La Santa Espina

Temps difícils, gent seriosa: gestió de les nevades

2010-03-10T07:36:00.000+01:00

Com es van gestionar les nevades del 2001, amb el conseller en cap Artur Mas, i les del 2010, amb el president Montilla? Temps difícils, gent seriosa

Eleccions anticipades?

2010-02-23T11:28:00.002+01:00

Tot i que el Mas diu que no, que d'eleccions anticipades res de res, el seu gos d'atura no es talla ni un pèl. Quant podrà aguantar fent veure que no té pressa?

Un míting de poca volada

2010-02-16T09:25:00.000+01:00

A l’acte de consagració d’Artur Mas com a candidat de CiU al Palau de la Vall d’Hebrón de Barcelona, periodistes i convidats estaven d’acord majoritàriament en una cosa: el discurs de Mas no només va ser el més fluix de la vetllada, sinó segurament el pitjor que se li ha sentit en anys.
A banda de repetir idees per enèsima vegada (el 2003 i el 2006 ja es presentava com a nou, ja clamava per la il·lusió, ja buscava equilibris entre sobiranisme i centralitat), al llarg d’una hora va ser incapaç de donar un sol titular.
I és per això que absolutament tots els mitjans destacaven la mateixa “exclusiva”, la predisposició de Mas a fitxar independents, però fins i tot això ell mateix va haver-ho de matisar l’endemà. Una altra coincidència entre els assistents: Duran i Lleida va estar infinitament més mordaç en el seu discurs, molt més polític i concret. No cal dir que a les files de CDC aquesta evidència va provocar més d’un senyal d’inquietud.

El lideratge de Mas, eternament qüestionat

2010-02-11T09:37:00.002+01:00

Tot i que apel·len al somriure per canviar-li la cara de ressentiment i venen canvi encara que presentin un candidat per tercera vegada, la veritat és que, internament, l’actitud dels convergents és molt diferent. No és difícil que alguns dirigents territorials admetin en privat que no les tenen totes amb Mas i continuen desconfiant de les estratègies de Madí.
Però és que tampoc fa la sensació que la fe en Mas sigui cega des de la mateixa direcció del partit: una bona prova és que, tot i que la tàctica fins ara era reivindicar Mas per sobre del passat gloriós de CiU, la federació torna a recórrer a Jordi Pujol per fer de teloner de la majoria d’actes.

Pelegrí desapareix d’escena

2010-02-09T09:37:00.006+01:00

Just la setmana que s’obria el debat sobre qui havia d’encapçalar la candidatura de CiU per Lleida, i quan quedava clar que la federació volia fer valer el nom de Marta Alós per sobre del de Josep Maria Pelegrí, aquest últim va desaparèixer misteriosament a la cita setmanal al faristol del Parlament que protagonitza amb Oriol Pujol.
El portaveu va excusar l’absència de Pelegrí emparant-se en la seva agenda, però el cas és que ningú no se’l va acabar de creure tractant-se d’un tema particularment verinós per a les relacions entre CDC i Unió. Els mateixos dies, a més, una enquesta interna de CiU revelava que Pelegrí era el polític de la federació millor valorat pels lleidatans.

Misterioses “desaparicions” a CiU

2009-12-02T09:40:00.000+01:00

Passat l’estiu, s’han produït unes estranyes desaparicions a la primera línia de Convergència i Unió. Per una banda, Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, sembla amagat des que va fer la promoció del seu llibre, segurament perquè l’entorn d’Artur Mas té por que el votant es posi a comparar les respectives virtuts.
L’altre que ha perdut tota pistonada mediàtica és Quico Homs, a qui mantenen endreçat després del seu fracàs com a principal opositor al nou sistema de finançament. Aquest és un tema que incomoda molt a CiU perquè la percepció ciutadana sobre l’acord és positiva i la coalició no vol que se’n parli. I com que cada vegada que Homs obria la boca sortia una veu molt autoritzada rebatent-lo, des de la federació s’ha optat per apartar-lo dels micròfons i mantenir-lo distret amb xerrades informatives per a militants.

Puig conspira contra el president de l’ACM

2009-10-27T09:45:00.002+01:00

El número 2 de CiU, Felip Puig no és gaire amic dels companys de partit que s’aparten de les seves doctrines. Per aquest motiu, l’objecte actual de les seves conspiracions és Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
El motiu? Doncs que Esteve ha signat els Pactes Nacionals impulsats pel president de la Generalitat, José Montilla. Aquesta bona disposició al pacte no ha agradat a Puig, que ara mou fils per castigar-lo. Es dóna el cas, a més, que Esteve i Montilla mantenen una bona sintonia des que el segon era alcalde de Cornellà.

El cap de premsa de Mas, enxampat fent el maulet

2009-09-14T20:07:00.006+02:00

Ja havíem informat que Joan Maria Piqué, cap de premsa de l’Artur Mas, és un personatge més aviat obscur que es distingeix pel seu odi a Unió Democràtica i un independentisme desaforat que deixa els de la grada sobiranista de CDC en simples amateurs. La seva eufòria independentista es va desfermar el dia de la consulta d’Arenys, on va fer-se fotos al costat de totes les estelades que va trobar i no va tenir manies a saltar com un maulet més en conèixer-se els resultats de la consulta. Així ha quedat immortalitzat aquest dilluns en una foto del diari El País. Flac favor fa l’amic Piqué al seu cap, que aquests dies se les ha vist magres per fer-se l’independentista i desmentir-ho l’endemà sense que es notés massa la diferència.

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (2)

2009-07-23T10:34:00.002+02:00

Indignació d’Oriol Pujol. Què és això d’insinuar que CiU va donar suport a la LEC a canvi d’una foto? CiU no vol protagonisme, només vol contribuir als grans pactes de país! Molt creïble. A aquestes alçades de la partida tot el gremi periodístic d’aquest país sap que Mas no es despentina si no és a canvi d’una bona instantània. I amb la LEC no va ser una excepció. CiU hi donarà suport, però només si hi ha foto. El mateix Oriol en persona es va encarregar de fer els tractes amb Palau del com i el quan. I a algun indiscret dirigent de CiU se li va escapar... Coordinació!

L’home a qui li agradava sortir a les fotos (1)

2009-07-10T16:32:00.001+02:00

Dimarts treien foc pels queixals a can Còrsega. A la seu de Convergència encara recorden la sang, suor i llàgrimes que va costar, al febrer de 2002, aconseguir la tan preuada foto del conseller en cap amb en Pau Gasol. En aquella ocasió Artur Mas, ungit ja com a candidat de CiU i amb despatx a la plaça Sant Jaume, va haver de posar-se la gorra, agafar els trastets i viatjar fins a Memphis per aconseguir retratar-se amb el català els Grizzlies. Tot per la foto. La rabieta dimarts va ser sonada. En Pau era a Palau entrevistant-se amb el President Montilla.

Duran venta un clatellot al Madí

2009-06-16T17:27:00.004+02:00

No en el sentit literal del terme, però ha estat una clatellada en tota regla el que li ha donat Josep Antoni Duran i Lleida a David Madí en demanar que CiU faci una campanya sense estridències a les eleccions catalanes.
Duran no vol ni documentals ni signatures en fals davant el notari. De fet, això respon a l’evidència que la federació vol recuperar velles aliances per recuperar el control de la Generalitat, i queda clar que alguns dirigents responsabilitzen Madí d’estar a l’oposició. Per cert que les crítiques de Duran han estat avalades per ni més ni menys que Jordi Pujol, que al seu torn ha demanat una campanya “tranquil·la”.

Madí fa documentals, Homs va a Port Aventura

2009-06-12T08:05:00.000+02:00

La campanya de CiU per a les eleccions europees no l’ha planificada David Madí, sinó Quico Homs, i la veritat és que s’ha notat. El to general ha estat força descafeïnat, per més que les sortides de to de Ramon Tremosa hagin recordat perillosament l’estil de Madí en més d’una ocasió.
Homs, en lloc d’apostar per documentals i atacs indiscriminats, s’ha decantat per crear espais d’expressió per al candidat, que s’hi ha prestat sense problemes gràcies a un ego desbordat. Les diferències entre Madí i Homs es fan evidents en el llegat audiovisual de la campanya: hem vist els líders de CiU pujats a un trenet, ballant com si estiguessin en una festa major i enfilats a les atraccions de Port Aventura.
A en Madí, això sí, no el vam veure ni en trenet, ni ballant ni divertint-se al parc d’atraccions.

