tenen totes amb Mas i continuen desconfiant de les estratègies de Madí.
Però és que tampoc fa la sensació que la fe en Mas sigui cega des de la mateixa direcció del partit: una bona prova és que, tot i que la tàctica fins ara era reivindicar Mas per sobre del passat gloriós de CiU, la federació torna a recórrer a Jordi Pujol per fer de teloner de la majoria d’actes.

Pelegrí desapareix d’escena

Just la setmana que s’obria el debat sobre qui havia d’encapçalar la candidatura de CiU per Lleida, i quan quedava clar que la federació volia fer valer el nom de Marta Alós per sobre del de Josep Maria Pelegrí, aquest últim va desaparèixer misteriosament a la cita setmanal al faristol del Parlament que protagonitza amb Oriol Pujol.
El portaveu va excusar l’absència de Pelegrí emparant-se en la seva agenda, però el cas és que ningú no se’l va acabar de creure tractant-se d’un tema particularment verinós per a les relacions entre CDC i Unió. Els mateixos dies, a més, una enquesta interna de CiU revelava que Pelegrí era el polític de la federació millor valorat pels lleidatans.

Misterioses “desaparicions” a CiU

Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.

Puig conspira contra el president de l’ACM

El número 2 de CiU, Felip Puig no és gaire amic dels companys de partit que s’aparten de les seves doctrines. Per aquest motiu, l’objecte actual de les seves conspiracions és Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
El motiu? Doncs que Esteve ha signat els Pactes Nacionals impulsats pel president de la Generalitat, José Montilla. Aquesta bona disposició al pacte no ha agradat a Puig, que ara mou fils per castigar-lo. Es dóna el cas, a més, que Esteve i Montilla mantenen una bona sintonia des que el segon era alcalde de Cornellà.