1.12.05

David Madí: “Laporta és amic, però en Sandro (Rosell) és dels nostres”


CiU ha près partit a can Barça, i ho ha fet per donar l’esquena al president Joan Laporta. El polèmic episodi protagonitzat pel cunyat de Laporta i exdirectiu del club, Alejandro Echevarría, arran de la seva pertinença a la Fundación Francisco Franco va acabar amb la dimissió d’Echevarría i amb Laporta a la llista de personalitats poc apreciades a Convergència. Sobre aquesta qüestió, David Madí, secretari d’acció electoral de CiU i portaveu de CDC, és taxatiu: “Laporta és amic, però en Sandro és dels nostres”, ha declarat el portaveu de CDC en més d’una ocasió.

Sandro Rosell, exvicepresident esportiu del Barça, va sortir del club per la porta de la polèmica després de mantenir un duríssim pols de poder amb Joan Laporta. Ara, Rosell, gerent de BSM, s’ha integrat en la candidatura de Josep Maria Cullell, exconseller dels governs de Jordi Pujol que va haver de dimitir per un escàndol urbanístic i de tràfic d’influències a Sant Pere de Torelló, per presidir l’Associació d’Antics Alumnes d’ESADE. Dóna la impressió, doncs, que les paraules de David Madí no van ser pronunciades en va i que l’apropament de Sandro a CDC comença a concretar-se amb fets.

Incloent Rosell a l’equip de Cullell –en l’actualitat conseller d’Abertis i consultor econòmic del Vaticà-, CiU trenca definitivament amb Laporta malgrat els esforços que ha fet el president del Barça per normalitzar les relacions amb la cúpula convergent. Esforços que han estat ingents: D’entrada, el president del FC Barcelona volia col·locar al capdavant de l’oficina de comunicació del club al periodista Joan Oliver, exdirector de TV3 i col·laborador de Lluís Prenafeta per guanyar-se així les simpaties de la cúpula convergent. Però no se’n va sortir. Va voler col·locar gent propera a Artur Mas a la junta, però va fracassar.

I també hem vist el president blaugrana de ruta per Catalunya defensant públicament els postulats de CiU sobre l’Estatut. Per exemple, el 8 de setembre passat, quan l’Estatut encara no havia superat el complicat tràmit del Parlament català i la federació nacionalista reclamava amb més fervor conceptes com els drets històrics de Catalunya, Laporta oferia una conferència al CAR Sant Cugat en què defensava fermament la inclosió d’aquests drets en el text i el concert econòmic. A CiU no li han fet ni cas.

Madí, assessor de Rosell?

El culebrot Echevarría, doncs, va acabar de defenestrar Laporta a Convergència, que ha preferit captar cap a les seves files el seu principal adversari, Sandro Rosell. Rosell és un home que té molts punts en comú amb Madí: jove, ‘pijo’, arrogant, amant del poder i amb una ambició sense límits. Qui sap si “en Sandro” acabarà fitxant Madí com a director de la seva previsible campanya per accedir a la presidència del Barça.

2 comentarios:

Pedro dijo...

I tu ets cul i merda d'el triangle. Poca feina que teniu.

Anónimo dijo...

pero el laporta és independetista o oportunista? no va ser ell en ficar a a un directiu franquista i despres ens va intentar enganyar a tots? ah! poder no sabia que era el president de la fundación francisco franco.. ah no! era el seu propi cunyat...