Les alternatives de CiU a Europa

2009-05-20T08:15:00.000+02:00

Descartat Ignasi Guardans per encapçalar la llista de CiU a les europees, Artur Mas tenia a sobre la taula més candidats a part de Ramon Tremosa: un era Josep Maria Cullell, que el líder de CiU va descartar per massa vell i massa moderat, i Joaquim Llimona, que fins i tot es va posar en contactes amb representants del sector econòmic perquè convencessin Mas de la seva idoneïtat. Però Mas, finalment, es va decantar per Tremosa perquè era el més sobiranista dels possibles candidats i així acontentava, de passada, les dèries del seu número 2, Felip Puig.

Puig deixa Mas en evidència

2009-05-15T08:13:00.003+02:00

Recentment, Felip Puig va revelar en una entrevista a TV3 que Artur Mas havia pactat la Presidència de la Generalitat amb José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva famosa reunió en plena negociació de l’Estatut. Segons Puig, l’operació consistia en un canvi de cromos: els socialistes respectaven la llista més votada i, a canvi, els convergents garantien l’estabilitat al Congrés.
El que passa és que aquestes declaracions no venien el cas ni tenien cap bona voluntat: revelant que Mas havia mercadejat amb la Presidència de la Generalitat, Puig tornava a deixar Mas en evidència, en una llarga llista de travetes que li posa cada cop que el líder de CiU sembla voler tornar a la moderació

L’ego de Tremosa

2009-05-13T08:26:00.003+02:00

Ramon Tremosa té fama de moltes coses, però hi ha una certa unanimitat en considerar-lo un home amb habilitat verbal, però força mancat de coneixements. Parla bé, però és poc científic. A més a més, els que l’han tractat asseguren que té un ego superlatiu, fins al punt que el seu amor per ell mateix ha acabat delatant-lo en saltar a la palestra pública. A l’entrevista que publicava l’Avui fa uns dies, per exemple, Tremosa apareixia fotografiat mirant-se al mirall. I no hi ha dubte veient la imatge que Tremosa s’observa amb satisfacció, encantat d’haver-se conegut. Una mica com el seu padrí Artur Mas, en definitiva.

Els radicals de CDC s’empipen amb Mas

2009-05-05T22:01:00.002+02:00

Mas sembla haver-se imposat una certa moderació durant les últimes setmanes, segurament escaldat pels excessos verbals de Ramon Tremosa i per la necessitat de retrobar la complicitat de la plana major d’Unió. Però, es clar, aquesta actitud li està passant factura amb els més radicals de CDC, que no veuen amb bons ulls que Mas abandoni els senders del sobiranisme exacerbat. L’empipada més recent d’aquest sector es va produir a la recent conferència econòmica del líder de CiU, i va ser perquè al final de l’acte no va sonar “Els Segadors” com és tradicional a les cerimònies que munta la federació.

Les votacions de Sirera

2009-04-30T08:21:00.000+02:00

No és cap secret que al PP de Catalunya tothom va a la seva i que l’autoritat d’Alícia Sánchez Camacho és més aviat discutible. Daniel Sirera, un dels damnificats per les decisions i ingerències de Rajoy arran del darrer congrés del partit, sembla que ha apostat fort a l’hora d’oposar-se a les decisions de la nova líder. Una de les seves mesures de força és absentar-se de votacions al Parlament de mocions presentades per la seva formació, tot i que també ha utilitzat allò tan vell de fer veure que s’equivoca de botó i votar-hi directament en contra.

Mas punxa en “prime time”

2009-04-22T08:21:00.005+02:00

L’entrevista que li va regalar TV3 a Artur Mas no li va sortir massa a compte a la cadena en termes comercials: tot i que s’anunciava a bombo i plateret com si el líder de CiU hagués de revelar qui hi ha vida en altres planetes, la veritat és que les seves divagacions van atraure poc més de 300.000 persones i només el 10,5 per cent de quota de pantalla. I això que era en una hora immillorable (dos quarts de deu del vespre, quan teòricament podia arrossegar l’elevada audiència del Telenotícies) i un dimecres, on no hi ha la guerra oberta entre sèries espanyoles o nord-americanes d’altres dies de la setmana. És el que té sortir a la tele per no dir res.

Pujol plegarà si Mas pacta amb el PSC

2009-04-20T08:09:00.000+02:00

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, va dient que Artur Mas ha pres consciència que l’única opció de tornar al poder és governant amb el PSC, ja que les enquestes apunten a una bipolarització que no permetran gaires aritmètiques parlamentàries. Però Pujol, que forma part de la grada més radical dels convergents, també va dient que, si això passa, ell plega i se’n va cap a casa. Queda clar que les decisions de Mas, tirin per on tirin, estan condemnades a ser qüestionades per tothom.

Els pecats del pare

2009-04-14T08:08:00.002+02:00

Artur Mas està passant per un mal moment personal. El líder de CiU està deprimit perquè no sabia res de la implicació del seu pare, Artur Mas Barnet, en la trama d’evasió fiscal a Liechtenstein, i així ho explica a tothom que li pregunta pel tema.
Mas no s’esperava això del seu pare, i la seva dona està sent qui més el recolza en aquests moments tan difícils. Segons les investigacions de la Fiscalia Anticorrupció, el pare de Mas té en el paradís fiscal un dipòsit al seu nom de més de 2 milions d’euros.

Rajoy, mans netes

2009-04-07T08:10:00.001+02:00

En un acte celebrat a Barcelona, Mariano Rajoy es va referir en privat als casos de corrupció que en les darreres setmanes han anat esquitxant el PP. I va afirmar amb rotunditat que es mantindrà al capdavant del seu partit “perquè sóc l’únic que no té morts a l’armari”. Així de clar. Està bé que defensi que l’únic que està net és ell, però també és veritat que no deu ser gaire còmode saber que els que t’envolten no són precisament germanetes de la caritat...

Les eleccions basques fan saltar les alarmes a CiU

2009-03-29T19:05:00.002+02:00

Artur Mas va participar en un acte la campanya d’Ibarretxe a les darreres eleccions basques, on va anar a plorar una mica (per enèsima vegada) sobre els perills de guanyar unes eleccions i no governar. El cas és que el líder de CiU se les va arreglar per sortir a la foto aquell dia, però durant la nit electoral basca no es va veure cap convergent per enlloc.
El motiu? Doncs que han preferit quedar-se entre bastidors perquè a les enquestes ja s’hi reflectia que el PNB pagaria electoralment derives radicals com el Pla Ibarretxe. I, vistos els resultats, a CiU han saltat totes les alarmes i prefereixen que no se’ls vinculi gaire a determinat tipus de factures polítiques. De fet, a Jordi Pujol ja no li va fer gens de gràcia que es vinculés la federació amb els nacionalistes bascos.

Les prèdiques de Quico Homs

2009-03-17T15:40:00.000+01:00

Ja ens hem fet ressò que Quico Homs predica que el món s’acaba a tot aquell que el vulgui escoltar, sobretot en el que respecta a la negociació del nou sistema de finançament. I és per aquest motiu que es dedica a participar en tot acte públic on hi hagi micròfon i li donin permís per utilitzar-lo.
A finals de gener va participar en un sopar tertúlia a Barcelona on va advertir de l’estafa del nou finançament abans, fins i tot, que hi hagi un acord. El profeta va repartir insults a tort i a dret, va titllar de sectari a tot polític que no fos militant del seu partit i va arribar a dir perles com que “els espanyols no saben raonar, només entenen de força i morts sobre la taula”. Cal recordar que aquest senyor, en una entrevista a RAC-1, ja va vincular aquests conceptes al fet que el País Basc tingui el concert econòmic.

Números que no quadren

2009-03-09T15:41:00.002+01:00

CiU, i Oriol Pujol en particular, són molt amics de fer compareixences informatives saturades d’informació i amanides amb tot tipus de gràfics en Power Point. Generalment s’allarguen fins a l’extenuació, i fan anar els seus organitzadors d’autèntic bòlit, entre altres coses perquè farceixen les dades de comparatives no sempre encertades.
Fa poc, per exemple, Pujol apareixia en roda de premsa al Parlament per criticar el pacte Estat-Generalitat d’inversions en infraestructures, i per confirmar les seves teories de la conspiració repartia uns papers que revelaven la suposada falta de diners contemplats en l’Estatut.
El problema és que, sumant les xifres, aquestes no quadraven amb els números reclamats per Pujol. Esperem que no tingués previst anar amb aquest document al Ministeri d’Economia...

Sortir a la foto

2009-03-03T15:19:00.002+01:00

Una altra mostra de la insistència de Mas a sortir a la foto es va produir a la presentació del llibre de memòries “Oda inacabada”, de Pasqual Maragall. Durant l’acte era claríssim que intentava ser fotografiat amb l’homenatjat en tot moment, arribant a l’extrem de fer declaracions a la premsa en un acte en què ell, no cal dir-ho, no era el protagonista. La seva espoliació de la figura de Maragall ha tingut quotes igualment lamentables, com aquella vegada que li va dedicar un vídeobloc amb el títol “Rivals, però no enemics”. Algú li podria recordar la gran quantitat d’insults que li va dedicar a Maragall quan aquest era cap de l’oposició...

No és Aguirre tot el que llueix

2009-02-26T09:19:00.000+01:00

La presidenta de la Comunitat de Madrid i aspirant a destronar Rajoy, Esperanza Aguirre, no és rossa com llueix en els actes, sinó que és pèl-roja. Resulta que la dirigent popular, famosa pels seus improperis i la seva “amistat” amb Gallardón, es tenyeix de manera constant des dels 22 anys. O sigui, que va de rossa des de fa 34 anys.
Si és que ja és veu que al PP, res és el que sembla i tothom té quelcom que ocultar... i tant de bo que sols fos això...

Les propostes de Mas creen malestar

2009-02-23T16:00:00.001+01:00

Com era de preveure, la genial idea d’Artur Mas d’abaratir els acomiadaments ha començat a aixecar les crítiques dels sindicats. I també ha ferit unes quantes susceptibilitats entre els representants de bancs i caixes catalans, que no veuen gens clar això de “puentear” el sistema financer. Que Mas posi de cul al món econòmic català, històricament molt content amb les decisions econòmiques de CiU, demostra que aquest senyor té tots els números per carregar-se totes les complicitats que Pujol va saber-se guanyar.

Mas insisteix amb els saldos

2009-02-20T22:15:00.000+01:00

A la darrera sessió de control al President de la Generalitat, Artur Mas va voler donar lliçons a José Montilla sobre la millor manera d’afrontar la crisi econòmica. Però Montilla ho va tenir fàcil per replicar-li: només va haver de recordar al líder de CiU la seva “gran” proposta d’abaratir els acomiadaments. Va quedar retratat. Per la cara que van fer alguns companys convergents a l’hemicicle, va quedar clar que alguns d’ells tampoc no combreguen gaire amb els acomiadaments abaratits.

Que l’acomiadin a ell!

2009-02-19T22:14:00.010+01:00

Després d’anunciar a bombo i plateret que el seu discurs es basaria en les mesures contra la crisi i de repartir a tot i a dret les suposades propostes (bé, en realitat era un recull dels comunicats de premsa), Artur Mas no ha trigat a revelar com les gasta en temes econòmics. En una entrevista a La Vanguardia, resulta que la seva gran proposta per fer front a la situació econòmica és abaratir els acomiadaments.
No sabem què en pensen els seus assessors econòmics (potser són els mateixos que li van recomanar firmar el finançament de saldo del 2001), però queda clar que una mesura ràpida i eficaç perquè CiU faci propostes amb cara i ulls seria acomiadar-lo a ell.

Tocada de cresta

2009-02-19T08:20:00.001+01:00

Que Oriol Pujol és un esverat queda clar escoltant-lo a cada roda de premsa. Però és que aquesta actitud ha començat a portar-li problemes. És de domini públic que el seu pare li ha dit en més d’una ocasió que hauria de controlar millor la seva verborrea, però és que a més ha rebut tocades de cresta dels màxims dirigents del seu partit per la seva manera d’exposar els temes durant les compareixences al Parlament. Va passar amb el seu to despectiu a l’hora de referir-se al President de la Generalitat, o quan va aprofitar l’explosió de gas de Gavà per desgastar el tripartit.

Homs ja cansa

2009-02-16T08:20:00.001+01:00

És sobradament coneguda entre la premsa l’afició dels dirigents de CiU de fer passadissos amb els periodistes per insistir amb els seus argumentaris de partit. Qui s’emporta la palma, a banda de Mas (que, per cert, s’hi mostra visiblement incòmode) és Francesc Homs, que ha aprofitat la mínima ocasió per congregar periodistes al seu voltant per explicar el seu punt de vista sobre la negociació del nou sistema de finançament. El problema és que aquest noi ha arribat a fer-ho més d’una vegada per dia i, és clar, alguns professionals han acabat expressant el seu esgotament.

CiU i els temporals, una mala combinació

2009-02-11T20:12:00.004+01:00

El senyor Artur Mas ha tornat a fer gala del seu cinisme més demagògic assegurant que "no s'ha fet tot el necessari" per gestionar el temporal de vent que ha afectat Catalunya.

Deixant de banda la seva afició a anar de discoteques quan hi ha problemes, tal i com des de la Santa Espina recordàvem fa uns dies, el cert és que durant els 23 anys de govern de CiU els episodis tràgics relacionats amb el mal temps, fruït de la seva incompetència, van ser incomptables. I sinó, que preguntin als habitants del Maresme...

El cap de premsa de Mas odia Unió

2009-02-09T08:20:00.001+01:00

Tothom té un passat, i el tal Piqué, també. Abans de ser nomenat cap de premsa oficial de Mas, ja actuava com a tal quan treballava al Diari de Tarragona i es dedicava, suposem que en hores lliures, a participar en fòrums de política. La gràcia és que en un d’aquests va haver de desmentir que fos militant d’Unió Democràtica (un dels usuaris havia apuntat aquesta possibilitat) i aprofitava, de passada, de carregar contra el projecte de Duran per “personalista”. Veient això, s’entén millor que no desperti cap simpatia entre els socis de CDC.

Madí no admet els seus errors

2009-02-04T08:19:00.000+01:00

No són poques les veus internes a CiU que consideren que Joan Maria Piqué fa més mal que bé a Artur Mas. I per què el mantenen? Doncs perquè aquest noi és una decisió personal de David Madí, que li devia el favor d’haver fet de negre del seu llibre “Democràcia a sang freda”. Sembla que Piqué fa bona la dita de “ser més papista que el Papa” i subscriu completament l’ideari de Madí. Queda clar, doncs, perquè s’ha guanyat tantes i tantes antipaties. Per cert que Piqué va conèixer Mas perquè anava als seus mítings per voluntat pròpia per declarar-li la seva admiració.

Males companyies

2009-02-02T09:01:00.000+01:00

Joan Maria Piqué, cap de premsa d’Artur Mas, ha aconseguit la fita que la premsa i els polítics de CiU estiguin unànimement d’acord en una cosa: tots li tenen mania. Piqué s’ha guanyat la mala fama per les seves contínues ingerències en els off the record, la seva aversió a Unió Democràtica i la mala gestió de la imatge mediàtica del líder de CiU. De fet, aquesta actitud té molt a veure amb el mal perdre dels convergents, que encara actuen com si estiguessin al Govern. Un exemple: Piqué és popular per les seves males maneres amb alguns mitjans, com una vegada que no va parar fins que TV3 no va treure un tall de Mas parlant en anglès la nit electoral nord-americana a la festa del Partit Demòcrata a Barcelona.

Neu i discoteques

2009-01-29T00:33:00.000+01:00

Des de CiU s'entesten en donar lliçons sobre com s'han de fer les coses però obliden que ells, com tothom, tenen un passat.
Per això està l'hemeroteca, que ens recorda quina va ser la reacció durant les nevades del 2001 del llavors conseller en cap, Artur Mas

El perfil menys indicat

2009-01-27T09:49:00.002+01:00

Mas el ven com un fitxatge de la Casa Gran, però Ramon Tremosa és realment un exmilitant de CDC amb ambicions que s'ha oposat a l'Estatut, ha dit no a la Constitució Europea i fins i tot ha menystingut la institució a la qual aspira, el Parlament Europeu. És, en definitiva, una figura més pendent dels deliris independentistes que de l'euopeísme que hauria de promoure un candidat a les eleccions europees. Vist això, no és estrany que el seu fitxatge no pari de ferir susceptibilitats.

Puig presumeix de tenir Francesc Marc Álvaro abduït

2009-01-26T08:19:00.000+01:00

Com havíem informat, Felip Puig està mantenint reunions amb diverses entitats i organitzacions per vendre la moto. I, quan la cosa adopta tints més informals i surt el nom de Francesc Marc Álvaro, presumeix que es un periodista proper a les seves tesis i “addicte a CiU”. Ja són ganes de presumir.

Els (pocs) amics de Mas

2009-01-23T09:18:00.004+01:00

Que Artur Mas va una mica perdut i està més sol que la una no és cap novetat, com tampoc no ho és que el seu afany de protagonisme no té límits. Però és que a vegades el pobre home traspassar els límits del ridícul. Un bon exemple n‘és la seva pàgina personal al Facebook. Quan va arribar als 2.000 amics, al líder de CiU no se li va acudir una altra cosa que enviar una nota premsa per explicar-ho. Tot això estaria molt bé si no fos perquè, atesos els baròmetres d’amistat d’aquesta xarxa social, 2.000 amics, pel president d’un partit polític, són molt pocs. El seu company (?) de partit Oriol Pujol, per exemple, en té més de 1.300 i el president del Parlament, Ernest Benach, s’apropa als 5.000. I molta gent sense càrrec supera tranquil·lament el miler. Vaja, que aquesta ostentació d’amistat li ha sortit una mica malament...

El ball de xifres de CiU

2009-01-17T18:11:00.000+01:00

Artur Mas no aprèn. Després d'haver complicat la negociació del finançament del 2001 fent públics els números abans d'hora (fet que va provocar que el conseller d'Economia, Francesc Homs, volgués dimitir), ara ha tornat a la càrrega amb un autèntic ball de xifres sobre el nou sistema. Així, ja sigui en boca d'ell o en d'altres dirigents de CiU, han arribat a presentar fins a sis xifres diferents. Queda clar que aquest senyor no té gaire clares les necessitats de Catalunya.

Paradisos convergents

2009-01-09T10:26:00.002+01:00

L'audiència nacional investiga prop de 200 persones de l'Estat espanyol per un suposat delicte de frau fiscal. Ironies del destí, un dels investigats per evasió de capitals a Liechtenstein és el pare del President de CiU, Artur Mas. Ni més ni menys que més de 800.000 euros és el que la família Mas es va "oblidar de pagar a hisenda". Perquè després alguns vagin parlant d'espoli fiscal...

Escàndol rere escàndol

2008-12-10T09:28:00.000+01:00

Per si a alguns els hi falla la memòria, aquí teniu un petit recull dels escàndols que durant els 23 anys de govern de CiU es van convertir en quelcom habitual. És la primera entrega, la Santa Espina continua remenant l'hemeroteca per destapar la veritat amagada als calaixos...

Els "problemes tècnics" de Mas?

2008-12-01T09:20:00.001+01:00

Incident premonitori durant la última sessió plenària al Parlament de Catalunya. El micro avariat de Mas li ha tornat a jugar una mala passada i el cap de loposició ha hagut de canviar el seu escó pel dOriol Pujol. Uns diuen que es tracta de problemes tècnics, però uns altres veuen la mà de lhereu dels Pujol, que no sap com empescar-se-les per fer caure Mas.

És un amic o el vol acabar d’enfonsar?

2008-07-09T11:28:00.000+02:00

Oriol Pujol, que per a alguns seria la solució per als problemes de Convergència i per uns altres els divorci definitiu amb Unió (o ambdues coses són el mateix?), s’està veient amb sectors nacionalistes diversos per demanar una nova oportunitat per a Artur Mas. Tot un indicatiu que Mas cada vegada té menys crèdit entre els seus propis afins i que a la Casa Gran hi ha pocs inquilins disposats a anar-hi. I Pujol, possible successor, perquè ho fa? Potser s’han fet amics, però fa pinta que en realitat vol acabar d’enfonsar-lo.

El telèfon de l’amor

2008-07-01T14:27:00.003+02:00

L’escena parla per si sola. Escenari: Passadissos del Parlament de Catalunya. Protagonistes: Dolors Batalla, diputada convergent i alcaldessa de Valls; i Oriol Pujol, fill pròdig i portaveu parlamentari de CiU. Ell camina prop dels Passos Perduts amb cara de buscar intimitat; va sol i mira a esquerra i dreta, fins que s’atura en un raconet i es treu un telèfon mòbil de la butxaca. Automàticament, sona el mòbil d’ella, la Batalla, asseguda uns metres més enllà en un dels sofàs laterals.

Avui per tu, demà per mi

2008-06-12T21:45:00.000+02:00

David Madí va dinar amb Àngel Colom al restaurant Casa Fernández de Barcelona la setmana abans que l’exdirigent d’ERC sortís entrevistat a El Punt i La Vanguardia. Com dos amics de tota la vida, Madí li va oferir entrar a l’executiva de CDC a canvi que liderés l’OPA hostil a ERC; a canvi del seu compromís, li va lligar a Colom les esmentades entrevistes. El que va ser fundador del PI s’ho ha pres molt seriosament. No fa gaire, Colom anava seguint Artur Mas pels passadissos dels Parlament, càmera en mà com si de Michael Moore es tractés, per a un reportatge del videobloc del líder de CiU.

El finançament de CiU no interessa ni als seus

2008-06-10T09:39:00.003+02:00

Recentment, CiU va presentar la seva proposta de nou sistema de finançament en un acte al Parlament encapçalat per Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida. Li van donar molta pompa –fins al punt que la roda de premsa no es va celebrar al faristol, com és habitual, sinó en un pati interior que van omplir de cadires. A la nota difosa pel gabinet de comunicació de CiU s’assegura que hi van assistir membres de l’executiva, destacats alcaldes i altres dirigents, però la veritat és que, atesa la fotografia, una de dos: o la direcció del partit ha decrescut molt o bé van punxar estrepitosament. De fet, sembla ser que els promotors de l’acte van demanar als assistents que es posessin a les files del davant per evitar que l’acte tingués l’aspecte d’un camp de golf, amb tant forat.

Un Congrés decisiu

2008-06-06T10:51:00.002+02:00

Lasantaespina s’atreveix a fer una travessa de quin serà el resultat de la votació per escollir la nova direcció d’ERC. Guanyaria Puigcercós amb 45-50; Benach es quedaria amb 15-20; Bertran estaria en 15 i Carretero, també amb 15. A veure si l’encertem.

Un congrés accidentat

2008-06-03T15:52:00.002+02:00

Els problemes d’Unió Democràtica amb la llei són de sobres coneguts gràcies als amplíssims sumaris dels casos Treball i Turisme, però hi ha una trifulga judicial del partit de Duran i Lleida que no és tan recordada. El 2003, un jutjat del Vendrell va anul·lar el Congrés d’Unió, celebrat l’any abans, en entendre que s’havien vulnerat els drets d’associació i representació política. Els demandants eren els membres del sector crític amb Duran, que havien denunciat la direcció per no facilitar-los el cens de militants –volien presentar una candidatura alternativa- i per haver modificat unilateralment el nombre de compromisos del Congrés. Gestos molt poc cristians, com es pot veure...

Algú li ha tocat les patilles

2008-05-27T09:11:00.002+02:00

Oriol Pujol ja és famós per la seva fatxenderia i una agressivitat verbal més pròpia d’una pel·lícula de Charles Bronson que d’un portaveu parlamentari. A les seves compareixences al Parlament, per exemple, no són poques les ocasions que s’ha referit al president de la Generalitat en un to marcadament irrespectuós. Una de les últimes perles la va deixar anar fa molt poc temps, concretament quan va titllar els governs català i espanyol com a “cases de barrets”. Doncs bé, algú li ha tocat la cresta –o les patilles-, perquè a la roda de premsa sobre finançament celebrada el passat 22 de maig a la mateixa Cambra catalana, es va referir a Montilla com a “Molt Honorable President” en fins a quatre ocasions. I, quan no ho feia d’aquesta manera, usava sempre el “President Montilla”, lluny de la mala educació esgrimida en anteriors compareixences. Queda clar que des del seu partit –potser el papà?- se li ha aplicat un correctiu que, d’altra banda, començava a ser una mica urgent.

Coça a Duran

2008-05-22T09:32:00.002+02:00

Dins la previsió de Puig de tornar a perdre les eleccions catalanes per desempallegar-se de Mas, hi ha també la idea que el proper Congrés de CiU serveixi per establir les bases per a recuperar la Generalitat a 8 anys vista. Aquest projecte passa per donar la coça definitiva a Duran a través d’una proposta de reformulació de la relació entre Convergència i Unió que aquests últims no puguin acceptar. Segons aquest mateix plantejament, Duran acabaria al PP i la resta de membres UDC quedarien integrats –domesticats i controlats, si es vol- en la Casa Gran del catalanisme.

PiPanic!

2008-05-16T09:47:00.001+02:00

Gaudiu de la darrera versió de Titanic. Direcció: Mariano Rajoy. Producció: Génova SL. Principals protagonistes: Rajoy, Zaplana, Acebes i companyia. I amenacen amb una segona part! (inclouran també la crisi interna de CiU?)

Canvis a la Trias Fargas

2008-05-14T08:17:00.000+02:00

Lasantaespina ja va avançar que la vídua de Ramon Trias Fargas no estava gens contenta amb la direcció que estava prenent la Fundació que porta el seu nom i molt menys encara amb la gent que ara hi remenava, de manera que es plantejava retirar-li el nom. I no només això, sinó que Vicenç Villatoro tenia tot els números per saltar de la presidència. Doncs bé, CDC ha fet públic el canvi de president, que ara serà Joaquim Ferrer, i que a l’entrada de la nova seu, sota l’excusa d’una refundació (forçosa?) de l’entitat, hi haurà un rètol en què s’hi llegirà “Casa Gran del Catalanisme”.

No era càncer

2008-05-06T09:08:00.000+02:00

Duran i Lleida va haver d’afrontar durant la campanya electoral una operació ben coneguda per tothom que el va mantenir allunyat durant uns dies de l’activitat política. A l’hospital li van detectar un nòdul en un pulmó que va haver de ser extirpat i el va obligar a estar uns dies de convalescència per recuperar-se, com va quedar palès en la seva primera aparició pública. Ara bé, en contra del que s’ha dit, el nòdul no era cancerigen. D’acord que l’operació no era cap broma, però de càncer, res.

Solucions per l'aigua

2008-04-28T13:25:00.001+02:00

Mesures d'emergència per 20 anys de CiU sense polítiques d'aigua:

A esquenes de Mas

2008-04-18T08:05:00.001+02:00

Les converses de Duran amb el PP perquè la federació pogués presidir el Senat no van arribar a bon port, com varem dir, perquè el d’Unió no estava disposat a renunciar a les seves nòmines. Aquestes negociacions, en cas d’haver-se consumat, contemplaven que Jordi Vilajoana fos el president el Senat. La gràcia de tot plegat és que tot això, que la premsa ha reproduït amb més o menys regularitat, es va parlar a esquenes d’Artur Mas, que s’hagués trobat la cosa data i beneïda sense poder posar-hi grapa.

Un negoci rodó

2008-04-15T21:01:00.002+02:00

Corre, i molt, entre els bastidors de la política i el periodisme madrileny que no és gens estrany que Duran i Lleida no hagi acceptat pactes amb els populars perquè algú de CiU presidís el Senat. El motiu? Que Duran treu molta pasta de la seva activitat al Congrés i aquest és un caramel a què no vol renunciar per anar a predicar a la Cambra Alta. I és que aquest senyor cobra de diputat, de portaveu de grup i de president de la Comissió d’Exteriors, retribucions que s’han sumar a les que rep com a càrrec de CiU i d’Unió, més les dietes, conferències... Quin xollo!

Mas, abocat a una nova derrota

2008-04-11T08:56:00.001+02:00

Ja hem explicat que Felip Puig va de reunió en reunió amb la societat civil però, com acostuma a passar en aquest tipus de cites, la conversa sempre acaba agafant més to de confidència i distensió. Quan això passa, el dirigent de CDC se sincera i explica que CiU no recuperarà el govern almenys fins d’aquí a 8 anys perquè Artur Mas “té molts defectes” i “encara ha de tornar a perdre” per plantejar relleus.

Ni líder ni social

2008-04-07T23:25:00.003+02:00

El passat 28 de febrer, Joan Laporta va pronunciar una conferència a ESADE, on va ser presentat per Jordi Pujol. Prèviament, l’expresident de la Generalitat havia dinat amb Miquel Valls, l’exconseller Josep Manel Basáñez i quatre empresaris més, als quals va demanar que critiquessin l’actual govern fins que CiU tornés a la poltrona. En concret, va dir: “critiqueu aquests fins que els en sabem, tornem”. El cas és que en un moment donat es va aixecar de la cadira al·legant que havia d’anar a presentar la conferència d’un “líder social”. “A quí?”, li va preguntar Basáñez, que en sentir el nom de Joan Laporta va replicar “aquest no és líder ni és social”. Pujol, arribats a aquest punt, el va defensar afirmant que havia guanyat dues lligues i una copa d’Europa. Queda clar que l’expresident ja promou el Jan com a futur líder de CiU.

Col·lega, on és el meu cotxe?

2008-04-04T00:26:00.000+02:00

El nomenament de Puig com a secretari general adjunt ha tingut una conseqüència inesperada: la lluita per un cotxe oficial. Ens expliquem.

A CDC hi ha quatre cotxes oficials: un per a Mas com a president, un per a Corominas com a secretari d’Organització, un per a Madí (no se sap ben bé en qualitat de què) i un altre per al portaveu parlamentari, ara Oriol Pujol. Per tant, Puig s’ha quedat sense xofer per anar als actes i d’anar-hi amb el seu propi vehicle. Que indigne...!

20 anys de reclamacions, 0 solucions

2008-03-29T22:16:00.002+01:00

Artur Mas reclama ara el que no feia quan governava, com ara amb la política de l'aigua.

Les condicions de Mas

2008-03-28T00:22:00.001+01:00

Quan Artur Mas va convertir Felip Puig en número 2 de CDC amb el nomenament de secretari adjunt, tenia, segons ha insistit a remarcar, l’objectiu de dedicar més temps a la seva pregonada refundació del catalanisme. Però va posar-hi una curiosa condició: Puig podia manar tothom excepte David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs.

Comentaris enverinats

2008-03-19T08:50:00.002+01:00

Per activa i per passiva, Duran i Lleida ha expressat en públic la seva bona disposició a entrar en els governs de Madrid; en el cas del de Zapatero, ho ha arribat a reivindicar des de la tribuna del mateix Congrés. La insistència de Duran ha estat tanta que en una roda de premsa al Parlament, el llavors portaveu de CiU Felip Puig, irritat amb les preguntes dels periodistes sobre aquest extrem, va respondre: “si algun dia tenim ministeris, vetllarem perquè un d’ells sigui per a Duran”. Quina mala llet!

Miró i Ardèvol vota el PP

2008-03-09T13:19:00.000+01:00

Josep Miró i Ardèvol va ser conseller i diputat de CDC, i, com és sabut, va abandonar a bombo i plateret la seva carrera política per dedicar-se en cos i ànima –sobretot ànima- a e-Cristians. Doncs no hi ha res com el dia d’unes eleccions per treure’s la careta, perquè resulta que aquest senyor ha estat enxampat votant ni més ni menys que el PP al seu col·legi electoral del carrer Muntaner de Barcelona. Perquè després vinguin alguns i afirmin que no es veuen pactant amb els populars. Si fins i tot els més propers a CiU no hi veuen la diferència!

El “picadero” d’Aznar

2008-03-05T08:54:00.002+01:00

Aznar, a qui li agrada tastar personalment els talents dels nous valors del PP, s’ho munta amb Lucía Figar, responsable d’Educació del govern de la Comunitat de Madrid que presideix Esperanza Aguirre. La parella, naturalment, no podia anar a un hotel per una qüestió d’anonimat i passaven l’estona –i no precisament jugant al parxís- al pis de Míriam Tei, editora i directora de l’Institut de la Dona en l’era Aznar. Per cert que aquest va “casar” Tei amb Carlos Aragonés, el seu excap de Gabinet i gai confès.

Puig no aplaudeix Mas

2008-02-21T14:44:00.002+01:00

A la darrera sessió de control del Parlament, durant el numeret de circ d’Artur Mas pujant a la tribuna per demanar que el miressin a la cara, l’únic membre de les seves files que no el va aplaudir en cap moment va ser Felip Puig, que tenia un posat més aviat amarg. Per què? Molt senzill: Mas, en la seva tossuderia a fer de Chuck Norris de la política, estava enfrontant-se durament a Joan Ridao i, per tant, fent més gran la fossa existent entre CiU i ERC. I a Puig, radical de CDC i partidari d’un acostament a ERC, el numeret li provocava una notable indigestió.

Madí s’aprofita de l’hospitalització de Duran

2008-02-15T21:02:00.001+01:00

La mateixa nit que Duran i Lleida va ser intervingut d’un tumor al pulmó, David Madí en persona va trucar els mitjans de comunicació pregonant que el líder d’Unió estava molt greu, que la cosa era molta seriosa i que, vistes les circumstàncies, hauria d’agafar les regnes de la campanya electoral per redreçar la situació amb Artur Mas assumint més protagonisme. D’això se’n diu voler fer llenya de l’arbre abans que caigui. Madí va ser qui va difondre les primeres informacions que apuntaven a una suposada retirada de Duran de la cursa electoral per una baixa que es podia allargar setmanes. La maniobra no va agradar gens a UDC, que el dia que es feia pública l’operació a Duran ja es va afanyar a aclarir qualsevol dubte sobre el seu estat de salut i a dir que el seu líder reapareixeria en breu en un acte de precampanya. Queda clar que la guerra entre CDC i Unió s’està tornant molt, molt bruta.

L’ombra del trencament

2008-02-11T08:19:00.001+01:00

Veurem què passa després de les generals, però de moment el 2007 serà recordat a CiU com l’any en què més a prop ha estat la federació de trencar-se per la batalla verbal mantinguda entre Duran i l’ala radical de CDC. No ha estat, però, l’únic cop que han estat al límit del divorci. Fa gairebé una dècada, els casos Treball i Turisme ja va donar arguments als detractors de Duran per demanar la ruptura i, posteriorment, quan Mas va erigir-se en recanvi de Pujol, el líder d’Unió va plegar de les seves responsabilitats a la Generalitat perquè es va sentir menystingut en el debat per a la successió

La família juga males passades

2008-01-28T11:54:00.000+01:00

L’any 2000, quan el Cas Treball ja portava un parell d’anys copsant portades i provocant debats polítics, a Duran li va caure un gerro d’aigua freda d’aquells que no s’obliden: un dels centres de formació investigats –que havia cobrat més 643 milions de les antigues pessetes entre 1994 i 1999- tenia contractada la cunyada de Duran, que al mateix temps tenia càrrec i despatx a la seu d’Unió. Això es feia públic després que el líder d’UDC hagués negat amb rotunditat, per activa i per passiva, tot l’embolic. Per cert que la cunyada, al cap d’un temps, va tornar a ser notícia gràcies al cas Turisme.

Rajoy va seguir el guió a l’hora de dir a Gallardón que no continuaria

2008-01-23T22:58:00.001+01:00

El president del PP, Mariano Rajoy, és un home de poc carácter, un tret distintiu de la seva personalitat que molts dirigents populars abominen. Tant és així, que per comunicar a Alberto Ruíz-Gallardón que no aniria a les files del PP –moment estel·lar que també va presenciar en directe Esperanza Aguirre- va utilitzar unes fitxes escrites que li havien preparat els seus assessors. Increible? Sí, però cert. Rajoy va ser incapaç d’explicar a Gallardón i Aguirre la seva decisió amb les seves paraules i va haver de recórrer a un guió.

Les taques de Duran

2008-01-17T08:27:00.000+01:00

Per tothom és sabut que Duran ha tingut els seus més i els seus menys amb Jordi Pujol, sobretot des que Artur Mas es va imposar en la cursa per la successió de l’expresident de la Generalitat. Un dels desencontres més agres es va produir a finals dels 90, quan Pujol li va demanar explicacions pels continus titulars que generava el conegut com a Cas Treball. Duran no va fer cas del toc d’alerta de Pujol i no parava de treure ferro de les acusacions, arribant a dir que es tractava d’un “debat caducat”. Quan el cas va arribar als tribunals i al Parlament, Pujol el va desacreditar afirmant en públic que era una “taca” en l’expedient de la Generalitat i un afer “penós”. De fet, es pot considerar que el Cas Treball va ser un dels pilars en què es va recolzar CDC per validar Mas com a successor de Pujol.

Madí, senador

2008-01-08T19:48:00.000+01:00

Després del fracàs de la seva candidatura a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals –precedida, al seu torn, de rumors que el deixaven fora de la política activa-, i davant la necessitat de trobar-li feina, Felip Puig ha promès a David Madí que el farà senador. La fórmula és senzilla: la federació compta tenir un escó més al Senat a les properes eleccions i d’aquesta manera Puig monopolitzarà l’atenció mediàtica com a portaveu de Convergència.

Les veritables intencions de Pujol

2007-12-31T08:57:00.000+01:00

Quan Jordi Pujol va començar a aplanar el camí al seu fill Oriol perquè es fes un nom a la política catalana, anava dient als seus homes de confiança que la seva intenció era fer-ne el futur president de la Generalitat. I, pel que sembla, tots els homes del president estaven d’acord en què el noi no donava –ni donaria- la talla. En qualsevol cas, l’anècdota demostra que l’ascens a portaveu parlamentari i la seva irrupció mediàtica no és gens casual. Al contrari: consumat el fracàs de Mas, el mateix Jordi Pujol està abonant el terreny per complir el seu veritable desig.

Puig acusa Cuní de deixar-se influir per El Pais

2007-12-24T12:23:00.000+01:00

Durant l’entrevista que van mantenir el passat 18 de desembre a TV3, Josep Cuní va preguntar a Felip Puig per les pressions que CiU va exercir sobre els mitjans públics en la seva etapa al govern. Puig, per descomptat, va dir que amb ells tot era una bassa d’oli i Cuní li va deixar anar que, quan CiU governava, a la seva seu s’havia sentit que TV3 era “un cau de socialistes”. La resposta de Puig no té pèrdua: “Vostè deu llegir massa El País”. Molt anar de neutre, però a la mínima que pot assenyala amb el dit.

Mas no interessa

2007-12-21T19:57:00.000+01:00

La presència d’Artur Mas al programa “Tinc una pregunta per a vostè” de Televisió Espanyola es va saldar amb la pitjor audiència que ha registrat mai aquest programa. El líder de CiU va ser seguit per 358.000 espectadors, amb un 12,3 per cent de quota de pantalla, que representen més de tres punts i gairebé 100.000 espectadors menys que l’edició dedicada a José Montilla. El programa va quedar en la quinzena posició del més vist del dia, i va ser àmpliament derrotat per Ventdelplà, per la segona part de Shrek i, fins i tot, El síndrome de Ulises, sèrie d’Antena 3 que mai no ha acabat de quallar entre l’audiència catalana.

Les males maneres de Madí

2007-12-20T12:27:00.000+01:00

Ara va de paladí de la llibertat d’expressió i d’assagista incisiu, però David Madí no té mala fama per casualitat. En la darrera etapa de govern de CiU, quan va saltar el cas de les enquestes amenaçades que van provocar la seva dimissió, Madí va trucar el director del mitjà de comunicació que va destapar la caixa de trons per amenaçar-lo amb presentar una querella penal si no es retirava la notícia. Fins i tot va gravar una conversa posterior per tenir caldo per a la sopa judicial. I ara pretenen que aquest home sigui conseller de la CCMA. Déu ens agafi confessats!

Els fatxendes de la classe

2007-12-10T16:05:00.000+01:00

El nucli dur d’amiguets que formen Felip Puig, Oriol Pujol i companyia, també coneguts com l’ala radical de CDC, fa que alguns companys de partit se sentin molt menystinguts i ja hagin expressat el seu creixent malestar pel rotllo conspiratiu i proselitista que gasten. Aquest és el cas d’Irene Rigau, a qui no li ha fet gens de gràcia comprovar que les sortides de to de Puig i Pujol acaparin tot el protagonisme escènic de la formació. També Dolors Batalla, alcaldessa de Valls, està en contra de la progressiva radicalització de CDC. Al pas que van, tindran menys aliats que Duran.

De talps i altres rosegadors

2007-11-28T12:19:00.000+01:00

CiU vol fer veure que no ha trencat mai un plat i els seus dirigents van de solidaris amb les causes ciutadanes, però la seva insistència a enverinar l’ambient els ha deixat amb el cul a l’aire. Dimarts passat, Oriol Pujol va deixar palesa la manipulació que el seu partit fa de la manifestació del dia 1 de desembre en ensenyar un cartell de la convocatòria durant una roda de premsa al Parlament. No deien que només hi anaven per defensar el dret a decidir? Més que una mobilització ciutadana, tot plegat comença a fer tuf de guerra bruta per part de CiU a costa de les inquietuds dels catalans.

La manipulació no acaba aquí, perquè també els talps de CiU van estenent el seu missatge. Joan Carles Peris, editor del Telenotícies Cap de Setmana de TV3, va obrir diumenge l’informatiu del migdia amb una entrevista als convocants de la manifestació. La dada no tindria més transcendència si no fos perquè Peris va assistir a la conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme. No estava de servei: hi va anar de convidat.

Mas es treu la careta

2007-11-27T20:54:00.000+01:00

Ja pot anar anunciant refundacions i proposant referèndums per a la independència, que al cap de l’Artur Mas les coses continuen igual que sempre. El líder de CiU ha afirmat en una entrevista a Telecinco que estaria disposat a pactar amb el PP després de les eleccions generals, posant en evidència que les seves suposades reticències a fer-ho eren una comèdia per no inquietar l’ala radical de CDC. Mas està més perdut que un esquimal al desert, i tan aviat s’envalenteix davant Duran com es posa gallet amb els de la branca sobiranista. El resultat, però, sempre és el mateix: la rectificació gallinàcia. Fins quan podrà aguantar l’equlibri.

Mas té menys lectors que Montilla

2007-11-22T18:21:00.001+01:00

Tot i l’espectacular escenografia, les esforçades expectatives i els intents de l’endemà per part de CiU de vendre-ho com si s’hagués demostrat l’existència del monstre del Llac Ness, la famosa conferència d’Artur Mas per refundar el catalanisme no sembla haver creat l’efecte desitjat sobre la ciutadania. Una bona prova és que durant tot el dia posterior, la notícia de l’edició digital d’El Periódico de Catalunya sobre l’acte s’havia de conformar amb l’última posició de les més visitades, mentre que el “Tinc una pregunta per a vostè” de Montilla figurava en el segon lloc del rànquing del més llegit de la jornada. Això demostra que, tots i els focs artificials, la que es ven com a notícia del dia no és necessàriament la que més interessa a la gent.

Rajoy no sap que és la T-Sud

2007-11-14T21:04:00.000+01:00

El líder del PP va fer doblement el ridícul durant una de les seves últimes visites a Barcelona. Per una banda, va anunciar que si governava -Déu ens agafi confessats- canviaria el traçat de l'AVE i no faria el túnel que ha d'unir les estacions de Sants i la Sagrera. Resulta que aquest túnel el va aprovar el mateix PP l'any 2002. I, per l'altra, durant una conversa informal amb els periodistes després de la roda de premsa, quan li van preguntar què en pensava de l'adjudicació de la T-Sud, va respondre que no sabia què era. Ja és lògic que no sàpiga què és la T-Sud l'home que, mentre feia d'escuder d'Aznar, va retallar descaradament les inversions a l'aeroport d'El Prat en benefici del de Barajas.

El Conde de Godó deixa caure Lluís Oliva a 8TV arran d’un programa de Josep Puigbo

2007-11-12T12:46:00.000+01:00

Josep Puigbo, la patum mediàtica convergent amb més instint de supervivència, va provocar la caiguda fulminant de Lluís Oliva, director de 8TV, la televisió del Conde de Godó que no augmenta audiències ni a la de tres.

Puigbo, director del programa “Amics, coneguts i saludats”, va pensar un programa per discutir si Catalunya ha de ser independent o no. Al plató gairebé es va blasfemar contra els reis d’Espanya i això no li va fer gens ni mica de gràcia a Javier Godó. El Conde va deixar caure Lluís Oliva de la direcció de la cadena de televisió privada.

La metamorfosi de Sirera

2007-11-08T11:54:00.000+01:00

El nou líder del PP català, Daniel Sirera, és un clar exemple de metamorfosi aplicada a la submissió. No fa tant, passava per ser un dels populars catalans amb un tarannà més subversiu, lluint orgullós el CAT a la moto o manifestant-se per saber certes veritats de l’11-M. Però des que va ajudar a escombrar Piqué de la presidència, no ha trigat a fer-se la foto amb personatges tan dubtosos com Acebes i Zaplana, apuntar-se a les tesis conspiratives de l’11-M (correctiu a Montserrat Nebrera inclòs, només per pensar diferent a Génova) i erigir-se en botxí de les veus discordants del partit. En aquest sentit, després de la contundent fulminació de la direcció de Girona, ara sembla que el seu punt de mira apunta cap a Lleida. Pobrets

Confidencial CAT al descobert

2007-11-07T17:07:00.000+01:00

David Madí es vanta de ser l’autor intel·lectual del projecte de documental Confidencial CAT, el DVD que CiU va distribuir massivament durant la campanya electoral de fa un any. Doncs bé, més que posar-hi l’intel·lecte, el que va fer Madí en aquesta aventura audiovisual va consistir a posar-hi la cara, perquè van ser altres els que li van muntar la pel·lícula. Marc Puig Guàrdia, degà del Col·legi de Publicistes de Barcelona, membre del Consell d’Administració de la CCRTV i empresari de la comunicació, va obtenir les imatges de TV3 que es van utilitzar per perpetrar el reportatge. Puig i Guàrdia va ser l’autor del guió de Confidencial CAT, una cinta que va ser produïda per l’empresa Triacom, administrada per Josep Oriol Carbó Serinyana. Carbó va ser gerent de Catalunya Ràdio i TV3 en època de governs Pujol, i posseix altres productores que venen programes a la televisió pública catalana. Igualment, va treballar per al Grupo Godó. Madí ha intentat protegir els seus socis ‘confidencials’. Però lasantaespina els ha tret la careta.

El “Josep Lluís” posa nerviosos els de CiU

2007-11-07T12:37:00.000+01:00

A la seu de CiU es va sentir més d’un cop de puny sobre la taula i no pocs sospirs de resignació en veure que Carod i la seva reivindicació del nom “Josep Lluís” aclaparaven tota l’atenció del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE, mentre que Duran i Lleida s’havia de conformar amb breus i notes a peu de pàgina, quedant en un discretíssim segon pla. Sembla ser que els sectors més sobiranistes de CiU van aprofitar l’avinentesa per justificar la seva deriva radical, allunyant-se definitivament del discurs més moderat de Duran.

Mas castiga Antoni Vives apartant-lo de la Trias Fargas

2007-11-06T09:16:00.000+01:00

Tal i com va avançar La Santa Espina, s’ha consumat la sortida d’Antoni Vives de la Fundació Trias Fargas, on el substituirà un home de confiança de Felip Puig, Agustí Colominas. La marxa de Vives, a banda de la influència del número 2 de CiU, té un altre origen igualment decisiu: el seu llarg i tens enfrontament amb Artur Mas. Cal recordar que, a principis d’aquest any, Vives va ser un dels membres de la cúpula de CDC que va qüestionar durament el llenguatge de Mas, amb el qual va mantenir agres batalles verbals en més d’una executiva. Per tant, Mas l’ha castigat traient-lo de la trona de la Fundació, fent així una altra (quantes en van?) concessió als anhels de Felip Puig.

Pujol vol redimir-se dels seus pecats

2007-10-30T09:52:00.000+01:00

Jordi Pujol ha imposat a Mas l’ascens del seu fill Oriol en l’organigrama de CiU no per orgull patern, sinó perquè creu que aquesta és la manera de redimir-se de la projecció que va donar en el seu moment a Josep Antoni Duran i Lleida. Que se’n penedeix és un fet, perquè a la mínima que el d’Unió embolica la troca, Pujol pare és el primer a saltar i parlar de ruptura.

Puig fa neteja entre el sector moderat de CDC

2007-10-29T10:41:00.000+01:00

La Fundació Trias Fargas fa una funció conspirativa basada en dinars en què Recoder, Rull i Campuzano articulaven les estratègies convergents. Parlem en passat perquè Felip Puig, decidit a imposar la seva llei, ha volgut liquidar aquest nucli apartant Antoni Vives de la direcció de la Fundació i situant-hi un home de la seva confiança, el professor i articulista Agustí Colomines. D'aquesta manera, Puig es carrega el sector més moderat i reflexiu de CDC en benefici de les idees sobiranistes i radicalitzades que tant li agrada pregonar.

Les dues cares de Mas

2007-10-26T10:21:00.000+02:00

A la roda de premsa de CiU al Parlament del passat 23 d'octubre, Artur Mas, que va aparèixer acompanyat de Trias, Puig i Pelegrí, va mostrar que és el més semblant al doctor Jekyll i Mr. Hyde. Primer li va sortir la part monstruosa quan els periodistes li van preguntar per la suposada marxa de David Madí de la cúpula de CDC. Mas va arronsar les celles, va fer un gest negatiu amb el braç dues vegades (fins i tot va picar al faristol) i va dir: "Arriba un moment que es fan tantes especulacions que acaba cansant. Dediquem-nos a les coses serioses: no ho dic contra ningú, tota la informació és seriosa, però dediquem-nos a les coses que tenen alguna base, alguna realitat". En canvi, acte seguit va voler fer un simulacre de Club de la Comèdia en ser preguntat per si ja s'havia decidit qui era el portaveu parlamentari de la federació. Entre rialles, Mas va dir que "el portaveu ja el tenim, el senyor Felip Puig; en Pelegrí ja s'havia fet il·lusions, però vaja...". Molta gracieta i molts copets a l'esquena, però darrera tota broma acostuma a haver-hi un cert grau de veritat...

Periodista en hores baixes

2007-10-22T19:41:00.000+02:00

Va passar abans de l’inici del programa “59 segons” de TVE del passat 2 d’octubre. El convidat era Felip Puig i un dels periodistes que l’havia d’interpel•lar era Jordi Barbeta de La Vanguardia. Aquell mateix dia, el diari havia fet pública una remodelació de la redacció. En veure’l entrar per la porta, Puig li va deixar anar: “Barbeta, encara treballes? Em pensava que t’havien fet fora perquè no sorties a l’orla del teu diari”. Ho deia en referència al fet que Barbeta no apareixia entre els rostres ascendits per la direcció. La broma ja fa mal, però que a sobre li faci un líder de CiU...!

Mas és escridassat al Sant Jordi

2007-10-22T19:37:00.000+02:00

El líder de CiU va assistir diumenge a l’acte de la Comissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi amb l’íntima esperança de quedar retratat com una icona de la lluita popular per al retorn dels papers de Salamanca. Però el tret li va sortir per la culata. Quan Antoni Bassas va començar a enumerar les autoritats polítiques presents a l’acte, va haver-hi xiulets i crits més o menys per a tothom, però el que es va endur la palma va ser Artur Mas, que va ser amb diferència el més esbroncat en sentir-se el seu nom per megafonia.

Madí ja no és benvingut a CiU

2007-10-17T00:21:00.000+02:00

Felip Puig i els seus acòlits van d’imparables de la política i, naturalment, volen fer i desfer-ho tot al seu gust. I, com que n’estan farts de David Madí, volen que deixi de portar la política de comunicació de CiU i posar-lo de conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Així se’l traurien de sobre d’una vegada, per Patton que sigui, i filtrar les coses quan els doni la gana.

Un dinar amb marro

2007-10-15T09:37:00.000+02:00

El diputat de CiU Josep Rull, que es disputa amb Oriol Pujol el protagonisme a la federació, estava dinant el dijous 4 d’octubre, just acabar el Debat de Política General, amb el secretari d’Organització d’ERC Xavier Vendrell. Va ser una reunió desenfadada: se’ls veia molt xerraires i animats, compartint porró entre plat i plat. Es desconeix si menjaven calçots, però en qualsevol cas el contingut de la conversa segur que podria posar nerviós a més d’un representant d’ambdós partits.

Puig filtra a esquenes de CiU

2007-10-11T16:05:00.000+02:00

Felip Puig, en una nova demostració del seu afany de protagonisme, va filtrar personalment a La Vanguardia la notícia del seu nomenament com a número 2 de CiU. Ho va fer a esquenes dels seus companys de partit i, sobretot, d’Artur Mas, que volia anunciar-ho amb tota la pompa durant el Consell Nacional. El fins ara portaveu parlamentari va voler fer-se l’amiguet de La Vanguardia de cara a que en el futur li reservin generosos espais per a la seva foto.

CiU: sospitosos habituals

2007-10-09T09:41:00.000+02:00

A CiU semblen disposats a superar el seu propi llistó en els flirteigs amb l’altre costat de la llei.
Després d’un bon grapat d’anys ficant la grapa a la caixa dels departaments de Treball i Turisme, en alguns municipis tenen regidors que canviaran el càrrec per un magnífic uniforme a ratlles horitzontals i un abonament per a les rodes de reconeixement.
Fa uns mesos, els mossos van avortar el pla de l’exalcalde convergent de Torrelles de Foix, Erasme Torrents, per assassinar el seu successor. L’home, bon coneixedor del cinema de mafiosos, havia contractat uns sicaris amb rifles de mira telescòpica, ni més ni menys. Posteriorment, en pocs dies de diferència, van saltar a la palestra dos dignes successors.
Un és Miguel Martínez Flores, tinent d’alcalde de Palau-saverdera, que ha estat acusat de masturbar-se davant d’una nena en un centre cívic, potser malinterpretant les activitats lúdiques programades a l’equipament. L’alcalde, també convergent, diu que no prendrà mesures contra el gran masturbador. No li deu semblar prou escandalós; el que està clar és que les “mesures” del regidor les va poder comprovar la víctima a contracor.
L’altre candidat a delinqüent és Xavier Bertrán, primer tinent d’alcalde de CiU a l’Ajuntament de Ger, a la Cerdanya. Aquest ha estat arrestat per col·laborar estretament amb traficants de drogues en la compravenda de substàncies diverses. A casa, li van trobar drogues i diners en metàl·lic, 37.000 euros, per comprar-ne més. Amb aquesta quantitat, s’hauria muntat una bona festa... L’últim d’afegir-se a la llista dels més buscats ha estat Josep Alemany Rigol, alcalde de CiU a Vallirana, acusat d’un delicte ecològic per haver permès que s’aboquessin aigües residuals sense depurar a una riera.

El retorn de “La Santa Espina”

2007-10-08T16:03:00.000+02:00

Aquest blog de rabiosa actualitat política ha estat un temps inactiu després que algú es dediqués a hackejar l'entrada a la pàgina, coincidint amb la publicació de la notícia sobre els serveis que oferia Albertito Fernández Díaz als ministres del PP. Ens van intentar fulminar, però “La Santa Espina” ja torna a ser aquí amb informacions sucoses i tot allò que sempre havíeu volgut saber sobre política però ningú no s’havia atrevit a explicar.

Albertito Fernández, el ‘xulo’ que subministrava sexe a Zaplana i Arenas

2007-04-23T18:20:00.000+02:00

Alberto Fernández Díaz portava als ministres del PP de putes als apartaments Atlantis de Barcelona. Un dels habituals era Eduardo Zaplana. L’altre, Javier Arenas. Als apartaments Atlantis, que publicitàriament es donen a conèixer com a gimnàs-restaurant, s’hi accedeix per un túnel, al número 2-4 del carrer Lluís Muntadas de Barcelona. Segons ha pogut saber lasantaespina, l’Albertito convidava als seus ‘jefes’ a sopars amb “postres especials”.

Alavedra i Prenafeta, assessors d’una immobiliària important

2007-04-16T18:19:00.000+02:00

Els exconsellers de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, treballen com a assessors comercials de la constructora Espais Promocions Immobiliàries, una empresa que té projectes en marxa a Varsòvia, Nova York, Madrid, París i Málaga, entre altres capitals. La seva activitat, però, es concentra a Barcelona, on hi té la seu, al número 155 del carrer Balmes. Fundada els anys seixanta, Espais disposa d’una reserva de sòl d’1,2 milions de metres quadrats per a projectes urbanístics. Per exemple a la Diagonal Mar ha construït 1.000 habitatges. Les comissions que reben Prenafeta i Alavedra no són, precisament, petites.

Lacalle feia obres al seu xalet de Llavaneres pagades pel Consorci de la Zona Franca

2007-04-13T18:17:00.000+02:00

Enrique Lacalle es va fer asfaltar l’entrada al seu xalet de Llavaneres per la mateixa empresa que treballava pel Consorci de la Zona Franca . Això va succeir quan Lacalle era president de l’entitat i, com no podia ser d’altra manera, la factura va ser assumida pel Consorci.

Jordi Pujol, indignat amb Artur Mas perquè no li ha respost una carta

2007-04-10T15:40:00.000+02:00

Jordi Pujol està molt enfadat amb el seu successor a CiU, l’etern opositor Artur Mas. Resulta que després dels mals resultats electorals que van impedir el retorn de CiU a la Generalitat, Pujol va enviar una carta al seu ‘delfí’ en la que formulava tot un seguit de reflexions sobre la complicada situació en què quedava el partit. En la missiva, l’expresident convidava a Mas que li donés una resposta el més aviat possible. Encara l’espera, i d’això en fa tres mesos i mig. L’irritació de Pujol amb el seu successor ha anat a més. “No pot soportar que l’Artur no li faci cas”, explica un dirigent convergent proper a l’expresident.